Així ho va apuntar el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, durant la visita que juntament amb el cap de Govern, Toni Martí, va realitzar a diferents obres viàries finalitzades durant les darreres setmanes.
El polític canillenc, a més, va justificar la decisió de tancar a la circulació aquesta via, que uneix Canillo i Ordino, durant la temporada d’hivern, i va apuntar que el risc que existeix, principal justificació argumentada per a la mesura, no té lloc tant per les mancances que pugui tenir la infraestructura, que en circumstàncies normals no és especialment perillosa, sinó pel fet que, per la seva situació, s’hi formen fàcilment plaques de gel o s’hi acumula neu.
“La petició està en fase d’estudi i ho acabarem de definir amb el nou pla viari”, va explicar Alcobé en ser preguntat per com s’havia rebut des del Govern la reclamació feta dimecres passat des de la corporació ordinenca. El ministre va donar a entendre que hi ha una disposició a respondre favorablement a la petició. “Ho valorarem, però entenc que assumir la seva gestió no seria una cosa excessivament complicada perquè ja actualment hi estem destinant molts esforços”, va comentar el màxim responsable del ministeri d’Economia i Territori.
I és que, segons va indicar, ja en els darrers temps des de l’executiu s’han realitzat diferents actuacions que, al seu entendre, fan que la carretera tingui prou seguretat en circumstàncies meteorològiques normals. “Falta bàsicament adequar algunes baranes”, va apuntar Alcobé. Tot i aquests treballs, va admetre que durant la temporada d’hivern el coll d’Ordino presenta un risc elevat per als conductors i és aquest el motiu que justifica la decisió de tancar-lo al trànsit, un tall que es va iniciar ahir i que s’allargarà fins a la primavera vinent, segons van informar des de l’Agència de Mobilitat.
El ministre d’Economia i Territori va voler posar en relleu que és justament aquest important risc per als vehicles que hi circulen el motiu essencial que ha portat al tancament del coll, una decisió que, va recordar, “no és pas  el primer cop que es fa” i que persegueix com a objectiu fonamental “evitar accidents”. Alcobé va reiterar que durant els mesos d’hivern la carretera “és perillosa” durant molts dies, ja que “hi ha parts que es troben en una zona molt obaga i és on s’acumula amb massa facilitat neu o plaques de gel”. I, segons el parer del ministeri, la solució a aquesta problemàtica passa per llançar-hi continuament sal, fet que provoca que “el seu manteniment sigui excessivament costós”.

MILLORA EN LA XARXA VIÀRIA AMB LA FI DE TRES GRANS OBRES

D’Escaldes a Canillo. La finalització de la rotonda est del túnel dels Dos Valires, dels falsos túnels que eliminen el revolt de Radio Andorra i la rotonda del pont del Mereig, facilitarà la vida als conductors que circulin per aques tram de la general 2. Les tres noves infraestructures van ser visitades tant pel ministre de Territori, Jordi Alcobé, com pel cap de Govern, Toni Martí, que va voler remarcar la “millora tant visual com de trànsit per a ciutadans i turistes”.
Entre les tres obres, el Govern ha destinat uns 25,4 milions d’euros. La més cara és la doble rotonda dels Dos Valires, amb 15,77 milions que s’afegiran al cost de la resta de fases de la infraestructura, que es pagarà a 40 anys. Tant per a aquest projecte com per al vial de Sant Julià l’executiu segueix buscant finançament i, de fet, aquest tema es posarà sobre la taula a l’hora de negociar amb els bancs la reestructuració del deute de l’Estat.
Finalment, a la zona no s’ha iniciat la construcció de l’edifici del COEX per la manca de diners. Els terrenys, però, ja són del Govern i es farà més endavant, tot i que Martí va avisar que “no és prioritari” i va destacar que en l’actual espai del servei s’ha aconseguit una considerable reducció del cost del lloguer, de fins al 65%.
Sobre els túnels de Radio Andorra, el cap de Govern va destacar “l’eliminació d’un punt negre”, però va lamentar la manca de col·laboració del comú per poder fer ja els quatre carrils previstos. Martí va apuntar que els plans no es canviaran i que es garantirà la seguretat amb un radar i un canvi de lloc del pas de vianants. “No ens va de deu dies per arribar a un acord amb el nou cònsol”, va comentar el cap de l’executiu. Així, el tram estarà plenament en funcionament passades festes.
La visita fa finalitzar a la nova rotonda a l’entrada sud de Canillo, una infraestructura que també preveu un pont que enllaçarà amb el futur vial cap a la zona de Sella.
El cap de Govern va admetre que el pressupost aprovat dijous “té poca inversió”, un aspecte que “ens podem permetre un o dos anys”. Va avisar que “a final de legislatura hem de donar un nou impuls a la inversió”.

