Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Destacat

◄ Mostrant de 2901 a 2920 ►

Optimisme

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Cert és que els professionals dels camps de neu del Principat estan duent a terme des de l’inici de la temporada una feina encomiable. L’equipament tècnic que tenen els dos grans dominis del país i la capacitat de treball dels seus professionals han fet que sense pràcticament cap borrasca durant el que portem d’hivern, l’estat de les pistes que oferien ja fins ahir Grandvalira i Vallnord era més que notable. En alguns indrets, la qualitat arribava a ser excel·lent i els visitants que han vingut al país s’han sorprès del bon nivell trobat. És cert que tot i la sequera, les condicions ofertes pels camps de neu andorrans eren molt millors que la de totes les estacions de l’entorn geogràfic. Però, tot i així, Andorra Turisme i Ski Andorra van haver de coaligar esforços per dissenyar una campanya que volia transmetre als aficionats a l’esquí de l’Estat espanyol que al Principat, encara que pogués no semblar-ho, hi havia neu. I que es podia practicar l’esport hivernal per excel·lència amb totes les garanties. Segurament per bé, per molt bé, la campanya que encara no s’havia llançat del tot s’haurà de redissenyar abans d’hora. De ben segur, també, que els professionals que han treballat en l’establiment d’estratègies per intentar atreure visitants a les estacions no els sabrà gens de greu haver de canviar alguns dels missatges. En una temporada amb poques nevades -almenys fins ara-, la neu caiguda durant el cap de setmana ha fet canviar la cara de desenes, milers de persones. Més que mai, enguany aquesta neu és or blanc. I d’un cert pessimisme conformista s’ha passat a un optimisme realista que fa pensar en unes properes setmanes amb creixement de visitants. Aquest optimisme ràpidament s’ha encomanat. Com s’hauria d’encomanar, també, l’esforç dut a terme pels especialistes en el manteniment de les pistes i la fabricació de neu artificial. Sens dubte, en un país de serveis com aquest, una de les diferències ha de ser el tracte al visitant. La disponibilitat vers el turista. Les estacions n’han fet una bona prova. Però tot l’engranatge socioeconòmic del país ho ha de veure igual.

“No hem estat al nostre nivell”

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

En el fons ell sabia quina era la magnitud de la tragèdia, però ell també és el primer que ha d’activar al grup i que el cop d’efecte no sigui com el curs passat quan es va perdre la Copa a Logronyo. Tot passa per les seves mans al ser el màxim responsable. Per analitzar el partit res millor que l’autocrítica. “Avui no era el dia. Hem anat al darrere en totes les accions i no hem estat en cap moment al nostre nivell. Ens han dominat i ens han guanyat la batalla física”, va reconèixer l’egarenc Joan Peñarroya, que va intentar encoratjar els seus amb aquestes paraules. “Tenim un dia, és a dir, 24 hores per estar tristos i fotuts. Nosaltres teníem la il·lusió de fer un bon partit i guanyar el títol per celebrar-ho amb la nostra gent”.

El tècnic del River Andorra va lloar el guanyador. “Amb les coses que fan bé les fan molt bé. A més avui l’Aurteneche ha tingut més encert de l’habitual. Ens han dominat el rebot, el ritme de joc i ens han superat en totes les pilotes perdudes. També ens han tret de les posicions d’atac i tot ha estat mèrit d’ells”.
El curs passat es va perdre la Copa contra el KNET?Rioja i els jugadors no van reaccionar de manera positiva. “Si tinc por de la reacció dels meus jugadors? No. Encara serà millor perquè l’equip ha demostrat maduresa i no perdrem la fe i la confiança per aquest resultat”. Sobre la setmana de descans per jugar la final de Copa que ha tingut el River i no l’Aurteneche, Joan Peñarroya va ser clar. “No és una excusa la nostre aturada. Portem tot l’any competint i el calendari és el que és. No hi ha excuses perquè avui no hi hem estat. Ara toca aixecar-se. I?no hem de dramatitzar”.

Gorka Aixàs: “No hi hem estat”
El president del River Andorra, Gorka Aixàs, també cap cot, va analitzar la final i no es va allu-nyar massa del discurs del seu entrenador. “No ha estat un bon partit. No hi hem estat en cap moment. Hem començat molt nerviosos i no hem estat fluids. Mai he tingut la sensació de poder guanyar i ha estat una llàstima perquè ha vingut molt gent. Esperem que continuiïn enganxats a nosaltres”, va dir Aixàs.

