Centenars de motoristes van desfilar ahir per les carreteres en el marc de la setena concentració internacional de motos. Els participants van sortir a les 10.45 hores del centre d’Ordino i van acabar la travessia a l’estació d’esquí d’Arcalís.

El quartet dels mals endreços, amb Toti Soler, Lluís Cartes, Marc Prat i Joan Ollé, és la proposta que l’Escena Nacional d’Andorra porta aquest dilluns al teatre de Les Fontetes a partir de les 21.30 hores.

Es busca..., l’exposició dels bolets d’Andorra organitzada pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya, Cenma, i pels micòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, arriba aquest any a la sala d’exposicions de Les Fontetes de la Massana.

Andorra Telecom amplia a partir d’avui l’horari de l’atenció al client amb l’objectiu d’oferir un servei més complet, adaptat a les noves necessitats generades en l’àmbit de les telecomunicacions i de l’entreteniment.

La Cambra de Comerç va iniciar el mes de febrer el servei d’informació gratuïta sobre la Llei de comptabilitat a empreses que facturen menys de 100.000 anuals.

El grup parlamentari socialdemòcrata va mantenir ahir al matí una reunió amb els membres del Govern, per coordinar les polítiques correctament i mantenir una col·laboració estreta. La trobada va tenir lloc a l'hotel Babot d'Ordino, i es va centrar de manera especial en una anàlisi de la situació econòmica del Principat i com plantejar el nou encaix amb la Unió Europea (UE).

Sobre aquesta qüestió, el cap de Govern va manifestar que ben aviat mantindria una reunió amb autoritats de San Marino, per estudiar la possibilitat d'estructurar un pacte entre els petits estats del continent, i plantejar de manera conjunta com han de ser les relacions amb l'Europa dels 27. Bartumeu va explicar que havia mantingut "una reunió amb Òscar Ribas", ambaixador extraordinari davant la Unió Europea, i que compartia la majoria dels criteris exposats pel líder de l'executiu. A més, ben aviat tindrà lloc també una reunió amb l'equip d'assessors de Barcelona amb qui els socialdemòcrates treballen habitualment, per elaborar una estratègia i definir les línies d'actuació. Bartumeu va esmentar que, com a base, ja existeix un informe que va preparar el gabinet de l'excap de Govern Albert Pintat.

Tal com va manifestar el president del grup parlamentari, Francesc Rodríguez, "la situació econòmica està estrictament lligada amb les relacions amb la Unió Europea". El mateix cap de Govern va confirmar més tard que la nova política de relacions internacionals "és l'eix vertebrador del canvi econòmic que el país necessita".

L'ajut d’Espanya

Un dels factors que Bartumeu considera "clau" per culminar la nova fórmula de relació amb Brussel·les és precisament la presidència de torn de la Unió Europea, que haurà d'assumir Espa­nya properament. El cap de Govern confia en l'ajut del veí del sud per poder "viatjar el semestre vinent a Brussel·les" amb el suport d'un Estat membre.

L'altre factor decisiu seran les converses amb els socialistes de San Marino, després de la trobada a la Internacional Socialista celebrada a Barcelona, a la qual assistiran Bartumeu i diversos afiliats més. En aquest cas, el cap de Govern veu la situació una mica més complicada, "ja que estaven al govern fa poc i han fet el camí invers al nostre, perquè ara han passat a l'oposició". No obstant això, Bartumeu va assenyalar que la relació diplomàtica amb l'actual ministra d'Exteriors de la petita república és excel·lent, "i és una bona amiga nostra".

Tant el màxim responsable de l'executiu com el president del grup parlamentari van rebre diverses preguntes sobre si consideraven que es podria refer el pacte per a la legislatura amb Andorra pel Canvi (ApC). Ambdós van deixar clar que era "una qüestió que de moment no és a l'ordre del dia". Cal recordar que els socialdemòcrates hauran de presentar una nova una fórmula a ApC dijous, si volen comptar amb el suport de tres consellers més a l'arc parlamentari.

