El ministre de Finances no va voler avançar cap possible data per tenir tancat el text apel·lant a la “lògica prudència” que han de moure aquests processos, però sí que va remarcar que “la voluntat de totes dues parts és accelerar”. Bona mostra d’aquesta intenció, va indicar, és el fet que ja s’ha produït una primera reunió entre les delegacions dels dos països, un acte que va tenir lloc a París ara fa uns dies.
El tret de sortida a aquesta negociació és, segons va apuntar Cinca, “la resposta que emana d’una carta enviada pel ministeri de Finances al ministre francès” on es demanava, justament, encetar les converses. I és que, per l’executiu que encapçala Toni Martí, assolir aquest acord amb París és un pas vital per aconseguir que l’obertura de l’economia al capital estranger pugui ser realment efectiva. “Sense convenis de no doble imposició difícilment obtindríem els fruits desitjats”, va assegurar el portaveu del Govern, que va voler mostrar-se “esperançat i confiat” que el procés pugui arribar a “bon port”.

Predisposició absoluta
Un element que, segons el Govern, permet ser optimista sobre la possibilitat d’aconseguir aquest objectiu és el fet que “de forma paral·lela al vistiplau per a les converses ja s’hagi fet una reunió”. Des d’Andorra es vol remarcar “la predisposició absoluta” per assolir aquest acord i, per això, “hi posarem tots els mitjans disponibles”. Cinca va admetre que el tancament del conveni es pot veure allargat per la proximitat de les eleccions a la presidència de la República, però entén que aquest factor no ha d’acabar impedint que, ja sigui abans o després dels comicis, s’assoleixi el pacte necessari per tancar el document.
El portaveu de l’executiu va reconèixer que s’afronta aquest procés amb el “handicap” que suposa no haver signat cap altre acord similar i, per tant, a diferència d’altres països, “no tenim un model preestablert”. Cinca va explicar que “anem amb un es-­bor­rany del que creiem que hauria de ser vist des de la realitat andorrana”. Una altra complicació és que “no tenim encara el marc fiscal consolidat”.
El conveni amb França serà, segons el ministre de Finances, “una garantia i una targeta de presentació potent” a l’hora de demanar negociacions per a acords amb altres estats, com ara Espanya, una de les altres prioritats. El portaveu va admetre que el procés amb Madrid està pendent “del parèntesi” de les eleccions, però va recordar que “sabem perfectament la voluntat d’Andorra”.
El Govern també va acordar ahir accelerar les licitacions d’obra pública previstes al pressupost per donar “aire” al sector de la construcció. Ara per ara, es trauran a concurs tres actuacions de consolidació de talussos per un valor de 498.000 euros. També es va nomenar Pere Roquet nou secretari general de l’Organisme de Cooperació Transfronterera.

PUNTS DE LA FUNCIÓ PÚBLICA A DEBATRE

“Fer una llei que no estigui permanentment qüestionada.” Aquest és l’objectiu que el Govern vol assolir amb els sindicats a l’hora de negociar el futur nou text sobre la Funció Pública. Així ho va explicar ahir el portaveu, Jordi Cinca, que va indicar que no s’oblidaran els 32 punts acordats amb l’anterior executiu, però sí que va posar en relleu que “es revisaran i es debatran” per veure “si són compatibles amb el model de funció pública que volem i econòmicament sostenibles”. De fet, el ministre de Finances va voler posar en relleu que “molts dels punts que es van tancar ja són oberts per veure si es poden incorporar”.
Sobre el calendari de preparació de la llei, el portaveu de l’executiu va optar per ser prudent i va recordar que “apostar per buscar el consens i el diàleg requereix que es doni més temps”. És per això que no es vol donar sensació d’acceleració. Per al Govern, un termini a complir, això sí, passaria perquè el text que s’hagi d’entrar al Consell General estigués enllestit abans de final d’any, com a molt tard.

