El Partit Socialdemòcrata (PS) vol tornar a portar la llei de la nacionalitat al Consell General. El secretari d’organització de la formació, Marc Cornella, va informar ahir de la intenció de treballar novament en aquest text. Tot i recordar que les recomanacions internacionals assenyalen cap als 10 anys de residència per accedir a la nacionalitat, Cornella va manifestar que «probablement» la proposició que presentin al Consell General vagi en la mateixa línia que el text que el govern socialdemòcrata ja va sotmetre a debat la legislatura passada, en el qual es situava l’accés a la nacionalitat als 15 anys de residència.

El de la nacionalitat és un tema recurrent. El govern socialdemòcrata ja va presentar un projecte la legislatura passada per rebaixar dels 20 anys actuals a 15 el temps de residència per accedir a la nacionalitat. Aleshores el PS tenia 14 consellers, la meitat del Consell General, i el text no va prosperar. Malgrat que ara estan «en clara minoria», tal com va reconèixer la vocal del comitè executiu, Noelia de Sousa, i que per tant és més improbable que les proposicions de llei que pugui presentar el grup parlamentari socialdemòcrata s’aprovin, «no és motiu per quedar-nos de braços creuats». Així, De Sousa va exposar que encara estan més motivats a treballar, i que si els «tomben» les propostes, hi tornaran a treballar i les tornaran a presentar, doncs com a mínim servirà perquè es vegi que hi ha qui «treballa per tothom».

La llei de la nacionalitat és només un dels textos en què el partit vol treballar conjuntament amb el grup parlamentari. Cornella en va anunciar «tres o quatre, que marquen el tret diferencial del PS». Però només va especificar el de la nacionalitat. De totes maneres també va reconèixer que cal treballar la proposició de llei de la Funció Pública, de la qual el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia ja va anunciar la intenció de presentar-la.

LA CASS PER LA TEULADA / Però el tema principal de la compareixença setmanal del PS era la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i més concretament el pacte d’Estat per a la seva reforma. En aquest àmbit, els socialdemòcrates van reiterar les crítiques al Govern de «començar la casa per la teulada». De Sousa va posar en dubte que les retallades anunciades suposin «un benefici prou important com per començar amb això», tot exemplificant que si en els serveis de fisioteràpia s’augmenta el percentatge de copagament de l’usuari, això farà que «molta gent no hi anirà i a la llarga és un perjudici per la CASS», doncs donarà lloc a recaigudes, per exemple.

Així, els socialdemòcrates defensen que «es poden fer moltes coses sense necessitat de retallar prestacions» i que cal atacar «el principi del problema». És a dir, replantejar les funcions del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), revisar les condicions dels prestadors, entre d’altres. «Sense això, solucionarem per poc temps», va assegurar De Sousa. Així mateix, consideren que cal una revisió «des de la profunditat i després el més accessori», del global al concret. I en el concret, com poden ser les retallades ja anunciades, doncs «si hi ha anàlisis fetes, és hora de posar les cartes sobre la taula», va reclamar Cornella.

Malgrat tot, el discurs dels socialdemòcrates va començar assegurant que el partit «no vol posar traves a cap text i endarrerir millores». Però alhora es té clar que tampoc es vol una nova llei, doncs l’actual text de la CASS data del 2008 fruit d’un «esforç polític considerable», per part de tots, i que «encara» no s’ha acabat de desenvolupar. «Sempre hi ha millores a fer», i estan d’acord a treballar «colze a colze» amb els demòcrates perquè així s’arribarà a «canvis bons per tothom», però «no pot ser que en tres anys hagin canviat els conceptes».

El Partit Socialdemòcrata (PS)  no s'estarà de braços plegats al Consell General. Així, tot i ser conscient que les seves iniciatives possiblement no prosperaran en estar en clara minoria, treballarà en l'elaboració de diverses proposicions de llei, que s'aniran presentant al llarg de la legislatura.

Ho va dir ahir el secretari d'organització del partit, Marc Cornella, que va anunciar que ja hi ha tres o quatre projectes "en cartera".

Una de les iniciatives serà una nova llei de la nacionalitat, que ja es va intentar tirar endavant sense èxit la passada legislatura, amb l'objectiu de reduir el nombre d'anys necessaris per adquirir la nacionalitat. El llindar per obtenir per naturalització la nacionalitat andorrana se situaria segurament en quinze anys, tot i que Cornella va recordar que la recomanació que ja estan fent els organismes internacionals és rebaixar-la a deu anys.
Un altre text legislatiu que els socialdemòcrates podrien presentar seria el referent a la funció pública, tal com havia declarat anteriorment el conseller general Gerard Barcia. El PS espera també que el projecte de llei que elaborarà el Govern sobre aquesta matèria tingui en compte la feina de les taules de treball que es van engegar la legislatura passada. Amb l'objectiu d'implicar la població en l'elaboració d'alguns dels textos, es podria convidar la ciutadania a través de grups de diàleg.

