A 31 de desembre continuaven en seguiment 124 casos, ja que 80 es van poder resoldre al llarg de l’any. En paral·lel, el ministeri va informar que la Comissió de seguiment que comparteixen Interior, Benestar i Educació va estar fent observació a 21 adolescents d’entre 12 i 17 anys. Aquests últims són menors “amb problemes greus en l’àmbit educatiu i social, sovint amb conductes que necessiten resposta terapèutica”, va precisar el ministeri. Amb aquestes dades a la mà, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va posar de manifest que “la nostra prioritat, un cop analitzades les dificultats del país, és fer molt èmfasi en els infants i adolescents en risc”. Cristina Rodríguez va recordar que “són les generacions futures” i que, per tant, s’ha d’actuar perquè els problemes no es perpetuïn en el futur.
La ministra va indicar que els darrers mesos els departaments de Salut i Benestar, però també d’Educació, “han constatat que s’està incrementant les poblacions d’infants i adolescents en risc”. Les conductes addictives són un dels problemes detectats però també comissió d’infraccions penals.
D’altra banda, la titular de Salut va assenyalar que el paper del servei de salut escolar és molt important en aquests casos, ja que pot detectar carències dels menors. També va recordar que “un infant, un adolescent té un entorn i s’ha de fer un punt de situació amb les famílies”.  

Fora del circuit escolar
Una de les qüestions que preocupa al ministeri és el col·lectiu d’adolescents de 15, 16 o 17 anys que abandona l’escola, ja que llavors es fa difícil fer-los un seguiment o detectar les problemàtiques. “Ja no els pots canalitzar des de l’escola per les raons que sigui i tampoc pots proposar solucions agressives. S’ha de preparar una inserció, un acompanyament adequat”, va manifestar. Rodríguez va advocar per “evitar que cada cop tinguem més gent fora del circuit educatiu”, però també perquè hi hagi solucions quan l’escola no pot ser una resposta. “Quan per les raons que sigui no pot ser una resposta o es plantegen a l’escola problemes que els professors no estan preparats per afrontar, s’ha de plantejar qui se’n pot fer càrrec”, va afirmar.
El pressupost de l’any 2012, va indicar, ja  inclou alguns eixos d’actuació. No obstant això, va precisar que aquest serà “un any de transició” i que “”en el pressupost del 2013 ja els trobarem definits com a programes d’actuació específica”.
El Govern demòcrata també té clar que és una qüestió per abordar de manera transversal entre diferents ministeris. “L’important i indispensable és el treball conjunt entre Salut, Benestar, Educació i Interior”, va assenyalar. De fet, els departaments d’Educació i Interior tornen a engegar el pla de prevenció de conductes delictives. Es tracta d’un eix d’actuació conjunta per frenar l’increment de la delinqüència juvenil.

25 INFANTS A LA GAVERNERA

Quan la situació d’un infant o un adolescent no es pot resoldre en l’àmbit familiar pel motiu que sigui, el recurs és el Centre d’Acolliment la Gavernera. Al llarg de l’any passat van residir 25 menors entre 3 i 17 anys, però a l’acabament de l’any ja només en quedaven 17. El ministeri va recordar que es tracta de casos “contrastats amb la Batllia” i que és un recurs de caràcter temporal. L’altra opció són les famílies d’acollida. Puntualment el ministeri fa crides per captar nous nuclis familiars interessats, ja que sovint hi ha dèficit. L’administració insisteix que poder residir en un nucli familiar normalitzat durant el temps que no poden estar amb la seva pròpia família és molt beneficiós per als menors. Tanmateix, els menors en acollida que compleixen els 16 anys tenen l’opció de viure en un pis d’acollida i deixar la Gavernera.

