Qui gaudeix jugant amb mots, diferencia entre preocupar-se i ocupar-se. Una ocupació és una acció, una resolució, una determinació; una preocupació, en canvi, és un pensament, una inquietud; de vegades, només un
simple i estèril acalorament.

Quan et preocupes en excés deixes d'ocupar-te, deixes d'actuar, de fer. Quan les preocupacions t'emmanillen, coartes els fets, els tortures; t'inhibeixes.

Quan t'ocupes et realitzes, gestiones i crees. Quan t'ocupes en excés, però, corres el risc de no reflexionar prou i de precipitar-te.

Qui governa, s'ocupa. Per contra, l'oposició es preocupa. No importa la ideologia o la institució política de què es tracti. En això som reincidents.

En aquest país nostre, qui arriba a aglutinar el poder, governa. I el principi que la democràcia és la defensa de les minories acaba sent, en el millor dels casos, un bon títol per a una tesi de ciències polítiques.

Només qui ha estat anys perdent eleccions o fent oposició sap com n'és de dura la travessia del desert andorrà durant tota una legislatura o durant tot un mandat.

En canvi, per als que dirigeixen una institució pública, el temps s'esmuny àvidament en un viatge que no permet contemplar el paisatge. Apareix el vertigen de voler resoldre molta feina en poc temps i no crear més conflictes que els estrictament necessaris.

Però governar és informar-se, posicionar-se i fi nalment triar. El Govern fa setmanes que tria.

I tria reduir la plantilla de Ràdio i Televisió d'Andorra, angoixant professionals, famílies i els respectius entorns, durant un temps excessiu, innecessari i cruel.

I tria retallar els drets del màxim nombre possible de treballadors públics. Independentment de qualsevol consideració o vàlua, trajectòria o fidelitat a l'empresa i al país.

I tria penalitzar aquests professionals i que la societat, a més, els pugui criminalitzar. Cap esforç, cap tasca, són agraïts. Subtilment s'aprofi ta per indicar que, si tot ho feien per diners, es mereixien les retallades. Camí massa fàcil de fer, ara, i de molt difícil retorn en un futur immediat. A partir d'aquí, sovint -massa sovint- plourà sobre mullat en les nòmines dels treballadors públics.

I tria no especifi car on s'invertiran els diners que surten dels sous dels funcionaris.

I tria una seguretat social, que pretén autosufi cient i generadora de beneficis, tot obviant els principis de servei públic d'aquest organisme.

I tria deixar l'Oficina de Turisme a París, no pas per cap estratègia destinada a reduir la despesa pública, sinó per la fi nalització del contracte de lloguer de l'immoble. Lloable iniciativa, malgrat tot. Més encara si el Govern
s'atrevís a tancar les altres ofi cines de turisme i les delegacions de l'Institut d'Estudis Andorrans establertes fora del país.

Hereus de les xarxes socials, les noves generacions de turistes i les darreres fornades d'estudiants universitaris viuen connectats a la virtualitat i, fora del país, no fan ús dels immobles i de les oficines públiques andorranes. En comptes de mantenir despeses innecessàries, doncs, ens convé més afavorir que Andorra sigui activa a internet i en les xarxes socials. I que els treballadors públics retornin a Andorra, consolidin les seves carreres professionals al país, i que, tot plegat, serveixi per enfortir els serveis des del país i per al país. No ho oblidem: tota tria implica una renúncia.

Governar també és ser valents. Administradors i administrats. Valents per dir les coses. Valents per saber-les dir.

Valents per manifestar les desavinences. Valents, des del respecte a la discrepància. Valents per no carregar contra els més dèbils els excessos dels mercats i dels intermediaris. Valents per esdevenir polítics útils i ciutadans crítics.

No hi ha temps per a la indiferència.

El país necessita els que formen les oposicions i els que governen; totes les minories i totes les majories. Cadascú, però, en el seu grup i en la seva demarcació, sabent quin rol i quin espai ocupa. I urgeix una ciutadania cada
cop més desperta i exigent.

