La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s’ha vist esquitxada per la fallida de l’aerolínia catalana Spanair.

Els dos temes, premiats amb 2.000 i 1.000 euros, respectivament, es poden escoltar a la pàgina web del Centre de la Cultura Catalana, entitat convocant del premi.
El jurat –integrat per Laura Jou, JofreBardagí, Pep Blay, Lluís Sureda i Quim Barceló– va valorar “l’originalitat, sensibilitat, la lletra poètica i el mèrit de la interpretació” de la guanyadora, jove intèrpret i compositora nascuda a Sant Julià de Vilatorta i sortida de les aules de l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’Esmuc, després de passar pel conservatori de Vic i l’escola de música de Manlleu.
Amb aquest projecte, Nuna, ja va quedar finalista al concurs Acústica, igual que amb una altra de les formacions on toca, First Take –funk i soul–, es van fer amb el primer premi del TrocDeMúsics i van passar per l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic. En l’àmbit del jazz lidera el Nuna’s Trio (convertit en quartet quan s’escau) i toca en un grup de versions, Seekway.
També Gonsal P. Roy i Jordi Rabascall, integrants d’Esferes, tenen en marxa diferents projectes musicals. Justament aquest és l’últim que estaven engegant i en el qual a partir d’ara s’implicaran més, explicava ahir Roy al Diari. Esferes és una proposta força allunyada del pop i rock més comercial, que en una primera escolta remet immediatament a Queen i les particularitats interpretatives de Freddie Mercury. Influència que Roy reconeix, afegint-hi Rufus Wainwright i la música de bandes sonores del cine. “És un projecte molt personal, les meves paranoies, compartides ara pel Jordi [Rabascall] i canalitzades cap a la música, que no encaixaven en esquemes del pop habitual.”

Factura instrumental
El jurat del Carles Sabater va descacar la “melodia i factura instrumental de qualitat” del tema amb què s’han endut el guardó. Un premi que al llarg de les successives edicions ha servit per donar una empemta a músics que després han obtingut un bon reconeixement comercial, com Sapo, el mateix Lluís Cartes o els vencedors de l’edició passada, Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien, que fa no gaire van presentar el segon àlbum, amb una molt bona repercussió.
L’originalitat de la proposta dels dos músics barcelonins va “marcar un punt d’inflexió, un punt i a part en el que havíem estat escoltant durant el dia”, explicava Barceló, portaveu del jurat, referint-se a diumenge, quan es van reunir per a la tria final. Tema original i ben treballat des del punt de vista compositiu, hi va afegir.
Ara queda per determinar quina serà la data de presentació a Andorra dels guanyadors, un dels compromisos inherents al premi.  S’ha de buscar lloc i coordinar data amb els músics, va indicar la presidenta de l’entitat organitzadora, Teresa Cabanes.
Entre les 83 maquetes participants n’hi havia sis presentades des d’Andorra: per un solista i dues bandes amb part dels músics del país.

LA CONTINUÏTAT, NO DEL TOT GARANTIDA

Que la dotzena edició del premi Carles Sabater hagi estat la més concorreguda de la història del certamen –83 maquetes– no assegura al cent per cent la seva continuïtat. La presidenta del CCC va emplaçar al juny o juliol vinent per tenir una resposta definitiva. Seguiran comptant amb el suport del Fòrum Nacional de la Joventut (FNJA), clau perquè enguany sortís endavant, però està per veure si hi ha aportacions institucionals. Els patrocinadors privats semblen inassolibles, confessava Cabanes: volen un retorn i no els poden garantir una repercussió com omplir el Centre de Congressos, per exemple.

Les nevades que durant el cap de setmana han deixat entre 50 i 70 centímetres a les estacions d'esquí del nord del país no han estat tan generoses al sud. A l'estació d'esquí de fons de Naturlàndia ha caigut entre un i dos centímetres, i a més, el fet que la terra no estigués humida, i les ventades de diumenge al vespre no han ajudat a què es conservi. Així doncs, l'ecoparc temàtic continua tenint tancada aquesta activitat.
El director general de Naturlàndia, Ricardo Masegosa, ha confiat, però, que durant dimarts i dijous caiguin precipitacions abundants que deixin gruixos de neu suficients per poder obrir la zona d'esquí de fons. Masegosa calcula que es necessiten entre 80 i 90 centímetres per poder esquiar, i que si s'aconseguís, es podria obrir molt ràpidament perquè està tot preparat. És a dir que, si durant dijous s'aconsegueixen els gruixos estimats, el cap de setmana es podria practicar l'esquí de fons.
A més, si s'aconsegueixen els gruixos esperats, Masegosa creu que ja es podrà mantenir obert encara que no nevi, ja que no s'espera que les temperatures tornin a pujar.
El fet d'haver de retardar l'obertura de la zona d'esquí de fons, però, no ha afectat excessivament al parc, ja que s'han pogut mantenir obertes la resta d'activitats. De fet, el mes de desembre es va aconseguir una facturació aproximadament un 15% per sobre de la del mateix mes del 2010, i és que a causa del bon temps els visitants van anar més al Tobotronc i van participar més amb la resta d'activitats.
Quant al mes de gener, tot i que no s'han tancat les xifres, Masegosa creu que 'l'impacte no serà molt fort'. El fet que tampoc hi hagi hagut molta neu a les estacions d'esquí també els ha afavorit, perquè els visitants han optat per anar a passar el dia a Naturlàndia.

