Per mi, perd més el Barcelona sense Messi que el Madrid sense Ronaldo”, va comentar Xavi en vigílies de la jornada de Lliga en la qual ni el madridista jugarà a Mestalla, ni Messi –a causa de la lesió patida dimecres– contra l’Espanyol, com finalment va confirmar l’equip mèdic del Barça.
Pel jugador de Terrassa, l’argentí “no està picat amb ningú” perquè “no té aquesta personalitat. És competitiu amb l’equip que té davant, però individualment, sempre pensa en el col·lectiu”. Per això, Xavi va insistir que tenir “el millor jugador del món treballant per al grup és fantàstic”. Xavi, que va insistir que opinava “sense ànim de comparar”, va   subratllar que Messi “està per sobre de qualsevol futbolista”, i va recordar que ha guanyat la Pilota d’Or “amb la major diferència de punts de la història”.

“Amb ganes de guanyar”
Més enllà de la comparació entre tots dos futbolistes, el Barcelona afronta dissabte el derbi contra l’Espanyol “amb ganes de gua-nyar, però sense espines clavades”, va dir Xavi amb referència al matx de la temporada passada, en el qual els blanc-i-blaus van imposar-se per 1 a 2. I hi va afegir:?“Des que tinc consciència futbolística en categories inferiors, el gran rival del Barcelona sempre ha estat l’Espanyol, i és cert que allò de l’any passat no ens porta bons records, però tampoc no hi ha ànims especials de revenja.”
El barcelonista també va recordar que l’últim derbi va quedar “condicionat per l’expulsió de Keita”, i va assegurar que un partit així “és sempre imprevisible encara que ells no arribin en un bon moment després de quatre der­rotes”. Així mateix, el centrecampista va lamentar la baixa d’Iván de la Peña per al matx. “Ells perden la seva filosofia i nosaltres el millor del món”, va dir.
Finalment, sobre el futur del Barcelona a la Champions, Xavi va comentar que li és indiferent el rival amb qui s’hagi d’enfrontar en vuitens, “encara que Lió, Bayern i Milan són els més complicats”. També va situar el Chelsea com el “rival més rocós” de la competició continental.

PIQUÉ I VALDÉS REINVINDIQUEN LA IMPORTÀNCIA DEL MUNDIAL

El defensa del Barcelona Gerard Piqué va destacar ahir la importància del Mundial de clubs, que el seu equip jugarà a Abu Dhabi, com una oportunitat de ser considerat “el millor club del món” si obté el títol. “Per a aquest equip”, va apuntar, “tots els títols són una prioritat, però és cert que aquest suposa una motivació especial perquè si el guanyes, ja pots dir que ets el millor del món”. Encara que va reconèixer que el lesionat Messi és “una peça molt important per a l’equip”, Piqué va reivindicar el col·lectiu en recordar que sense l’argentí, el Barça “rendeix i surt endavant”.
Mentrestant, el porter Víctor Valdés va assegurar que el Barça no es permetrà el luxe de caure en la relaxació a la cita internacional, la semifinal de la qual jugarà dimecres que ve. Valdés va recordar que el 2006 l’Internacional de Porto Alegre va sorprendre el combinat de Rijkaard “i fins i tot ens va anul·lar”, però va insistir que aquest any “el Mundial arriba d’una altra manera, després de bons resultats i confiança en l’equip”.

És, no obstant això, només el més proper en el temps dels diversos projectes que mantindran el director andorrà encara una llarga temporada per terres alemanyes. Després l’esperen quatre òperes, entre les quals La Cenerentola, de Rossini.
Olé! romandrà en cartell al llarg dels dos primers mesos de l’any vinent. “A l’Òpera de Friburg –explica Rechi el projecte– he fet ja altres produccions i conec el teatre, conec els cantants de la companyia estable, i va sorgir la idea de fer un espectacle divertit, amb temes de sarsuela, perquè hi senten una gran passió per la música espanyola.” Se li va acudir salpebrar-ho amb un irònic joc al voltant dels tòpics. Com la paella. I l’escenari esdevé una caòtica cuina televisiva on s’ensenya a cuinar el plat típic per excel·lència dels estiueigs a Mallorca.
Fragments de La corte del faraón, La del manojo de rosas, La verbena de la paloma o El barberillo de Lavapiés estructuren musicalment la proposta. Una selecció feta per Rechi i els mateixos cantants, en un espectacle que van bastir una mica entre tots, a partir d’improvisacions.

