L'odi als estrangers mostrat per algunes persones arran de la darrera cavalcada de Reis de la conurbació Andorra la Vella-Escaldes, on va participar per primer cop una associació cultural lusa, m'ha fet veure el poc que s'avança en alguns temes des de la nit dels temps.
Els anys van passant, els protagonistes d'aquestes situacions canvien, però [...]
L'odi als estrangers mostrat per algunes persones arran de la darrera cavalcada de Reis de la conurbació Andorra la Vella-Escaldes, on va participar per primer cop una associació cultural lusa, m'ha fet veure el poc que s'avança en alguns temes des de la nit dels temps.
Els anys van passant, els protagonistes d'aquestes situacions canvien, però el rerefons sempre és el mateix: una repugnància profunda, un sentiment de malvolença envers qui sembla diferent, qui és diferent als ulls d'algú. Un algú que en cap cas es planteja la possibilitat que sigui ell el diferent, evidentment.
Quan els científics plantejaven que la Terra girava al voltant del Sol, radicalment diferent al concepte llavors en vigor, eren condemnats pels seus contemporanis. Quan les desgràcies causades per la mala gestió de la cosa pública arribaven a un cert punt, sempre es trobava un col·lectiu culpable, arribant-se a executar el seu genocidi. Quan en democràcia s'acosten unes eleccions, el tema immigratori aflora entre els partits populistes forçant de vegades els postulats dels progressistes.
En el nostre àmbit, abans de les manifestacions con-tràries a la comunitat portuguesa arran de la cavalcada de Reis, he anat observant també el creixement de la xenofòbia contra els treballadors fronterers, causada per la manca de llocs de treball.
El primer reflex sempre és el mateix: proteccionisme a ultrança de la cosa nacional. Primer els d'aquí, després els d'enllà. Raonament simplista entre els que hi hagin, com si tothom sabes fer de tot i pogués fer-ho a tota hora.
Ràpidament, quan puja l'escuma d'aquestes fermentacions xenòfobes, surten veus reclamant tolerància, integració, adaptació, etc. Reacció normal per fer front a la intolerància, la segregació, el rebuig i la confrontació violenta, però que comporta l'acceptació de la diferència, en acceptar que cal ser tolerant amb qui és diferent. Aquest postulat proposa una actitud basada en allò que ens separa, no pas en el que ens uneix.
Davant d'això sempre intento aplicar el mateix principi: preguntar-me què és el que ens uneix, què és el que ens fa iguals a totes i a tots, més enllà dels nostres orígens. La resposta és invariable, com un principi físic: cap de nosaltres vol ser infeliç ni vol patir.
La recerca, doncs, de la felicitat, del benestar, mitjançant diferents receptes amb una única i igualitària destinació ens uneix a totes i a tots. Tots som iguals.
Per això clamo i reclamo "igualància". No busqueu la paraula al diccionari. Malauradament, encara no hi és…
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
