I el tema no va ben bé per aquí a la realitat. Per comprovar-ho in situ em trasllado al festival de Nadal de l’escola espanyola de Ciutat de Valls. Actuen els meus nebots Joel i Ivan, així que jo també participaré una mica en les cascades de bava que els adults vessarem al terra de la sala d’actes del Centre de Congresos d’Andorra la Vella. Hi ha una bona entrada, unes 500 persones ben bones. Les tres primeres files estan reservades als alumnes, els protagonistes de la nit. Diversos professors els vigilen amb la tensió pròpia dels guardaespatlles del president dels Estats Units. I no m’estra­nya perquè els nens i nenes no paren en els instants previs, creant una remor aguda i constant de crits i confidències de fila a fila. Estan excitats i és normal, en uns minuts ocuparan l’escenari. Els tres primers a fer-ho són els presentadors. Christian, Joao Víctor i Judith fan bon equip, tot i que en la primera intervenció són presoners del paper on llegeixen tot el que diuen, ni que sigui només bona nit. Tornant als professors, és admirable veure les múltiples reconversions laborals per les quals passen en una nit així. Són tramoistes, directors escènics i regidors de quan acaba i comença cada número. I tot mentre vigilen els petits Jaimitos que, per cert, no hi ha manera que parin.

Els més petits comencen
Després dels tres presentadors, el teló ens mostra els més petits de la nit. Gran ovació i primera oportunitat per observar, miri on miri, dos dels factors que s’aniran repetint. El primer és l’expressió dels familiars, una barreja d’hipnosi plaent, amb una rialla que no acaba de trencar mai del tot. Una mica com si et fan un massatge als peus i a sobre t’emociones. En alguns casos el tema arriba al plor. El segon factor és tecnològic: 4.000 càmeres de fotos i de vídeo que apareixen tot d’una. Hi ha més flaixos que al Camp Nou quan surt el Barça. A tot això a l’escenari  ja estan els crios de 3 i 4 anys. Jo hi tinc l’Ivan, per la qual cosa, i tot i que intenti obsevar la resta, segur que també acabo posant la mateixa cara. Els petitets canten la nadala Esta noche nace el niño, alguns vestits de pastorets. El cor és encantador. Tant se val si la segona estrofa costa més que la primera o si sempre n’hi ha algun que li fica el dit a l’ull a l’altre. La vergo­nyeta pròpia de l’edat fa que el so resultant siguin uns dolços i gens estridents violinets que passen per la lletra sense aturar-se gaire però que li despertarien l’esperit nadalenc a Mr. Scrooge en una mala tarda. Ovació encesa, pluja de flaixos, baixa el teló.

Musical animalístic
Els tres presentadors, cada cop més dominadors de l’espai, donen pas als alumnes de primer i segon. Els espectadors, sense saber-ho, estem a punt d’assistir a una ambiciosa representació d’una faula nadalenca. D’una banda, dos ex­cel·lents narradors, de l’altra, música en directe amb el meu nebot Joel en el paper de prometedor percussionista i tot de nens i nenes caracteritzats de diversos animals. Els narradors donen la tensió dramàtica, els músics hi aporten l’emoció i els animals tenen un text curt però intens. S’ha de remarcar que les frases dels deliciosos animalets no sempre les formen paraules perquè per aportar realisme els intèrprets arrisquen i podem escoltar un canari o una aranya fent sorolls que posen els pèls de punta. Per cert, el xicot que fa de canari té tota la meva simpatia i soladaritat perquè li queden anys de bromes dels companys de classe sobre com li queda la disfressa. Ànims. Acabat el número, apareixen els de tercer, que van sobre segur. El tema del club Super3 No tinc por és un omplepistes. Tots els xavals dins i fora de l’escenari canten la tornada com gladiadors. Els nens no tenen por. Bona notícia tal com estan les coses i com sembla que pinta el futur.

