El comú d'Escaldes, juntament amb Banca Privada d'Andorra, organitzen aquest certamen en què es vol apropar serveis, informació i activitats al col·lectiu de la tercera edat, tot i que els responsables comunals han insistit que la cita està oberta a tothom qui estigui interessat, com poden ser les famílies i els professionals d'aquest àmbit. L'any passat van assistir al saló unes 1.300 persones i l'objectiu, tenint en compte que s'allargarà un dia més, és que el nombre de visitants es dobli. Entre els expositors figuren la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que difondrà el contingut de la nova llei, o les Fundacions Crèdit Andorrà i Julià Reig, i la Fundació Privada Tutelar i BPA. També hi és present el ministeri de Salut i Benestar. Entre les activitats previstes al Saló hi ha un taller de risoteràpia, classes de ball i una demostració de primers auxilis que anirà a càrrec de la Creu Roja. De bon matí, els padrins ja han pogut participar en una sessió esportiva i hi ha prevista també una conferència sobre atenció domiciliària. La consellera de l'àrea de Social d'Escaldes, Trini Marín, ha insistit en la inauguració del Saló que "els expositors no només estan adreçats a la gent gran", també als seus acompanyants i a la gent que es dedica a aquest col·lectiu de manera professional.

El canvi a la competició de la capital, que arrenca dissabte al poliesportiu dels Serradells amb la disputa de la ronda prèvia, comportarà la presència de jugadors amb millor rànquing i també que es dobli el nombre de participants al quadre final masculí, que passaran dels 16 de fins ara als 32 d'enguany. El primer cap de sèrie entre els nois, l'irlandès Sam Barry, ocupa la posició 102 en el rànquing júnior, mentre que la millor classificada en categoria femenina (aquí es mantenen setze jugadores per al quadre final) és la francesa Solene Ficheux, la número 236 del rànquing. La competició, que té un pressupost de 20.000 euros, no ha hagut de destinar més diners, ja que són els propis jugadors els que es paguen l'estada. El quadre gran arrenca dilluns, després de la fase prèvia, i les finals individuals es disputaran el dissabte 31.

Pel que respecta a la participació local, entraran directament amb invitació en el quadre gran Damià Gilabert, Berta Juncoa i Anna Aguareles-Loan, mentre que disputaran la fase prèvia Alberto Garcia i Àlex Cierco. Els partits es disputaran a la pista poliesportiva dels Serradells i a les pistes fixes que ja hi ha al globus exterior de la instal·lació. El president de la federació de tennis (FAT), François Garcia, que va presentar la competició juntament amb el director del torneig i director tècnic de la FAT, Jordi Vila, indicava que "hem tingut la voluntat de fer el torneig malgrat la dificultat per la manca de pistes", reivindicava. Precisament per aquest handicap, Garcia va assenyalar que el torneig júnior no pot pujar més de categoria i Andorra tampoc està en disposició d'acollir una eliminatòria de la Copa Davis en aquest moment. 

Acceptar el pluralisme és admetre que els periodistes es fan una imatge d'ells mateixos, de la seva funció social i de l'essència de la seva feina com qualsevol de nosaltres. La penúltima vegada que vaig patir un atac de foc amic va ser durant el servei militar al Sàhara.

Un dia, en acabar el meu torn de guàrdia en un polvorí als afores d'el-Aaiún, vaig voler -sense prevenir el caporal- inspeccionar un forat a la tanca per la qual havien entrat unes cabres i algun company en percebre a més de quatre-cents metres una figura humana que passava per un lloc inhabitual va confondre'm amb un enemic. Tot el pilot de guàrdia va començar a disparar-me; en un primer instant vaig salvar la pell a causa de la proverbial manca de punteria dels soldats en un exèrcit no professional, després vaig trobar refugi rere un bony del terreny i va començar el setge.

