El ministre d'Economia i Finances, Pere López, contestant a la pregunta formulada per la consellera reformista Celine Mandicó, ha anunciat que d'acord amb la llei, el dia 14 de març, Dia de la Constitució, serà d'obligat tancament per als comerços del país. Així mateix, el ministre ha explicat que la resta de calendari laboral s'està en procés de concertació entre tots els agents implicats per tal de garantir un equilibri, i en les pròximes dues setmanes serà aprovat pel Consell de Ministres. Per tant, López no ha volgut avançar quin serà el posicionament de l'executiu sobre si serà o no festiu el dia 1 de maig (dissabte l'any vinent), tot i que Mandicó ha insistit en la pregunta, "tenint en compte els anteriors posicionaments del Partit Socialdemòcrata".
Plans contra la crisi
El president del Grup Parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, ha qüestionat que el nou marc fiscal impulsat pel Govern sigui una mesura de reactivació econòmica, ja que, segons ha afirmat, les noves lleis provocaran una pujada dels impostos. Concretament, Nomen ha afirmat que es doblaran. En aquest sentit ha dit que "costa creure que amb un increment dels impostos s'evitarà que es tanquin les empreses". Abans, el ministre Pere López ha recordat quines són les mesures que impulsa l'executiu per reactivar l'economia i evitar que tanquin els comerços i les empreses i ha reiterat que les mesures s'engloben en dos grans blocs: el de l'encaix d'Andorra a Europa, amb el qual ja estan treballant, i en el nou marc fiscal. El ministre considera que aquest nou marc propiciarà una rebaixa dels impostos, i farà que els diners que s'estalviïn les famílies i les empreses es puguin reinvertir en altres coses. El ministre ha assenyalat altres mesures que s'estan duent a terme per reactivar l'economia com són les taules de diàleg o les campanyes per atreure turistes que comprin els productes als comerços del Principat. De la seva banda, Nomen ha qualificat aquestes iniciatives de "vistoses" però no estructurals que són les que, segons ell, necessita el país per evitar que es tanquin empreses i invertir així la tendència negativa. Precisament, López ha fet referència a les dades d'obertures i tancament de comerços. Així, ha assenyalat que si bé al 2008 es va tancar amb una diferència negativa de 23 comerços, al 2009, la xifra ha estat positiva, i fent la diferència entre obertures i tancaments, queda un saldo positiu de 25 altes.
El frec a frec dialèctic entre Nomen i López s'ha fet més intens quan el ministre ha dit que les prestacions social per fer front a l'atur solucionaran problemes com les dificultats per pagar lloguers, hipoteques i rebuts per part d'aquestes persones, i que són altres conseqüències que es deriven de la pèrdua de treballadors. Nomen ha dit que li costa molt de creure que la resposta a la seva pregunta sigui una ajuda social per l'atur, i que "el súmmum del que pot sentir en la sala del Consell és que la prestació social d'aturats es contempli com una activitat de motor econòmic".
Les baixes de la CASS
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha respost a una pregunta d'ApC sobre unes declaracions fetes en una entrevista al Diari Obert del Diari d'Andorra i en què parlava de l'elevat nombre de baixes. Bartumeu ha explicat que en el que portem d'any les baixes per malaltia han augmentat un 11,3% respecte a les registrades al 2008, mentre que les baixes per accident laboral s'han incrementat un 20% en els nou primers mesos del 2009. Bartumeu considera que hi ha un "nombre exagerat de baixes" que han fet augmentar la despesa de la branca de malaltia d'un 12 a un 17% en uns anys en què l'increment de la població no ha estat tan elevat. Nomen ha qüestionat el fet que aquest augment de les baixes que el cap de Govern va citar en un mitjà de comunicació pugui anar lligat al fet que hi ha metges que les donen i a que els sistemes d'inspecció no funcionen. En aquest sentit, Bartumeu ha assenyalat que cal situar les declaracions en el context en què van ser fetes, en una reunió amb quatre ciutadanes que es va allargar per espai d'una hora, i que per tant, la transcripció ha de ser, segons Bartumeu, forçosament "sintètica, reduccionista i poc matisada". Nomen ha acusat l'executiu de no tenir un model de gestió de la qualitat de l'administració en general i a emplaçat al Govern a fixar una data per treballar tots junts en aquest model, i en especial atenció a la sanitat. En aquest punt, Bartumeu ha assenyalat que el Govern ja fa temps que treballa en la gestió de la qualitat i en aquest sentit s'ha engegat un pla de viabilitat del sistema de salut, que ha fer una anàlisi de la situació, i a partir dels resultats es prendran les mesures escaients. Nomen, també ha demanat a què es refereix Bartumeu quan diu d'anar "a un model de seguretat social més a l'espanyola". Bartumeu ha respòs dient que es tracta de "reforçar el control i racionalització de la despesa".
Grip A
La ministra de Salut, Cristina Rodríguez, responent a la consellera reformista Celine Mandicó, ha dit que no existeix cap protocol que indiqui que els metges han de comunicar a les escoles o als llocs de treball els casos de grip A, ja que és una malaltia de declaració numèrica i només es recorden les mesures d'higiene, i no de declaració obligatòria com pot ser la meningitis o l'hepatitis. La ministra també ha dit que no s'ha detectat cap problemàtica en relació amb la comunicació i la coordinació. De tota manera, després de ser preguntada tant per Mandicó com per Jaume Serra, Rodríguez ha reconegut que seria important revisar aquests protocols, i ha dit que el comitè científic encarregat de fer el seguiment de la pandèmia ha d'anar fent ajustaments ja que és la primera vegada que es fa front a una pandèmia.
Sense ambaixador a Portugal
El conseller del Grup Parlamentari Reformista, Ladislau Baró, ha volgut saber per quins motius el Govern ha decidit no nomenar un ambaixador andorrà permanent a Portugal. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha recordat que l'executiu vol ajustar la representació a l'exterior "al nivell d'un microestat" com Andorra, concentrant la feina "als llocs prioritaris". Les ambaixades permanents que es mantenen són a París, Madrid, Brussel·les i Estrasburg. Les dependències de l'ambaixada d'Andorra a Portugal es mantenen, tot i que sense ambaixador resident. Baró ha dit que espera que la decisió "no afecti les relacions bilaterals amb Portugal".