‘Nadal, navidad, natal, noel, christmas’
La darrera part, la dels més grans, és la multicultural. Un grup d’alumnes aposten per la poesia en portuguès, una bona idea tenint en compte que moltes de les famílies són lusitanes. En plena demostració rapsòdica un dels alumnes té un moment Luis Moya –“Trata de arrancarlo por Dios!”–. Es queda aturat entre dues frases. Quan se’n surt el pare, orgullós, crida: “Ale tus huevos!” No em vull imaginar el progenitor en qüestió si estiguéssim en un partit de futbol. També hi ha número musical en anglès, dels més aconseguits i meritoris. I un altre en francès amb la presentació mundial del teclista Chistian da Costa. L’espectacle ha tingut de tot però potser li falta, fins al moment, una mica d’irreverència. Uns ratolins, així van vestits, ens presenten el rap El lado más sucio del corazón, que no hauria desmerescut per res alguns dels hits del grup Parchís a la meva època.  Dar­rera pujada i baixada de teló de la gala. Sonen els acords de la cançó You spin my heat right round, un dels temes de la pel·lícula Resacón en las Vegas. Bravo! Una mica de dissidència contra el bonisme sempre va bé. Almenys no acabarem amb All I want for you in Chirstmas, fet que m’estava tement des del principi. Coreografia ben aconseguida dels més grandets amb dues noies a la part de davant en el paper de vedets. Ben guapes i desimboltes despisten bastant els nois de  dar­rere, que confirmen que de generació en generació és impossible poder canviar segons quines màximes històriques, elles sempre ballen molt millor.
Tot bé. Moltes emocions. Dos milions de fotos fetes i pares, mares i àvies fent petons de ventosa a les criatures, contentes sobretot perquè vénen les vacances.

Els fets van succeir pels volts de dos quarts de deu del matí quan, segons fonts coneixedores del cas, el turisme, un Volkswagen Golf que es dirigia a l’aparcament de pistes, efectuava un avançament i es va trobar de cara amb l’autobús, que en aquell moment tornava de descarregar passatgers a l’estació.
Segons les mateixes fonts, el bus va intentar esquivar el cotxe i va anar a impactar contra el ter­raplè que hi ha al marge de la calçada. El conductor, que també era l’únic ocupant, va resultar il·lès malgrat l’impacte, que sí que va deixar força seqüeles al clípol. Més malparats van sortir els ocupants del turisme, tres nois barcelonins, segons van indicar fonts hospitalàries. Els tres van patir ferides de caràcter greu i dos d’ells van ser traslladats en helicòpter fins a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. El cap de guàrdia va indicar que dos patien sengles fractures a la pelvis i que un tercer tenia una contusió abdominal.
Fins al lloc dels fets es van traslladar dotacions dels bombers de les casernes d’Andorra la Vella, de Canillo i del Pas de la Casa, agents de policia i els fectius sanitaris. La carretera es va tallar a la circulació i la zona es va acordonar. Fonts presencials van indicar que l’impacte havia estat força important i que ho corroborava el fet que els esquís que portava el cotxe al portaesquís s’havien clavat al vidre de l’autobús. Un dels joves  va haver de ser tret del Volkswagen Golf sinistrat pels bombers. Els tres ocupants del cotxe van ser evacuats del lloc després d’una primera atenció d’urgència.
Els agents de policia del grup d’investigació d’agents de trànsit van desplaçar-se al lloc per determinar les causes de l’accident. Una de les causes que hi podrien haver incidit és el gel que hi havia a la calçada i que podria haver provocat que el conductor del cotxe perdés el control del vehicle.

TRASLLAT DEL JOVE ATROPELLAT

El cos del jove argentí que va morir la matinada de divendres en ser atropellat a la carretera general 2, a Soldeu, serà repatriat avui a Argentina. Els tràmits burocràctics necessaris per al trasllat del cadàver s’estaven acabant de completar dissabte després que la batlle permetés la repatriació. Tanmateix, el conductor implicat en l’atropellament, un resident espanyol de 43 anys, va passar també dissabte al matí a disposició judicial. L’home va ser detingut per la policia per un presumpte delicte d’homicidi per imprudència.  El conductor va marxar inicialment del lloc.