El rival

Iñaki Merino. Entrenador de l'Aurteneche

No s’ho creia. Va entrar a la roda de premsa amb cara d’al·lucinat. Iñaki Merino, el curs passat a lliga EBA, s’havia convertit en campió de Copa de LEB plata en vèncer a la pista de l’amfitrió. “No ens imaginàvem guanyar el títol, ni estar aquí ni el partit que ens ha sortit. Hem explotat al màxim les nostres virtuts. Quin és el secret? Molt treball perquè ningú ens ha regalat res. És un camí més complicat del que sembla, però tenim gana i volem treure el cap perquè ens vegin”.

REPORTATGE

La cara A de la final

Sempre diuen allò que els veritables protagonistes són els jugadors, però sense l’alè del públic és molt difícil jugar. També diuen que quan jugues una final d’amfitrió tens molt a guanyar, tot i així, ningú et garanteix res si no anotes, no reboteges ni tampoc defenses. Al públic se li va demanar una resposta i des de la graderia del poliesportiu d’Andorra va arribar amb un pavelló que feia goig. L’ambient es va apropar al de les millors ocasiones del millor bàsqueti si a la final del curs passat a Logronyo l’afició va respondre amb una presència destacada, a Andorra la gent va entendre el missatge i es va apropar. Alguns d’ells amb les bufandes que es van començar a posar de moda en la final contra el KNET Rioja, d’altres -jugadors de la base de l’entitat- amb la samarreta del River Andorra. Sigui com sigui, l’afició va fer els deures i la Penya Trapella va posar els càntics i el soroll. Al descans i amb el marcador totalment desfavorable, el públic no ho veia gens clar i alguns recriminaven la manca d’intensitat defensiva i d’altres clamaven contra la mala sort. Pocs veien clara la remuntada i és que l’equip no havia donat motius per sentir optimisme. Al tercer quart va arribar el moment per a la connexió entre l’equip i l’afició. Tothom va veure la remuntada molt a prop, però l’Aurteneche -sense suport a les graderies- veia la cistella com una autèntica piscina. Els decibels que van pujar amb la connexió van baixar de cop. L’afició va respondre i sense la Copa toca pensar en l’ascens a LEB or. Sense el públic no serà possible el repte.

La Copa se li indigesta al River i l’Aurteneche se l’emporta a Vitòria

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Primer, a Logronyo. Ahir, on més mal fa, a casa i amb un poliesportiu amb més de 1.700 persones. L’afició no va fallar, l’equip, sí. Massa, amb jugadors desconeguts. Del principi al final.
L’entrada dels locals va ser desil·lusionant. Més de quatre minuts sense anotar contra un Aurteneche que es trobava còmode, especialment en atac. La defensa, el punt fort del River durant la temporada, feia aigües, sense prou consistència com per neguitejar els visitants. Les segones opcions que es concedien a la zona eren una sagnia, amb Thompson capturant tot el que queia a prop (10 rebots al descans). I si en defensa el joc no funcionava en atac no anava millor. L’Aurteneche, ben tancat, deixava llançar els jugadors de Joan Peñarroya, que estaven molt desencertats. Ningú no trobava el camí de la cistella i a poc a poc, l’Aurteneche davant la sorpresa de tothom, anava eixamplant la distància fins al 10-22 amb què es va tancar el quart.
En l’arrencada del segon, amb quatre punts de Cage i Edu Jiménez, semblava que el River trobava amb més facilitat la cistella, però l’Aurteneche, amb un joc agressiu, beneficiat per la permissivitat dels àrbitres, seguia endollat. Pablo Sánchez va emergir en el parcial, però els seus 9 punts van ser insuficients davant l’encert d’Arruti, que amb tres triples consecutius va fer molt de mal. L’Aurteneche es va situar amb +17 (22-39), diferència que es va quedar en 13 punts al descans (32-45). L’estadística parlava per si sola. Els visitants, en teoria més fluixos a la pintura, sumaven 6 rebots més i en atac signaven un 65% d’efectivitat en tirs de dos.
Quedava temps, però, i el River va aconseguir entrar en el partit. Una mica. Prou com perquè la remuntada es vegés possible. Un parell de bones defenses i el despertar de Flis en atac van fer albirar un canvi. El Poliesportiu va començar a creure per primera vegada. El soroll era màxim i l’Aurteneche semblava que notava la pressió (7 punts de marge). Però no, la veterania de gent com Ausina va permetre els bascos aturar el cop. El tir seguia sent un llast per als locals, que van iniciar el darrer quart gairebé com es va arribar al descans (12 per sota). La reacció no va tenir continuïtat. Peñarroya ho va intentar (defensa en zona que Barceló va trencar amb dos triples), però ahir no era el dia. Ni la sort acompanyava. A poc a poc la Copa viatjava cap a Vitòria. Els intents finals del River, amb quatre baixos per intentar robar pilotes, només va servir per reduir els gairebé 20 punts amb què va arribar a guanyar l’Aurteneche als 8 finals gràcies a l’esperit de Bavosi. Decepció màxima i a pensar en la lliga.

