Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Destacat

◄ Mostrant de 2401 a 2420 ►

Externalitzar

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Davant d’aquesta conjuntura adversa, les corporacions plantegen alternatives com la d’externalitzar serveis. El comú d’Encamp pretén transferir la gestió de la zona esportiva del centre sociocultural a una empresa privada per alleugerir les càrregues econòmiques de la corporació. La resta el seguiran en breu amb propostes en la mateixa línia. La qual cosa torna a posar de manifest que, per un cantó, el volum de despeses assumit durant la bombolla immobiliària és insostenible; i per l’altre, l’absurditat de construir a cada parròquia instal·lacions sobredimensionades i molt cares de mantenir. Però ara ja és tard i cal trobar solucions als problemes plantejats. La via de la privatització pot ser una sortida òptima sempre que es tinguin presents una sèrie de prerrogatives. En primer lloc, el més important és que el procés es faci amb la màxima transparència i rigor davant els ciutadans. En segon lloc, garantir que els serveis que ara estaven a l’abast de tothom no només siguin accessibles a una minoria i que mantinguin uns nivells de qualitat equiparables, si no millors, des del moment en què es demana un esforç econòmic superior. Aquesta responsabilitat recau de forma exclusiva en els comuns, perquè són els responsables d’establir els criteris per optar a la privatització, i està a les seves mans la possibilitat d’atorgar ajuts quan es consideri que es donen les condicions. Les empreses privades, com és lògic i necessari, sempre buscaran maximitzar els beneficis. L’alternativa que ara enceta el comú d’Encamp és una de les múltiples cares del prisma que es dibuixa amb les possibles sinergies que es poden establir entre sector públic i sector privat i que en els països de l’entorn és cada vegada més usual. La crisi econòmica obliga les administracions a buscar solucions per fer front a les necessitats quan el volum d’ingressos ha caigut en picat. La línia d’aprimar les estructures de les corporacions en serveis que no són de primera necessitat és només una alternativa. El principal, però, és no tornar a repetir errors flagrants del passat.

La FIS estudia eliminar la prova de la Supercombinada

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Aquesta modalitat és la combinació d’una baixada de descens o supergegant i una mànega d’eslàlom. Aquestes dues disciplines posen a prova la polivalència dels corredors, ja que combinen les disciplines de màxima velocitat, el descens i el supergegant, amb la disciplina més tècnica de totes, l’eslàlom, però la Federació Internacional d’Esquí (FIS) està estudiant treure-la perquè és molt costosa organitzar-la i televisivament no té audiència. Aquestes són les idees que es van poder extreure de l’anterior congrés de la FIS celebrat a Zurich (Suïssa). Mentre, el calendari a llarg termini té estipulada la supercombinada fins al 2015-2016 i a partir de llavors no surt la supercombinada.
Segons fonts federatives, aquesta notícia no és gens bona per als equips petits i la decisió definitiva es prendrà el pròxim congrés de la FIS que es celebrarà a Corea el mes de maig. “Estava al cas i és una llàstima, perquè és una disciplina molt maca, descens seguit d’eslàlom”, va reconèixer el jove esquiador andorrà, Kevin Esteve, el corredor que havia assolit el millor resultat en una supercombinada. “És una bona disciplina, però entenc la FIS quan vol treure-la perquè en les curses FIS i en les de Copa d’Europa no es fan ja. A més, el calendari de Copa del Món està molt atapeït”, va indicar Esteve.
Els petits països com Andorra quan competeixen a la supercombinada surten amb dorsals alts i tenen més opcions d’assolir millors resultats. “Per a nosaltres és millor que estigui, però per la FIS és una bona decisió”.
Un dels esdeveniments que últimament està tenint més volada per a les televisions són els City Events que enguany es realitzarà a Moscou, tot i així, els petits països com Andorra no poden competir.

Balanç de Kevin Esteve
L’exigent calendari de Kevin Esteve té coartada i l’objectiu està clar: agafar experiència abans d’assolir resultats. Un cop el jove esquiador andorrà es trobava a Andorra després d’arribar de Sochi (Rússia) va dedicar un petit espai de temps per realitzar balanç junt amb el seu entrenador, Xavier Bellsolà. “Estem treballant en un projecte a llarg termini i aquestes proves de Copes del Món serveixen per agafar experiència. No busquem resultats i si necessitem experiència per el futur”, va reconèixer Kevin Esteve, que va mostrar-se optimista. “És evident que he evolucionat i tècnicament he fet molts progressos”. De la seva banda, el seu entrenador va rompre una llança a favor de l’esquiador i el va encoratjar. “Kevin és dels més joves del circuit de la Copa del Món i el posem aquí perquè les Copes d’Europa estan últimament molt descafeïnades”, va indicar. Per a Kevin Esteve competir a nivell mundial “és molt enriquidor”. Ara només falten millors resultats.