Què fer? Jo sabia que eren els meus companys, no podia disparar sobre ells; però ells ignoraven la meva condició i continuaven disparant. Enrabiat, en aquella mitja hora que va durar el setge, em va passar pel cap unes quantes vegades repel·lir l'agressió i disparar sobre ells. Vaig optar per disparar un tret a l'aire perquè ells s'adonessin que el seu enemic també anava armat i així tenir-los a ratlla. Finalment, em va salvar un capità de la legió que, alertat pels trets que se sentien des de la seva caserna, va venir a veure què passava i va desfer l'equívoc. L'aventura va acabar feliçment amb una setmana de convivència amb el caporal al calabós de la caserna.

Marc Vila i Ignasi Planell aprofiten alguna vegada la columna foc i lloc per disparar-me alguna amistosa bala de fogueig; més sovint, els seus obusos, d'una artilleria molt més gruixuda, apunten altres companys de partit. Ja ho feien abans de les eleccions del 26 d'abril i no han hagut de trobar motius vàlids per deixar de fer-ho després de la investidura de Jaume Bartumeu.

Algunes vegades -menys- els seus comentaris tenen la justificació que nosaltres (jo o els companys del meu partit) hem comès algun error de fons o de comunicació en la nostra actuació. Però freqüentment l'error, al meu parer, és seu; en lloc d'observar la realitat i els nostres actes, llosquegen -com el company que em va confondre amb un intrús- i les seves cròniques són, simplement, variacions d'un guió, legítim en una societat plural, però alhora exageradament reiteratiu en la negativitat i d'eficàcia dubtosa, com ho eren aquells trets del foc amic dels soldats amateurs i del nostre caporal.

Però, en aquesta ocasió, al contrari de l'aventura del polvorí, no vindrà cap capità de la legió a desfer equívocs. El setge -espero- serà llarg i els socialdemòcrates hem d'evitar la doble temptació de caure en una síndrome de mania persecutòria o de repel·lir el foc a l'estil Maradona.

La solució, així, no és gens fàcil i no tinc cap vareta màgica per en-carrilar la col·lisió d'interessos entre la lògica de partit i la crítica, més o menys enconada, del Diari a les accions i omissions del Partit Socialdemòcrata.

Un punt de partida seria recordar el que deia la ponència d'acompa­nyament a la candidatura pel comitè directiu i el comitè executiu del darrer congrés del PS en el punt 4 de la part expositiva i que tractava del paper del partit socialdemòcrata en l'escenari de la responsabilitat política: "Un escenari polític democràtic sa comporta, a més de la celebració d'eleccions periòdiques, l'acceptació del pluralisme i del joc democràtic -dins el paper que a cadascú atorguen la Constitució i les lleis- entre elements organitzats que hi són presents." Entre aquests elements organitzats citàvem expressament els mitjans de comunicació.

Acceptar el pluralisme és admetre que els periodistes es fan una imatge d'ells mateixos, de la seva funció social i de l'essència de la seva feina com qualsevol de nosaltres i que… com qualsevol de nosaltres, unes vegades encerten, altres s'equivoquen i altres, mancats de lucidesa, s'autoenganyen.

I encara que les nostres conscències hagin de fer un esforç suplementari, el pluralisme també consisteix a tolerar que un diari prengui partit per la política explícitament i inequívocament agressiva d'un ministre de l'anterior Govern contra un col·lectiu de funcionaris i, en canvi, ara presti generosament el seu altaveu a les queixes anònimes d'alguns funcionaris aïllats.

He d'admetre que l'avenç democràtic del Diari d'Andorra en aquest tema ha estat enorme: en uns mesos han passat de defensar les planificades i metòdiques persecucions, provocacions, arbitrarietats i les vulneracions de drets fonamentals (vulneracions avui reconegudes per sentència del Tribunal Constitucional) de tot un col·lectiu per part d'un parell de ministres, a erigir-se en protectors de quatre suposades víctimes del nou Govern. 

A mi, personalment, m'agrada més aquest paper quixotesc de "desfacedor de entuertos" imaginaris, que el trist paper de defensa incondicional de les obsessives provocacions dels antics manaires i els seus subordinats immediats; la veritat és que mai no vaig entendre el posicionament del Diari en favor de l'autoritarisme de Riberaygua i en contra dels drets dels treballadors de l'administració.

