Al maig Esteve López va assumir el càrrec de Subsíndic després de dues legislatures com a conseller de l’oposició socialdemòcrata i de guanyar a la llista territorial d’Ordino, una parròquia tradicionalment conservadora. En aquesta entrevista amb EL PERIÒDIC, analitza la situació política actual, així com el naixement del corrent intern del PS Esquerra Socialista, del qual n’és un dels promotors.
–¿Es veu molt diferent la realitat des de la cadira del Subsíndic?
–Tinc la sort de veure la realitat des de la cadira del Subsíndic després d’haver vist la realitat durant vuit anys com a secretari de la Sindicatura. Hi ha una sèrie d’aspectes que no són nous i que ja coneixia. El que canvia la perspectiva és veure la política des del punt de vista de l’oposició o de la majoria.
–Vostè era un dels consellers més bel.ligerants de l’oposició i ara no ho pot ser…
–Vaig ser el primer conseller que tenia plena dedicació en aquesta casa i per això tenia més activitat. Estic satisfet, per exemple, de la feina feta per consensuar la reforma de la Seguretat Social. Vull donar més importància al treball conjunt que no pas als enfrontaments.
–¿A la majoria s’ha de matisar més que a l’oposició?
–Sí, però també perquè nosaltres ja teníem la sospita que hi havia moltes dificultats en àmbit econòmic, que les arques estaven buides per dir-ho amb paraules col.loquials. Un cop a l’edifici administratiu, ho hem pogut constatar: la situació financera del Govern és molt delicada i haurem de matisar i saber modular molt bé el temps de les diferents iniciatives que volem tirar endavant.
–Dijous Montserrat Gil li recordava que el 2006 vostè va instar el Govern a trencar el contracte amb l’Établissement Français du Sang i ara sabem que el nou Govern no el trencarà. ¿Què li sembla?
–El que vaig dir, crec recordar, és que si l’única solució era mantenir únicament aquest conveni i mantenir una discriminació cap a un col.lectiu, aquest conveni s’havia de trencar. Ho vaig dir aleshores i ho mantinc ara. El Govern ha trobat ara una sortida per garantir a tots els ciutadans i ciutadanes el seu dret o la possibilitat de poder ser solidaris en les donacions de sang. El Govern, per tant, ha fet un pas endavant important. És ben diferent la situació anterior a la que tindrem en un futur immediat.
–Però aquesta decisió manté un conveni amb una institució que aplica una política discriminatòria…
–Sí, en aquest sentit és cert, però el Govern garantirà el subministrament de sang sabent que hi havia un problema greu i que aquest problema es resolt en part. No és la solució ideal ni la que em satisfà més, però és un pas endavant en la bona direcció.
–Com a Subsíndic, ¿pot demanar responsabilitat institucional als grups per evitar el bloqueig?
–La paraula clau és aquesta, responsabilitat. Ha coincidit en el temps un canvi de cicle polític i la fi d’un cicle econòmic que es va començar a trencar fa molts anys amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Aquell model ha anat empitjorant i ara la situació és molt delicada. Si tots els grups som conscients dels canvis i tots actuem amb responsabilitat i tothom compleix allò que sempre es diu, crec que les coses poden tirar endavant. Si algú creu que el millor per a Andorra és caminar cap al bloqueig, és la seva decisió i s’ha de respectar, tot i que no ho comparteixo. Demano que facin allò que considerin el que sigui millor per a Andorra. Cadascú ha d’actuar des de la modèstia de saber que no hi ha cap majoria absoluta i que cadascú té la força que la ciutadania li ha donat.
–Però no partim de zero: sabem que el pacte PS-ApC no ha funcionat i que la coalició amb CR no és tan impossible com abans…
–S’hauria de buscar la solució que permeti l’estabilitat suficient per poder tirar endavant les polítiques que ens facin sortir d’aquesta situació tan delicada. El que no podem fer és jugar amb els interessos més bàsics dels ciutadans. Per aprovar la llei d’intercanvi de dades fiscals hi va haver una àmplia majoria i, a més, es va reconèixer unànimement que calia avançar cap als convenis per evitar la doble imposició. Abans de poder establir els convenis, ens hem de dotar d’un sistema fiscal homologable. Si tots els grups polítics creuen que el millor sistema és anar cap a aquests convenis, cal que ens posem d’acord per fer aquestes lleis. No es pot dir que es volen els convenis i després votar contra les lleis que estableixen aquests impostos. És per això que demano coherència.