I va més enllà d’una bretolada a un acte vandàlic. El codi penal ho tipifica com a delicte. Per aquest motiu, i després de la investigació pertinent, la policia va detenir ahir dos joves de 21 anys acusats d’un delicte de danys a béns públics. Els fets haurien passat poc abans de les festes de Nadal a l’entrada d’Ansalonga, en un vial de titularitat comunal. Per aquest motiu, al seu dia el comú d’Ordino va cursar la corresponent denúncia. Un cop la corporació es va assegurar que els autors de la bretolada assumirien les despeses, es va retirar l’acusació. Però com que els danys superen els 3.000 euros, la causa ha continuat la seva tramitació per la via penal. I, segons fonts policíaques, ahir es va acabar arrestant els suposats responsables de la malifeta.
Les fonts consultades van explicar que les detencions s’haurien produït ahir a la tarda. Els dos nois, amics de nacionalitat andorrana i un de Sant Julià i l’altre d’Andorra la Vella, que haurien coincidit el dia dels fets en un habitatge que la família del segon té com a segona residència a Ansalonga, estarien prestant declaració anit. I, presumptament, passarien avui a disposició judicial. Fonts comunals van indicar que l’única pretensió de la corporació era recuperar la despesa econòmica que suposarà la substitució dels fanals, una operació que, justament, es va iniciar ahir. El cost dels suports lumínics és de prop de 4.000 euros. Però com que també es van fer malbé els ornaments nadalencs, els danys ascendeixen a uns 12.000 euros.

Codi penal
El codi penal estableix com a responsable d’un delicte de danys (tipificat a l’article 223) aquell qui “causa un d’any d’un import superior a 3.000 euros”, que “ha de ser castigat amb pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos”. Però en aquest cas, la pena “ha de ser de presó fins a dos anys” perquè la infracció hauria estat causada “contra béns de domini o utilitat pública”, segons fixa l’epígraf 2d de l’esmentat precepte penal. En estar recollit com a delicte l’acció realitzada suposadament pels dos joves, per aquest motiu la causa va tirar endavant més enllà de la retirada de la denúncia per part del comú ordinenc.
Justament, el fet que pels volts de la data dels fets s’hagués instal·lat la decoració nadalenca va fer encara més senzilla la detecció de la malifeta. A més, segons fonts consultades, hi va haver persones que van veure l’acció. I que haurien reconegut els suposats autors de l’acte vandàlic que hauria estat perpetrat amb tota voluntarietat. Els joves haurien usat un totterreny que habitualment condueix un d’ells, i de l’enganxall instal·lat per tibar remolcs hi van lligar una cadena que haurien també nuat al fanal. Haurien fet avançar el vehicle, segons les fonts, fins a doblegar gairebé del tot el tram superior del suport lumínic. La base dels dos fanals malmesos hauria restat inalterable. Ahir, operaris comunals van procedir a retirar la part doblegada dels fanals. És força habitual que aquest mobiliari surti malparat. Però no de la manera que en va sortir aquest cop.

UN ANTECEDENT: LA 'CONDEMNA' D'HAVER D'ESCOMBRAR AMB UNA ARMILLA REFLECTANT

No és la primera vegada que a Ordino s’acaba topant amb els joves que han fet alguna bretolada. De fet, les fonts comunals consultades ahir van lamentar que els dar­rers dies la corporació hagi estat protagonista pel fet d’haver de ser curós amb el paisatge i el mobiliari urbà, tot referint-se a l’obertura de l’expedient al pilot de motocicletes Cyril Despres. Evidentment, el vídeo de KTM no té res a veure amb els actes vandàlics denunciats, per exemple, aquesta mateixa setmana. Uns desconeguts haurien trencat a cops de roc alguns dels vidres del centre esportiu ordinenc. Per antecedent exemplificant, les fonts consultades van recordar ahir que fa un any i mig es va enxampar els menors que havien fet diverses bretolades. Els pares van haver de restituir monetàriament els danys causats. Però els fills van haver de fer diferents tasques socials per a la parròquia. Com escombrar la plaça del poble amb una armilla reflectant.

Després, segurament es van quedar a les seves pàgines. L’escriptora acaba de fer un nou pas endavant per ser inconfusible a l’actual panorama literari català: endur-se el premi Ramon Llull, amb La dona veloç.

Quan vaig veure el títol vaig pensar que en mi segur que no s’havia inspirat. És que ja no en quedem, de lents, al món?
[Riu] Doncs em sorprèn molt, perquè en general rebo els comentaris contraris, tothom s’hi sent molt identificat, sobretot les dones. Aleshores està bé, està bé això, precisament la protagonista de la novel·la voldria ser lenta però no ho aconsegueix. Però tant de bo en quedessin molts més.

