Antoni Mesa havia tornat un dimecres a la nit en evident estat d’embriguesa. En el registre al qual se sotmet els presos en tornar al centre se li va trobar una petita quantitat de droga. Segons fonts properes al cas, aquest fet va enfurismar el reclús, que va amenaçar el guàrdia. El presoner tenia clar que, entre la possessió de droga i les amenaces, quan l’afer arribés en un informe al Tribunal de Corts se li acabarien els beneficis penitenciaris i perdria el tercer grau.
El protocol actual dels agents penitenciaris, segons fonts del cos, fixa que quan té lloc un incident d’aquest tipus s’ha d’elaborar un informe i enviar-lo a les autoritats judicials. És en últim cas el Tribunal de Corts, instància que tutela tots els presos, qui concedeix i retira els beneficis als reclusos. Com que l’incident va tenir lloc de nit, l’informe es va redactar el dia següent i, segons les mateixes fonts, la resolució pot arribar a tenir-se en una setmana. I durant tot aquest temps els guàrdies no tenen cap mitjà per impedir que els presos continuïn gaudint del tercer grau.
Com era d’esperar, vista la difícil situació a la qual havia de fer front, Antoni Mesa, tal com va sortir al matí, ja no va anar a treballar i no va tornar a dormir a la presó. En algun moment del dia va marxar del país, presublimement a Espanya, i ara es troba en recerca i captura internacional.
PETICIONS REITERADES
Les mateixes fonts van confirmar que el cas de Mesa no és el primer que s’han trobat en els últims temps de presos que aprofiten el tercer grau per no tornar a la presó. Concretament hauria tingut lloc com a mínim tres vegades abans de l’afer Mesa. Els agents haurien demanat diverses vegades disposar de més mitjans que els permetessin evitar que un reclús surti al matí de la presó si el dia abans ha protagonitzat algun incident. Segons altres fonts del centre penitenciari, aquesta petició s’hauria fet tant a l’equip que dirigia l’anterior ministre, Antoni Riberaygua, com al que ara encapçala Víctor Naudi. L’únic que se’ls ha facilitat és un petit protocol que indica que en cas d’un incident greu s’ha d’avisar la policia. Els agents penitenciaris, segons les mateixes fonts, consideren que no té cap sentit que s’hagi de fer venir un cos especial diferent quan hi ha un incident. Afegeixen que aquest protocol no ajuda a evitar les fugues amb tercer grau i insten que es prenguin mesures.
UNA VIDA FARCIDA DE DELINQÜÈNCIA, DROGUES I PRESÓ
El delicte més greu pel qual s’ha processat Antoni Mesa Fuentes al llarg dels seus quaranta anys ha estat l’acusació per l’homicidi del portuguès Joaquim Cardoso, amb qui compartia habitació el 1991. El Constitucional el va absoldre de la condemna de deu anys ferms després d’haver estat jutjat en ser extradit des de Portugal. A la sortida de la presó el seu lletrat anunciava que arran de l’experiència viscuda Mesa pensava “allunyar-se del vici, els robatoris i les xoriçades”. Res més lluny de la realitat. L’aleshores jove de 25 anys només acabava d’iniciar una llarga sèrie d’estades a la Comella, on tornava vint dies després en ser enxampat amb un vehicle furtat.
Mesa va ser precoç a entrar en el món de la delinqüència. Els primers fets il·lícits els va protagonitzar amb tretze anys i la primera condemna li va arribar amb la majoria d’edat. Des de llavors s’ha convertit en un habitual a les sales de tribunals per robatoris, furts, agressions, consum de drogues, injúries i enfrontaments amb la policia. Mentre estava fugit a Portugal va tenir problemes per usar cotxes robats al país en uns fets relacionats amb el segrest d’un empresari. I en tornar se’l va detenir per incendiar vehicles i un bar a Sant Julià, i després van venir robatoris i aldarulls i enfrontaments amb el cos de seguretat. L’última condemna, el desembre del 2007, va ser per robar i consumir droga.
Mesa vincula els comportaments delictius a la ingesta d’alcohol i estupefaents, i en més d’una ocasió ha reclamat ajut psicològic perquè es manifesta “incapaç” de controlar-se.