Antics militants del PS promouen la creació d’un nou partit polític

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

En aquestes últimes setmanes s’han anat establint diferents reunions on s’ha començat a dibuixar el projecte. En els propers dies tindrà lloc una trobada a Andorra la Vella que serà la prèvia de la reunió en la qual es constituirà el grup. La data de la creació de la plataforma s’ha establert per a mitjan febrer. El dia concret encara no s’ha definit perquè s’està a l’espera de la confirmació de la sala que ha d’acollir l’acte.
El pal de paller que uneix els impulsors és el progressisme. Consideren que es necessita un partit polític alternatiu als socialdemòcrates perquè creuen que el partit ha decebut la ciutadania. Inicideixen que els socialdemòcrates es basen en principis incompatibles amb el progressisme, com ara el seguidisme inviolable al líder i que com els votants han percebut aquest tarannà han acabat fent fora el PS dels òrgans de govern de totes les administracions.
Però la iniciativa vol anar un pas més enllà. No només vol reagrupar tots els exmilitants descontents del PS sinó fer front comú amb persones independents de caràcter progressista. Indiquen que el projecte dels demòcrates és una amalgama heterogènia. Es veu una barreja de gent de la dreta més rància amb persones de centreesquerra. Esperen que els simpatitzants més progressistes de DA en el futur puguin integrar-se a una opció més similar als seus ideals.

personalitat pròpia
En cap cas es busca la creació d’un PS bis perquè, segons diverses fonts properes a la formació, es recerca un projecte amb personalitat pròpia, no excloent, que permeti unir persones que vagin des del centre fins a l’esquerra amb el denominador comú del progressisme.
El calendari està basat en la prudència. Els contactes previs han permès constatar que d’entrada es pot comptar entre vint i trenta persones que estan interessades a participar dins del grup de reflexió política. Es pretén anar consolidant el grup amb l’establiment de l’ideari consensuat i intentar que el gruix de la formació es vagi ampliant progressivament. No hi ha pressa perquè, d’entrada, l’escenari electoral es preveu inamovible fins al 2015. Amb tres anys per endavant es considera que hi ha temps de sobres perquè el projecte es consolidi abans de fer l’hipotètic salt a l’arena electoral.

Noms coneguts
Segons fonts properes a la iniciativa, entre els impulsors del projecte es troben Josep Maria Cucalon, Esteve López, Júlia Martínez-Illescas o Rosa Ferrer. Aquests són només alguns dels integrants més actius. S’espera que hi hagi militants socialdemòcrates que en veure que existeix una alternativa real al PS puguin decidir-se a fer el pas. La trobada a mitjan febrer ha de permetre prendre el pols del seguiment inicial del nou grup.

PROJECTE EN PARAL·LEL A CD'I

Rosa Ferrer és un dels polítics que ha confirmat la presència en la reunió fundacional de la nova plataforma de reflexió política. La cònsol va deixar clar, però, que “s’ha de diferenciar aquest projecte amb la Coalició d’Independents d’Andorra la Vella que continua amb les trobades per anar fent el balanç de la política comunal”. Ferrer considera que els dos projectes poden anar en paral·lel i “de moment és massa aviat per aventurar si en el futur poden coincidir o fusionar-se”. La participació de Ferrer és “ a nivell individual”, sense que tingui cap incidència en l’activitat de Cd’i. Miquel Calsina també va confirmar que serà present a la reunió inicial del grup. A Sant Julià s’està intentant formar una força alternativa a Unió Laurediana i el Partit Socialdemòcrata.