Martí va fer aquestes manifestacions preguntat per l’afer Vallnet. Les declaracions tenien lloc encara no 24 hores després de la roda de premsa que el màxim representant del Grup Vallsegur (que inclou, entre altres, l’empresa de neteja i la de seguretat), Enric Dolsa, va convertir en una mena d’assemblea de treballadors. En aquest acte, Dolsa va demanar al Govern que s’esperi fins a la decisió del Tribunal d’Estrasburg per cobrar, si la decisió és favorable als interessos de l’Estat, la multa que al seu dia van imposar els tribunals a conseqüència dels greuges causats per les deficiències detectades en la construcció de la depuradora d’Anyós, adjudicada a l’UTE formada per la francesa Saur i Vallnet. L’empresari també va demanar a l’executiu que permeti a les societats del grup que dirigeix poder-se presentar a concursos.
El Govern està analitzant jurídicament fins a quin punt Vallnet està legitimada a poder participar en concursos públics. La Llei de contractació pública estableix que una empresa deutora de l’administració no té dret a presentar-se i, tampoc, aquella que hagi estat objecte d’una condemna ferma arran d’un servei prestat a l’administració i durant els tres anys posteriors que es dicti la resolució. Des de final del 2009, quan el Tribunal Superior va notificar la sentència ferma que condemnava l’UTE a indemnitzar el Govern amb 1,8 milions d’euros, Vallnet ha rebut, com a mínim, onze adjudicacions de diferents corporacions públiques. Toni Martí va explicar que es prendran les decisions que escaiguin “sobre la base del que diguin” els informes jurídics que s’han sol·licitat i que estan molt avançats. El màxim responsable de l’executiu va recordar que “altres caps de Govern no han volgut parlar de la qüestió”, referint-se a Jaume Bartumeu, de qui Dolsa va afirmar que mai havia demanat el vistiplau per poder-se presentar a concursos.

SILENCI TOTAL DELS 'ACUSATS' PER L'AMO DEL GRUP VALLSEGUR

Cap de les tres persones que l’empresari Enric Dolsa va esmentar amb noms i cognoms durant la roda de premsa amb públic que va convocar en un cèntric hotel de la capital no van voler fer manifestacions. Tampoc no van descartar que acabin emprenent accions legals contra Dolsa, encara que en tots els casos no seria abans de parlar personalment amb l’empresari per mirar de comprovar l’abast de les manifestacions fetes per l’amo del grup Vallsegur. Dolsa va ser molt contundent amb l’empresa Avança, denunciant de la situació irregular en què suposadament es troba Vallnet, en el marc de l’obertura d’ofertes per fer-se càrrec de la neteja del SAAS. Dolsa va demanar-se si hi ha qui té “por de perdre [la neteja de] l’hospital ara que ja no són ni president ni vocals de la CASS”. I?va acusar algunes persones d’actuar “buscant el benefici personal perjudicant l’interès públic”. Al final de la compareixença, l’empresari va citar Josep Àngel Mortés, Francesc Gran i Xavier Altimir com a socis d’Avança.

Un degoteig mensual d’entre 14.000 i 18.000 entrades venudes al mes, amb tres excepcions, tres moments on l’afluència es dispara fins a superar els 20.000, els mesos de juliol, agost i desembre.
I quines han estat les preferències dels espectadors del Principat? Doncs sense gaires sorpreses: Amanecer, l’última estrena de la nissaga de vampirs creada per Stephenie Meyer, va ser la més taquillera: 7.500 entrades, en números rodons, que es tradueix en una recaptació que frega els 40.000 euros. La segueixen el desenllaç de Harry Potter, amb 6.500 espectadors (4.000 van triar la versió en castellà i 3D i 2.500 la doblada en català); la quarta entrega de Pirates del Carib, amb 6.000 localitats venudes; la cinquena part de Fast and Furious, que va atreure 5.500 persones, i Torrente IV en 3D, que va ser vista per unes 4.600 persones. Aquest Nadal, la més taquillera està resultant la quarta de Misión Imposible, que porta ja uns 3.000 espectadors i el responsable dels cinemes, José Jaime, calcula que assolirà tranquil·lament els 5.000 abans de desaparèixer de la cartellera. De fet, apunta, tots aquests títols podrien haver fet una taquilla més elevada si la rotació d’estrenes no hagués de ser tan ràpida. Una agilitat que beneficia sobretot les distribuïdores, que en les primeres setmanes d’exhibició es queden amb el 60 per cent de la recaptació, percentatge que es va reduint gradualment amb el temps.
Del total d’espectadors, han estat els títols en 3D els que han atret un percentatge alt. Amb una tendència que el gerent de les sales detecta: tenen més tirada quan són produccions enfocades a un públic adolescent, més que purament infantil, sobretot per la despesa que suposa pagar l’entrada, amb suplement.
Pel que fa a ofertes com la versió original subtitulada, solen atreure una mitjana d’entre 50 i 60 persones per projecció, excepte el cicle promogut per l’Aliança i l’ambaixada de França, on els films solen ser seguits per unes 150 persones.