I vostè ho és, una dona veloç?
M’agradaria ser-ho menys.

Imagino que vol reflectir que vivim en un món, entre tanta informació, tantes coses per fer, que ens produeix angoixa.
Tenim constantment present aquest temps on no pots distingir el que és urgent del que és important, aquest temps on tot és imminent, tot s’ha de fer en temps real, on tota la informació és ràpidament comunicada i digerida per passar immediatament a una altra cosa. Evidentment que en tots els àmbits: empresarial, polític, periodístic, aquesta urgència hi és present, i contamina la vida quotidiana, la personal. I si el ritme de la persona acompanya, s’adapta bé als temps que corren; si no, paga un preu molt alt.

No hem vist la novel·la, òbviament, i només podem fer suposicions, però pel que se n’ha explicat, sembla escrita en clau d’humor.
Una persona del jurat em deia que havia rigut moltíssim i jo penso que un bon moment de riure no té preu. Hi ha comicitat, a la novel·la. Aquest estil d’alguna manera sempre l’he fet servir. Els capítols més divertits alternen amb els reflexius, donen d’alguna manera un punt de respiració al lector.

Com ha anat construint el personatge? Perquè en alguna ocasió va explicar que sent les seves veus.
La veritat és que sempre he tingut aquesta manera d’escriure. Zadie Smith parla de dues categories d’escriptors: macroplanificadors i microgestors; jo no m’hi identifico amb cap, jo més aviat parlaria dels il·luminats, perquè sento aquestes veus que de vegades em fan produir moltes, moltes pàgines, per després reestructurar-ne la forma. Seria com qui treballa la pedra, o la fusta, que busca la forma que hi ha dins d’un element. Sempre a través d’aquestes veus i de cap on em porten. És el cas del final de La dona veloç, sorprenent fins i tot per a l’autora; van passant coses que porten a unes revelacions inesperades.  

Suposem que és conscient que probablement aquesta és l’última vegada que el Ramon Llull està tan ben dotat. Hauria estat igualment interessada a presentar-s’hi, de ser menys sucós?
Segurament seguirà sent el premi més important i sens dubte per molts altres factors. Per a mi, per exemple, que comporti la traducció al francès, un idioma que tinc pendent i que em fa molta il·lusió. I la nòmina de guanyadors del passat. No sé si decaurà, o com que tot decau, ho farà en la mateixa proporció que tota la resta.

Què li diuen aquests dos conceptes junts: ‘novel·la’ i ‘femení’?
A veure, em diuen una cosa que no s’associa a les meves novel·les. És a dir, hi ha una mena de gènere que sempre parla d’uns temes determinats, sovint des d’un to victimista, en el qual jo no he estat classificada ja des del començament. I me n’alegro, perquè la literatura no ha d’estar condicionada per la mirada d’autora-dona, s’ha de transcendir el gènere.

Explica una anècdota sobre com va començar a publicar, per casualitat. L’atzar juga un paper molt important a la vida? A la dels personatges?
Sí, és cert, té un paper importantíssim. És veritat que a la primera novel·la vaig tenir molta sort, perquè la vaig portar a Grup 62 sense conèixer ningú allà i es va crear una relació formidable i ja de molt temps. Després l’editorial ha anat canviant i ara ha estat un moment molt oportú per presentar-me a aquest premi.

Vostè que ha cultivat tots dos: conte o novel·la?
Em sento més còmoda amb la novel·la, perquè et permet treballar en profunditat i que els personatges adquireixin més gruix.

El panorama de la literatura catalana actual?
Molt vital, amb molta gent fent coses interessants, com Jordi Cornudella en poesia, Vicenç Pagès o Mercè Ibarz. I me’n deixo molts.