Traumatisme cranial d’una dona arran d’un xoc a la Margineda

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La dona, de 25 anys d’edat, va patir un important traumatrisme cranioencefàlic i va ser traslladada, ja a la tarda, a l’Hospital General de Catalunya, on va ser ingressada a la unitat de cures intensives, tot i que les fonts mèdiques consultades pel Diari van mostrar-se confiades que la seva vida no corre perill.
El sinistre va tenir lloc poc després d’un quart de vuit del matí, segons van informar fonts del cos de policia. El vehicle en el qual circulava la resident, que anava sola, es dirigia en direcció a la capital per un tram amb dos carrils de sentit. Per causes que encara s’investiguen, a l’altura del punt quilomètric 4,1 de la carretera general 1, la dona va perdre el control del cotxe, un Seat Ibiza amb matrícula del Principat, que va sortir de la via i va col·lidir contra un fanal, que va patir danys materials.
El xoc va ser molt fort i la jove va rebre, entre d’altres, un fort cop al cap. Al lloc dels fets es van desplaçar efectius de policia així com els bombers des de la caserna de Santa Coloma, així com una ambulància del servei d’emergències mèdiques, que va prestar els primers auxilis a la conductora i, un cop estabilitzada, va ser traslladada al servei d’urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Els metges li van diagnosticar un fort traumatisme cranioencefàlic i van optar per sedar-la i per mantenir-la en observació. Hores després, i davant la possibilitat que hagués de ser sotmesa a operacions quirúrgiques de neurocirurgia, van decidir el trasllat amb helicòpter al centre català, on va arribar a primera hora de la tarda. Pel que fa als motius de l’accident, efectius de la policia no van voler avançar detalls de la investigació, però una hipòtesis és l’estat de la via per la neu.

Llàgrimes d’asfalt

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Tot va molt de pressa, uns segons com a molt, però uns segons que després duraran anys, o per a tota la vida, perquè els repassaràs constantment.
“Em vaig dormir”, el Joan Antoni –nom fals– és un andorrà de 41 anys que el 1989 conduïa prop d’Artesa de Segre un Range Rover en el qual també anaven els seus avis. Tots dos van morir. Ell només es va trencar tres dents, “quan algun cop he tingut son al volant ho he vist a venir i he parat, però aquell dia va ser fulminant”. Diverses voltes de campana després, els avis eren morts,” és la creu que m’ha tocat a la vida, ho superes però ho portes amb tu per sempre”. El Joan Antoni havia descansat bé aquella nit, l’accident va ser a mig matí i no havia begut gens. No és el cas de l’Olga Guasch. Andorrana, té 32 anys i treballa al comú d’Ordino, a l’arxiu. Va coixa, porta un estimulador elèctric al genoll dret i està orgullosa de la seva expressió oral perquè va haver d’aprendre a parlar de nou. El 17 de setembre del 2005 després d’un sopar a la Cortinada el seu Toyota Yaris va sortir de la carretera prop de Sornàs. “Havia begut, anava massa de pressa, sense cinturó i parlant pel mòbil”. Va arribar a urgències amb un ull i una orella penjant. Un cop cosida la van traslladar a planta i allà, una embòlia, “l’últim record és anar al lavabo, després vaig despertar-me a Barcelona aterroritzada perquè no sabia parlar”. Va trigar 15 mesos a poder tornar a treballar.
El Fran és un malagueny de 40 anys amb una paràlisi braquial del braç dret. Sempre porta la mà dreta a la butxaca del pantaló. “Em van donar per mort”. El setembre del 2002 va tenir un accident de moto a Prats del Rei. Va entrar a l’hospital pesant 90 quilos i en va sortir amb 50. Des d’aleshores no ha parat d’anar a recuperació, “sort en tinc del meu físio, el Xavi Giménez”.

Sebas moral
Té 42 anys, és andorrà i treballa de director adminstratiu en una empresa d’assegurances. “Intento no donar-hi massa tombs”. La carretera ha marcat del tot la seva vida. El 1978, prop de Calaf, la seva germana de 5 anys va morir en un accident. El 1988 baixant de festa a la Seu “un vehicle em va envestir”. Fractura oberta de genoll i coix de per vida, obligat a passar deu cops pel quiròfan. El 2004, un dels seus quatre germans avançant un camió prop de Tàrrega va perdre el control del vehicle. La mare, que anava de copilot, va morir a l’acte. “El meu pare va quedar en xoc i com a germà gran em va tocar agafar les regnes de la família. El meu germà va quedar destrossat per la culpa durant molt temps”.