I així, difícilment, els gestors erràtics  podran continuar amagant-se de la mirada pública. No podran camuflar, gaire temps més, la incompetència vestint-la de petulància.

Es va treure el permís J però no va arribar a conduir mai.
No conduïa perquè no m’agradava conduir amb algú al costat.

Però segur que moltes vegades viatja amb algú!
Ara sí, cap problema. Però entendrà que amb els pares al costat... són una mica pesats!

De què li ve, això dels cotxes.
Doncs no ho sé, però sempre m’han agradat.

Amb el carnet J va ser bona nena. Fins quan li va durar?
Fins que vaig tenir el cotxe. Llavors, empres el peu una mica.

Fins quant?
Fins a... fons.

I quina sensació es té anant a... fons?
M’agrada molt. És el risc. Però ho he fet de nit i assegurant-me que estava sola a la carretera, eh.

El seu pare li diu que corri.
Al contrari, sempre em diu que vagi tranquil·la. A poc a poc.

I ara, com a jove pilot, se submergeix a conduir sobre gel.
Volia conèixer la competició. Anar progressant. Però hem progressat més ràpid del que s’esperava!

I no passa por?
De por sempre en passes una mica. Però també és l’emoció.

No deu ser el mateix conduir a la carretera que damunt el gel.
Tot el que puguis aprendre sobre carretera... has de fer al revés al gel. En canvi, el que fas sobre el gel sí que serveix per a la carretera.

Recomana conduir sobre gel?
Tothom hauria de fer un curset de conducció sobre gel. I més encara a Andorra, quan sempre et pots trobar una gelada, una nevada.

Quina és la clau fonamental?
Prendre-s’ho amb calma. El gel vol calma. Com més t’esveres, pitjor. No has d’accelerar.

O sia, es tracta d’anar a poc a poc.
En les rectes pots agafar més velocitat, però els revolts els has d’afrontar amb la velocitat justa perquè el cotxe no perdi tracció.

En gaudeix, vaja.
La veritat és que molt.

Més que a la carretera.
Tant en un lloc com en l’altre.

Voldria ser professional, ja ho veig.
Tot pilot afeccionat s’ho proposa. Però la qüestió problemàtica és la financera. Si pogués, ho faria. De moment em centraré en les G-Sèries. I si surt alguna pujada o algun ral·li... ja ho veurem.

Corre entre homes.
Som tres noies. I ells van més per nosaltres. No els agrada veure una noia al davant.

No hi ha diferència entre les unes i els altres?
Fa un temps li hauria dit que sí. Però s’està demostrant que les noies estem a un bon nivell.

Ja no és allò de... ‘dona havia de ser’?
Jo també ho dic! Però a poc a poc s’està demostrant que les dones no som tan paquets conduint.

