Provinent del Gupi, que juntament amb el PS va constituir l'Alternativa en la llista ordinenca per als comicis del 26-A, el conseller del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Jordi Cadena aborda amb EL PERIÒDIC per quin estat passen les expectatives d'aconseguir l'estabilitat parlamentària.
-A Ordino va guanyar amb un missatge de "desfer els amiguismes". Sembla que aquell missatge [...]
Provinent del Gupi, que juntament amb el PS va constituir l'Alternativa en la llista ordinenca per als comicis del 26-A, el conseller del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Jordi Cadena aborda amb EL PERIÒDIC per quin estat passen les expectatives d'aconseguir l'estabilitat parlamentària.
-A Ordino va guanyar amb un missatge de "desfer els amiguismes". Sembla que aquell missatge de Gupi i PS va arrelar…
-Bé, des del Gupi fa temps que treballem. De fet, tot i que tenim uns estatuts d'anar per casa, crec que som el partit més vell d'Andorra, abans fins i tot dels liberals, i a més estem treballant des de fa 14 anys, amb les nostres idees, més aviat progressistes. Hem fet eleccions amb coalicions i sols, i des que els socialistes es van implantar a Ordino, tots dos vam considerar que aquesta era la nostra aliança natural. Nosaltres, a més, toquem un elector tradicional, que potser té por de coses noves i on nosaltres donem una confiança afegida per la nostra manera de treballar. I aquí hi ha el resultat.
-De fet, les pròximes comunals trobaran a Ordino un dels escenaris de més disputa. ¿Té idea de per on anirien els trets?
-Si li sóc sincer, estic molt absorbit amb el dia a dia del Consell, justament perquè vam fer un resultat que és el que és i que tenim el 50% de l'arc parlamentari, de manera que el treball es multiplica. Així, a les comunals de moment no s'ha treballat. El que és cert és que serà un panorama molt disputat.
-I el Gupi tornarà a anar de la mà del PS, ¿no és així?
-A dia d'avui, no hi ha cap indici que ens faci pensar el contrari.
-Centrant-nos en la dinàmica parlamentària, ¿quan passarà a l'acció el Grup Socialdemòcrata?
-És cert que aquests primers mesos ens hem centrat molt en la llei de l'Intercanvi d'informació i potser se'ns ha vist una mica apagats. No és enganyar ningú dir que com que no tenim una majoria confortable, la negociació ens porta cap a una prudència pel fet de no tenir una majoria consolidada i perquè busquem la manera de funcionar. Així, de feina se n'ha fet, però potser més des de Govern que des del grup parlamentari, que ha quedat una mica eclipsat. A partir d'ara, però, hem de començar a tenir un paper més rellevant al Consell. També val a dir que és molt més fàcil fer preguntes des de l'oposició que aportar des de la majoria.
-Amb relació a l'activitat legislativa, ¿Com valora l'actitud de CR de prorrogar els textos sistemàticament, que fins i tot va criticar ApC?
-De moment, executant-se només hi ha una pròrroga, que es pot demanar per molts motius, com ara que no hi hagi hagut temps per analitzar el text o fer les esmenes. Però el que sí que hem sentit són les declaracions de Joan Gabriel respecte a això, i això de fer pròrrogues in eternum no és gens seriós, perquè es pot tergiversar la realitat. A mi em consta que en les tres setmanes anteriors a l'entrada a tràmit del Pressupost es va passar un esborrany a tots els grups i, si hi ha voluntat d'aportar alguna cosa, es pot fer. Però ningú va dir res. Crec que CR està aprofitant el fet que fins ara no hem sabut trobar la majoria i els reformistes ara s'ho estan passant molt bé, aprofiten la situació, fan el seu teatre i no agafen responsabilitats.
-L'entesa entre PS i ApC torna a ser més a prop, però la ciutadania continua molt confosa respecte les diferències amb un pacte d'estat…
-Sí, el carrer no acaba d'entendre el que s'està fent. Ja es fa difícil per a nosaltres, que som polítics i tractem això cada dia, doncs molt més per a la ciutadania en general. Però les coses són les que són. Estem treballant fermament i esperem sortir-nos-en aviat així. Si no, també es podrà buscar un pacte més ampli.
-¿Ha percebut bona sintonia entre totes dues forces? ¿És optimista pel que fa a un possible nou pacte?
-A títol personal, tinc un optimisme moderat. Al principi tothom va voler entrar amb força les seves idees. S'ha vist que no era la manera i es busca una entesa més reflexiva. Pel poc que sé de com van les coses, crec que ara arribarem a bon port.
-De fet, ApC té un discurs més conciliador…
-Bé, és el que intentava dir. Fa poc vaig participar en una tertúlia amb Josep Maria Bringué, que per cert és veí meu, i ja vaig dir que potser van anar molt de pressa en entrar una sèrie de lleis que potser no vam saber interpretar uns i altres. Va haver-hi una voluntat de veure qui va més ràpid i ara ens hem adonat que cal anar d'una forma més pausada.