La culpa
El Joaquim –nom fals– va treballar a Andorra durant 10 anys. El 1995, prop de Berga, el seu BMW va topar frontalment amb un Citroën. Hi viatjaven 3 persones grans i totes tres van morir. “Va ser moltíssima desgràcia, el meu cotxe va fer aquaplànning i vaig envair el carril contrari”. El Joaquim va ser condemnat a una multa de 80.000 pessetes i un any sense carnet. “No anava de pressa, el que va passar és que jo portava un bon cotxe i per desgràcia vaig xocar amb un de petit, em van considerar culpable d’una falta, no d’un delicte”. Les imatges de l’accident, del qual va sortir il·lès, mai li desapareixen del tot, “ho portes amb tu tota la vida, però amb el temps he après a considerar-me responsable però no culpable”. No hi ha una experiència més traumàtica que aquesta”. De tota manera el Joaquim admet que per ell, tot i haver passat per moments molt difícils, la vida continua, “jo estic viu i ells no”.
Els cinc entrevistats per a aquest reportatge coincideixen que durant un temps es fa molt difícil continuar fins que arriba un dia en què t’adones que la vida no t’esperarà més. Has de tornar i si pots, has de conduir. “Durant molt temps no vaig dormir gens”, diu el Joaquim. El Joan Antoni admet “haver parlat molt poques vegades d’això, no vaig anar ni a l’enterrament dels meus avis, estava destrossat”. Segons el Sebas Moral, els cops s’han anat espaiant en el temps i tots tenen un relat i una empremta de dolor. “Després de morir la meva germana, ma mare va estar dos anys malalta. Buscant una altra nena van acabar tenint tres fills més i tots van sortir nois. Millor així. Quan va morir ma mare vaig plorar un dia, només un, després ja vaig entendre que s’havia de seguir endavant”. El Sebas té dos fills. d’11 i 6 anys, i està feliçment casat, “era creient, no practicant, això sí, però amb tot el que m’ha passat he deixat de creure-hi”.
No tots, però la majoria han passat per algun tipus de tractament psiquiàtric. L’Olga Guasch reconeix que “m’he penedit molts cops del que va passar aquella nit, per molt que t’ho diguin no en fas cas i acabes conduint tot i haver begut, i a més de pressa”. L’Olga diu que l’accident li va canviar completament la vida, “tinc menys amics però més bons”. El Sebas lamenta haver perdut tots els que tenia quan va tenir el seu accident de genoll, “va ser una gran lliçó, van venir el primer dia a l’hospital i ja mai més”.
Parlant de la carretera, mai saps del tot què et trobaràs després del següent revolt. Segons el Fran, tot i les dificultats, la recompensa és el seu fill Oriol i en el moment de l’accident l’amor per la seva parella, la Sílvia, “no et pots enfonsar per molt malament que estiguis perquè si ho fas arrossegues amb tu a la gent que estimes”. L’Olga, separada, somriu pudorosament i revela, “que fa dos mesos que he conegut algú...” Darrere un revolt tancat, pot haver-hi una recta.