El PS va aprofitar també per tornar a recalcar que "no volem una nova llei de la CASS" perquè la que està vigent té només tres anys i va ser fruit del consens. "El que s'ha volgut des de DA és retallar les prestacions, cosa que complica de manera molt greu la vida als ciutadans", va opinar Noèlia Sousa, membre de l'executiva del partit. "Primer s'ha de parlar del més genèric i després anar a allò més concret", va afegir Cornella sobre  la reforma del model sanitari.

El Partit Socialdemòcrata (PS) tornarà a presentar al Consell General el projecte de llei per reduir de 20 a Aquest és un dels quatre projectes de llei en què l'executiva del partit i el grup parlamentari estan treballant i que ahir va avançar el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, recordant que els socialdemòcrates ja van intentar fer aquest canvi en l'anterior legislatura.

"Proposarem 15 anys de residència per accedir a la nacionalitat, tenint en compte que el Consell d'Europa en recomana 10", va assenyalar Cornella, qui no va voler avançar quins són els altres projectes en què s'està treballant.

A partir d'ara, el PS farà reunions setmanals entre l'executiva i el grup parlamentari per elaborar aquests projectes i presentar-los al Consell General. De la seva banda, Noelia de Souza, vocal del comitè executiu, va indicar que el partit presentarà tots el projectes de llei que consideri oportú tot i estar en minoria. "No ens estarem quiets, si ens tomben una llei, treballarem amb més ganes per tornar a presentar més lleis i que ens les tornin a tombar i tornar-les a presentar fins aconseguir que n'aprovin alguna".

Quant a la reforma de llei de la Funció Pública de la qual el PS va anunciar dimarts que presentarà una esmena a la totalitat, Cornella aposta per aprofitar els acords de la taula de la Funció Pública que "DA ha deixat al calaix". El PS, que té clar que s'ha de revisar el marc legislatiu de la Funció Pública, creu que els acords de la taula poden servir de base per reformar-la i "si DA ho creu oportú ens trobarà per treballar braç a braç".

Cornella també es va referir a la proposta d'una vintena d'exmilitants del PS de constituir un nou grup progressista. Defensant la llibertat a escollir el seu camí, va recordar que el PS ocupa i vol ocupar "l'espai progressista".

El Partit Socialdemòcrata (PS) tornarà a presentar al Consell General el projecte de llei per reduir de 20 a Aquest és un dels quatre projectes de llei en què l'executiva del partit i el grup parlamentari estan treballant i que ahir va avançar el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, recordant que els socialdemòcrates ja van intentar fer aquest canvi en l'anterior legislatura.

"Proposarem 15 anys de residència per accedir a la nacionalitat, tenint en compte que el Consell d'Europa en recomana 10", va assenyalar Cornella, qui no va voler avançar quins són els altres projectes en què s'està treballant.

A partir d'ara, el PS farà reunions setmanals entre l'executiva i el grup parlamentari per elaborar aquests projectes i presentar-los al Consell General. De la seva banda, Noelia de Souza, vocal del comitè executiu, va indicar que el partit presentarà tots el projectes de llei que consideri oportú tot i estar en minoria. "No ens estarem quiets, si ens tomben una llei, treballarem amb més ganes per tornar a presentar més lleis i que ens les tornin a tombar i tornar-les a presentar fins aconseguir que n'aprovin alguna".

Quant a la reforma de llei de la Funció Pública de la qual el PS va anunciar dimarts que presentarà una esmena a la totalitat, Cornella aposta per aprofitar els acords de la taula de la Funció Pública que "DA ha deixat al calaix". El PS, que té clar que s'ha de revisar el marc legislatiu de la Funció Pública, creu que els acords de la taula poden servir de base per reformar-la i "si DA ho creu oportú ens trobarà per treballar braç a braç".

Cornella també es va referir a la proposta d'una vintena d'exmilitants del PS de constituir un nou grup progressista. Defensant la llibertat a escollir el seu camí, va recordar que el PS ocupa i vol ocupar "l'espai progressista".

L'ordinació d'organització i funcionament dels comuns no arribarà finalment al Tribunal Consitucional (TC), tal com havia plantejat Francesc Casals, el conseller del Partit Sociadelmòcrata (PS) a l'oposició en el comú d'Escaldes-Engordany durant el dar­rer mandat.