La campanya de Mans Unides per al 2012 se centra en garantir el dret de la salut als països del tercer món. Tal com ha explicat la membre de l'organització, Venturina Pujal, hi ha moltes malalties greus que afecten al tercer món i on 'la indústria farmacèutica no hi fa despesa perquè saben que no els surt tan rendible'. És per aquest motiu que els projectes de l'entitat per a aquest any van en aquesta direcció.
El projecte més important, i el que compta amb una aportació econòmica major, d'un total de 72.307 euros, és la construcció d'un centre de salut per a malalts de Sida a Yaoundé, Camerún. L'objectiu és prevenir, controlar i curar a la població infectada a la regió de Nkolondon, que compta amb uns 250.000 habitants.
El projecte es va dividir en dues fases pel seu elevat pressupost, i durant el 2011 ja va comptar amb una aportació de Mans Unides, i una subvenció del Govern d'Andorra. Enguany, el Govern ha decidit tornar-hi a col·laborar amb 49.842 euros, i l'entitat n'aportarà 22.465 més. Segons indica la responsable de Mans Unides, Carmela Sellart, aquest projecte no s'ha vist afectat per la disminució de les aportacions del Govern a la cooperació internacional perquè 'van dir que donarien les ajudes als projectes més transparents', i tal com afirma, aquest té totes les dades d'on es destinen els diners i de l'evolució de les obres.
Amb aquestes quantitats està garantida la construcció del centre, que també compta amb aportacions de l'entitat impulsora i de la població de Yaoundé. Pel que fa a l'assistència sanitària, se n'encarrega la comunitat de Sant Egidi, que ja atén a malalts de la Sida a altres pobles, i que segons Sellart, 'està demostrat que millora la vida dels malalts, i si abans ja crèiem en el projecte ara encara hi creiem més'. A més, Mans Unides d'Espanya també hi participa fent-se càrrec d'un annex per a la maternitat.
Altres projectes que contempla la campanya del 2012 són la reconstrucció de la teulada d'un orfenat de la Fundació Sarhepta a Aconolinga, Camerún. Segons la tresorera de Mans Unides, Rosa Bundo, els han informat que el sostre s'ha fet malbé i que entra aigua a l'orfenat, i per això han previst 9.000 euros per solucionar aquest problema.
Uns altres 10.000 euros es destinaran a la reconstrucció dels dormitoris per a joves del Collège Saint Jean, de Nyarusange, a Rwanda, que va patir un incendi. A més, es fa l'aportació de 12.500 euros al projecte de Mans Unides Diocesana.
Per aconseguir els fons per a aquests projectes, a banda de l'aportació del Govern, Mans Unides organitza un seguit d'activitats que compten amb la participació de col·laboradors voluntaris. La primera tindrà lloc aquest divendres 3 de febrer a la sala del Prat del Roure d'Escaldes-Engordany, i serà l'espectacle El mag d'Oz de l'escola Líquid Dansa. L'entrada costa vuit euros que es destinen íntegrament a Mans Unides, i aquestes ja han estat exhaurides.
El divendres 10 de febrer se celebra la vetllada de dejuni voluntari amb la conferència de Paquita Sánchez sobre Una experiència solidària al Brasil. Divendres 17 de febrer, illa Carlemany acollirà el Cinefòrum, amb la pel·lícula También la lluvia, i la narració de Noemí Rodríguez. Les dues activitats són gratuïtes, però són ocasions perquè l'entitat doni a conèixer la seva tasca, i a més, aprofita per recaptar fons de qui vulgui fer aportacions.
La darrera activitat programada és l'espectacle de l'Esbart Sant Romà, Mimetismes 2012, al Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp, el diumenge 29 d'abril. Amb un preu de vuit euros, els diners recaptats es destinen, també en la seva totalitat, a Mans Unides.
La tresorera de l'organització, Rosa Bundo ha calculat que s'assoliran les quantitats previstes, i ha confiat que es puguin superar per poder fer aportacions també a altres projectes que no s'han contemplat al pressupost però que si obtinguessin més diners dels previstos es podrien tirar endavant.