La competició, que inclou 1,5 quilòmetres de natació, 40 quilòmetres de ciclisme i 10.000 metres de cursa a peu, tindrà lloc al juliol –falta concretar la data, tot i que no serà a començament de mes per no coincidir amb l’Andorra Ultra Trail– i compta amb el suport d’Andorra Turisme, que veu en aquesta prova una bona manera de captar el turisme esportiu a l’estiu. Poques dades han transcendit sobre el recorregut, però segons ha pogut saber el Diari el punt de sortida i on es desenvoluparà la prova de natació serà el llac d’Engolasters. Posteriorment, la bicicleta agafarà el protagonisme, amb un recor­regut de 40 quilòmetres de ruta que s’ha d’acabar de definir i que donarà pas en la darrera transició a la cursa a peu, que podria tenir la línia d’arribada a Escaldes. En qualsevol cas serà un triatló exigent, amb bastant desnivell.
L’organització de la prova, en la qual treballarà també el Club Triatló Serradells, l’assumirà una empresa especialitzada de fora del país que aportarà la seva cartera de corredors. Un dels noms que sona és el de Xavi Llobet, olímpic amb Espanya als Jocs d’Atenes 2004 i campió d’Europa i del Món per relleus, entre d’altres resultats destacats. El català ja va prendre part l’any passat com a convidat en la primera edició de la Tri-Neu, triatló de muntanya que es va desenvolupar a Canillo. Enguany, la prova es disputarà el 18 de març i ja hi ha confirmada la participació de dos corredors de prestigi com Pau Zamora, especialista en curses de muntanya i en duatlons, i Agustí Roc, tot un veterà en diverses disciplines. El vencedor de la primera Tri-Neu, Francesc Poujarniscle, no ha confirmat encara la seva participació.

La Tri-Neu 2012
La segona edició combina una cursa a peu de 5 quilòmetres pels voltants de Canillo, 8 quilòmetres de BTT, amb trams asfaltats i d’altres de pista i un desnivell de 550 metres, i una cursa d’esquí de muntanya amb sortida a peu de pistes del sector del Forn de Grandvalira i arribada al cim de la Portella, amb una pujada constant per la pista i el bosc. La prova inclou també una classificació per equips en categoria masculina i femenina.

L'ESPORT

UNA DISCIPLINA EN EXPANSIÓ CONSTANT

El triatló, que tradicionalment combina la natació, el ciclisme i les curses a peu, és un esport que ha experimentat un important ascens els últims anys. La modalitat olímpica consta d’1,5 quilòmetres de natació, 40 quilòmetres en bicicleta i una cursa de 10.000 metres. Els Jocs de Sydney 2000 van ser els primers en els quals el triatló va formar part del programa de competició. A Andor­ra només existeix un club, el Triatló Serradells, que participa en proves internacionals i organitza algunes competicions com la Tri-Neu, a l’hivern. De moment no s’ha constituït cap federació –es necessiten dos clubs– tot i que hi va haver alguns moviments per tirar-la endavant que es podrien reactivar.

Durant els propers quinze dies es duran a terme accions especials al mercat espanyol i sobretot al català per aconseguir millorar la percepció en relació a l'estat de la neu. Segons informen des d'Andorra Turisme i Ski Andorra, les escasses nevades de l'hivern no han impedit que gairebé la totalitat de les pistes i remuntadors de les estacions andorranes estiguin obertes. La producció de neu artificial permet que els camps de neu estiguin en bon estat, però tot i així la percepció al mercat espanyol és que els gruixos són insuficients, i per tant s'hi vol posar remei.
Les accions que es tiraran endavant seran comunicats de premsa amb informació actualitzada sobre l'estat de les pistes, entrevistes amb portaveus de les estacions per difondre missatges positius i sortejos de forfets a les emissores de radio amb acords per difondre certs missatges. A més, es faran intervencions als fòrums i blogs d'esquí més visitats i es publicaran anuncis als mitjans de comunicació amb el mateix missatge.

La primera secretària del Partit Social va ser clara i rotunda ahir quan va reclamar seriositat al Govern demòcrata. Seriositat alhora de donar notícies com la inocentada d’Apple, però també alhora de prendre’s seriosament les institucions. Concretant la seva crítica, Salazar va qualificar de «perillosa» la dotació d’autonomia que el Govern vol tenir en la llei d’obertura econòmica. Segons la socialdemòcrata la «manca de concreció» en les salvaguardes d’aquesta llei que abandera el grup parlamentari de DA «pot ocasionar situacions de risc». Segons Salazar aquesta llei hauria de tenir una seguretat jurídica que ara no hi és.
Sobre l’obertura econòmica, els socialdemòcrates consideren que l’Executiu vol apropiar-se «massa autonomia» i a parer del PS «no s’ha de barrejar i confondre les funcions del Consell General i les del Govern».

