El proper 19 de setembre, el partit socialdemòcrata celebra el seu 9è congrés. Serà un congrés intens però molt agraït perquè per primera vegada el celebrarem des del governament. Intens, perquè la situació no és còmoda per a ningú i l’exigència de tots els militants és elevada, d’acord amb la responsabilitat assumida des de la victòria de les darreres eleccions generals.
El congrés servirà per rellevar els membres del comitè directiu, els de l’executiva actual, la comissió de garanties, el defensor de l’afiliat i el censor de comptes. Però, a més, es presentaran les ponències que canalitzaran l’estratègia i les línies d’actuació del partit d’ara en endavant.
De fet, el compromís amb el ciutadà ja està contret, la línia programàtica ja ha quedat establerta en el programa de les darreres eleccions, tal com s’està fent palès en aquests 70 primers dies de govern socialdemòcrata. Però l’estratègia política del partit ha de variar, perquè el context és diferent. Les relacions del partit varien, l’emergència com a partit de govern, dins la coherència programàtica, comporta modificar els sentits. En la política, com en la vida, no es puja i es baixa alhora. Els dibuixos impossibles d’Escher han mostrat la incongruència de dos sentits contraris en un mateix pla. Per això s’ha de decidir, políticament parlant, quin ha de ser el sentit que es vol donar al partit en aquesta nova època.
Com que som molts els que ho veiem, ja hem començat a treballar des de diferents vies. Tot i així, quan un es troba en un escenari nou, és bo asseure’s, analitzar la situació i proposar vies d’actuació que no es trobin carregades de perjudicis o de tòpics innecessaris.
Potser per simple, sempre he utilitzat la metodologia de la situació competitiva del DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). El procediment és fàcil i molt utilitzat, consistent en diferenciar, en un eix de coordenades cartesianes, l’anàlisi interna (les fortaleses i debilitats) i l’anàlisi externa (les oportunitats i amenaces) d’una organització.
Pel PS, estan ben definides aquestes àrees. A grans trets, podríem sintetitzar com a fortaleses internes una àmplia militància estructurada, activa i conscient dels principis de la socialdemocràcia. Les debilitats internes, sempre difícils de reconèixer, són les resistències al canvi; el pas de l’oposició al governament no l’han realitzat tots de la mateixa manera, i en certa mesura alguns s’han desmotivat pel camí.
De l’anàlisi externa s’identifiquen com a oportunitats la posició estratègica del PS, en encapçalar el Govern, i d’altra banda, la situació debilitada de la resta de partits polítics, uns perquè han de convergir com a partit i d’altres perquè han de modular el seu discurs per acotar el seu espai. Les amenaces externes, sabudes per tothom, són com una bola de neu, la gestió per sortir de la llista grisa de l’OCDE, la greu crisi econòmica i el desequilibri entre el deute públic i el dèbil finançament de l’Estat.
Doncs bé, davant d’aquest panorama, a partir l’anàlisi DAFO es poden identificar els riscos i desafiaments. Els riscos són la combinació de fortaleses i amenaces, mentre que els desafiaments s’identifiquen combinant les debilitats i les oportunitats. Així, el principal risc al qual ha de fer front el PS és la crisi econòmica de país, afrontant-la des de la fermesa dels principis socialdemòcrates. Mentre que el desafiament més proper és aconseguir que tota la militància del PS sàpiga assumir l’oportunitat que comporta assumir el govern del país.
Assumir el nou rol de lideratge de la realitat andorrana no serà fàcil i comportarà realitzar nous canvis. Per virar el rumb, els membres del comitès directiu i executiu hauran d’estar integrats per tots els sectors del partit. La directiva haurà de prendre part de les polítiques de govern, treballant la consolidació de la socialdemocràcia al país, coordinant les polítiques comunals i les de Govern. L’executiva haurà de ser forta, més activa, més mobilitzadora, mantenint una bona comunicació amb els interlocutors de la societat i continuant la comunicació interactiva a través de les noves tecnologies.
Davant d’aquest escenari, es presenta el proper 9è congrés, tal com deia, agraït i intens. De ben segur que és bon moment per implicar tota la militància i simpatitzants, fins i tot el grup parlamentari, els cònsols, els equips comunals i els membres del Govern. És bon moment per tal que, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, també assumeixi la presidència del partit. És bon moment per plantejar la modificació dels estatuts. És bon moment per sincronitzar les polítiques comunals i les de govern. És el bon moment per assumir el lideratge del canvi de la realitat andorrana.
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