Una elemental autoexigència ens obliga -al PS- a escoltar les crítiques, fins i tot les que no tenen cap base objectiva, a ser proactius i equànimes en la comunicació i, no cal dir-ho, evitar de caure en comportaments com el de Maradona.

El Partit Socialdemòcrata, els Verds i l’Associació en Defensa de la Natura (ADN) organitzen un acte conjunt per a celebrar, el proper dissabte, el dia de l’acció mundial contra el canvi climàtic. L’acte s’emmarca en el moviment www.350.org, compartit per la majoria de col.lectius en defensa del medi ambient d’Europa i a escala mundial. L’objectiu és conscienciar la ciutadania i la classe política de cara a la cimera mundial del canvi climàtic de Copenhaguen.

Les tres entitats han convocat per dissabte a la una del migdia un pícnic popular al Parc Central sota criteris ecològics i de relocalització de l’economia. El PS, els Verds i ADN volen conscienciar sobre la importància de consumir productes produïts en indrets propers per minimitzar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que genera el transport. Per això les normes del pícnic seran: consumir productes procedents d’un radi màxim de 350 quilòmetres (de Saragossa a Cahors), generar el mínim de residus per embolcallar el menjar i desplaçar-se, en la mesura del possible, a peu o en bicicleta.

Cap partit que hagi perdut estrepitosament unes eleccions com és el cas dels Verds té la popularitat de la formació ecosocialista que ara encapçala Antònia Escoda. El més curiós del cas és que aquells que s’entesten a incloure els Verds a l’agenda política són la resta de partits, rivals dels ecosocialistes a les urnes. El primer va ser el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va convocar els Verds per un intercanvi d’opinions a l’edifici administratiu. Setmanes després, els reformistes els van convidar a una llarga reunió sobre temes mediambientals, socials i institucionals. Ara és el PS qui ha proposat als Verds celebrar un acte conjunt amb la participació de la societat civil. Els ecosocialistes, hereus d’aquells que proclamaven l’amor lliure no tenen, de moment, un no per a ningú i es deixen estimar.

El Partit Socialdemòcrata, els Verds d'Andorra i l'Associació per la Defensa de la Natura (ADN) han convocat un pícnic per a aquest dissabte al parc Central d'Andorra la Vella, coincidint amb la celebració del Dia internacional de l'acció pel clima.

Les tres entitats volen adherir-se així a la campanya internacional que intenta buscar solucions a la crisi climàtica. Amb aquest pícnic, els convocants volen que Andorra també participi en un dia internacional on tindran lloc més de 2.000 accions en 140 països, amb l'objectiu de mostrar «la urgència d'un tractat ràpid i eficaç contra el canvi climàtic».

Per participar al pícnic convocat per aquest dissabte, cal complir algunes condicions: s'han de consumir aliments elaborats en un radi d'un màxim de 350 quilòmetres d'Andorra, zona que engloba aproximadament des de Saragossa fins a Cahors, o de tots els Pirineus; cal procurar que es generin el mínim de residus en embolcallar-los i les restes generades, si n'hi ha, cal dur-les a casa un altre cop. A més, seria preferible que aquell dia tothom es desplaci fins a l'acte a peu o en bicicleta per no generar gasos d'efecte hivernacle com el CO2, així com per no complicar el trànsit de la zona, on se celebra la Fira d'Andorra la Vella. Els organitzadors de l'acte volen donar a conèixer i fomentar el concepte de relocalització de l'economia, que vol recuperar les xarxes de distribució de mercaderies curtes entre productors i consumidors finals, generadores de poques emissions de CO2.

Dissabte dia 24 es commemora arreu del món el dia internacional de l'acció pel clima. Arran d'aquesta jornada s'ha impulsat una iniciativa d'abast internacional que sota la xifra 350 (les parts per milió que els científics consideren que és el límit màxim de segur de CO2 a l'atmosfera) pretén conscienciar la població i els governs de la urgència d'impulsar accions contra el canvi climàtic.

