El polític massanenc Claudi Benet va presentar ahir al Centre Cultural la Llacuna el seu llibre Guies, espies i fugitius que pretén explicar com va afrontar Andorra la Segona Guerra Mundial.

La conclusió d'aquest treball de recerca és que Andorra va tractar bé, en línies generals, els refugiats que van passar pel Principat fugint dels nazis i de l'Espanya franquista i que va poder mantenir i fins i tot refermar la seva identitat durant aquest període. Segons va dir, una prova d'això és que durant aquests anys el Consell General va refermar la seva decisió de mantenir l'himne nacional.

El llibre no és una inspiració sobtada. Fa temps vaig llegir Entre el torb i la Gestapo i vaig pensar que al nostre país havien passat coses interessants durant la Segona Guerra Mundial. La curiositat em va portar a esbrinar què hi havia de veritat ", va explicar Benet. Segons va afegir, va descobrir que la història que narra el llibre de la xarxa que passava refugiats de l'Europa nazi a través d'Andorra era verídica i això el va impulsar en la seva recerca "quasi policíaca".

Durant quatre anys Benet va investigar als arxius de Nantes i va viatjar a Anglaterra on va poder trobar escrits de l'ambaixador del Regne Unit a Espanya durant l'època i diversos interrogatoris a pilots aliats que havien passat pel Principat fugint dels alemanys. Sobre això va dir que "aquests interrogatoris eren brutals per als pilots perquè havien passat moments esgarrifosos, però contenen molta informació sobre aquest període".

Benet tampoc defuig en el llibre un dels aspectes més polèmics d'aquest període: la matança de diversos refugiats per part d'andorrans. "Això va sortir publicat a la desapareguda revista espanyola Reporter el 1977 i no a Interviú com s'ha dit popularment" va explicar i va assegurar que "dono a aquesta història una credibilitat total".

Però Benet va voler afegir que episodis com aquest i alguns altres van ser excepcions dins una conducta global positiva per part dels andorrans envers els refugiats.

El proper Consell de Comú d'Andorra la Vella, que es farà demà a les quatre de la tarda, serà retransmès, íntegrament i en directe, a través del portal www.andorralavella. ad.

En aquest portal, un cop s'ha entrat a l'espai que porta per títol El Comú, s'hi podrà trobar l'enllaç amb el nom El Consell de Comú en línia des don es podrà veure tot el desenvolupament de la sessió de Consell en directe. Durant el darrer Consell de Comú ja es van fer les proves per veure la viabilitat de la iniciativa. El gabinet de comunicació del Comú d'Andorra la Vella va afirmar en una nota de premsa que la iniciativa respon a la necessitat de "donar la màxima difusió dels temes d'interès tractats als consells de comú, tot potenciant la transparència i oferint tota la informació als ciutadans de la parròquia, i per ampliar i reforçar la participació ciutadana".

El cònsol menor d'Encamp, Gabriel Dallerès, es va reunir amb el sots-síndic de l'Alguer, Mario Conoci, per "mantenir i enriquir les relacions d'agermanament que mantenen les dues viles".

La trobada es va fer aprofitant que Conoci era a Andorra per la reunió de la Fundació Ramon Llull.

Josep Babot, en la presentació de les escultures, ahir, a la capital Josep Babot Casal acumula a les seves espatlles 80 primaveres, tot i que les seves mans no ho reflecteixin.

Ahir, aquest canillenc va presentar les escultures Esglésies d'Andorra al vestíbul del centre cultural la Llacuna de la capital.

-Com acaben les mans d'un escultor en una màquina?

-Quan era jove tenia feines temporals construint pantans o conduint el telefèric. Però sempre, en acabar la temporada, ens feien fora.

-Quan es va estabilitzar?

-Vaig entrar als serveis públics d'Andorra, on em van posar al capdavant d'una màquina amb pala. Encara en recordo el nom, es deia Mexican 53. Allà hi vaig passar 23 anys. He treballat de nit i de dia al servei del manteniment de les carreteres. També vaig contribuir en ajudar en molts desastres.

-Quina va ser la que més recorda?

-L'esllavissada del port de la Massana. Estava il·luminant amb la màquina perquè els companys hi poguessin treballar, van ser moments difícils.