Un públic “verge”
El públic alemany, apunta Rechi, connecta molt bé amb la sarsuela, una mena d’equivalent al gènere de l’opereta, molt arrelat en la seva tradició musical. A més, l’espectador germànic té uns plantejaments molt oberts a l’hora d’anar a un espectacle, explica el director andorrà: “A diferència de nosaltres, van als espectacles sense una concepció prèvia, a deixar-se sorprendre, una mica verges, possiblement perquè han vist molt, perquè hi ha molta tradició.”
Al marge, Rechi assegura que els espectadors són molt participatius i que se sent encantat amb els col·loquis que solen produir-se en freqüents trobades entre el públic i els artistes.  

El primer verdi
Rechi s’ha sentit molt còmode a l’hora de concebre aquest espectacle, indica, perquè li deixava les mans lliures per anar aixecant el muntatge. Una llibertat que queda un pèl restringida quan el que fa és enfrontar-se al muntatge d’una obra ja preexistent. Com és el cas d’Un ballo in maschera, l’òpera de Giuseppe Verdi que prepara per al mateix escenari. “Estic nerviós, perquè és el primer Verdi que faig”, confessa. També està il·lusionat amb el repte, evidentment. Tot haurà d’estar a punt per a l’estrena fixada el 13 de març vinent. Les representacions, fins al juny.
Per portar a bon terme el desafiament compta amb la col·laboració de l’escenògraf Alfons Flórez, amb qui treballa habitualment i qui, com ell, també ha format part dels equips de Calixte Bieito.
La fase de concepció i disseny del muntatge està ja força desenvolupada. “Sovint se’n fa una lectura molt política, però nosaltres intentarem un plantejament més existencialista, al voltant del que passa pel pensament d’algú que s’enfronta a la mort”, avança.
Visualment, jugaran amb projeccions i una estètica actual. Per què? “Perquè pertanyem a la nostra època i es tracta d’explicar una història que ens sigui propera. És clar que també pots fer un tractament modern de la trama i els personatges amb escenografia d’època. I a la inversa.”

UNA ALTRA TEMPORADA MOLT CARREGADA DE PROJECTES

La temporada següent, la 2010-2011, també ve prou carregada per a Rechi de projectes de feina a Alemanya. Una cosa porta a l’altra, explica sempre. De moment, no ofereix més dades sobre els escenaris per als quals treballarà –“És que encara estem tancant els acords”–, però sí sobre quins són els títols a què s’haurà d’enfrontar. El primer, cronològicament, serà El rei Roger, de Karol Szymanowski, una obra que aquesta temporada s’ha representat al Liceu barceloní. O sigui que el repte a superar tampoc no és poca cosa.
Després vindrà el torn de La Cenerentola, una de les òperes més populars de Gioacchino Rossini. I més endavant, el muntatge d’Adriane Lecouvreur, l’única obra que es representa actualment d’un autor no gaire conegut, el calabrès Francesco Cilea (1866-1950).
I cap proposta de feina més propera, geogràficament parlant? “Potser hi ha alguna cosa que es pugui lligar a Espanya, però de moment seria avançar-se massa. El problema és que en òpera es treballa amb molta antel·lació i ja estic programant coses fins al 2012, mentre que en teatre et truquen com qui diu d’un dia a l’altre i és molt difícil conciliar ambdues coses”.

Obama va reconèixer en el discurs la contradicció entre que se li hagi concedit el guardó i que fa només deu dies ordenés l’enviament de 30.000 soldats més a l’Afganistan.
El premiat va indicar davant una audiència d’un miler de persones, encapçalades pels reis Harald i Sònia de Noruega, que la guerra no s’ha de glorificar i que el seu cost és “elevat”, però que “els instruments de la guerra tenen un paper per mantenir la pau”. Segons la seva opinió, encara que es desitgi la pau, “la creença que és necessària rarament és suficient per aconseguir-la”.
El dirigent nord-americà va al·ludir també des del principi del discurs a les crítiques que consideren prematur que se li hagi concedit el prestigiós guardó quan només fa 11 mesos que té el càrrec. Així, va reconèixer que els seus “èxits són escassos” en comparació amb premiats anteriors.
En la seva al·locució, Obama va repassar les propostes de política internacional i va subratllar que el compromís dels EUA amb la seguretat global no flaquejarà mai, però també va matisar que “el país no pot actuar sol”. També va defensar la seva política d’oferir un diàleg als règims hostils, com ho va fer amb Birmània, Corea del Nord o l’Iran.
D’altra banda, el president del comitè Nobel noruec, Thorbjorn Jagland, va afirmar que Barack Obama ha aconseguit “canvis determinants” en un “curt espai de temps”. Entre les fites del president dels EUA, Jagland va citar que “la diplomàcia multilateral ha tornat a guanyar una posició central” durant el nou mandat, i que “els estàndards internacionals es tornen a respectar”.