A Andorra, el Partit Socialdemòcrata, els Verds i l'Associació per la Defensa de la Natura (ADN) s'hi han sumat organitzant un pícnic ecològic al Parc Central d'Andorra la Vella.

I és que entre les condicions demanades als participants hi ha que portin aliments generats com a màxim en un radi de 350 quilòmetres, que generin el mínim de residus en embolicar-los, que les restes que generin se les emportin a casa un altre cop i que, a més, evitin al màxim arribar en cotxe per no generar gasos d'efecte hivernacle i també per no complicar el trànsit a la zona, on justament se celebrarà la fira de la capital.

Era el minut 2, i després d’una bona jugada d’Iniesta, Ryazantsev al contraatac va marcar de xut llunyà. Ibrahimovic, que reapareixia, va intentar l’empat dos minuts després, sense èxit. Mentrestant, el Rubin Kazan lluitava i aprofitava les inusuals errades en el xut dels barcelonistes, amb uns Xavi, Piqué o el mateix Ibra molt poc inspirats. El Barça no gaudiria d’opcions serioses d’empatar fins al tram final de la primera part, amb dues excel·lents jugades consecutives –la primera una combinació entre Iniesta i Ibrahimovic i Messi, i la segona protagonitzada per l’argentí tot sol–, que van quedar en un no-res.

El Barça, més còmode
A la represa es repetiria el mateix guió que als primers compassos del partit, però a la inversa, amb un gol prematur del Barça, aconseguit per Ibrahimovic després de rebre una passada de Xavi. Els blaugrana, sentint-se més còmodes en el propi camp, pensaven ja en el 2 a 1, però al seu joc li faltava el ritme habitual.
El Rubin Kazan va aprofitar aquesta circumstància per, novament fent-se valer del factor sorpresa, aconseguir el segon gol.  Karadeniz, que va rebre l’esfèric de Domínguez, va batre Valdés en el mà a mà. A la desesperada, el Barça va mirar, infructuosament, d’impedir el desastre.
De la seva banda, el Sevilla va signar una contundent victòria al camp de l’Stuttgart (1-3). L’equip alemany, que està protagonitzant un nefast inici de temporada a la Bundesliga, amb prou feina va gaudir d’oportunitats davant d’un equip que té una ratxa contrària al campionat espanyol.     
Només cap al final del partit (75’), quan els andalusos ja portaven tres gols de renda –dos    d’Squillaci i un altre de Navas–, Elson, marcant de falta des de 25 metres, va donar una mica d’oxigen als locals, que de tota manera no van poder evitar la desfeta.
L’Olympique de Lió, únic equip francès que jugava ahir, va imposar-se al camp del Liverpool (1-2). En un duel molt disputat, els gals no es van deixar intimidar pel gol aconseguit per Benayoun al minut 41, i Gonalons (72’) i Delgado (90’) van decantar la situació en favor del seu equip.
Pel que fa als altres partits, destacar les victòries de l’Olympiacos sobre l’Standard Lieja (2-1), de la Fiorentina sobre el Debreceni (3-4), i de l’Unirea Urziceni amb el Ranges (1-4). L’Inter va empatar contra el Dinamo (2-2) i l’Alkmaar amb l’Arsenal (1-1).

EL PROJECTE IBÈRIC PER AL MUNDIAL, LLIURAT A LA FIFA

El president de la FIFA, Joseph Blatter, va rebre ahir la visita de les delegacions d’Espanya i Portugal, que van lliurar-li la candidatura ibèrica per acollir el Mundial del 2018 o del 2022. Blatter va destacar que tots dos països “tenen una gran tradició futbolística i molta experiència organitzativa”.
Així, els presidents de les federacions espanyola i portuguesa, Ángel María Villar i  Gilberto Madail, respectivament –acompanyats pels secretaris d’Estat d’Esport, Jaime Lissavetzy i Laurentino Dias–, es van entrevistar amb la màxima autoritat de la FIFA durant 45 minuts, a la seu de l’ens esportiu a Zuric. Les delegacions van lliurar a Blatter una carta que reflecteix la voluntat dels dos països per “treballar conjuntament per acollir la Copa del Món més ben organitzada” de la història.