Celeritat en la reforma fiscal

Atès que la reunió estava orientada a l'anàlisi de la situació econòmica, el cap de Govern va expressar la necessitat "d'avançar ràpidament en la imposició directa", a través de les lleis que fa poc han entrat a tràmit parlamentari. En aquest sentit, va explicar que "la comissió legislativa de Finances ja fa feina, tot el que podem fer és treballar a consciència". D'altra banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va explicar que la reunió d'ahir havia servit per coordinar les iniciatives legislatives que el Govern vol impulsar, especialment les referides a l'àmbit econòmic. Sobre la futura llei de l'IVA, l'altre gran punt fort de la reforma fiscal, Bartumeu no va avançar dades, tot i que aposta per tenir-la a punt a final de desembre o principi de gener.

De manera ordenada, i amb tot el seny i la lògica que requereix la gestió d'una situació tan delicada com la que ha trobat el Partit Socialdemòcrata en assumir la responsabilitat de governar el país, s'ha encetat amb èxit, i ja es pot dir que es perfeccionarà amb el mateix succés fins a obtenir-la a temps, la sortida del Principat d'Andorra de la llista grisa de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que integra els estats o els territoris que estan considerats com a paradisos fiscals.

Tots ens n'hem de felicitar, perquè tots hi guanyem. I no s'hi val a crear confusions entre la naturalesa i el contingut dels acords d'intercanvi d'informació fiscal requerits pel G-20, que són els documents que està signant el Govern d'Andorra; barrejant-los conceptualment amb els convenis per evitar la doble imposició. Doncs a causa de la manca d'un marc fiscal clar, precís, i identificable en paràmetres europeus, l'Estat andorrà encara no pot, ni deu, encetar cap negociació de cap d'aquests convenis; que, de ben segur, es tramitaran al moment oportú.

La nova ordinació sobre barraques a Andorra la Vella estarà enllestida a final d'any. Aquesta és la previsió del conseller de medi ambient, Antoni Riestra, que assegura que el seu departament ha començat a treballar per tenir redactada la normativa en la data que s'ha fixat.

Pel conseller, aquesta és una ordinació necessària, ja que la que està en vigor és obsoleta i no serveix per frenar algunes construccions d'aquestes característiques que no dubta a qualificar de "chaboles", i assegura que "donen una imatge molt trista" a les zones de la parròquia on es concentren, sobretot a la part del solà i de l'obac. "L'antiga normativa només establia que el comú subvencionava part de la construcció amb un intent d'homogeneïtzar-les", diu Riestra.

Però aquest intent de regulació va tenir poc èxit, ja que des que es va aprovar la llei, a la dècada del 1990, només es van rebre quatre sol·licituds per obtenir l'ajut comunal i fer la petita construcció agrícola. Durant tot aquest temps les persones que han decidit fer una barraca s'han oblidat de la llei i han seguit els seus propis criteris per construir-la.

L'aplicació tardarà més

Tot i que l'ordinació estarà enllestida, si tot segueix l'agenda establerta, a final d'any, la seva aplicació pot tardar més. "Hem de fer un inventari de totes les barraques que hi ha a la parròquia i aquesta és una feina de camp que pot durar molts mesos", afirma el conseller. Registrar la quantitat de construccions que hi ha a la capital és una feina que podria estar enllestida el juny de l'any que ve. I és que el nombre de cabanes es quantifica per centenars. Per aquest motiu, Riestra diu que el problema és més greu a la capital que a la resta de par­ròquies.

"És una tasca complicada perquè en molts casos la persona que té la barraca no és la mateixa que la propietària dels terrenys i això també ens ajudarà a fer el cadastre i veure qui té una quantitat de terrenys determinada", comenta el responsable de medi ambient. Tot i això, ja se sap que la major part de les extensions pertanyen a un grup reduït de propietaris del país.

Una llei diferent

Encara s'ha de determinar ben bé què figurarà en l'ordinació i quines sancions s'aplicaran a les persones que no facin cas de la normativa. Però el reglament que té entre les mans Riestra es diferenciarà del d'altres comuns. Pel conseller, el material amb què estan construïdes les barraques no és un tema prioritari -amb referència que hi ha ordinacions d'altres parròquies que especifiquen que s'ha d'utilitzar pedra del país o fusta-, sinó l'estètica i el fet que no provoquin un impacte visual. "S'hauran d'utilitzar elements que no destaquin en l'entorn i no es podrà fer servir material de rebuig, com ara els plàstics de les obres", adverteix Riestra.