–Precisament per coherència, CR diu que no se’ls pot demanar que des de l’oposició es doni suport al Govern contínuament…
–Si el Grup Reformista considera que el millor per al país és no donar-hi suport, han d’actuar amb coherència amb el que creguin. Només demano que expliquin per què pensen que és millor no donar-hi suport. Vull recordar que durant la legislatura passada el 75% de les iniciatives legislatives provinents del Govern van tenir unanimitat. La unanimitat no sempre és possible, però en els grans temes de país cal buscar-la. Hi ha dues possibilitats: una és governar en minoria buscant suports puntuals i si això es veu que és impossible, caldrà buscar altres solucions. S’ha intentat un pacte de legislatura amb ApC, aquest pacte no ha funcionat i s’han de buscar altres solucions per garantir l’estabilitat, que és el que vol la ciutadania.
–¿Com veuria un Govern de coalició entre PS i CR?
–Si es pogués fer un Govern de coalició amb CR, en el sentit de garantir l’estabilitat per tirar endavant una sèrie de grans reformes que el país necessita, per fer un gran pacte de les relacions amb Europa i per consensuar un model fiscal de manera que un canvi de majoria no impliqui un canvi en l’estructura fiscal, crec que seria positiu. De la mateixa manera que hi va haver un gran pacte per fer la Constitució i s’ha anat repetint que calia fer la constitució econòmica. Si els dos partits majoritaris ens podem posar d’acord per dissenyar i tirar endavant les nostres relacions econòmiques i socials amb Europa i el nou model fiscal, serà benvingut i serà una bona cosa.
–¿Fins a quin punt la dinàmica i les bases dels partits poden ser un obstacle per a aquesta entesa?
–Tots els ciutadans volem el millor per al nostre país i algunes persones militem en formacions polítiques i, per tant, tenim una implicació més gran en la vida política. Probablement aquestes persones que militem som més conscients de les dificultats actuals i el nostre sentit de la responsabilitat ens ha de fer buscar els punts de contacte més que les divergències. A mesura que em faig més gran, cada cop estic més convençut dels meus principis i valors, que són els del socialisme democràtic. El meu convenciment cada cop és més arrelat, però, d’altra banda, cada cop sóc menys maniqueista. A poc a poc he après que no tenim enemics polítics, sinó adversaris, i que altres persones tenen altres valors i altres principis i també volen el millor per al país. Agafant la idea de lleialtat expressada pel Síndic el dia del discurs de Meritxell, trobarem els punts de convergència.
–Pot fer la impressió que els socialdemòcrates demanen el que ells no van donar. Vostès van rebutjar vuit pressupostos liberals seguits…
–És cert que el PS no ha votat els pressupostos en les dues legislatures passades, però els pressupostos s’han aprovat sempre. La legislatura passada, el primer text que es va entrar a tràmit va ser una proposició de llei sobre la fiscalitat de l’estalvi elaborada pels tres grups per resoldre un desgavell de l’anterior Executiu liberal. Quan hi ha un tema d’Estat hem sabut actuar amb coherència, no posant pals a les rodes, sinó ajudant. L’última iniciativa de la legislatura també va ser, curiosament, una proposició de llei dels tres grups: la modificació dels estatuts de l’Institut d’Estudis Andorrans. No caiguem en tòpics: l’oposició ha de fer d’oposició, però en temes importants ha de col.laborar amb el Govern.
–¿En què es materialitzarà el naixement d’Esquerra Socialista en els propers temps?
–Jo vaig participar en la constitució d’aquest corrent juntament amb altres militants i no he volgut tenir cap protagonisme especial. El que s’ha fet és una cosa que preveuen els estatuts del PS, que és fer un grup d’anàlisi per aprofundir en algunes polítiques que ja portem al progra-
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