RECLAM DE SERIOSITAT / La primera secretària del PS va criticar el Govern «per no agafar-se amb seriositat institucions com el Consell General». Salazar es refereix a la gestió d’entrada de documentació al Consell en la que el PS denuncia que entrin documents sense informació requerida o sense els tràmits pertinents. En concret, Salazar va posar com exemple que el primer text sobre les taxes al consum entrat al Consell «es tractava d’un informe erroni i que després es va entrar un segon informe, sense saber quin delegat firmava i els dos textos estaven datats en el mateix dia», va explicar. Salazar assegura que és una pràctica habitual que entrin informes que no compleixen els requisits establerts «Pensem que el Govern hauria de ser més curós».

Per tot, des del PS consideren que és important «la separació de poders perquè romangui per sobre de les majories absolutes», va apuntar Salazar.

Per altra banda, la primera secretària del PS també es va referir a la llei de contenció de la despesa de personal i va explicar que des del seu grup es té prevista una reunió amb la plataforma sindical per tal d’explicar quina és la postura socialdemòcrata.

Salazar va reforçar la postura pronunciada per Bartumeu en aquest sentit afirmant que des del PS no s’està d’acord amb el procediment que el Govern està duent a terme perquè consideren que prèvia a aquesta mesura hauria de posar-se en ordre els texts legals sobre els tributs.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va exigir ahir al Govern "que comenci a treballar amb seriositat i rigor" i que actuacions com la que ha tingut lloc recentment, com el cas Apple, "no es tornin a repetir".

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va esmentar aquesta empresa basant-se en un article publicat a la premsa com a exemple de societat que volia invertir a Andorra però que  finalment es va decantar per un altre país. El cert, però, és que, tal com va denunciar el PS mateix en un comunicat, l'article en qüestió era una innocentada. "No és una anècdota, com ells deien en un comunicat, sinó que hem de tenir en compte que això ha afectat la credibilitat d'An dorra com a país", va explicar la primera secretària del PS, Judith Salazar.

Els socialdemòcrates consideren també que "el Govern no s'acaba de prendre seriosament la institució del Consell General, cosa que ens sembla un fet a denunciar", davant de la qual cosa demanen "respecte per les institucions". I com a exemple que això està passant, Salazar va esmentar que hi ha casos en què Sindicatura admet a tràmit iniciatives legislatives sense que vagin acompanyades de tota la documentació necessària i "les constàncies en acta no es tenen en compte". "El que volem és que el Govern li doni la importància que mereix al Consell General", va recalcar la primera secretària del PS. Salazar a rma que el fet que hi hagi una majoria tan àmplia a la cambra parlamentària li dóna encara més responsabilitat a DA a l'hora de garantir que el Consell pugui fer la seva feina. "La separació de poders ha de prevaldre per sobre de majories", va assenyalar Salazar.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va exigir ahir al Govern "que comenci a treballar amb seriositat i rigor" i que actuacions com la que ha tingut lloc recentment, com el cas Apple, "no es tornin a repetir".
El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va esmentar aquesta empresa basant-se en un article publicat a la premsa com a exemple de societat que volia invertir a Andorra però que finalment es va decantar per un altre país. El cert, però, és que, tal com va denunciar el PS mateix en un comunicat, l'article en qüestió era una innocentada. "No és una anècdota, com ells deien en un comunicat, sinó que hem de tenir en compte que això ha afectat la credibilitat d'An­dorra com a país", va explicar la primera secretària del PS, Judith Salazar.

Els socialdemòcrates consideren també que "el Govern no s'acaba de prendre seriosament la institució del Consell General, cosa que ens sembla un fet a denunciar", davant de la qual cosa demanen "respecte per les institucions". I com a exemple que això està passant, Salazar va esmentar que hi ha casos en què Sindicatura admet a tràmit iniciatives legislatives sense que vagin acompanyades de tota la documentació necessària i "les constàncies en acta no es tenen  en compte". "El que volem és que el Govern li doni la importància que mereix al Consell General", va recalcar la primera secretària del PS en l'habitual roda de premsa dels dijous.