L'ALVAL DE VALLNET, A MANS DE LA BATLLIA

El Govern ja té la comunicació oficial per part de Vallnet del dipòsit d’un aval per fer front a la sanció econòmica imposada pel cas de la depuradora d’Anyós. Jordi Cinca va reconèixer que aquest aval té “uns condicionants” –bàsicament la reclamació que no es faci efectiu fins que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg es pronunciï sobre el cas– i va explicar que, des de l’executiu, s’ha tramès tota la informació a la Batllia perquè “ens diguin què hem de fer” i “estem esperant quina resposta ens donen”.
El ministre de Finances va voler recordar que l’afer de la depuradora d’Anyós es tracta “d’un cas que ja està fa temps a la via judicial”, que ja està “amb una sentència ferma” i que, des del Govern, “només podem acatar-la i demanar-ne l’execució”. Ara bé, Cinca va admetre que el fet que per part de Vallnet s’hagi dipositat l’aval per fer front a la sanció d’1,8 milions d’euros pot entendre’ns com que “l’empresa està disposada a pagar”.

L’extennista considera que els dos homes van cometre un delicte d’apropiació indeguda i d’administració deslleial respecte a vuit milions d’euros situats en els comptes andorrans de la jugadora i dels quals desconeix el parador. La causa es troba encara en procés d’instrucció, però durant l’any passat van haver de declarar a Andorra tant l’advocat Castellanos com Javier Sánchez Vicario, germà de la jugadora. El pare també havia estat citat, però finalment es va acceptar el certificat mèdic conforme es trobava greument malalt i no estava en condicions de declarar davant d’un tribunal.
La història comença en el període en què Arantxa tenia fixada la residència fiscal a Andorra, des del 1989 fins al 1993. La tennista dipositava a bancs andorrans els diners que ingressava. Es calcula que va arribar a tenir uns catorze milions d’euros. Els comptes estaven gestionats, segons l’actual capitana de l’equip espanyol de la Copa Federació (la Davis femenina) pel seu pare, Emilio Sánchez Benito, i l’advocat Bonaventura Castellanos. Ella rebia una assignació per a les despeses. En aquells anys la tennista estava centrada en la carrera professional i defensa que tota la gestió econòmica estava delegada al pare. Dels 14 milions, els advocats d’Arantxa Sánchez consideren que n’hi ha vuit que no es pot establir on han anat a parar. Els altres sis haurien estat enviats a través de diferents paradisos fiscals, però aquests sí que es troben controlats.

Desviament de fons
En la querella presentada, els advocats de l’exguanyadora del Roland Garros apunten que s’haurien produït desviacions de fons. Concretament es parla de la inversió, sense el consentiment de la titular, d’uns 3,5 milions d’euros en els fons Madoff. S’acusa també de possibles compres de vehicles a noms de tercers amb els diners dels comptes. Al mateix temps es parla de la “desaparició de 5,5 milions d’euros” que estaven destinats a fer front al pagament de la multa imposada per Hisenda a l’esportista en considerar que la residència fiscal a Andorra no era justificable. Ha d’abonar quatre anys d’impostos. La via andorrana és només una de les que té obertes Arantxa Sánchez en el procés contra la gestió del patrimoni. La tennista calcula que durant els disset anys de carrera va aconseguir uns ingressos d’uns 45 milions d’euros. El juliol del 2011 va presentar una demanda als jutjats de Barcelona contra el pare i l’advocat per recuperar tres habitatges de propietat. El primer és un pis de luxe a la Diagonal de Barcelona, residència habitual dels pares, i a més hi ha dos apartaments a S’Agaró. Els advocats insten a eliminar l’usdefruit vitalici per als pares del pis de la Diagonal i dels dos apartaments de la costa, a partir del fet que consideren que Bonaventura Castellanos els va concedir sense el consentiment de la filla. La representació legal de la jugadora destaca que es pretén posar a la venda els habitatges per poder fer front a la multa que ha de pagar a Hisenda.