La primera nevada generalitzada deixa mig metre a les zones més altes

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

En les cotes més altes, els dominis esquiables del Principat van rebre, més o menys, mig metre de neu nova. Un bon paquet. Però com va explicar el màxim responsable de protecció civil, Francesc Areny, el fet que es tractés d’una “neu molt lleugera”, això és, molt poc humida, farà que un cop trepitjada degudament els centímetres que les pistes guanyaran no seran gaires. Ara, tant a Grandvalira com a Vallnord, la nevada va ser molt ben acollida. I la tempesta tindrà el seu efecte: hi haurà sectors de tots dos dominis que estaran oberts del tot. Tant en pistes com en remuntadors. A més, la borrasca, almenys en els propers dies, deixarà un ambient fred, unes temperatures baixes, que facilitaran el manteniment de la neu ara dipositada a les muntanyes i possibilitaran l’ús dels canons, els grans herois d’aquest hivern juntament amb els professionals que els fan funcionar. Que els dirigeixen. I que han fet que per molt poca neu que hi hagués fins dissabte, les pistes estiguin en unes molt bones condicions. Ahir, més esquiadors dels que preveien les pròpies estacions pel temps que feia van anar a practicar.
Com van afirmar diferents responsables de les estacions, “hi ha fam de neu”. I que hagi enfarinat (o més que això en alguns llocs) hauria dut més animació de la que hi havia. Fins al punt que tant Andorra Turisme com Ski Andorra, molt probablement, redissenyin la campanya que havien anunciat que posarien en marxa a l’Estat espanyol per deixar clar que al Principat hi havia neu. Que les pistes estaven en unes condicions dignes de ser aprofitades. Avui mateix, els dos organismes podrien tornar a seure per mirar si l’estratègia comunicativa fixada ha d’experimentar algun canvi. Que molt probablement l’experimentarà.
Una altra qüestió que també variarà és el risc d’allaus. Encara que Areny va recordar que partia d’un nivell tan baix que pràcticament el canvi no es percebrà. Fins avui encara es preveia mantenir el dispositiu de nevades a qualsevol cota del Principat. Però l’avís és més un recordatori prudent que una altra cosa. Perquè se circuli amb precaució. La tempesta de neu hauria de desaparèixer avui. I podria tornar, segons les previsions amb què treballen tant protecció civil com les estacions, a mitja setmana. Potser demà. Més clarament dimecres. Però no passarà d’enfarinada. Més suau que la del cap de setmana i tot. De moment, l’hivern pinta més aviat sec quant a neu. Encara bo dels equips tècnics i de la davallada de les temperatures.

L’oposició demana més contenció a la majoria

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Albós va fer aquestes manifestacions en resposta a l’opinió expressada pel cònsol major en què explicava que espera que es canviïn els criteris del sostre d’endeutament per tal d’alleugerir la situació en què es troba el comú, que sobrepassa el límit fixat per la llei. Baró va afirmar que el motiu pel qual el comú supera el sostre és perquè no es tenen en compte els ingressos de les estacions i només es computa el deute.
“La situació del comú és preocupant i no veiem que s’estiguin aplicant grans remeis per solucionar-ho”, va indicar Albós, que va remarcar, però, que el canvi en el criteri per fixar el sostre d’endeutament dels comuns també era un dels punts que des de Moviment Massanenc s’ha defensat. Amb tot, el conseller de la minoria va afirmar que a més d’aquest canvi, hi ha altres opcions per ajudar a sanejar les finances del comú. “Una mesura seria la contenció de costos de funcionament que actualment són excessius i no hem vist que optin per aquesta via”, va indicar, afegint que si es vol anar al Govern a demanar el canvi “seríem més creïbles si féssim un esforç previ per reduir els costos del comú”.

Crítiques en el consell de comú
De fet, en la primera sessió de consell de comú celebrada aquest any en la qual es van aprovar les retribucions dels consellers que inclouen la supressió de la tretzena paga, els membres de?Moviment Massanenc es van mostrar contraris a la mesura argumentant que la rebaixa hauria de ser superior arribant a un estalvi del 30% en salaris.
Aquest mateix dia, els membres de la minioria també van informar que van fer arribar una demana d’informació al comú en la qual, entre d’altres qüestions, es demana que se’ls aclarís la situació financera del comú i de les societats participades.
D’altra banda, i en relació a la situació econòmica de l’EMAP, Albós va indicar que qualsevol proposta per estalviar és bona i més tenint en compte que enguany la meteorologia no ha acompanyat i les estacions no han tingut un inici fàcil. En aquest sentit, en relació al crèdit sindicat que la corporació de Josep Maria Camp va sol·licitar als bancs, el conseller de la minoria va indicar que se’ls havia informat de la sol·licitud d’un crèdit d’1,5 milions i que ha de servir per “alleugerir tensions” de tresoreria a l’estació. De moment, però, no tenen resposta dels bancs.

Una andorrana maquilla grans estrelles mundials

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Però un dia borles, eye-liners, pols compactes i laques d’ungles se li van revelar com el passaport a un univers creatiu que la va deixar convençuda que havia estat tocada pel dit del destí. Això li va passar mentre feia un curs en una escola barcelonina i, un cop presa la decisió, va començar a trucar a portes per obrir-se camí. Avui, circula amb comoditat per la professió: les seves mans i pinzells han tingut com a matèria prima rostres com els d’Antoni Tàpies, Judit Mascó, Amaia Montero o els components de Mojinos Escozíos i Backstreet Boys (com molts altres artistes de Sony Music i Universal). Més música: acaba de participar en el rodatge de l’últim videoclip d’Els amics de les arts (al costat d’un altre andorrà, Emili Guirao, director de fotografia). El proper assalt, el cinema, on ja ha posat un peu, en films com la tercera part de Rec, encara per estrenar.
Tornem enrere, però, perquè abans d’arribar on és, la preparació va ser exhaustiva, any inclòs als Estats Units. “Era divertit, practicaves amb els companys i els servies de model; maquillaves i et transformaves, tot era pura fantasia i creació de personatges, això és el que em va enganxar”.