TOT UN ANY ENCARA FINS QUE ARRIBI 'EL HÒBBIT'

L’adaptació cinematogràfica del relat de J. R. R. Tolkien El Hòbbit –Peter Jackson i Guillermo del Toro– és, sens dubte, la més esperada de l’any vinent, però encara s’haurà de tenir paciència durant dotze mesos perquè l’estrena no arribarà fins al Nadal del 2012, recorda el gerent dels cines escaldencs. De moment, però, entre les propostes més comercials que ja estan a les portes hi ha Sherlock Holmes. El juego de sombras, que arriba a la cartellera del país la vigília de Reis. El (discutiblement necessari) remake hollywoodiense de Millennium, amb Daniel Craig, es farà present la setmana següent, el dia 13. També per al mes de gener està ja confirmada l’estrena de J. Edgar, amb Leonardo DiCaprio en la pell de qui va dirigir l’FBI nord-americà durant dècades, J. Edgar Hoover. Amb l’interès afegit que Clint Eastwood n’és el director. També arribarà También la lluvia, una cinta d’Icíar Bollaín a la qual ha costat arribar a les pantalles andorranes, perquè ja fa ben bé un any que es va estrenar a Espanya.
Pel que fa a les que aniran arribant a mesura que transcorrin els propers dotze mesos, entre les que generen més expectació hi ha Los Vengadores, de Joss Whedon, o la tercera part de Batman, amb la recargolada traducció El caballero oscuro: la leyenda renace, dirigida per Christopher Nolan i interpretada per Christian Bale. Els fans dels superherois estan també pendents  d’una nova d’Spiderman i els del gènere de terror, de Prometheus, de Ridley Scott, una mena de preqüel·la d’Alien.

El pilot resident a Andorra s’ha emportat a casa el preuat Tuareg tres vegades, els anys 2005, 2007 i 2010, mentre que Coma se l’ha fet seu el 2006, 2009 i 2011 –l’any 2008 no es va celebrar la prova a l’Àfrica per l’amenaça terrorista–. El duel entre francès i català és el gran atractiu del quart Dakar sud-americà en l’apartat de motos. Diumenge començarà la lluita en un escenari inèdit, Mar del Plata, que relleva Buenos Aires com a punt de sortida. Quinze dies després tot fa preveure que un dels dos, enrolats en el mateix equip gràcies als esforços de KTM, serà el campió.
Despres, però, veu la cursa “més oberta que abans” a conseqüència de la nova normativa establerta per l’organització, que limita la cilindrada de les motos a 450 cc. “Seria massa pretensiós pensar que només Coma o jo tenim l’oportunitat de guanyar. Els equips i els fabricants s’han implicat molt i hi ha alguns pilots joves que han progressat”, va afegir.     El triple campió del Dakar, que passarà per Argentina, Xile i Perú, no veu un escenari que pugui ser decisiu per determinar el triomf al ral·li, segons va indicar a un web especialitzat en motos: “Quan vols guanyar, els desafiaments són els mateixos tots els dies: navegar bé, ser ràpid, cuidar la moto, no fer errades. Cada dia és igual de difícil. Perú? Ningú sap el que ens espera i tots sortim en les mateixes condicions.”
Al marge de Despres i Coma, i sense David Fretigné per lesió, la llista de favorits es completa amb el xilè Chaleco López, els portuguesos Helder Rodrigues i Rubén Faria, motxiller de Despres, el noruec Ullevalseter i el jove polonès Przygonski, segon al Campionat del Món de ral·li-raid.
Lluny de les primeres posicions i lluitant per aconseguir arribar a Lima el 15 de gener es troben els andorrans de l’equip Polaris Dakar Team, Andreu Cachafeiro, Isidre Loan i Gerard Vidal, que ha rellevat en el darrer moment Carles Bigordà. Completa l’equip el català Jaume Gramona, que compartirà un dels dos buguis Polaris que l’organització ha inclòs en la categoria de cotxes. Cachafeiro comentava des de Mar del Plata que “això és acollonant. L’expectació és enorme i s’espera per diumenge més d’un milió de persones. Semblen tifosi de futbol”. Els buguis van trigar més d’un dia per passar les verificacions administratives i tècniques i un cop superat el tràmit, els pilots esperen amb impaciència la largada. “Tenim ganes de començar aquesta aventura i sobretot d’acabar-la. Aquest és el nostre únic objectiu i més veient que aquest ral·li és prou difícil”, va assenyalar Andreu Cachafeiro.
L’etapa inaugural (Mar del Plata-Santa Rosa) tindrà només 57 quilòmetres cronometrats, però 763 d’enllaç.