Al desembre es va continuar constatant la tendència negativa en el volum de visitants, especialment, i com ja és habitual, pel descens dels excursionistes.

Ja fa dies que ho fan això.
17 anys, em sembla.

Si segueixen quedant serà perquè s’ho passen bé.
Molt. Aquells dos anys van ser molt intensos, es va treballar molt per aconseguir fer consens. S’anava per feina i no s’estava per picabaralles polítiques. Entre nosaltres ha quedat una amistat especial.

Què vol dir amb especial?
No és fàcil d’explicar. Compartir aquells moments ens va unir i ens va fer tenir una amistat diferent. Ens truquem sovint i si mai algú necessita res ens ajudem.

Però es deu parlar de política en aquests sopars.
Evidentment.

Han acabat malament algun cop?
Mai. L’any passat, cap al final, la cosa es va escalfar una mica amb el Jaume Bartumeu, que era cap del Govern. Però poca cosa. Et diria que és impossible que acabem malament, ens portem molt bé.

M’imagino que el que va a sopar i té càrrec ja sap que li toca aguantar.
Això no es perdona i l’any passat Bartumeu tenia tots els números.  

Qui són els que fan més gresca?
Enric Casadevall és dels que explica acudits. Bartumeu també et fa riure al seu estil. El Joan Pujal, el Cassany o el Jordi Torres, que ens acaba de deixar.

Aquest any serà tot plegat més trist.
El Jordi era una persona fantàstica, positiva. El darrer cop que vaig parlar amb ell, fa uns mesos, em va dir “sé que tinc els dies comptats i intentaré passar-los el millor que pugui”. És el primer del grup que es mor.

Costa molt organitzar el sopar?
Al desembre ja em poso a trucar a la gent, però la resposta és no. No costa perquè tots volem venir i adaptem les nostres agendes per fer-ho.

Com veu el moment polític actual?
Veig bé el Govern, jo hi crec. Escolta molt i això està bé. I?penso que el que volen fer serà bo i en uns 5 anys ja podríem començar a veure com s’inverteix la tendència negativa en la qual estem.

El veig optimista.
Ho sóc. No només tinc fe en el Govern actual, també en el país. Si fem bé les coses ara ens en sortirem, estic segur.

L’any que ve fa 20 anys de l’aprovació de la Constitució.
Sí, potser convidarem el Govern de l’època al sopar. Ja ho veurem.

Com a pare de la criatura, què pensa del desenvolupament que ha tingut les darreres dues dècades?
Se’m fa difícil donar-te una resposta global. M’hauria de tornar a mirar la Constitució punt per punt i segur que en trobaria alguns que no s’han desenvolupat prou. Potser passats 20 anys, convé fer aquest exercici i si es determina, fins i tot, que cal canviar alguna cosa que es faci. Ara el que em preocupa és que encertem amb la constitució econòmica.

Integren aquest consell gent com Ramon Ginesta, Carles Font, Jordi Cerqueda, Christian Trillas, Jordi Font o Francesc Molné, entre d’altres.
El grup de savis es reunirà aquesta setmana per segona vegada després de la constitució el novembre passat amb l’objectiu de determinar els passos a seguir per tal de fer palès el malestar que hi ha amb el Govern per la forma d’actuar respecte de la instal·lació que acollirà l’estadi nacional i de la qual gaudia en exclusivitat fins ara el rugbi. La federació està molt dolguda amb l’executiu en creure que no se l’està informant dels moviments que fa el Govern, al temps que es queixa per no haver rebut la carta que se’ls va prometre i en la qual se’ls ha d’informar de l’ús que tindrà el futbol del nou estadi.
La FAR assegura que el Govern els va explicar que només hi jugaria la selecció i ho volen per escrit. Un altre dels motius de queixa és la no posada en funcionament de la comissió tripartida Govern-futbol-rugbi que havia de prendre les decisions.  
En cas de no rebre una resposta aviat, l’entitat que presideix Xavi Vilasetrú no descarta prendre mesures de pressió. “La confiança és un camí de doble direcció. Nosaltres hem confiat en el Govern i ells no han fet res. Estem decebuts”, va assegurar el secretari general de la FAR, Felip Gallardo. “Estem disposats a tot”, va afegir-hi.

EL VPC NO JUGA PER INCOMPAREIXENÇA DEL LAROQUE

ANDORRA LA VELLA. El VPC?Andorra no va jugar ahir el partit de Lliga a causa de la incompareixença del Laroque Belesta. L’equip francès va avisar que no podia desplaçar-se per la neu, cosa que també va fer l’àrbitre. El comitè decidirà quan es juga o si dóna el triomf al VPC.