Els empresaris del ram estudien incrementar, amb vista a l’any vinent, els sistemes de seguretat per evitar que es reprodueixin fets com els de la setmana passada, quan un grup de lla­dres s’hauria endut objectes i diners de les habitacions dels cli­ents allotjats. Almenys, segons s’ha pogut confirmar, en quatre hotels d’Andorra la Vella, tot i que és probable que s’acabi amb un balanç més nombrós.    
Segons han explicat fonts dels establiments afectats, la instal·lació de més sistemes de seguretat se centraria especialment als passadissos, per poder controlar el personal que hi circula. En aquest sentit, els responsables hotelers han detectat que la major part d’aquests actes delictius tenen lloc en èpoques amb molta concentració de turistes. En ponts com el passat de la Puríssima o dies amb força afluència d’esquiadors es fa difícil poder controlar amb eficàcia qui entra o qui surt de les habitacions. Els atacts detectats durant el cap de setmana passat, amb tot, s’haurien comès a l’hora de dinar, quan hi ha menys gent a les habitacions.
El modus operandi utilitzat per als furts és minuciós i requereix una certa preparació i discreció al­hora. Amb l’ajut d’un petit trepant –possiblement dotat amb silenciador– els assaltants feien un orifici minúscul al costat del pany, hi introduïen una petita vareta per fer caure la balda del darrere de la porta i d’aquesta manera accedien a les habitacions. Finalitzat l’escorcoll i abans de marxar, els lladres tapaven els forats amb massilla, per eliminar qualsevol evidència del furt.

Assegurances
Els hotelers enquestats pel Diari han manifestat que disposen de pòlisses d’as­segurances per cobrir les despeses que es puguin originar dels furts, ja sigui dels que cometen persones alienes als establiments com els que pugui eventualment dur a terme algun treballador de les instal·lacions. En el cas dels robatoris registrats els primers dies d’aquest pont, alguns dels afectats ja ha denunciat els fets davant la policia. Amb tot, el cos d’ordre no descarta que hi hagi més víctimes, que no s’haurien adonat que els faltava res durant l’estada.

BALANÇ DE NOU DETINGUTS DURANT EL PONT

La policia va detenir nou persones durant el pont de la Puríssima, segons el comunicat facilitat pel mateix cos. Sis persones van ser controlades per delictes contra la seguretat pública, una altra per un delicte contra la salut pública, una més per atemptar contra la integritat física i moral, i una més per furt. A més, la policia també va detallar que s’havien constatat dos furts de mercaderia en establiments co­mercials, que havien estat resolts, i tres robatoris amb força en diferents establiments hotelers. El comunicat també destaca les 19 contravencions penals que els agents han portat a terme per introducció d’haixix i de marihuana per part de turistes, presumptament per a consum propi. Les quantitats intervingudes són de 39,6 grams de marihuana i 87,1 grams d’haixix.

I per estalviar es temen que la parapública apliqui una reducció dels serveis i de les proves que fins ara estaven incloses en el sistema de cobertura de la seguretat social.
De moment, però, la CASS no ha convocat els diferents col·lectius per negociar els convenis, després que fos la mateixa parapública la que va denunciar els acords. Oficialment, la seguretat social ha comunicat que els convenis s’havien de denunciar perquè els professionals mèdics han de passar a pagar-se la cotització de la branca malaltia, que fins ara estava subvencionada per la mateixa parapública.

Diferent afectació
Els autònoms hauran d’abonar a partir d’ara uns 390 euros de cotització a la seguretat social pels conceptes de malaltia i vellesa, quan abans eren uns 290. La xifra és l’equivalent al 20% del salari mitjà (1.970 euros) que la CASS ha utilitzat com a referència per determinar quant havien de pagar els autònoms. Fins ara havien cotitzat 288 euros, amb la qual cosa l’increment ha estat de 100 euros mensuals per a tots els treballadors per compte propi. A canvi, però, tindran dret a la baixa laboral, una prestació de què abans no gaudien.
L’afectació, però, és diferent per als professionals mèdics. Per un acord del 1968, quan es va crear la CASS, els metges i altres sanitaris convencionats tenien subvencionada la cotització de la branca malaltia. Fruit de l’acord, fins ara no pagaven 290 euros sinó uns 140.  En aquests casos el canvi de passar a pagar pràcticament 400 euros cada mes ha provocat el malestar en els professionals. Alguns col·­lectius estan mantenint reunions per determinar quin posicionament conjunt prenen davant de la parapública.