La mesura urgeix perquè el comú ha rebut queixes de veïns, sobretot al carrer de l'Alzinaret, per sorolls provinents de les cabanes, ja que hi ha indrets on es tanquen animals, a vegades en unes condicions que no són idònies, avisa el conseller. Des del comú es tindrà molt en compte que aquestes petites construccions serveixen per guardar eines del camp i sempre vagin acompanyades de l'activitat agrícola. "Hi ha persones que utilitzen les barraques com a indrets per convidar amics i mirar un partit de futbol o organitzar barbacoes", diu Riestra.

A més, assegura que no està en contra de les cabanes al costat dels horts. Fins i tot afegeix que si estan ben construïdes poden servir "com a reclam per als visitants perquè formen part de la tradició de les persones d'aquí".

Un reglament per a medi ambient i higiene pública

Una de les ambicions polítiques del conseller de medi ambient, Antoni Riestra, és fer un reglament que estableixi tant l'apartat de medi ambient com la part d'higiene pública. Al conseller, abans d'acabar el mandat li agradaria aprovar una normativa que establís tots els aspectes en aquestes matèries. Riestra parla de la complexitat d'aquesta iniciativa, "ja que s'estaria parlant d'un reglament que contindria centenars d'articles", semblant, segons diu, al que té l'ajuntament de Barcelona. Riestra comenta que serà un reglament pioner al país perquè englobarà dues àrees: el medi ambient, que afectarà més l'entorn natural, i la higiene en el nucli urbà.

Si es fa realitat aquesta iniciativa política, el conseller de medi ambient comenta que l'ordinació sobre barraques formaria part del reglament. "En aquest apartat ja tindríem la feina feta i només hauríem d'incloure-la com un capítol més", afirma Riestra. El conseller alerta que serà difícil tirar endavant el reglament.

El comú d'Andorra la Vella s'ha afegit a l'acció que en el seu dia va emprendre el d'Encamp i té la intenció de posar en marxa una nova normativa que reguli d'una manera més acotada que actualment la presència i sobretot l'aspecte de les barraques a les zones on hi ha petites parcel·les agrícoles.

L'objectiu principal és aconseguir una imatge uniforme i adequada, tenint en compte com han anat proliferant aquest tipus de construccions i la llibertat amb què els usuaris les han anat aixecant, sovint amb materials poc adequats i d'una manera una mica precària en la construcció d'aquests petits magatzems o les tanques que delimiten el tros de terra. És necessari fixar i fer complir uns criteris en aquest aspecte, exigint si és necessari que es desfacin les barraques que no s'adeqüin a uns estàndards. S'ha de tenir en compte la condició de país turístic d'Andorra, amb el paisatge i la natura com a atractius, i que la imatge que donen aquests espais no és la millor que es podria trobar el visitant. I seria bo també que les regulacions s'apliquessin i es renovessin a totes les parròquies i fins i tot s'unifiquessin els criteris per fer aquestes construccions com més ho­mogènies millor. La funció que exerceixen les parcel·les, on es conreen productes per al consum propi i que esdevenen una ocupació de lleure per als que les utilitzen, no és perjudicial. Fins i tot es podria dir que s'ha convertit en una activitat tradicional del país, i sense anar més lluny, els mateixos comuns potencien els horts socials per a la gent gran, que acaben tenint una finalitat similar. Però això no ha de significar una llibertat total i caldria demanar una sensibilitat especial als usuaris respecte d'uns elements que ja formen part del paisatge. En paral·lel a la qüestió estètica de les barraques també hi ha altres qüestions que, com ja s'ha advertit des del comú de la capital, requeririen un control més acurat. D'una banda, saber el nombre de construccions d'aquest tipus que hi ha al país i decidir si s'hi ha de posar un límit i, de l'altra, alguns usos que poden ser més discutibles, com el fet de tenir-hi animals.