Més pilots

2 residents fixos

A banda de Cyril Despres i dels pilots del Polaris Dakar Team, Andorra estarà representada al Dakar per dos vells coneguts de la prova. Es tracta dels residents Bernard Errandonea i Isabelle Patissier. Tots dos afrontaran la prova amb un bugui. Per a Patissier serà la desena participació al raid més dur del món.

Jordi Alcobé ha recordat que no és la primera vegada que es pren la decisió de tancar el Coll d'Ordino a l'hivern, i ha destacat que la carretera és bastant perillosa a l'hivern a causa del gel i neu que s'hi acumula a la vessant d'Ordino, la més obaga. Per tant, el manteniment que s'hi ha de fer és molt costós, sobretot per la despesa de sal. Les inversions necessàries per millorar-ne la seguretat se centren sobretot en l'adequació de les baranes.
El ministre també ha dit que actualment s'està elaborant el nou pla sectorial de carreteres, i que durant aquest procés s'estudiarà si s'incorpora aquesta via de nou com a carretera general, perquè passi a dependre directament del Govern. Alcobé ha dit que és possible que es prengui la decisió perquè actualment el Govern ja hi fa moltes actuacions i per tant no hi ha d'haver cap problema.

La darrera sessió de Consell de Comú d'Andorra la Vella d'aquest mandat ha estat de caràcter extraordinari i únicament per poder aprovar les actes pendents de les sessions anteriors i la informació relativa a la Junta General i el Consell d'Administració de la societat Jovial, del 2008 al 2011, que ja s'ha anat aprovant regularment.
Així ha estat una sessió més aviat de comiat on el conseller de la minoria Pere Cervós ha aprofitat per acomiadar-se donant les gràcies a tots els companys, i on la cònsol major, Rosa Ferrer, també ha volgut reconèixer la feina feta per tots.
Pere Cervós ha indicat que han estat quatre anys complicats, sobretot per la situació econòmica, però que el més positiu és marxar amb la sensació que s'han aportat idees que la majoria ha tingut en compte i que els encerts que s'han fet han estat feina de tot el conjunt.
D'altra banda, Cervós ha valorat positivament el fet que Rosa Ferrer vulgui que en un futur les minories comunals s'integrin en una Junta General o a la Junta de Govern perquè opina que això "només pot ser positiu perquè el millor per als ciutadans és unir esforços". A més, considera que això no minva la capacitat de control que ha de tenir l'oposició.
El cònsol menor i futur conseller de la minoria socialdemòcrata, Josep Vila, també ha considerat que és positiu que se'ls ofereixi ser a una Junta General, i ha dit que durant el mandat creu que hi podrà haver entesa amb els tres grups treballant a les comissions. Pel que fa a la feina feta aquest mandat, ha fet un balanç positiu tot i recordar que "vam començar amb un mateix projecte i hem acabat en cantons diferents".

Entre un estudi i l’altre, vostè deu ser la persona que més coses coneix dels límits andorrans.
Diria que dec haver estudiat tots els límits, sí.

I?com ho porta?
Ho porto bé. Ara, hi ha un volum d’informació increïble. Hi ha milers de documents per repassar. I entre això i el treball de camp... doncs Déu n’hi do.

Per què va aterrar al Principat?
Va ser entre sort i destí. El 2002 el comú d’Encamp va contactar amb la Universitat de Lleida perquè volia fer un treball sobre els límits amb França, pel tema de l’aigua. Jo estava com a investigador d’àrees de muntanya, del Pallars Jussà i Sobirà, i em van passar el contacte. Hi va haver bona relació...

I fins avui.
Des de llavors no he parat d’estudiar els límits d’Andorra, i les seves modificacions. I la transformació del paisatge i la societat.

Hi ha grans diferències entre Andorra i la resta d’àrees de muntanya?
El colofó és que Andorra hagi aconseguit mantenir-se com a Estat propi. Quant a la gestió de la terra, les formes de propietat... és igual que a la resta del Pirineu central.

Hi ha hagut més conflictivitat territorial al Principat que en altres llocs?
En aquest sentit és igual. Fins al segle XIX. Llavors, a Espanya i França sorgeix l’administració liberal. I el territori deixa de ser tan important. Però a Andorra continuen exercint el poder les parròquies i es mantenen les dinàmiques. Continuen uns conflictes en un temps que a l’entorn desapareix.

Ai, les parròquies!
Però des de la segona meitat del segle XX passa a ser una qüestió menor. La gestió de la terra perd pes econòmic i els conflictes minven. Fins que ha aparegut la Llei d’ordenament del territori, el cadastre...

Tot plegat, que hem reculat. Hem tornat al passat.
Territorialment no és que haguem tornat al passat. Hem de mirar el passat. Les visures, les fites... s’han abandonat. I ara cal anar al passat per marcat el territori.

I li ha tocat a vostè treure la pols a molts papers mig abandonats.
Territorialment tot plegat està molt documentat. Molt. L’arxiu d’Andorra ha fet i està fent un gran treball arxivístic. Fa una feina increïble, àrdua, difícil i poc agraïda. Molt millor que a Espa­nya o França.