-Ha hagut de veure moltes desgràcies?

-Encara recordo com els Bombers hi treballaven, posant en perill la seva vida.

-Com passa d'aquest ofici a escultor?

-Va arribar el moment de la jubilació i vaig tenir la sort que un veí em vengués un terreny a Canillo, on ara tinc la caseta. Llavors vaig començar a fer manualitats, sóc una persona que no es pot estar quieta.

-Manualitats, més aviat escultures.

-Vaig tenir la sort de veure una maqueta d'una de les construccions del país i creia que la podia millorar.

-Com ho va fer?

-Gràcies a uns plànols que havia publicat Crèdit Andorra, vaig veure com podia construir les maquetes. Vaig començar amb Sant Joan de Caselles i vaig seguir endavant.

-Una de cada parròquia.

-Exacte, una de cada, no m'agrada tenir mals gestos amb ningú. L'únic que m'he quedat amb les ganes de fer ha estat el pont de la Margineda.

-Com arriben les maquetes a la sala de la Llacuna?

-La cònsol d'Andorra la Vella va ser encantadora i molt agradable. Jo m'havia posat en contacte amb el Comú per intentar que es veiessin. La mateixa Rosa Ferrer, acompanyada d'una de les conselleres, va pujar fins a casa per veure si les meves obres es podien acceptar i em va prometre que m'ajudaria a exposar-les. Ara estan a la Llacuna.

El consell de ministres ha rebut dimarts un seguit de documentació que ara s’està analitzant i entre la qual es troba l’informe de la Unió Temporal d’Empreses sobre la seguretat a la resta de l’obra que no ha resultat afectada per l’esfondrament.

La visita pastoral continua, i ahir el bisbe i copríncep Joan Enric Vives es va apropar al sistema educatiu andorrà per “conèixer de primera mà” el sistema nacional i portar la seva salutació als infants, pares, mares i professionals d’aquest món.

El Sindicat Andorrà de Treballadors, SAT, ha demanat aquest dimecres, en una roda de premsa, més controls de seguretat a les obres per part de Govern.

Bartumeu ha informat que han començat a analitzar diversos informes, entre ells un esborrany de la UTE corresponent a la demanda sobre l'afectació de la resta d'obres, tot i que no ha volgut revelar el seu contingut. "De tota aquesta documentació el consell de ministres ha pres coneixement però no és una anàlisi suficient perquè de moment es pugui comentar. Ara no estem en situació de comentar-los", ha indicat el líder de l'executiu, qui ha afegit que "no regatejarem hores" per fer tota aquesta avaluació. L'executiu també ha acordat "impulsar" a la fiscalia general per tal que exerceixi l'acusació pública de la manera més ferma "per situar responsabilitats". Bartumeu també ha explicat que s'ha acordat examinar les condicions en què l'anterior govern liberal va fer l'adjudicació de les obres del túnel dels Dos Valires, el 5 de desembre del 2007, per conèixer si es va fer correctament "tenint en compte que és una obra de gairebé 28 milions d'euros que ha comportat un accident de gravíssimes conseqüències humanes que mai havia conegut Andorra. Ho volem examinar de dalt a baix tot".

El SAT demana més control

D'altra banda, el Sindicat Andorrà de Treballadors, SAT, ha demanat aquest dimecres, en una roda de premsa, més controls de seguretat a les obres per part de Govern. A més, des del SAT es reclama que els familiars de les víctimes cobrin una indemnització "molt més gran" del que correspondria, i han explicat que la resta de treballadors que s'han vist afectats per l'aturada de les obres poden demanar els seus sous, ja que ha estat "una negligència i en tot cas ha de ser l'empresa constructora qui assumeixi les despeses dels salaris". A més, el secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha avançat que han posat a disposició dels afectats i de les seves famílies un servei de consulta amb l'advocat de l'associació. Finalment, Fornieles ha explicat que el sindicat vol tenir accés a tots els informes en referència a l'accident, "no només els jurídics, sinó també els tècnics".