UN LLIBRE ON HO EXPLICA TOT

Arantxa Sánchez Vicario ha estat portada en múltiples mitjans de comunicació després que es fes públic el contingut del llibre ¡Vamos! Memorias de una lucha. En el text explica que no es parla amb cap membre de la família degut a la gestió econòmica que van fer del patrimoni acumulat durant els anys a les pistes. Destaca que quan es va retirar es va trobar la decepció perquè l’havien “deixat sense res, endeutada amb Hisenda i les meves propietats són molt inferiors a les del meu germà Javier, que al llarg de la seva vida ha guanyat molt menys que jo”. Denuncia que la mare la criticava per qualsevol cosa que decidia per compte propi “i era estrany quan alguna cosa que jo em comprava li agradava”. Durant tota la carrera esportiva va estar controlada pels pares i finalment el trencament va arribar després que la família s’oposés a l’enllaç de la tennista amb Pep Santacana. Es van oposar “rotundament a l’enllaç”. Reconeix que s’ha endut una gran decepció en veure que el seu germà Emilio s’ha posat al costat de la resta de la família. “Ell era la persona en què jo dipositava la meva confiança.”

Si en les classificatòries ja es preveia que podia fer una cosa important, en les finals ho va confirmar. Lluís Marín va aconseguir el seu millor resultat en una prova de la Copa del Món. En el boarder cross de l’estació canadenca de Blue Mountain va acabar en la cinquena posició.

L’equip nacional va complint els objectius amb què anava als Campionats d’Europa que se celebren a Pelvoux. Joan Albós era el que sortia amb el repte d’estar entre els vint primers en la cursa individual. I ho va aconseguir, acabant en el 18è lloc.

La policia ha detingut quatre persones per cometre furts amb força en diversos establiments del Principat, que probablement van tenir lloc el mes de gener passat.

El cost de la ràdio i la televisió públiques s’ha anat reduint progressivament des del 2008 per l’important esforç de contenció en la despesa que s’ha fet. Així ho va voler transmetre ahir el director general de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA), Jordi Marticella, just quan l’equip directiu està a punt de ser rellevat.

I, de fet, la reacció massiva ha continuat al lloc web aquesta setmana en cada notícia relacionada amb la qüestió, on centenars de lectors han volgut expressar el seu parer.
Els internautes, però, han continuat reaccionant sense pausa i s’han aplegat al voltant de les xarxes socials, com Twitter i Face­book. En aquesta última s’han reunit més d’un miler de persones per organitzar-se i manifestar el seu rebuig. Ha estat al voltant del grup AD800, creat dilluns passat per “tota aquella gent que vulgui expressar les seves inquietuds, preocupacions, la falta d’ètica en general”, tal com anuncien els mateixos impulsors. A la pàgina es van reproduir a centenars els comentaris, les reflexions i les queixes dels membres per qüestions com els salaris dels cònsols, la situació de la consellera general Meritxell Mateu o envers la classe política en general. De fet, se’n penjaven desenes per minut i tothom responia els comentaris i les reflexions de la resta sense descans. Les adhesions al grup s’han anat multiplicant les dar­reres hores sense parar i a tota pressa.
Els participants al fòrum han plantejat accions de tot tipus per manifestar el rebuig a la mesura, com ara l’organització de mobilitzacions ciutadanes i l’impuls d’una iniciativa legislativa popular. També, especialment durant la tarda d’ahir, es van anar penjant articles de premsa sobre el cas i muntatges fotogràfics en què s’expressaven els mots “decepció”, “traïció”, “manca de confiança”, “emprenyament” i “desconten­tament”.

DA FA SILENCI I CINCA ES "FELICITA" PER MARÍN

Queda clar que la polèmica per la pujada dels sous de les cònsols de Sant Julià i Escaldes ha provocat una important incomoditat a DA. Membres de l’executiva van optar ahir per no pronunciar-se sobre el tema fins que no es tracti en una propera reunió. Tampoc no es van manifestar des del grup parroquial que dóna suport a Montser­rat Gil, UL. En canvi, sí que va parlar del tema el portaveu del Govern, Jordi Cinca, que va remarcar que “el nostre missatge sempre ha estat que calen ajustos i fer una crida inequívoca que faran falta sacrificis i actuarem només en aquesta línia”.
El ministre de Finances es va “felicitar” pel fet que “Trini Marín i Marc Calvet hagin entès que la situació requeria rectificar el plantejament perquè no s’adequava a la línia de DA que ha fet seva l’executiu”. Preguntat sobre si el Govern recomanaria a la cònsol laurediana que també fes marxa enrere en la pujada salarial, Cinca va recordar que “no tenim aquesta potestat perquè els comuns tenen autonòmia financera i són ells els que han de decidir”.