Un llibre més sobre la natura d’Andorra?
No és un llibre més, sinó que és l’únic llibre, de moment, que compila una sèrie d’itineraris i punts d’interès per descobrir, admirar i gaudir de la natura andorrana.

Però publicacions amb itineraris de natura ja se’n troben, a Andorra.
Hi ha hagut publicacions d’aquesta mena, però de caire par­roquial. Tanmateix, aquest llibre és el primer que abraça el país en tot el seu conjunt. I m’atreviria a dir que al llibre hi ha indrets dels quals les oficines de turisme ara com ara no et sabrien donar gaire informació.

A les parròquies altes és fàcil imaginar que hi ha força llocs interessants, però a les parròquies baixes deu ser més complicat de trobar-ne, oi?
En part és així, per una raó òbvia de poblament; però a les parròquies baixes podem trobar l’Andorra més mediterrània, que conserva encara racons realment interessants.

Com va sorgir la idea d’escriure el llibre?
Va sorgir de la constatació que arreu del món hi ha llibres d’aquesta mena i, en canvi, a Andor­ra no n’hi havia. I fruit del nostre coneixement del territori i també de l’experiència del Jordi Nicolau com a gran viatger de natura que és, vam creure que fóra una bona idea escriure el llibre.

Quan diu llibres d’aquesta mena, què vol dir exactament?
Llibres que t’expliquen llocs interessants per gaudir de la natura i poder observar el paisatge, la fauna i la flora. De fet, el títol On observar natura... no és una originalitat nostra, sinó que n’hi ha un munt, amb aquest títol, que parlen d’itineraris d’interès natural.

No es tracta, així, d’arribar a un lloc o un cim concret, sinó de gaudir del camí mentre el vas fent.
És això, exactament.

Això és el que ara s’anomena ecoturisme, que, d’altra banda, vindria a ser allò que tota la vida simplement n’hem dit excursionisme?
El que nosaltres, i molta gent més preparada que nosaltres, entenem per ecoturisme és aquell turisme el motiu principal del qual no és una activitat a la natura com tantes n’hi ha, sinó gaudir observant i escoltant l’entorn natural. Aquest concepte de viatjar per veure natura aquí tot just ens arriba ara, però hi ha llocs del món que l’han descobert fa dècades. Costa Rica, per exemple, ha esdevingut un lloc de primer ordre per veure natura, gràcies als molts parcs naturals que tenen.

A Andorra, en canvi, la declaració de la vall del Madriu com a patrimoni de la humanitat ha dut més problemes que beneficis, si més no entre les diferents institucions afectades directament.
Aquest és certament un tema delicat. Al llibre hi surt de manera destacada, la vall del Madriu, Perafita i Claror, i penso que amb una gestió ben plantejada i ben coordinada podria ser un molt bon reclam ecoturístic, i tant que sí.

El marcador no es va estrenar, però catalans i tunisians, vigents campions d’Àfrica i que venien de guanyar Euskadi, van gaudir de prou ocasions. Cruyff va alinear d’inici cinc campions del món  (Valdés, Piqué, Xavi, Busquets i Cesc) per l’absència de darrera hora de Puyol, amb molèsties físiques, però tot i això la fèrria defensa tunisiana es va mostrar molt segura.
La primera gran ocasió del duel va ser per a Tunísia, fet que va comportar la immediata reacció catalana amb un xut al pal al minut 12 de Bojan, el davanter més actiu dels catalans. La selecció, amb Cesc, Xavi i Busquets al mig del camp, va dur el ritme del partit, però la connexió amb els tres davanters (Bojan, Coro i Sergio Garcia) no era gens efectiva. El matx també va tenir temps per a la polèmica amb unes més que probables mans de Valdés fora de l’àrea que l’àrbitre no va veure.
Després del descans, Cruyff va canviar pràcticament tot l’equip i el ritme ho va notar. Bojan i l’espanyolista Álvaro Vázquez van tenir les millors ocasions locals. El gol no va arribar, però el públic –més de 35.000 espectadors– es va divertir animant i fent escoltar les proclames reivindicatives en favor de l’oficialitat de la selecció. Només els quedava això per convicció i per passar el fred.