Ja està bé que anem per davant en alguna cosa!
En termes arxivístics estan molt avançats. I en altres qüestions, també!

I vostè que per la feina ha pogut conèixer Andorra.
Ja la coneixia. Però per la feina m’ha enamorat el paisatge que no es veu des de la ciutat. I aquella arqueologia paisatgística que pots arribar a veure. És preciós.

Els blancs es van estavellar contra els seus propis errors amb 24 pilotes perdudes i tretze tirs lliures fallats. Mentre, els de Salva Maldonado es van encomanar al seu cor i també al lideratge ofensiu i d’esperit d’Albert Oliver i la inspiració del canell d’or, David Jelinek. Els badalonins es van imposar per 78 a 75 als madrilenys i l’FC Barcelona Regal se situa líder abans de disputar el clàssic el 4 de gener.
A Badalona es va viure un partit amb un final emocionant no apte per a persones amb problemes de cor. La igualtat als últims 10 minuts va ser màxima i els dos equips van tenir por a la derrota. La primera escletxa important en aquell període va arribar a 4’58” per al final del partit amb un 70 a 63 després d’una tècnica a Pablo Laso. El Reial Madrid va respondre a la perfecció amb uns tirs lliures de Jaycee Carroll i després una entrada clàssica de Sergio Llull. El balear va fallar l’addicional per deixar un 70 a 66 a l’electrònic. Els de Maldonado van embogir i van fallar dos triples consecutius a càrrec d’Albert Oliver i un altre de David Jelinek. Els tirs lliures fallats dels blancs van ser el llast dels de Pablo Laso i el Joventut ho va saber aprofitar gràcies a la inspiració de Pooh Jeter (72 a 68). A només 44 segons del final, Sergio Llull va posar per davant en el marcador els de Laso (74 a 75). El jove txec David Jelinek no va fallar amb una entrada espectacular (76 a 75). Aquí es va entrar al tram final. A 30 segons de la botzina final, però, Sergio Llull va fallar i Latavious Williams va capturar el rebot. Els blancs van fer falta a Jeter i després a Oliver. En aquesta última i a 17 segons del final van entrar en bonus i l’egarenc no va fallar des de la línia de tir lliure (78 a 75). El Reial Madrid ho va tenir tot de cara, tot i així, Sergio Llull va llançar un míssil a la cistella i va tenir sort que Nikola Mirotic va capturar el rebot. El tir del montenegrí nacionalitzat espanyol tampoc va entrar i Williams es va fer amb el rebot i la pilota del triomf. Una victòria celebrada com un títol i és que el Joventut de Badalona lluita per fugir de la part baixa. Qüestió de necessitats.

LA GRAN ESTRENA DE RUDY FERNÁNDEZ

Va demostrar al seu públic que sap anotar i també assistir. L’ala mallorquí dels Denver Nuggets, Rudy Fernández, va repartir vuit assistències i va anotar 4 tirs de 7, inclosos 3 de 5 triples. L’atac dels Nuggets es va mostrar imparable i aquesta vegada va tenir com a líder el pivot brasiler Nené Hilario, que va aportar 25 punts perquè el seu equip s’imposés per 117 a 100 als Utah Jazz. Hilario només va necessitar 24 minuts per encistellar 10 de 13 en tirs de camp i 5 de 5 des de la línia de personal, va capturar 7 rebots, va recuperar tres pilotes, va repartir dues assistències i va posar dos taps. Sota el lideratge del pivot brasiler, Al Harrington va aportar 18 punts, 7 rebots i 4 assistències. Rudy va tornar a tenir tota la confiança de George Karl que li va donar 30 minuts.
De la seva banda, Marc Gasol va guanyar a Serge Ibaka en el duel entre dos jugadors espa­nyols. Kevin Durant va tornar a ser el líder i l’estrella dels Thunder que es van imposar per 95 a 98 als Grizzlies. L’estrella dels Thunder va anotar 32 punts, va capturar 8 rebots i va repartir dues assistències.

Ell es va sentir trist: va substituir un amic que va sortir per la portar de darrere del club després d’haver deixat una bona empremta. Un equip amb bon gust pel joc al qual no acompanyaven els resultats.   L’ar­ribada de Justo Ruiz estava prevista per a l’inici de temporada i ha arribat per als torrons després de rebre el permís de la federació. Coses del futbol.

Nou repte. D’un juvenil a portar el primer equip... Justo Ruiz va creixent com a entrenador?
Quan comences en aquest mundillo és com a l’etapa de jugador. La intenció és anar millorant i anar pujant de nivell. Com a entrenador del juvenil tenia la sensació que havia cremat una etapa i no puc amagar que em feia il·lusió agafar el club que pràcticament m’ha donat tot el que tinc.