Salazar afirma que el fet que hi hagi una majoria tan àmplia a la cambra parlamentària li dóna encara més responsabilitat a Demòcrates per Andorra (DA) a l'hora de garantir que el Consell pugui fer la seva feina. "La separació de poders ha de prevaldre per sobre de majories i d'escenaris monocolors i cal que siguin curosos i seriosos amb les institucions", va assenyalar Salazar.

El projecte de llei de taxes al consum seria un exemple més en què no s'ha actuat, segons el PS, de manera seriosa, ja que "va entrar un informe que sembla que era erroni i se'n va presentar un altre posteriorment signat per delegació sense que se sàpiga qui ho feia, i els dos informes són del mateix dia. Entenem que això no és gaire seriós".

Els socialdemòcrates no estan tampoc d'acord que a la futura llei d'obertura econòmica no hi constin les salvaguardes que es tindran en compte a l'hora d'acceptar o no la implantació d'una empresa estrangera. "Quan demanem on estan aquestes salvaguardes se'ns contesta que el que es pretén és dotar d'autonomia el Govern perquè pugui operar perquè les lleis són feixugues, cosa que ens sembla francament perillós", explica Salazar. "No hem de confondre les funcions del Govern i les del Consell", va concloure la dirigent del PS.

La primera visita de Rajoy a Berlín com a president del govern es va resumir en una hora i mitja de reunió i en una roda de premsa en la qual Merkel va aplaudir el camí traçat pel cap de l’executiu espanyol. “Ho seguim amb molt de respecte, són a vegades passos que no són gens fàcils i li desitgem molt èxit en tots els esforços que està desplegant”, va manifestar la cancellera. Recordant l’exemple alemany, va donar suport a la reforma laboral que li va avançar Rajoy i es va mostrar convençuda que a mitjà i llarg termini contribuirà de forma notable a crear llocs de treball.
Rajoy va considerar que la política del seu govern coincideix amb la línia per la qual camina la UE: aposta en primer lloc per la contenció del dèficit i té com a “gran objectiu nacional” el creixement i el treball, per la qual cosa ultima reformes estructurals. Les primeres reformes, va explicar Rajoy, seran les del mercat laboral i del sector financer.
El president espanyol va anunciar que en el seu primer Consell Europeu, dilluns vinent a Brussel·les, demanarà que els excedents dels fons estructurals i de cohesió es destinin a programes de generació de llocs de treball, possibilitat que ja havien avançat Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy. La cancellera li va mostrar el seu suport i li va garantir que serà “flexible” en la utilització d’aquests excedents, amb els quals es podrien establir bonificacions a les empreses que contractin joves en atur i projectes de formació professional. D’altra banda, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va dir ahir que “és clar” que la Comissió Europea revisarà la previsió de creixement per al 2012, “perquè ningú té interès que hi hagi uns escenaris de creixement que no es compleixin”. Montoro va assegurar que l’EPA del 2011 parlarà de 5,4 milions d’aturats, que no hi haurà més pujades d’impostos en el futur i que el govern aprovarà mesures de suport a pimes i autònoms durant aquest 2012.

ETA EXPRESSA EL SEU COMRPOMÍS AMB LA PAU ALS VERIFICADORS

Els sis membres del grup de verificadors internacionals de l’alto el foc d’ETA van afirmar ahir que, “a través de contactes directes”, l’organització armada els ha assegurat que està compromesa amb el cessament definitiu de la seva activitat declarat el 20 d’octubre passat. Els integrants de la Comissió Internacional de Verificació de l’alto el foc al País Basc (CIV) van mantenir ahir i dimecres a Bilbao contactes amb polítics i agents socials bascos, després dels quals van fer públic un informe sobre com veuen la situació. En aquestes trobades, la comissió ha rebut informació en el sentit que han cessat els assassinats, atemptats, agressions, amenaces i extorsions des de l’anunci del final definitiu de la violència.