Som-hi teatre, per començar
Per començar va tenir el suport de Pere Tomàs, de Som-hi teatre, que va comptar amb ella en diversos muntatges: El bon pastor, El somni d’una nit d’estiu, i per al túnel del terror del saló de la infància encampadà, feina molt “llaminera”. Però el 2000 va aconseguir entrar en una agència de publicitat i els seus dies i nits es van bolcar en l’esbojarrat món de les desfilades de moda. La passarel·la Gaudí, per exemple. Per a gent com Lydia Delgado o Custo Dalmau. “Al backstage ens passem moltes hores amb les models, que no són com ens pensem, i es crea un ambient amb molt de caliu, ens expliquem la vida. I moments de bojeria absoluta: com aquell cop que el dissenyador resulta que no, no volia 25 models amb pentinat afro sinó 25 models amb cabell llis. Això una estona abans de començar el xou.
La trajectòria de Céspedes es converteix, però, en un sucós filó d’anècdotes i curiositats de les celebritats que s’han posat a mercè de la seva mà. Messi, per exemple, “supersenzill, educat, un noi molt maco i tímid” que no ofereix molt de joc a l’hora de maquillar-lo: “res, que tingui un bon aspecte, saludable, tapar-li algun copet o ulleres si fa cara de cansat”. Més impacte li va produir Iglesias. “Vigila el bronzejat, i sap molt bé el que vol, fins i tot et diu ‘vull la base número tal’, però encara que al principi estava intimidada, és molt agradable”.
Jornada molt especial va ser la compartida amb Maruja Torres: just el 12 de setembre del 2001, al dia següent dels atemptats contra les Torres Bessones a Nova York. L’havien de maquillar per a un programa de Canal Plus on parlaria de cinema. “No sabíem ni si s’arribaria a fer, ella va arribar molt afectada i nosaltres també, és clar; ens va acabar fent una anàlisi de l’actualitat, vam xerrar molt i en acabat, vam anar tots plegats a fer una copa, ens va convidar”. Per la resta, “una dona coqueta, que li agrada veure’s guapa, amb els ulls ben treballats”.
També Antoni Tàpies es va sotmetre als seus pinzells i espongetes. Un programa cultural a Barcelona Tv gravat al taller de l’artista. En casos així “és maco deixar-li les seves taquetes i arrugues, que es vegin”.
I si el cinema està al seu punt de mira, l’oportunitat la pinten calba: un dia d’aquests maquillarà Isabel Coixet per a un programa televisiu, Bestiari il·lustrat. Igual s’interessa per un currículum on ja figuren l’esmentat Rec, el documental Rock and cat i, en l’àmbit nacional, Els tres soldats, amb Roger Casamajor.

Marc Gutiérrez venç en la quarta prova de les Gsèries

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

És Marc Gutiérrez, més conegut com a Guti, que domina en quatre rodes motrius amb una pugna interessant amb Ferran Font. Entre tots dos estarà el títol d’enguany de les GSèries BPA 2012. La quarta cita es va disputar girant al Grandvalira Circuit en sentit contrari a l’habitual. La pista estava força diferent a la tercera jornada després de la lleugera nevada caiguda la nit anterior, però la complicació va arribar quan s’estaven disputant les Sèries i totes les finals amb la presència de la neu i també del fort vent.
Tot va començar amb les GZero, entrenament per a tots els competidors, amb dos retorns especials, el del dakarià Joan Roma (Citroën C2-PCR) i també el del pilot andorrà Joan Vinyes (VW Golf GTi-Kars), campió en dues rodes motrius el 2009, que va substituir el lesionat Joan Sala.
Qui va dominar en quatre rodes motrius? Marc Gutiérrez (Citroën) va acabar la Sèrie 1 per davant de Ferran Font (Ford) i d’un eficaç i sorprenent Carlos Ezpeleta (Citroën). Els que van liderar les graelles de sortida a les finals van ser: Guti; segon, el pilot de trial, Daniel Oliveras (Seat), i tercer, Ferran Font. En la segona sèrie es va imposar Carlos Ezpeleta just per davant de Guti i de Dani Oliveras. Després de les dues sèries els dos primers eren Guti i Ezpeleta separats per només un punt i el tercer, Ferran Font, a tres punts del líder. El canvi de grip que vivia constantment la pista oferia oportunitats als pilots novells, que van saber aplicar la seva qualitat en una cursa que no es mostrava gens fàcil. Després de les dues Sèries, Guti i Ezpeleta eren els dos primers en la provisional, separats per només un punt i Font ocupava el tercer lloc a tres punts del líder.
El dakarià Nani Roma va assolir el triomf en la seva final i va aprofitar la lluita entre Dani Oliveras i Gerard de la Casa per posar-se per davant. Una cursa molt igualada i emocionant que va tenir la retirada d’Ezpeleta com a incident destacat.
La segona final, amb els tres grans en lluita, Ferran Font, Guti i Francesc Gutiérrez, va acabar per aquest ordre, amb un final força ajustat entre els dos primers que van arribar en paral·lel.