Això sí... aquest moment no arriba en el seu millor punt, oi?
No arriba de la millor manera possible. Si et pares a pensar com t’agradaria arribar mai penses que arribarà d’aquesta manera, és a dir, substituint un company que t’estimes i que és molt amic teu. Al Richard li vaig dir que ho sentia moltíssim i que ell ja sap de primera mà que em feia molta il·lusió, però és un dia que hauria d’estar content i malaudarament no ho estic. Tenia la sensació de ser culpable d’alguna cosa.

Quines diferències hi ha entre un juvenil i els sènior?
Primera aquesta. Com a entrenador del juvenil no havia tingut mai cap tipus de ressò mediàtic. Et sents com una mica més responsable, però jo treballo sempre per guanyar i competir. Pel que fa al tracte canvia molt. Passes de treballar amb xavals a fer-ho amb homes. Això sí, té l’avantatge de tractar amb jugadors de molta experiència i t’estalvies parlar d’aspectes tàctics i tècnics. Aniré trobant canvis...

I com està l’equip anímicament?
Tocat. L’equip està tocat. La dinàmica és molt negativa perquè si no m’equivoco fa set jornades que no guanyem. És un equip que la temporada passada va guanyar molts partits i no està acostumat a viure una situació com aquesta. Hi ha més tensió i l’equip està trist. Davant de qualsevol problema no s’afronta amb alegria i s’acota el cap sense intenció de solucionar-ho. Estic intentant fer veure que ells són aquells jugadors que guanyaven. Hem de tornar a agafar aquest camí.

En què ha d’incidir més, en l’àmbit tàctic o psicològic?
S’han de donar les dues coses. En l’àmbit tàctic vull intentar donar més consistència defensiva i després has de deixar caure algun component anímic. Donar suport positiu. La situació actual no està per collar gaire els jugadors, però sí que hem de fer veure que són jugadors madurs. Hem d’assumir tots la responsabilitat que tenim.

Es pot pujar?
Sincerament no m’he proposat pujar. Estic molt tranquil i il·lusionat. L’únic que em preocupa és el partit següent. Ens oblidem del mes de maig i l’únic que em preocupa és el partit que jugarem el dia 7 contra Les Borges Blanques.

Si a vostè li haguessin fet el mateix que a Richard Imbernón, com reaccionaria?
A mi em tocarà també. Quan engegues un projecte mai penses que sortirà malament. Intentaré treure el màxim rendiment dels jugadors perquè no passi.

Que els jugadors no estiguin al corrent de pagament de les nòmines afecta?
Crec que ja està solucionat. Crec que ja han cobrat. Jo he estat jugador i és clar que afecta... En una altra dimensió potser afecta més. Això sí, els jugadors han donat una lliçó a tothom i han demostrat que estimen el club.

Què s’ha de millorar?
L’equip està acomodat. Falta sacrifici, disciplina tàctica i solidesa defensiva. Si ho millorem farem un pas endavant.

El futur cantant complia aleshores nou anyets. Amb els vint-i-dos que té ara afirma que, havent crescut al Principat, se sent molt més andorrà que belga.
I a les Valls va començar a desenvolupar també una incipient carrera com a vocalista, de la mà primer de Caterine Metayer, al capdavant del que fins fa no gaire era el Cor Nacional dels Petits Cantors, i Susanne Georgi més tard. Aquesta, com la seva germana, Pernille, l’estan ajudant a encaminar-se per la senda del pop. Amb un primer tema escrit per Pernille, enregistrat als seus estudis de Nottingham i amb un videoclip que només fa dos dies va quedar penjat a YouTube, a l’espera que agradi al públic i, amb sort, serveixi de trampolí per saltar a una discogràfica. En directe, l’estrenarà en la festa de Cap d’Any de demà a la recentment oberta Llum de nit.
Però anem per parts. A Susanne Georgi la va conèixer el 2004 i no va trigar gaire a ser convidat per la cantant per participar en algun dels seus directes. Fins i tot se’l va endur amb ella a una actuació a Luxemburg, l’any que representava ATV a Eurovisió. Després el va posar en contacte amb Pernille –l’altra component del duet Me&My, responsable d’algun hit molt sonat–. I aquesta li ha escrit les lletres de les dues cançons amb què Lowie vol provar fortuna: Take a chance i Live it right, a la qual encara estan fent els últims retocs per trobar el so desitjat. Amb música, tots dos, del compositor habitual de la gran de les Georgi, el suec Chris Gustavsson.