NORMATIVA PER AL REEMBORSAMENT DELS VIATGES SANITARIS

El Govern ha aprovat el reglament pel qual es regularà l’atorgament de les prestacions de reemborsament de les despeses de desplaçament i d’allotjament per als assegurats que hagin de viatjar a l’estranger per rebre l’assistència o el tractament que no poden tenir al Principat. La normativa és una de les que es necessitava per a la correcta aplicació de la nova Llei de la CASS, que va entrar en vigor l’1 de novembre passat.
El nou text, que es publicarà al BOPA els dies vinents, estableix que els desplaçaments sotmesos a aquestes prestacions seran els que es duguin a terme únicament quan el tractament o la prova de diagnòstic no es puguin practicar al país. En tot cas, la CASS assumirà les despeses del viatge (anada i tornada), els àpats i l’allotjament sempre dins del límit de les tarifes de responsablitat i només quan el pacient no pugui tornar a Andorra el ma­teix dia. En cas que s’acudeixi a un centre convencionat, el pagament serà del 90% de les ta­­rifes de responsabilitat per al transport sanitari i del 75% en el cas del transport col·lectiu o individual, i per a les despeses d’allotjament i de l’acompanyant. Aquest darrer ajut, a més, només s’atorgarà en cas que sigui necessària la presència d’aquest acompanyant per a l’acte sanitari i que es compleixin certs requisits. Ser beneficiari d’una pensió d’invalidesa de la categoria B, ser menor d’edat o estar incapacitat judicialment són algunes d’aquestes condicions.
L’àrea de control sanitari de la parapública serà la responsable de decidir si el pacient té dret o no a rebre la prestació. Per sol­­·licitar-la, l’assegurat haurà de presentar un informe signat per un metge autoritzat a exercir al país en què es justifiqui la necessitat del desplaçament, de l’allotjament i de la presència de l’acompa­nyant. L’acord previ de la CASS no serà necessari en casos d’urgència o quan el desplaçament es faci en ambulància.

I per estalviar es temen que la parapública apliqui una reducció dels serveis i de les proves que fins ara estaven incloses en el sistema de cobertura de la seguretat social.
De moment, però, la CASS no ha convocat els diferents col·lectius per negociar els convenis, després que fos la mateixa parapública la que va denunciar els acords. Oficialment, la seguretat social ha comunicat que els convenis s’havien de denunciar perquè els professionals mèdics han de passar a pagar-se la cotització de la branca malaltia, que fins ara estava subvencionada per la mateixa parapública.

Diferent afectació
Els autònoms hauran d’abonar a partir d’ara uns 390 euros de cotització a la seguretat social pels conceptes de malaltia i vellesa, quan abans eren uns 290. La xifra és l’equivalent al 20% del salari mitjà (1.970 euros) que la CASS ha utilitzat com a referència per determinar quant havien de pagar els autònoms. Fins ara havien cotitzat 288 euros, amb la qual cosa l’increment ha estat de 100 euros mensuals per a tots els treballadors per compte propi. A canvi, però, tindran dret a la baixa laboral, una prestació de què abans no gaudien.
L’afectació, però, és diferent per als professionals mèdics. Per un acord del 1968, quan es va crear la CASS, els metges i altres sanitaris convencionats tenien subvencionada la cotització de la branca malaltia. Fruit de l’acord, fins ara no pagaven 290 euros sinó uns 140.  En aquests casos el canvi de passar a pagar pràcticament 400 euros cada mes ha provocat el malestar en els professionals. Alguns col·­lectius estan mantenint reunions per determinar quin posicionament conjunt prenen davant de la parapública.