'LA GAZZETTA DELLO SPORT' DISTINGEIX EL BARÇA 2011

Si fa uns dies L’Equipe es feia ressó del gran any del Barça situant sis blaugrana al millor onze incial del 2011, ara ha estat La Gazzeta dello Sport la que ha distingit l’equip català amb cinc jugadors i Pep Guardiola com a millor entrenador. L’alineació del diari italià situa Alves, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi a l’onze ideal, mentre que el Reial Madrid només hi aporta Cristiano Ronaldo. Completen l’equip Neuer, Thiago Silva, Lahm, Schweinsteiger i Bale.

Itàlia, amb dues curses programades, Bulgària, Suïssa i França són els països que acullen el Mundial, mentre que s’ha de confirmar encara l’ar­ribada del circuit a Croàcia, prevista per al 8 de juliol, a Rijeka.
Tot i no aparèixer en el calendari oficial, en cas que el nou comú encampadà decidís seguir apostant pel Mundial, Mila Events, el promotor per a Espa­nya i Andorra del certamen, veu possibilitats que hi pugui entrar, com va passar en la darrera edició, quan al febrer es va confirmar que el supermoto tornava al circuit del Pas després de passar de llarg el 2010. Fonts comunals van assegurar al Diari que aquesta és una qüestió “oberta” a hores d’ara sobre la qual ha de prendre una decisió el nou equip comunal. La corporació, això sí, no vol cobrir en solitari el pressupost (130.000 euros el 2011, segons es va informar) per portar el Mundial i, com ja va passar l’última edició, confia que el Govern, mitjançant Andorra Turisme, ajudi econòmicament en considerar que el fet que la prova torni al Principat representa un benefici per al país i no tan sols per a Encamp.
Mila Events està en espera que passin les festes per iniciar contactes amb el comú i si hi ha voluntat política i disponibilitat econòmica per mantenir el 2012 la mànega andorrana creu que es podria treballar perquè el promotor mundial del Campionat del Món, Youthstream Events, i la FIM tornin a incloure el Grandvalira Circuit en el calendari. El moment clau arribarà al febrer, mes en el qual habitualment es produeix la reunió de promotors i s’acaba de confirmar el calendari i d’altres qüestions organitzatives. De moment, estan confirmades dues mànegues a Itàlia, en un lloc per anunciar (15 d’abril) i a Sicília (27 de maig), una altra a Bulgària (24 de juny), una a Suïssa (19 d’agost) i l’última del certamen a França (Cahors, 23 de setembre).

No fix

Supervivència difícil al país

Encamp ha apostat els dar­rers anys pel supermoto com una disciplina idònia per donar a conèixer el Grandvalira Circuit. El Mundial va aterrar a la instal·lació del cap del port els anys 2008 i 2009, però el 2010 va passar de llarg en no voler assumir en exclusivitat el comú el cost de portar la prova. El juliol passat la mànega andorrana va tornar a perillar i només l’aportació econòmica d’Andorra Turisme –50.000 euros– després de moltes converses va permetre salvar el Mundial, mànega andorrana que la FIM va incloure en el calendari sorprenentment al febrer. El 2012 podria repertir-se la situació.