La mà al foc
Pel camí, però, Lowie va haver de convèncer un mànager madrileny que, al marge de posar la fe en el jove vocalista, ha posat la mà al foc. És a dir, els diners, perquè de moment està finançant els costos de gravació i producció dels dos videoclips, enregistrats a cavall entre Nottingham i Madrid (on estudia disseny d’interiors, per tenir un matalàs). La tasca la realitza una productora professional, que pertany a una gran empresa que ha treballat per a bandes tan consolidades com ara La oreja de VanGogh. “Fa goig veure que algú confia en tu”, assenyala l’intèrpret.  
De moment, Lowie i l’equip que li dóna suport han apostat per la música més discotequera, un estil dance trance, especifica. “A mi és que m’agrada molt el món de la nit” i el moviment. Han cregut que serà la manera més ràpida de captar l’interès del seu target, i més fàcil de promocionar i que sigui punxada en locals nocturns i ràdios. Però confia que de seguida tindrà oportunitat de desplegar les seves qualitats vocals, la preparació tan fermament inculcada per Metayer, en balades. “Jo em sento molt bé en les balades, però estic convençut que tinc prou registres com per agradar al màxim de gent”, confia el noi.

"MÉS QUE MESTRA, METAYER ERA QUASI COM UNA MARE"

De tota la peripècia viscuda pels Petits Cantors, ara Lliures, el jove vocalista assegura que, malgrat haver-la seguit a distància –des de Madrid, on es va instal·lar fa un parell de cursos–, li ha dolgut. “Dol perquè tinc molt bons records i Caterine [Metayer] més que una mestra es podria dir que era quasi com una mare”. No pot imaginar un cor, adverteix, sense la seva figura, “i segur que qualsevol altre exPetit Cantor et dirà el mateix, per tot el que ens va aportar”. La formació que va rebre durant la seva estada a la coral, indica, va més enllà de la simplement musical: “més que simplement preparació com a cantant, et formava com a persona”. Tot i que la disciplina que imposava era contundent, tant que a Vandekerckhoven se li escapa que “de vegades era un sergent”. Però només fins que s’acabava l’assaig.
Quant als esdeveniments que van portar a l’escissió del cor infantil i el nou rumb que sembla haver pres, el cantant es confessa “molt sorprès i en realitat no ho entenc, no sé encara ben bé el que va passar, però el cert és que és com si hagués desaparegut un mite, perquè ara ja tot serà diferent”. I recorda que “tot allò de fer gires, d’actuar per donar a conèixer el país, la veritat és que ho feia molt bé”. Els burxava i feia treballar a fons, “però tot era per a bé, perquè érem molt conscients que si havíem de representar Andorra havíem de ser perseverants”. Però finalment, allí estava, en concerts com el que van oferir a Nova York, a la seu de les Nacions Unides.

Castro va dictar ahir l’aixecament del secret de sumari de la peça separada número 25 del cas de suposada corrupció Palma Arena, en la qual s’investiguen presumptes irregularitats a l’Institut Nóos, i al mateix aute va imputar i va citar a declarar Urdangarin, que va presidir aquesta entitat fins al 2006.
La casa reial va assenyalar que no hi ha cap comentari a fer respecte a la imputació del marit de la infanta Cristina i es va remetre a la seva posició de respecte absolut a les actuacions i decisions judicials que manté des que, fa dos mesos, van començar a aparèixer les primeres informacions que relacionaven Urdangarin amb el cas Palma Arena.
De la seva banda, l’advocat Mario Pascual Vives, que actua com a portaveu d’Iñaki Urdangarin, va afirmar que el seu representat és “absolutament innocent” i que ara, una vegada que ha estat imputat, tindrà l’oportunitat de “començar a defensar” la seva honorabilitat.
Segons Pascual Vives, hi havia un “clam popular” a la premsa perquè s’imputés al duc de Palma, com al final ha passat. “El que és cert és que fa un mes i mig que hi ha notícies i valoracions i s’haurà de veure quin efecte haurà pogut tenir en tot plegat”, va indicar el portaveu, que va lamentar que el que s’ha publicat “ha danyat o pretenia danyar” l’honorabilitat d’Urdangarin.

Negocis amb governs
Castro va especificar a l’aute dictat ahir que cita el duc de Palma per interrogar-lo sobre els negocis realitzats amb els governs de Balears i del País Valencià, pels quals “hagi estat perceptor de fons públics”.
El jutge li preguntarà sobre l’execució d’allò acordat amb ambdós governs autonòmics, la rendició de comptes portada a terme, així com per les persones que hagin participat en els fets o se n’hagin beneficiat, la destinació d’aquests fons públics i el tractament fiscal, segons l’aute.
José Castro ha citat també a declarar vuit imputats més en aquesta mateixa causa: el soci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres, i quatre persones més vinculades amb l’Institut Nóos –Ana M. Tejeiro, Marco Antonio Tejeiro, Miguel Tejeiro i Salvador Trinxet–, i tres alts càrrecs del govern balear en la legislatura en la qual Jaume Matas era el president autonòmic de la comunitat illenca.
Els primers a prestar declaració seran Torres i les altres quatre persones vinculades a Nóos, que han estat citades per a dijous vinent i als quals Castro també interrogarà sobre els mateixos fets pels quals prendrà declaració al duc de Palma.
El jutge va donar per acabat ahir l’examen de tota la documentació intervinguda en diversos registres portats a terme al novembre a Barcelona i la valoració de les declaracions preses fins ara a imputats i testimonis, raó per la qual ahir va aixecar el secret de sumari.