NORMATIVA PER AL REEMBORSAMENT DELS VIATGES SANITARIS

El Govern ha aprovat el reglament pel qual es regularà l’atorgament de les prestacions de reemborsament de les despeses de desplaçament i d’allotjament per als assegurats que hagin de viatjar a l’estranger per rebre l’assistència o el tractament que no poden tenir al Principat. La normativa és una de les que es necessitava per a la correcta aplicació de la nova Llei de la CASS, que va entrar en vigor l’1 de novembre passat.
El nou text, que es publicarà al BOPA els dies vinents, estableix que els desplaçaments sotmesos a aquestes prestacions seran els que es duguin a terme únicament quan el tractament o la prova de diagnòstic no es puguin practicar al país. En tot cas, la CASS assumirà les despeses del viatge (anada i tornada), els àpats i l’allotjament sempre dins del límit de les tarifes de responsablitat i només quan el pacient no pugui tornar a Andorra el ma­teix dia. En cas que s’acudeixi a un centre convencionat, el pagament serà del 90% de les ta­­rifes de responsabilitat per al transport sanitari i del 75% en el cas del transport col·lectiu o individual, i per a les despeses d’allotjament i de l’acompanyant. Aquest darrer ajut, a més, només s’atorgarà en cas que sigui necessària la presència d’aquest acompanyant per a l’acte sanitari i que es compleixin certs requisits. Ser beneficiari d’una pensió d’invalidesa de la categoria B, ser menor d’edat o estar incapacitat judicialment són algunes d’aquestes condicions.
L’àrea de control sanitari de la parapública serà la responsable de decidir si el pacient té dret o no a rebre la prestació. Per sol­­·licitar-la, l’assegurat haurà de presentar un informe signat per un metge autoritzat a exercir al país en què es justifiqui la necessitat del desplaçament, de l’allotjament i de la presència de l’acompa­nyant. L’acord previ de la CASS no serà necessari en casos d’urgència o quan el desplaçament es faci en ambulància.

Els treballs per a l’aplicació d’aquestes mesures, que la corporació va decidir tirar endavant per complir la Llei de seguretat i salut en el treball, aprovada ara fa un any pel Consell General i en vigor des de l’abril passat, es van iniciar ja el juny del 2008. Llavors, el comú va encarregar la realització dels plans a l’empresa Pirineu Payma, amb un pressupost de 29.400 euros. L’objectiu era elaborar-ne un per a cada instal·lació: les escoles bressol del Pas i d’Encamp, els dos centres esportius, el mateix edifici del comú, l’alberg de la Baronia o el Museu Casa Cristo, entre d’altres. En total, aquests plans afectarien 320 empleats de la corporació, a part dels usuaris.
El cònsol major de la parròquia, Miquel Alís, va destacar la importància d’aquest projecte, ja que “hem de complir la llei”. El mandatari encampadà va voler destacar que l’objectiu principal “no és només protegir els edificis comunals, sinó, sobretot, el que és més important, garantir la seguretat dels seus treballadors i ocupants”.

Preparació i simulacre
Els treballs van tenir una primera fase que va consistir en l’estudi de cadascun dels edificis i la redacció del pla. A les 19 instal·lacions comunals es van analitzar els principals riscos, els mitjans de protecció que calien per garantir la seguretat i quin era el millor protocol possible en cas que es necessités una evacuació d’emergència. Posteriorment, es va procedir a la seva implantació, amb la formació per als treballadors i la realització dels simulacres, que fa dies que s’estan portant a terme, i ahir va ser el torn del Complex esportiu i de la llar d’infants.
“Estan funcionant bé. Ara estem esperant els informes de cada simulacre per saber què ha funcionat i què cal millorar”, va explicar Alís. De la seva banda, el cap de l’àrea de prevenció dels bombers, Òscar Llovet, va indicar que “s’ha trobat alguna mancança en algun mitja tècnic o en el factor humà, però fins ara la valoració general que puc fer és força favorable”.

PROVA AMB BONA NOTA

oc abans de tres quarts d’onze del matí, l’alarma d’incendis de l’escola bressol dels Esquirolets va començar a sonar. En una de les habitacions s’havia detectat fum. Ràpidament, els 30 treballadors de la llar d’infants van procedir a aplicar el protocol i a evacuar els 80 nens que, en aquell moment, es trobaven a l’edifici. Tot era només un simulacre, però la reacció va ser perfecta: en poc més de tres minuts es va completar el desallotjament.
El pla d’autoprotecció va funcionar de manera satisfactòria, sobretot pel factor humà, que, com va explicar posteriorment el cap d’àrea de protecció dels bombers, Òscar Llovet, és “clau” en aquestes situacions. Els nens van ser evacuats per les tres sortides de l’edifici i portats al lloc previst de trobada: la sala de la Valireta. La directora de l’escola, Virgínia García, va ser la darrera a marxar del centre, després d’assegurar-se que ningú no es quedava a l’interior. Tretze minuts després de sonar l’alarma, tres camions de bombers procedents de Santa Coloma i Canillo van arribar al lloc i van completar l’exercici, simulant l’extinció del foc.
La valoració del simulacre va ser positiva. Llovet va recordar que el temps previst en circumstàncies normals per al desallotjament és d’uns sis minuts, a la vegada que va destacar la necessitat d’estar preparats per a una situació límit, i més en un lloc “molt delicat”, com ara un llar d’infants. I els nens s’ho miraven encuriosits, tot i que no es va poder evitar que uns quants es posessin nerviosos i se’ls escapés algun plor.