L’entrenador portuguès del Reial Madrid, José Mourinho, no es va mostrar gens eufòric i va treure importància als set punts d’avantatge amb què compta el Reial Madrid respecte al seu principal rival en la lluita per la lliga, el Barça, i es va mostrar crític amb alguns mitjans de comunicació. “Set punts? Poden dir molt a la premsa, però a mi no. Els que van intentar provocar divisions i crear conflictes són els mateixos que ara escriuen que el Madrid serà campió i que el Barça no té opcions de remuntar”, va indicar en declaracions divulgades per l’agència de notícies Lusa. El tècnic va fer referència a les informacions aparegudes a la premsa espanyola que apunten el deteriorament de la relació de l’entrenador amb alguns dels seus jugadors, suposadament contràries als plantejaments del portuguès en el seus enfrontaments contra el Barça.?I?va tornar a carregar contra la premsa. “Són els mateixos que al primer empat o derrota de l’equip escriuran i diran que el Madrid està en crisi i després tractaran de minar l’equilibri del club. Això sí, jo estic tranquil i preparat per a tot allò dolent i bo que vingui”.
Els blancs van augmentar el seu avantatge el cap de setmana passat respecte als blaugrana, després de vèncer el Saragossa per 3 a 1, mentre que el Barça va empatar a zero contra el Vila-real. D’aquesta manera, el club blanc va deixar enrere la seva eliminació a la Copa del Rei precisament en mans del seu màxim rival (1 a 2 al Bernabéu i 2 a 2 al Camp Nou).
De la seva banda, l’entrenador José Mourinho i el seu segon, el basc Aitor Karanka, van ser vistos a Marbella, on el seu rival a la Lliga de Campions, el CSKA de Moscou, jugava un amistós contra el Videoton hongarès. L’equip rus és a Espanya jugant amistosos a causa de l’aturada hivernal a la seva lliga i els tècnics del Madrid van aprofitar per fer un estudi extens del joc dels russos. El CSKA es va enfrontar al Videoton al Marbell Football Center i es va imposar per 1 a 0. Al camp del costat, el Dnipro ucraïnès de Juande Ramos i Juan Muñiz estava jugant un altre amistós. El proper rival del Madrid jugarà contra el Lech Poznan, Dinamo de Kíev i Rubin Kazan els propers 3, 6 i 9 de febrer, per tant, el cos tècnic dels blancs continuarà estant controlant aquests partits.
De la seva banda, l’exjugador del CSKA?Moscou i migcampista Dani Carvalho va confessar que el club rus li injectava esteroides. L’actual jugador del Palmeiras es va engreixar vuit quilos després d’aquestes injeccions d’este­roides.

EL MIRANDÉS BUSCA UNA ALTRA PROESA, DAVANT L'ATHLETIC

Les semifinals de la Copa del Rei arrenquen aquesta nit (22 hores) al camp del Mirandés, Anduva, on el matagegants de la competició rep l’Athletic de Bilbao per mantenir viu el somni en la competició del KO. L’equip de Miranda de Ebro, un segona B que ja ha eliminat tres equips de primera com el Vila-real, el Racing i l’Espanyol, compta amb el davanter Pablo Infante com a principal arma ofensiva per fer mal a un Athletic que amb 23 Copes a les seves vitrines arriba en un bon moment. L’equip que dirigeix Marcelo Bielsa ha recuperat el migcampista Javi Martínez, que no va jugar en el darrer partit de lliga per una sobrecàrrega muscular. El tècnic del Mirandés, Carlos Pouso, indicava que l’equip serà fidel al seu sistema de joc i restava importància a l’eliminatòria tot recordant que també estan lluitant per l’ascens a segona –són líders del grup però van perdre en el darrer partit de lliga–. El capità, Iván Agustín, explicava que per passar “l’Athletic ha de tenir un mal dia i nosaltres un de molt bo”.

BARÇA

PINTO ASSEGURA QUE NO LLENCEN LA LLIGA

El porter del Barça José Manuel Pinto va donar ahir raons a Mourinho per pensar que el Reial Madrid no té la lliga guanyada. “Volem les tres competicions i no abaixarem els braços. No tirarem la lliga, lluitarem”, comentava el suplent de Víctor Valdés, tot afegint que “hem de creure en nos­altres i mantenir la fe. S’ha de seguir treballant, els reptes apareixen a diari i això és bonic. Existeix la il·lusió per superar-se i batre cada repte”. Sobre la punxada a Vila-real, Pinto indicava que “tant de bo cada partit sortís perfecte, però és impossible. El vestidor està amb il·lusió i amb ganes de Copa”, deia amb referència al partit de demà a València. Per a aquest duel Guardiola no podrà comptar amb Pedro, amb problemes musculars.