Ha estat el mateix polític qui ha decidit fer marxa enrere i demanar al partit que no dugui el text a la justícia. I no perquè ja no pensi que no contradiu la Constitució. "El continuo trobant anticonstitucional, però he demanat que no es recorri contra una cosa que alguns membres del partit l'havien votat favorablement", va argumentar ahir a aquest rotatiu el mateix Casals. En aquest sentit, va exposar que ha preferit no posar la formació en la qual milita contra les cordes i davant d'una situació que podria resultar incòmoda tenint en compte que alguns companys socialdemòcrates sí que li van donar suport.

A les acaballes de la legislatura passada, els consellers d'Encamp (llavors a la majoria) i els d'An-dor­ra la Vella (al final del mandat la majoria que integraven es va trencar) van donar-hi el vistiplau. Però altres com els d'Escaldes (Casals) hi van votar en contra, mentre que altres com els de la Massana (amb Míriam Avellana al capdavant) es van abstenir. El motiu principal que van esgrimir els opositors al text, que es va elaborar a la reunió de cònsols la legislatura passada i que les minories de l'anterior mandat ja van posar en dubte pel paper que atorga als grups de l'oposició, era que les noves corporacions estan aplicant una llei que no ha passat pel Consell General i que, de fet, les qüestions relatives al funcionament dels comuns s'haurien d'haver regulat a través d'una proposició de llei i "passar pel sedàs del parlament".

Sessions a porta tancada
Un dels punts del text que han rebut més crítiques és la possibilitat que dóna de celebrar plens i votacions a porta tancada. El document ho fixa en determinats supòsits en què s'argumenti el dret a la intimitat reconegut per l'article 14 de la Carta Magna i prèvia aprovació per majoria absoluta. De fet, l'excònsol menor de la capital, Josep Vila, va manifestar els seus dubtes públicament, malgrat que va acabar donant suport al document.
Sobre la posició que ha de prendre el Partit Socialdemòcrata en tot aquest afer, la primera secretària, Judith Salazar, va recordar que es decidirà properament, en el marc d'un consell directiu ordinari. Malgrat que pràcticament va donar per descartat que el document es dugui al Tribunal Constitucional perquè "potser no s'ha d'entrar en una guerra interna al partit", va recordar que "com a mínim s'ha d'encetar el debat, fer una reflexió i agafar una línia consensuada al partit sobre l'afer". Salazar també va evidenciar reticències a l'ordinació sobre el funcionament dels comuns, i va manifestar que "som molts els que pensem que un reglament així no s'hauria d'haver aprovat mai" perquè la via més correcta era la de la llei.

La Guàrdia Civil va decomissar aquest dijous 289 paquets de tabac de contraban en una operació duta a terme a la duana de la Farga de Moles. El decomís es va produir a les 19.15 hores durant la inspecció a un Seat Ibiza.

Quan se n’adona que perdia el pèl?
Del dia a l’endemà. M’aixeco, vaig a la dutxa i tot ensabonant-me em queda a la mà un floc de cabell i el primer que em passa pel cap   és que és el més d’octubre i que ja passarà.

Però no passa.
No. Al cap de dos mesos ja no en tenia.

I sabia el que li succeïa?
No. Primer vaig anar a veure el doctor Verdaguer, que ens coneixem del Comitè Olímpic, i creia que era un dèficit de ferro, d’algun mineral, alguna vitamina... Després el doctor Marfany em va fer totes les analítiques, ressonàncies i proves existents i tampoc m’ho va poder solucionar.

Deu n’hi do... I vostè preocupada, oi?
Pensava que la palmava. Que em moria i no sabia de què!

Però el cos li feia mal, tenia mala salut?
I ara! Jo anava a treballar cada dia, competia en tir de precisió, com sempre... Però era horrible perquè intentava posar-me el cabell que em queia a les clapes que em quedaven als laterals del cap, plorant i intentant recordar la darrera vegada que m’havia depilat.

Quin patir! Però al final li troben què té.
Per casualitat. Va ser el dermatòleg de la meva mare, a qui vaig anar a veure perquè em receptés una crema hidratant. Va ser entrar a la consulta, veure’m i preguntar-me amb tota naturalitat  quant temps feia que era calba! Em vaig quedar parada. Va dir-me que el meu cas era de manual; una malaltia que pot sorgir per episodis d’estrès o nervis. Sabent-t’ho no vaig trigar a començar el tractament.

I interpreto que no funciona.
El doctor Garces em va dir que estava segur tornaria a tenir cabell. Hi ha casos d’afectats que al cap de vint anys l’han recuperat sense cap raó aparent. Vaig estar amb cortisona dos anys i mig i l’únic que vaig aconseguir és una mica de cabell curt que aviat va marxar en reduir la medicació.