Trasllat dels cossos

Els quatre cossos sense vida que dimarts van ser rescatats ja han sortit d'Andorra aquest dimecres al matí, segons ha confirmat l'ambaixador de Portugal, Mario Damas Nunes. L'ambaixador ha explicat que el procés s'ha portat a terme amb la màxima celeritat, tot i que els procediments burocràtics eren complicats i els cossos estaven en bastant mal estat. S'espera que el viatge es perllongui durant unes 10 hores fins a les diferents poblacions d'on eren originaris els empleats. Respecte dels ferits, el primer que va ser traslladat a la Vall d'Hebron de Barcelona ja ha rebut l'alta i tornarà al seu país, mentre que els altres dos continuen ingressats a planta. Els tres treballadors que estan ingressats a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, continuen evolucionant favorablement.

Missa dimecres vinent

El bisbe i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, ha confirmat que presidirà la missa funeral pels treballadors morts en l'accident del túnel dels Dos Valires, que se celebrarà el proper dimecres a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, acompanyat de tots els sacerdots. Vives ha recordat que aquests dies ha estat en contacte molt directe tant amb el cap de Govern com amb la resta de personalitats i que ha viscut amb "gran dolor tota la tragèdia". El bisbe ha volgut transmetre un cop més el seu condol a les famílies i als afectats, així com la seva alegria per la recuperació dels obrers que estaven ingressats a l'hospital.

El consell de ministres va analitzar ahir diversos informes relatius a l’esfondrament de la plataforma oest del túnel dels Dos Valires, però el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va comparèixer després de la reunió, va declinar fer qualsevol comentari al respecte argumentant que ara per ara no s’ha fet una anàlisi suficientment profunda. No obstant això, segons fonts properes al cas i coneixedores dels informes, el que apuntarien aquests documents tècnics és que l’origen de l’ensorrament es trobaria en l’estructura. El que no s’hauria aclarit a hores d’ara és si es tractaria de deficiències en el càlcul del disseny de la mateixa o bé si l’er­ror es trobaria en la construcció dels elements d’apuntalament de la plataforma.
La que sí que semblaria descartada és la hipòtesi d’una operació de formigonatge mal feta. S’assenyalen raons com ara que no hi havia ordres d’un formigonatge específic i que treballaven menys camions dels que teòricament hi haurien d’haver i, per tant, el formigó es tirava d’una manera més lenta i progressiva al llarg del tram. Testimonis dels fets, recollits a les declaracions policíaques, van afegir-hi que el material s’estava tirant per capes i no de cop i que en el moment del sinistre aplicaven la quarta.
Igualment, els informes asse-nyalen que la inestabilitat del ter­reny no és una causa perquè la infraestructura caigui de dalt a baix. Si hagués estat per deficiències al terreny la plataforma hauria cedit primer per la part baixa.

obres aturades
Entre els informes que està analitzant l’executiu n’hi ha un primer de “provisional” de l’UTE constructora en referència amb l’a­fectació de l’enfonsament a la resta de l’obra. Bartumeu va especificar que l’havien rebut ahir al migdia i va insistir que “aquest document no els hi comentaré”. No obstant això, el que sí que va decidir el consell de ministres va ser mantenir l’aturada de l’obra, també l’ordre de tancament dels accessos al recinte i encomanar “una anàlisi tècnica complementària” en relació amb “una eventual represa de l’obra”. Jaume Bartumeu va declinar parlar de terminis, però va voler deixar clar que “no regatejarem hores”.
El màxim responsable de l’executiu va afegir-hi que aquests dies no només avaluaran els informes tècnics, sinó també les condicions en què l’anterior govern va adjudicar els treballs a Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol. “No sé si va ser correcta o incorrecta, però és una adjudicació de 28 milions d’euros, no estem parlant de 5 cèntims d’euro i és un accident amb gravíssimes conseqüències humanes. Ho volem examinar de dalt a baix tot”, va manifestar Bartumeu. El Govern també instarà a la fiscalia que exerceixi l’acusació de la manera més ferma perquè “el Govern està disposat a arribar fins a les últimes conseqüències”.
Ahir al matí les despulles de les  quatre víctimes mortals van ser traslladades a Portugal, d’on eren originaris els treballadors. D’altra banda, els ferits evolucionen favorablement.