ELS PILOTS CONVOQUEN VAGA PER AL 9 I '11 DE GENER

Els pilots d’Iberia han convocat dues noves jornades de vaga per al 9 i l’11 de gener, segons el sindicat Sepla-Iberia. Les aturades, que se sumaran a les convocades el dia 18 passat i ahir, 29 de desembre, es faran en protesta per la creació de l’aerolínia de baix cost Iberia Express i ja s’han comunicat oficialment a Iberia. Des de Sepla-Iberia van assenyalar que tot i aquestes noves convocatòries segueixen disposats a continuar negociant “fins a l’últim minut” i a desconvocar les aturades si s’arriba a un acord. Mentrestant, ahir es va desenvolupar amb normalitat la segona jornada de vaga dels pilots, un dia en què Iberia va operar 211 dels 329 vols que tenia programats, és a dir, el 64 per cent. La cancel·lació de 118 vols va afectar uns 10.000 viatgers.

La sentència conclou que atès el lapse de temps transcorregut entre la demanda d’execució a la Batllia i la data de prescripció, la primera instància judicial “va disposar d’un termini important per procedir a l’execució de tributs i de les sancions”, i que “un tal retard en l’execució dels actes administratius pot efectivament considerar-se un funcionament anormal de l’administració de la justícia”. Això sí, la resolució del ple del Tribunal Superior deixa clar que aquest “funcionament anormal” en cap cas es pot imputar a faltes particulars dels funcionaris que hi treballen, sinó que ha d’imputar-se a “un problema estructural”.
Tot i això, el Tribunal Superior no eximeix de la seva responsabilitat els comuns concernits. I torna a referir-se als terminis. La sentència inclou un quadre que reflecteix que, de mitjana, les corporacions parroquials van presentar les demandes d’execució un any després d’haver notificat individualment a cada deutor que tenia o una sanció o un tribut pendent de pagar. Per tant, aquesta dilació entre un tràmit i l’altre”reduïa el termini de què podia disposar la Batllia per procedir a l’execució” quan, afegeix la sentència, “els honorables comuns no podien evidentment ignorar les dificultats en què es trobava l’administració de justícia”.

El resultat
Atesa aquesta repartició de culpes, el ple del Tribunal Superior conclou que les corporacions no tenen dret a rebre la quantia que reclamen. Així que es deixa al   càr­rec dels comuns un terç de la suma que sol·liciten i el Govern haurà d’assumir els dos terços restants, pràcticament 300.000 euros. La corporació que més diners rebrà serà la d’Andorra la Vella, amb 211.309 euros. Ordino percebrà 42.548 euros i Escaldes, 11.454.
Els impagaments prescrits fan referència a sancions i tributs i es van comunicar als deutors entre els anys 2006, 2007 i 2008, mentre que es van traslladar a la Batllia durant l’any 2008 perquè procedís a l’execució forçosa, ja que els deutors no havien donat senyals. A través d’autes del febrer i març d’aquest any el Tribunal de Batlles comunicava als comuns afectats que les seves demandes d’execució havien quedat arxivades, ja que havia transcorregut “amb escreix” el termini previst per la legislació per exigir el pagament. Va ser llavors quan les tres corporacions parroquials van decidir presentar una demanda conjunta  al ple del Tribunal Superior.
El Govern i la fiscalia van contestar amb sengles escrits d’oposició. El ministeri públic va retreure a les corporacions que, sabedores del problema amb l’execució d’actes administratius que ofega la Batllia, no haguessin actuat promovent una iniciativa legislativa de reforma. Tanmateix, les va acusar de no haver usat els mecanismes que tenen a l’abast per aturar la prescripció.

ACATAR LA SENTÈNCIA

La sentència és ferma i no hi ha lloc a recurs. El Govern l’acatarà però no n’ha fet cap valoració encara. En la sentència del ple del Superior sí que recull alguns dels arguments pels quals l’executiu s’oposava a la demanda de les corporacions. Per exemple, perquè considerava que “únicament escau apreciar responsabilitat patrimonial de l’Estat per error judicial o funcionament anormal de l’administració de justícia quan existeix un perjudici patrimonial singular de drets o interessos econòmics legímits consolidats dels particulars”. No obstant això, el ple ha considerat que les administracions comunals també poden interposar una demanda d’aquesta mena perquè així ho havia reconegut el mateix Tribunal Constitucional.
La sentència també recull que el mateix Govern havia reconegut els problemes de la justícia en el seu escrit. L’executiu argumentava que la demanda havia de ser rebutjada, ja que l’administració judicial “està desbordada”, i que així ho havien reconegut els mateixos demandants.