Una de les decisions de l’executiu del PP serà l’augment temporal, per als dos propers anys, de les rendes de capital i treball. L’IRPF pujarà progressivament des del 0,75 per cent del primer esglaó fins al 7 per cent per a les rendes més elevades, les que superen els 300.000 euros. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va indicar que la meitat d’allò recaptat es destinarà a les autonomies. Una altra taxa que s’incrementarà és l’impost sobre béns immobles, i es preveu que amb tots aquests canvis fiscals es pugui recaptar uns 6.000 milions d’euros més que fins ara.

Retallades
Les mesures d’estalvi públic també van tenir molt protagonisme al consell de ministres. El govern preveu una retallada de les despeses de 8.900 milions d’euros, amb la limitació dels pressupostos dels ministeris durant els tres primers mesos del 2012, fins tenir els nous pressupostos generals. Els ministeris amb més reduccions seran els de Foment (1.614 milions), Indústria (1.091), Economia (1.083) i Afers Exteriors (1.016). També es retallarà en un 20 per cent les subvencions a partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials.  
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que el dèficit públic per al 2011 serà del 8 per cent del producte interior brut (PIB), dos punts més del 6 per cent que havia previst l’anterior executiu.
Respecte als treballadors públics, el govern congelarà els salaris dels funcionaris per al 2012. També s’ha aprovat l’ampliació de la jornada laboral en l’administració pública a les 37,5 hores setmanals. A més, no se supliran les vacants laborals del sector, excepte en les forces de seguretat, sanitat o educació. I es va confirmar que es congela el salari mínim interprofessional.
D’altra banda, es va anunciar que les pensions augmentaran l’1 per cent, que suposarà una despesa extra de 968 milions d’euros, i a més al gener es realitzarà un pagament per la desviació de l’1,9% de l’IPC de novembre, amb 414 milions més. La vicepresidenta va explicar que prorrogaran durant sis mesos més les ajudes de 400 euros que reben els aturats que no tenen cap altra prestació i realitzin cursos de formació. Resultaran beneficiats per aquesta mesura unes 125.000 persones, i tindrà un cost de 300 milions d’euros.
Durant la reunió es va decidir recuperar la desgravació per habitatge habitual i l’IVA per a la compra d’un de nou continuarà en el 4 per cent.  

Derrogat el cànon digital
El consell de ministres va eliminar el cànon digital i va aprovar el reglament de la coneguda com a llei Sinde, per actuar contra les descàrregues a Internet. Sáenz de Santamaría va indicar que l’objectiu de la comissió que té les competències és “protegir els drets dels propietaris, creadors i altres titulars enfront de l’espoli lucratiu de les webs de descàrregues il·legals”, i hi va afegir que només s’actuarà contra “els que fan negoci d’aquestes descàrregues”. Respecte a la supressió del cànon digital, el govern crearà un sistema de compensació que serà a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.

VILLAR DE CAÑAS (CONCA) ACOLLIRÀ EL PRIMER CEMENTERI NUCLEAR ESPANYOL

La localitat de Villar de Cañas, a la província castellano-manxega de Conca, és la que acollirà el primer magatzem temporal centralitzat de residus radioactius, conegut popularment com a cementiri nuclear, que es construirà a Espanya. Des del govern es considera que la candidatura reuneix “totes les característiques tècniques exigides”. La instal·lació suposarà 750 milions d’euros d’inversió i s’estima que crearà uns 300 treballs directes. L’alcalde de Villar de Cañas va considerar la decisió un “baló d’oxigen” per al poble, i des del govern de Castella-la Manxa i el Fòrum Nuclear es va valorar de forma positiva la designació. Mentre, el PSOE de l’autonomia es va mostrar “radicalment en contra” que Conca es converteixi en el “femer nuclear” d’Espanya i demanarà la compareixença del ministre d’Indústria al Congrés. Els grups ecologistes també van refusar la ubicació. A l’informe demanat per l’anterior govern, al 2010, la candidatura de Villar de Cañas estava per darrere de Zarra (València), Ascó (Tarragona) i Yebra (Guadalajara).