El text proposa dedicar els fons disponibles a “mecanismes de suport a gran escala perquè els joves puguin treballar o accedir a formació”, a més d’elaborar “plans nacionals de treball”, l’execució dels quals serà supervisada des de Brussel·les, reduir la segmentació dels mercats laborals i rebaixar la fiscalitat del treball.
La declaració –la primera en la qual els líders europeus se centren exclusivament en la greu situació del treball a la UE– asse­nyala que a la Unió Europea hi ha actualment 23 milions d’aturats, i adverteix que la taxa d’atur “seguirà sent alta” si no es millora el ritme de creixement econòmic.
La declaració fa especial èmfasi en la necessitat de resoldre el problema de l’atur juvenil, que a Espanya afecta gairebé la meitat dels menors de 25 anys, la taxa més elevada dels Vint-i-set. En particular, proposa promoure els programes de beques, pràctiques i estades a l’estranger, de manera que aquestes iniciatives suposin “oportunitats reals per als joves”.
L’objectiu és que tots els joves europeus que acabin la seva formació disposin en un termini màxim de quatre mesos d’una “oferta de bona qualitat” per treballar, continuar la seva formació, realitzar unes pràctiques o un programa d’aprenentatge.

Relliscada de debutant
La relliscada de la cimera la va protagonitzar el debutant, producte probablement de la falta d’experiència en aquest tipus de reunions. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va assumir en les converses que va mantenir amb els seus homòlegs europeus abans del començament de la trobada que la reforma laboral que aprovarà el seu executiu li costarà la convocatòria d’una vaga. Rajoy va donar per feta aquesta mobilització en la conversa informal que va mantenir amb el primer ministre finlandès, Jyrki Katainen, i que es va poder escoltar gràcies a la gravació realitzada per les càmeres de televisió.
D’altra banda, el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, va cridar ahir els líders dels 27 a confiar en l’economia comunitària i va destacar que les mesures preses per Espanya i Itàlia estan funcionant i demostrant que hi ha una sortida a la crisi. Per un altre costat, el comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier, va plantejar una altra vegada limitar les bonificacions a directius de la banca, que en aquest context de crisi considera “inacceptables”.

L'ECONOMIA ESPANYOLA RECAU PER LES RETALLADES I LA MANCA DE CONSUM I INVERSIÓ

Les retallades pressupostàries per reequilibrar les finances públiques, el descens del consum de les llars i el declivi de la inversió empresarial són els causants de la recaiguda de l’economia espanyola, després de dos anys d’una precària recuperació que ha estat insuficient per crear ocupació. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va confirmar ahir que el PIB va caure el 0,3% en el quart trimestre del 2011, i que en el conjunt de l’any va avançar el 0,7%, sis dècimes per sota de la previsió oficial de l’anterior executiu, que no va modificar el quadre macroeconòmic perquè no va presentar pressupostos, però va reconèixer que el creixement anual es quedaria a l’entorn del 0,8%.

Més trimestres negatius
La caiguda de tres dècimes en el quart trimestre ja va ser avançada la setmana passada pel Banc d’Espanya, que augura quatre trimestres negatius més. D’aquesta manera, no es preveu que l’economia es recuperi fins a començaments del 2013, mentre es retarda la creació d’ocupació neta fins al segon semestre d’aquest any.
En espera que el 16 de febrer publiquin les dades detallades de la comptabilitat espanyola, l’INE va avançar que cal atribuir aquesta recaiguda a una contribució més negativa de la demanda nacional –despesa pública, consum privat i inversió–. Per contra, el sector exterior –exportacions i importacions– va créixer respecte al trimestre anterior, de manera que segueix sent l’únic component de l’economia del país veí que creix, gràcies principalment a la bona evolució de les exportacions i a l’embranzida del turisme.

