I ahir la batlle Azahara Cascales, una de les ponents de la taula rodona Contra la violència de gènere des de l’àmbit de la justícia organitzada pel Consell General i en què també prenien part les associacions de dones, va posar-se del costat de la reivindicació. “És una qüestió per replantejar”, va indicar. I és que va posar de manifest que els batlles d’instrucció “difícilment” poden imputar un delicte major, ja que “de forma prèvia s’han d’haver jutjat tres incidents de maltractament”. Va explicar que hi ha casos de dones que presenten una primera denúncia però que ja han estat prèviament agredides per les parelles i que, malgrat això, els batlles no poden acusar l’home de la falta més greu. Per això va proposar que “en un sol judici mirem de provar tots els maltractaments previs”.
El conseller socialdemòcrata Albert Font, que moderava la taula com a president de la Comissió legislativa d’Afers Socials, i el vicepresident de la mateixa comissió, el reformista Jaume Serra, es van compromete a tractar el tema per impulsar la modificació legislativa necessària. Amb anterioritat, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que estava entre el públic, havia lamentat que no s’hagués fet “res” malgrat que el 2007, quan ella ocupava un escó al Consell, ja va deixar un informe en què s’advocava per aquesta reforma. “El Consell ha de legislar perquè si no la justícia no pot actuar”, va afirmar.
La justícia
A la taula també van intervenir-hi Maria Teresa Armengol, per part del Consell Superior de la Justícia; el president de la Batllia, David Moynat; el fiscal general, Robert Ampuy; el fiscal adjunt, Alfons Alberca;?la magistrada del Tribunal de Corts, Concepció Baron; i el degà del Col·legi d’Advocats, Joan Miquel Rascagneres. Els interventors van deixar clar que la justícia està molt sensibilitzada contra la violència de gènere, però que el problema necessita d’un tractament molt més ampli que no pas el judicial i van insistir que s’ha d’apostar per l’educació. El fiscal Alberca va posar de manifest que els maltractaments s’originen ja en edats adolescents i per això va aprofitar per recalcar que “la llei del menor està desfasada i s’ha d’actualitzar perquè els nanos a punt de fer 18 poden ser tan perillosos i igual d’agressisus com els que en tenen 19”. Respecte de la demanda d’un batlle de família, el president de la Batllia va indicar que ateses les xifres de causes d’aquest àmbit que s’instrueixen “no semblaria justificable un batlle de família; l’especialització hauria d’anar complementada amb d’altres esferes del dret”.
Finalment, Joan Miquel Rascagneres va manifestar que el Col·legi està disposat a fer guàrdies per assessorar dones víctimes de la violència de la parella.
EN ESTUDI D'AMPLIACIÓ DELS HORARIS D'ATENCIÓ
El vestíbul del Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir al migdia l’acte de rebuig a la violència envers les dones, coincidint amb la diada internacional contra aquesta xacra. La ministra Cristina Rodríguez va recordar algunes iniciatives impulsades recentment amb l’objectiu de millorar l’atenció a les víctimes, com ara el reclamat número de telèfon de tres dígits (181) per atendre les víctimes, i en van anunciar d’altres, com ara una ampliació dels horaris d’atenció per part de les treballadores socials. “Les dificultats no tan sols sorgeixen de dilluns a divendres i per això estem treballant molt seriosament, perquè les treballadores socials donin una cobertura més important en aquest àmbit”, va comentar. Respecte al projecte de pisos d’acollida, va manifestar que es tracta d’una iniciativa que encara està en una fase incipient però que, en qualsevol cas, l’objectiu és “protegir i donar seguretat a les dones”.
L’acte també va servir per iniciar la campanya de recollida de signatures de denúncia contra la violència masclista i la secretària de l’Associació de Dones Migrants i d’Andorra (ADMA), Teresa Cabanas, va llegir el manifest elaborat conjuntament amb l’Associació de Dones (ADA) amb motiu del dia internacional. En l’escrit, els col·lectius de dones van incidir que calen mesures de protecció per a les dones i els fills, una major coordinació entre els estaments afectats i també polítiques de prevenció i educació, “especialment entre la població jove”.