Joan Vinyes torna per guanyar
Les GSèries dues rodes motrius no van comptar amb els dos primers classificats, és a dir, sense Joan Sala, per lesió, i Claudi Ribeiro Leite, per problemes mecànics, ja que va trencar el canvi del seu Golf. En la Sèrie 1, Alfons Marticella (Peugeot) va assolir el millor registre global per davant de Joan Vinyes i tercer, Àlex Bercianos. Les finals eren per a Joan Vinyes i Àlex Bercianos. En la primera, Vinyes va assolir la victòria per davant dels joves pilots de l’ACA, Joel Capdevila (VW) i Miquel Font (Peugeot 205). La quarta va ser la germana del Joan, l’Amàlia. En la segona final es va imposar Àlex Bercianos sobre Alfons Marticella, Ramon Plaus i Simó Sala.
Després d’aquesta quarta cursa, les posicions s’igualen. Ferran Font continua primer en quatre rodes motrius i el segon és Guti. No pot fallar en cap de les dues properes proves després dels problemes que el van endarrerir en la primera competició, en què es va imposar l’altre Gutiérrez, Francesc. El proper cap de setmana, dia 4 de febrer, es disputa la cinquena jornada amb la penúltima prova.

Peñarroya: “Hem estat molt lluny del que hem demostrat ser”

| 29/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 29 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La derrota és dolorosa, però s’ha d’aixecar el cap. El tècnic del BC River Andorra, Joan Peñarroya, ja ho diu. Les pròximes 24 hores són per pair el que ha passat, però a partir de dimarts, quan es reprenguin els entrenaments, només toca pensar en la Lliga i mantenir el rendiment que s’ha mostrat fins ara, perquè les opcions d’ascens continuen intactes.

L’Aurteneche guanya contra pronòstic en noquejar el River des del principi

| 29/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Hi ha dies que simplement no surt res. I davant això, per molt que ho intentis la situació no canviarà. El BC River Andorra va patir aquesta situació. No es va veure el mateix equip que aquesta temporada està destacant a la Lliga. Pel seu demèrit, i el mèrit de l’Aurteneche Maquinaria Araba, que li va saber jugar fent-li mal on fa mal i va guanyar contra pronòstic la Copa LEB Plata (74-82).

L’Escale B dóna la campanada dels vuitens de final eliminant l’Engordany

| 29/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La Copa Constitució ja coneix els quartfinalistes. En la primera aparició dels equips de Primera Divisió hi va haver un resultat que en principi no entrava en les travesses, amb l’eliminació d’un dels conjunts de la màxima categoria a mans d’un de Segona.

Rafel recorda que no es pot descuidar cap perfil de visitant

| 29/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El director de Vallnord, Martí Rafel, va remarcar que és important no descuidar cap perfil de client, ja que al Principat “tenim molts llits per omplir”. Al mateix temps va remarcar que “a l’estació tant necessitem russos d’alt poder adquisitiu com escolars”.

Els comuns registren un increment dels impagaments dels impostos

| 29/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Els impagaments dels impostos comunals han anat a l’alça durant aquests últims anys. Tot i que molts ciutadans acaben satisfent, encara que sigui amb retard, els deutes amb l’administració, pràcticament tots els comuns han registrat una dificultat més gran per recaptar les taxes. Un fet que les corporacions atribueixen al moment de crisi que s’està vivint.