Justament per combatre aquesta darrera patologia, una de les que més durament castiguen el continent, es va encetar l’any passat la construcció d’un centre de salut especialitzat a tractar els afectats pel virus del VIH. El projecte és possible gràcies a les aportacions que es fan des de la branca andorrana de Mans Unides, que ha iniciat la campanya anual per recollir els fons que, entre d’altres iniciatives, ha de servir per concloure enguany aquesta instal·lació.
El centre de salut per a malalts de la sida de Nkolondon permetrà, un cop estigui plenament en funcionament, donar servei a una regió amb 250.000 habitants que viuen en comunitats disperses. Complirà dues missions. La primera, merament informativa. Explicar a la gent què és el VIH i com es pot evitar el contagi, unes dades vitals a les quals, actualment, moltes persones d’aquella zona no poden accedir i que han de servir per impedir noves infeccions. L’altre objectiu del centre serà, lògicament, el sanitari. Serà allà on es porti el control i el tractament a la població que ja hagi contret una malaltia que afecta 33 milions de persones a tot el món, de les quals 22 milions són de l’Àfrica.
Per tirar endavant aquesta funció essencial els responsables de les instal·lacions comptaran amb el suport i l’assessorament de membres de la comunitat de Sant Egidi. Aquesta entitat és pionera al continent africà en la implantació des del 2002 del programa Dream, una iniciativa que persegueix ajudar els afectats per la sida i que ja s’aplica a països com Moçambic, Kenya o Tanzània, entre d’altres, amb un total de 65.000 persones assistides. Al centre també s’impartiran cursos de formació, prevenció i control i es farà un seguiment dels malalts un cop abandonin l’hospital.
“Si crèiem en el projecte abans de començar, encara hi creiem més ara perquè s’estan aconseguint molt bons resultats”, defensa la responsable de Mans Unida, Carmela Sellart, que posa en relleu que, malgrat la retallada aplicada pel Govern en els ajuts a ONG, “la subvenció no s’ha vist afectada perquè s’han basat en la transparència, la viabilitat i la facilitat de controlar”. En total, el cost del centre serà de prop de 150.000 euros, dels quals gairebé 144.000 vindran de les aportacions andorranes. Enguany, es destinaran 72.000 euros, gairebé 50.000 dels quals els aporta l’executiu. Al seu costat, hi ha previst altres projectes com una maternitat, finançada per Mans Unides Espanya.
A banda del centre hospitalari, l’ONG andorrana també vol impulsar enguany altres tres iniciatives: la reforma de la teulada d’un orfenat a Aconolinga (també al Camerun), la reconstrucció dels dormitoris del col·legi Saint-Jean, a Nyarusange (Rwanda) i una aportació al projecte que Mans Unides Diocesana fa a Kenya. Rosa Bundo es mostra optimista a aconseguir més recaptació de la inicialment necessària –104.000 euros–. “En cartera han quedat altres idees i, si aconseguim més diners, es destinaran a allò que ha quedat fora”, explica.

ACTES SOLIDARIS PER RECAPTAR FONS

A banda dels comptes oberts als bancs, els donatius per a la campanya de Mans Unides també es podran fer en els actes que l’entitat organitzarà al llarg de les properes setmanes. El primer, de fet, serà aquest mateix divendres, quan l’escola Líquid Dansa oferirà al?prat del Roure l’espectacle El mag d’Oz. La recaptació íntegra de les entrades anirà a les iniciatives solidàries i ja es pot dir que serà tot un èxit perquè totes les localitat estan exhaurides. Des de l’ONG s’intenta buscar fórmules per poder admetre més públic.
Ja el dia 10 tindrà lloc a l’església del Fener la conferència Una experiència solidària al Brasil, seguida del dejuni voluntari. El dia 17 hi haurà a Illa Carlemany el cinefòrum, amb la projecció de También la lluvia, i el 29 d’abril, al complex d’Encamp, l’esbart Sant Romà oferirà l’espectacle Mimetismes 2012.