-¿L'aprovació del pressupost és la clau o el topall per pactar?
-No i sí. El Pressupost és l'eina important de funcionament de l'Estat, ja que garanteix el funcionament normal, ja que, en cas contrari, ens abocaria a unes noves eleccions. Atès que, efectivament, també pot ser el topall, a mi em consta que estem disposats a discutir-lo dins del que es pugui, ja que el Pressupost té un marge de maniobra molt limitat. Però dins d'això, des del Grup Socialdemòcrata i el Govern es pot negociar el que faci falta i aquest és un element important perquè s'arribi o no a aquest acord.
-¿Què n'opina de les possibles eleccions anticipades?
-El poble no les entendria, tot i que això no estaria a les meves mans. El que passa és que a alguns sectors de la societat els és igual arribar a aquest límit. Aquest és un país que després de la reforma institucional, ha d'afrontar una reforma fiscal per abordar la manera de créixer. L'Alternativa té molt clara la idea a mitjà termini del que ha de ser el país i la reforma canvia certs hàbits i una forma de ser. Cal recordar que molta gent no vol canvis, que té por i els és igual que hi hagi eleccions anticipades. I aquesta gent són alguns lobbys que donen suport a alguns consellers.
-¿Lobbys com ara el bancari?
-No sé si és el lobby bancari, perquè almenys una part d'aquest sector s'adona que cal avançar per a la seva pròpia supervivència i sap considerar el dia de demà. S'ha de pensar en els nostres fills. En el meu cas, la trajectòria ja la tinc feta i ara lluito pel meu fill i el meu país. El sector bancari ha tingut un sistema que funcionava, però sap que pel seu bé ha d'evolucionar. Jo parlo de tot una sèrie de lobbys interrelacionats.
-El 14 de març, festiu, ¿era més una obligació que una decisió?
-Es que aquest dia ha de ser festiu. La Constitució es va fer el dia que es va fer i, tot i que pugui caure en pont o coses així, aquest text és el marc del país, l'essència que tenim, i ha de ser festiu. Però no és fàcil legislar sobre aquest tema. Jo mateix sóc comerciant i entenc que som un país peculiar, que depenem molt del turisme, però les coses s'han de clarificar d'una vegada.
-L'1 de maig també s'ha de clarificar, ¿quina és la seva aposta?
-Doncs que també fos festiu. Però és que, reitero, a part de conseller sóc comerciant i aquesta decisió és difícil i no n'estic 100% convençut.
-Un altre debat és el de la CASS. ¿De veritat el ciutadà no veurà reduïdes les prestacions?
-El problema és el que és i alguna actuació, s'ha de prendre. Segurament no hem explicat clarament el que es pretén fer. La idea no és retallar prestacions, sinó racionalitzar i tenir més control sobre el funcionament de la CASS. Jo sóc, per desgràcia, un gran usuari de la medicina, i m'adono que a vegades hi ha certes descoordinacions. Per exemple, vaig al cardiòleg i també a l'uròleg i, a vegades, faig dues analítiques al mes, quan pràcticament la mateixa presa podria servir-me pels dos metges. A més, les hospitalitzacions també a vegades són més llargues del normal. Són coses que cal regular, però això no és retallar prestacions.
-Aquesta optimització, aplicada a l'Administració, també s'ha de realitzar. La millor via sembla aplicar els criteris purament empresarials també a la Funció Pública…
-Sí, però el que passa és que aquesta modificació no és cosa d'un dia. Tant l'Administració comunal com la de Govern està sobredimensionada, però això no vol dir que s'hagi d'acomiadar la gent, ni tampoc vol dir que tothom serveix per totes les funcions. Torno a posar-me com a exemple: jo, que sóc comerciant, si hi ha demanda de posar pedra a les façanes perquè en aquests moments es paga bé, tampoc ho podré fer de qualsevol manera, ja que, si no, la pedra caurà. A l'Administració passa el mateix: no podem canviar de qualsevol manera la gent d'un lloc a l'altre.
-Ara per ara a la gent li continua preocupant la crisi. Sembla que s'ha tocat fons, però la recuperació haurà de fonamentar-se en canvis estructurals. ¿Què faran els socialdemòcrates per ajudar a una recuperació sòlida?
-Hem de fer tot el que estigui al nostre abast en promoció i ajuda als empresaris en el moment actual i, amés, encarar la crisi estructural fent una passa davant d'un model econòmic que encara està basat en el model d'abans del 1976, quan a Espanya hi governava certa persona Andorra vivia molt bé perquè la gent venia a buscar de tot. Ara estem en un món globalitzat en tots els aspectes i l'únic que tenim són els petits diferencials impositius. Encara que puguem ser competitius i fer un comerç de qualitat, el sostre és el que és i, amb 85.000 habitants, no podem viure tots d'aquest mercat. Així, la reforma fiscal és l'important pel país perquè es pugui fer un altre tipus d'economia, amb la instal·lació de noves empreses gràcies als CDI. El futur passa per aquí. Si no, estarà tot molt negre.