I va provar una altra cosa?
No. Vaig decidir que era calba i que així viuria. Ho vaig acceptar tal qual. No me n’he amagat mai, mai no he portat perruca, tret d’uns dies per provar, però no m’agradava.

Hi pensa a recuperar el pèl?
Sí, però no m’hi obsessiono. Si veig alguna vellositat que m’apareix ho comunico als metges per e-mail. M’escolto però no m’observo, seria una bogeria.

La seva parella com va reaccionar?
No en tenia a l’època. L’he trobat després i també és calb!

Pel carrer la miren?
Sí. No m’importa, però de vegades he hagut de cridar l’atenció als maleducats. També n’hi ha que em demanen què em passa.

Quanta curiositat!
Un senyor em va preguntar si era càncer o alopècia perquè la seva filla pateix la mateixa malaltia. Ara som amigues.

Concretament, són les de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Selva, el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme el Barcelonès, les zones on és més probable que tingui incidència la segona tongada de nevades de l’onada de fred siberiana, que al vespre ja va començar a fer-se notar a la Costa Brava. Tot i que les nevades hi són menys probables, també se suspèn el transport al Bages, Osona i la Segarra.
El conseller Felip Puig va argumentar que la decisió respon que “és molt probable que coincideixin la nevada, encara que sigui lleu, temperatures baixes i gel a la carretera a les set del matí”, quan es comença a activar la mobilitat. Puig va remarcar que, per davant de tot, es volen prioritzar la “prudència i la precaució”.
El titular d’Interior va destacar també que la primera tongada de nevades “l’hem superada de manera raonable i prou eficientment”, i hi va afegir que les precipitacions registrades van tenir “un comportament bastant aproximat a les prediccions”.

Interrupció de les classes
Segons fonts d’Ensenyament, ahir van tancar 863 centres educatius, cosa que va deixar sense classe durant tot el dia o part 261.952 alumnes. A primera hora, van tancar una trentena d’escoles, una xifra que es va anar incrementant sobretot a partir de la recomanació de la Generalitat que les famílies que poguessin avancessin el retorn dels fills a casa, abans de les tres de la tarda. Així mateix, la major part de centres universitaris també van susprendre l’activitat docent.
Pel que fa a la circulació, al matí es van haver de tallar dues car­reteres locals del Montseny, i al vespre la C-31 entre Palafrugell i Santa Cristina d’Aro. Durant les primeres hores del dia, el més remarcable van ser dos accidents: un amb un mort i un ferit greu a la C-55 i un altre a Sant Boi de Lluçanès. En aquest últim, que va passar al migdia, s’hi va veure implicat un autocar amb 18 menors, cap dels quals va resultar ferit.
Paral·lelament, a França, 41 departaments es troben sota vigilància per les baixes temperatures i la neu, espencialment a l’est i el sud del país. Les autoritats van obrir albergs d’urgència i en alguns llocs s’han desplegat dispositius militars davant la possibilitat que sorgeixin problemes. Als departaments pirinencs i a Còrsega, on es preveuen nevades amb fins a deu centímetres de gruix, també s’ha alertat del perill que es formin plaques de gel a les carreteres.

EL NOMBRE DE MORTS A EUROPA ARRIBA A 150

L’onada de fred que recorre el continent afecta especialment els països de l’est d’Europa i la xifra de morts va augmentar ahir fins a 150, després de comptabilitzar-se menys de cent la jornada anterior. A Ucraïna es van identificar ahir una vintena de víctimes pel fred, i el nombre total al país és d’una seixantena. A Polònia, que va registrar temperatures de 30 graus sota zero, hi va haver nou noves víctimes i es va arribar a les 29. En altres països de l’est i centre d’Europa, a Romania van morir vuit persones, cinc a Bulgària, quatre a Hongria, tres a Txèquia, dos a Alemanya i un a Àustria.  
Les autoritats sèrbies van anunciar que unes 11.000 persones es van quedar aïllades per les nevades, i més de 600 passatgers que viatjaven en un tren a Itàlia es van veure bloquejats per la congelació dels frens i de la catenària. A Bolonya es va acumular més de mig metre de neu i es van tancar escoles. En un bon nombre de quilòmetres de les principals vies de comunicació italianes era necessària la utilització d’equipaments. A les Illes Britàniques també es va emetre una alerta per la baixada de les temperatures.  
La Creu Roja va anunciar la construcció d’albergs per a gent sense sostre en diferents països, com Ucraïna o Bielorússia. Segons informacions locals, la temperatura en algunes zones de Sibèria va arribar a 40 graus sota zero, i de 35 graus negatius a la capital del Kazakhstan, Astana, tot i que el vent va provocar una sensació de fred de menys de 50 negatius.