L’UTE CONSTRUCTORA ENTÉN QUE L'EXECUTIU HAGI ATURAT ELS TREBALLS

L’advocat de l’UTE constructora de l’enllaç de la boca oest del túnel dels Dos Valires amb la General 3, Jordi Segura, va intervenir ahir a la tertúlia Parlem-ne, d’AD Ràdio, i va manifestar que caldran “investigacions molt aprofundides” per saber les causes exactes de l’esfondrament. “Avui per avui no se saben les causes del sinistre i no se saben, no perquè es fes de qualsevol manera, sinó perquè hi ha la consciència que s’han fet les coses bé.” El lletrat va afegir-hi que el que és clar, però, és que alguna cosa va fallar i per això “s’ha d’investigar”. Jordi Segura va defensar l’actuació del Govern i va manifestar que qualsevol administració estaria actuant de la mateixa manera. L’advocat va precisar que les tres companyies implicades en la construcció entenen que s’hagi decidit aturar l’obra fins que no s’estigui exhaustivament assegurat que la resta de la plataforma construïda té plenes garanties.
Finalment, va apuntar que hi ha hagut i continuarà havent-hi una “màxima assistència” a les víctimes del fatal succés.

Així, de cara al 2010, està previst canviar la retolació amb el nom de Museu de la Moto, i dissenyar un nou logotip. La cònsol menor de Canillo, Mònica Bonell, ha explicat que els visitants del centre, que va inaugurar-se el desembre del 2006, han anat cada any a la baixa. De fet, el 2007 va atraure 2.400 visitants, el 2008 2.200 i el 2009 porta de moment 1.900 visites. La corporació també ha decidit millorar la senyalització del museu per tota la parròquia, i està estudiant ampliar l'horari de visites.

A banda del nom, els altres desavantatges que s'han constatat són la ubicació, ja que, tot i que està al costat d'una església molt visitada, el museu no és prou visible perquè és soterrani, i els horaris, ja que només obre unes hores a la tarda. En el primer cas, el comú ha decidit potenciar la senyalització a les dues entrades de Canillo, per tal que el visitant conegui la ubicació del museu i pugui aturar-se a temps. A més, també es millorarà la retolació de l'entrada de l'aparcament, que és compartit amb el de l'església de Sant Joan de Caselles, i s'està estudiant posar un element emblemàtic, com ara una moto, en algun lloc visible dins de la població en una zona enjardinada al costat de la carretera, per promocionar encara més el museu.

Pel que fa als horaris de visita, Bonell ha explicat que actualment només obre per la tarda de dilluns a dissabte, a més de diumenge al matí. El Comú està estudiant, tal com demanen els col·leccionistes, establir un horari més ampli i definitiu. La cònsol ha dit que l'ampliació suposarà una despesa de personal però "si això ha de fer que vinguin més visitants, ho intentarem". De fet, s'està estudiant la possibilitat de canviar el perfil del personal que atén el públic per tal que també pugui fer tasques de promoció i de màrqueting. En aquest sentit, una de les intencions és que es puguin vendre entrades des dels hotels de la parròquia.

Mònica Bonell ha afegit que l'objectiu de tots aquests canvis és incrementar el nombre de visitants i donar continuïtat al projecte, ja que va suposar una inversió inicial important, a més de les despeses de funcionament que comporta. El cost del canvi de logotip i de la retolació estarà inclòs al pressupost del 2010.

Nomen, a més, creu que no es poden considerar aquests textos fins que no estigui clara la voluntat que té el Govern en relació a l'IVA i, sobretot, fins que no s'hagin fet els càlculs "de quin serà l'impacte en l'activitat econòmica i en la qualitat de vida dels ciutadans". D'altra banda, el grup està treballant per presentar de forma imminent esmenes sobre l'articulat del projecte de llei de l'impost sobre la renda dels no residents. El conseller d'ApC ha dit que és un impost que s'ha d'instaurar el més ràpid possible perquè pot ser un factor de dinamització de l'economia, pot ajudar a evitar l'intrusisme i perquè els països veïns tinguin una actitud favorable per signar amb Andorra convenis de doble imposició. Tot i això, ApC considera que en un principi el tipus hauria de ser més elevat que el 10% proposat per Govern, per equiparar-se amb els que tenen Espanya (24%) o França (25%), per després rebaixar-lo al 10% un cop es negociïn els convenis per evitar la doble imposició