Josep Babot, en la presentació de les escultures, ahir, a la capital Josep Babot Casal acumula a les seves espatlles 80 primaveres, tot i que les seves mans no ho reflecteixin.
Ahir, aquest canillenc va presentar les escultures Esglésies d'Andorra al vestíbul del centre cultural la Llacuna de la capital.
-Com acaben les mans d'un escultor en [...]
Josep Babot, en la presentació de les escultures, ahir, a la capital Josep Babot Casal acumula a les seves espatlles 80 primaveres, tot i que les seves mans no ho reflecteixin.
Ahir, aquest canillenc va presentar les escultures Esglésies d'Andorra al vestíbul del centre cultural la Llacuna de la capital.
-Com acaben les mans d'un escultor en una màquina?
-Quan era jove tenia feines temporals construint pantans o conduint el telefèric. Però sempre, en acabar la temporada, ens feien fora.
-Quan es va estabilitzar?
-Vaig entrar als serveis públics d'Andorra, on em van posar al capdavant d'una màquina amb pala. Encara en recordo el nom, es deia Mexican 53. Allà hi vaig passar 23 anys. He treballat de nit i de dia al servei del manteniment de les carreteres. També vaig contribuir en ajudar en molts desastres.
-Quina va ser la que més recorda?
-L'esllavissada del port de la Massana. Estava il·luminant amb la màquina perquè els companys hi poguessin treballar, van ser moments difícils.
-Ha hagut de veure moltes desgràcies?
-Encara recordo com els Bombers hi treballaven, posant en perill la seva vida.
-Com passa d'aquest ofici a escultor?
-Va arribar el moment de la jubilació i vaig tenir la sort que un veí em vengués un terreny a Canillo, on ara tinc la caseta. Llavors vaig començar a fer manualitats, sóc una persona que no es pot estar quieta.
-Manualitats, més aviat escultures.
-Vaig tenir la sort de veure una maqueta d'una de les construccions del país i creia que la podia millorar.
-Com ho va fer?
-Gràcies a uns plànols que havia publicat Crèdit Andorra, vaig veure com podia construir les maquetes. Vaig començar amb Sant Joan de Caselles i vaig seguir endavant.
-Una de cada parròquia.
-Exacte, una de cada, no m'agrada tenir mals gestos amb ningú. L'únic que m'he quedat amb les ganes de fer ha estat el pont de la Margineda.
-Com arriben les maquetes a la sala de la Llacuna?
-La cònsol d'Andorra la Vella va ser encantadora i molt agradable. Jo m'havia posat en contacte amb el Comú per intentar que es veiessin. La mateixa Rosa Ferrer, acompanyada d'una de les conselleres, va pujar fins a casa per veure si les meves obres es podien acceptar i em va prometre que m'ajudaria a exposar-les. Ara estan a la Llacuna.
