Sovint, quan es fan comparacions entre la política i l’esport, se sol prendre el futbol com a referència. En aquest cas, si em permeten, utilitzaré el voleibol, un esport que, a l’estiu, ens acosta la platja al país.
Doncs bé, com tot esport d’equip, una pràctica important que han de mantenir els jugadors és la de [...]
Sovint, quan es fan comparacions entre la política i l’esport, se sol prendre el futbol com a referència. En aquest cas, si em permeten, utilitzaré el voleibol, un esport que, a l’estiu, ens acosta la platja al país.
Doncs bé, com tot esport d’equip, una pràctica important que han de mantenir els jugadors és la de saber comunicar-se entre ells, sobretot en els moments claus de la recepció de la pilota, quan aquesta prové de l’equip contrari. De la mateixa manera que en el tennis o el pàdel en parelles, és el moment de parlar per saber qui dels nostres l’ha de tornar.
Són moments puntuals, però la decisió s’ha de prendre. Entre els jugadors ha d’haver-hi bona entesa, per la qual la pilota és teva o meva. Però en tot cas, s’han d’entendre bé per tal que la pilota no quedi al mig dels dos jugadors sense tornar-la.
A la política andorrana ja hi ha hagut qui s’ha comunicat, però aquest cop no ha crida’t meva o teva, sinó que ha dit nostra. Així es pot entendre la proposta de pacte d’Estat feta aquesta setmana pel cap de Govern. Tal com afirmava, la proposta no pot quedar en “la lògica de la contraposició entre el Govern i oposició″. La pilota no pot quedar al mig, perquè si no, “serà fora d’Andorra on es decidirà el nostre futur”.
La crisi econòmica té les arrels en l’estructura del país. D’aquí que es plantegi com un pacte d’Estat, com un repte comú enfront del qual cap dels grups parlamentaris no hauria d’inhibir-se. Els nostres parlamentaris haurien d’estar disposats a fer sacrificis en pro d’una unitat, de vegades anhelada, però ara necessària. En aquests moments, sense més dilacions i amb un tempo d’Allegro, animat i ràpid, el Consell General hauria de convertir-se en una fàbrica legislativa que reorientés el rumb del futur vers una consolidació social i econòmica del país.
Cinc són els punts sobre la taula: la reforma tributària, la renegociació de l’endeutament de l’Estat, la consolidació de la CASS, la reforma de l’Administració pública i l’acostament a la UE. Deixin-me assenyalar un altra qüestió a no dilatar més: la redefinició de les competències comunals i el seu finançament.