I no descarta, també, esmenar parcialment l’articulat. Així ho va assegurar el líder del PS al Consell, Jaume Bartumeu, que va recordar que “si s’ha de fer estalvi de la despesa pública, hem de retallar de molts llocs i no només d’alguns”. I va afirmar, tot intuint-ho, que les dades sol·licitades per la consellera Mariona González sobre la inversió del Govern demòcrata en assessoraments externs confirmaran que s’ha augmentat respecte d’altres èpoques. Mentre els socialdemòcrates tenen clara l’esmena a la totalitat, el grup demòcrata ha d’acabar de perfilar quines modificacions presenta al text. Que hi haurà esmenes de caràcter tècnic és pràcticament segur. I?la majoria de consellers de DA estarien a favor de limitar en el temps les retallades als funcionaris que estableix el projecte. Però no hi ha unanimitat sobre com fer-ho i, a més, una part de l’executiu, amb el màxim responsable Toni Martí al capdavant, és totalment contrari no tan sols a posar un termini a les reduccions salarials, també a plantejar qualsevol mena de modificació al text presentat.
Bartumeu va explicar ahir que després de “la sorpresa” de veure com Sindicatura acordava la pròr­roga al termini d’esmenes sol·licitada pels socialdemòcrates, ara “estem en stand by” en espera de rebre la documentació demanada pel parlamentari David Ríos amb relació a un complement d’informació sobre l’impacte econòmic que tindrien les mesures. El PS “va deixar ben clar” que feien la petició de l’ajornament del final del període de presentació d’esmenes per esperar les dades sol·licitades. I segons hauria informat Sindicatura als consellers socialdemòcrates, el Govern estaria a punt d’acabar la recollida d’informació per trametre-la al Consell. En funció de si es rep o no aquest complement documental, i de quines siguin les dades que s’hi reflecteixin, es presentaran abans del 9 de febrer a les dotze del migdia esmenes parcials. “L’esmena a la totalitat la farem segur”, va dir ahir Bartumeu. Els socialdemòcrates estarien a favor de la contenció en l’administració. Però amb el qüestionament global al projecte de llei entrat a tràmit parlamentari per l’executiu voldrien deixar palès el desacord amb el plantejament usat pel Govern. De fet, el desacord amb el text ja va fer que en la reunió de la plataforma sindical amb la comissió d’Interior no hi hagués cap representant del PS.
Sí que hi eren tots els consellers demòcrates. Els parlamentaris de DA, amb la consellera-presidenta al capdavant, Sílvia Riva, es van comprometre a transmetre al conjunt del grup la demanda sindical de lligar l’efecte de la retallada als funcionaris a l’entrada en vigor de l’IRPF. És a dir, que la tisorada es deixés sense efecte quan l’Estat comenci a retenir una part de les rendes de les persones físiques i que es retorni als empleats públics al seu escenari salarial actual. Riva va comunicar ahir a la plataforma que en breu tindran una resposta. I que encara que s’hagi allargat el termini d’esmenes no esperaran al darrer dia per fer saber el parer de la majoria parlamentària. Segons el portaveu de la plataforma sindical, Joan Torra, la consellera hauria explicat que es vol analitzar acuradament el text i es té la intenció de limitar-ne els efectes en el temps.

L'INCREMENT DLE PREU DEL PAQUET DE TABAC QUEDA EN DEU CÈNTIMS

L’increment de les taxes sobre el consum de tabac quedarà establert en el 10%, percentatge que farà que, de mitjana, el preu del paquet de tabac s’encareixi deu cèntims. Això és el que estableix el projecte de llei de modificació dels esmentats tributs que s’està tramitant per la via d’urgència al Consell General. Ahir va finalitzar el termini d’esmenes i cap dels dos grups va presentat cap suggeriment de canvi a l’articulat presentat pel Govern, que pretén amb l’augment, a banda d’incrementar la recaptació en prop de nou milions en un any, enfortir la lluita contra el contraban tot reduint el diferencial de preu amb els països de l’entorn mantenint-ne, però, l’actractiu. El líder del grup socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va recordar que el PS és favorable al fons del text, “però hi ha molt a dir sobre la lleugeresa dels càlculs del Govern”.

DE LA REUNIÓ AMBLA COMISSIÓ, A TROBAR-SE AMB ELS GRUPS

ANDORRA LA VELLA. Després de reunir-se la setmana passada amb la comissió legislativa d’Interior –encara que, en definitiva, només hi havia consellers de DA–, els integrants de la plataforma sindical que representen vuit col·lectius de l’administració es trobaran aquesta setmana amb membres dels dos grups parlamentaris.