ROGER VIDOSA FREGA EL PODI A LAC BLANC

A prop del podi. L’esquiador de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) Roger Vidosa va finalitzar en quarta posició al gegant FIS de Lac Blanc amb un temps d’1’53”84, a només 56 centèsimes del primer, el suís Fernando Schmed. El podi va estar copat per dos suïssos més: Beat Gafner i Marc Pfister. Vidosa va treure 30,79 punts FIS i l’altre andorrà que va competir va ser Marc Oliveras, que va acabar en vuitena posició amb una marca de 1’54”50. “El resultat de Vidosa és positiu perquè marca la bona línia que s’ha de seguir, però s’ha de baixar dels 30 punts FIS perquè ho pot fer”, va dir el director tècnic de la FAE, Carles Visa, que també va valorar el vuitè lloc de Marc Oliveras. “És molt bon resultat perquè va haver de remuntar.”

Sant Isidre entra al taller de restauració

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

L’obra que el Mestre de Pal –que els experts han identificat com el duet d’escultors catalans format per Isidre Clusa i Agustí Claramunt– va construir per dedicar al patró dels pagesos a petició dels feligresos massanencs durant la segona meitat del segle XVII és a mans de les dues especialistes en conservació i restauració del departament de Patrimoni Cultural. Sant Isidre, literalment, ha entrat al taller. Igual com ho han fet les altres imatges que constitueixen la iconografia, més aviat poc destra, del conjunt retaulístic. Però no pas tota l’obra podrà ser tractada a les instal·lacions d’Aixovall. Una bona part del moble barroc haurà de ser treballat in situ. En la llista de prioritats de retaules a restaurar, el del Sant Isidre massanenc ocupava un dels llocs privilegiats. Ho recorda Mireia Tarrés, una de les dues especialistes del departament.
“La policromia estava força aixecada”, explica Tarrés, que diu que el tractament poc varia si es fa in situ o si es fa en un taller. Ara, és clar, el que canvia són les condicions de treball. A l’església, o hauran d’aixecar una bastida o s’hauran d’enfilar a l’altar. “I?quan agafes un retaule, és una feina força exclusiva.” Per això van d’un en un. Sense pressa però sense pausa. Del retaule massanenc –el tercer que al seu temps es va encomanar al Mestre de Pal des de la Massana– primer se’n farà tot l’estudi i documentació. Després es restaurarà l’estructura i, més tard, s’atacarà les talles. Les imatges dels sants. Hi ha sis grans figures a banda del Pare Etern del cimal i de les tres escenes de la predel·la. Més enllà de Sant Isidre, en el primer pis hi ha, també, una talla de Sant Nicolau de Bari (a l’esquerra segons mira l’espectador) i una altra de Sant Agustí. Cada sant protagonitza una de les escenes de la predel·la. El patró dels pagesos i titular de l’homenatge que es ret amb la construcció del retaule és una talla de força valor. I força malmesa quant a la pintura. Segons els experts de la Universitat de Girona que han treballat en la catalogació de les obres de l’edat moderna (bàsicament retaules, però també pintures del període barroc) que hi ha al Principat, la imatge de Sant Isidre té una expressivitat, una estimulació anatòmica, un moviment corporal i una vestimenta prou detallada que fan pensar que “o bé és la millor peça” que van esculpir Clusa i Claramunt “o bé és reaprofitada” d’un altre retaule. Un element subjectiu però visible que pot fer pensar en el segon escenari és que la talla és molt gran per a la fornícula en què va encaixada.

Segon pis
La majoria dels elements estructurals del primer pis s’hauran de refer in situ. Quan els experts de Patrimoni Cultural i els dos fusters que els acompanyaven van voler desmuntar l’obra, van descobrir que bona part dels elements que configuren el treball estructural estaven enganxats entre ells a partir de claus i puntes. Aquest lligam no és original. Data dels anys seixanta, segons Mireia Tarrés, quan es van fer obres a l’església i es va decidir fixar els elements de fusteria de l’estructura per assegurar-los. Les peces dels retaules, però, haurien estat concebudes al seu dia per encaixar entre si. I per suportar-se amb el propi pes. Les puntes i els claus, però, han fet témer que si es forçava es danyés encara més l’obra. I només ha estat retirat el segon fis i la cimera. En aquest darrer tram, a banda del Pare Estern, hi ha una petita talla de Sant Miquel i una altra imatge que representa un altre arcàngel. Al segon pis, l’espai central l’ocupa Santa Llúcia, amb Sant Vidal a la dreta i Sant Marc evangelista a l’esquerra. Un cop es netegi i es fixi la policromia (on mana més el verd i el vermell que el daurat), i es reintegrin les zones perdudes, es farà el procés químic adient per matar els corcs. Per desinsectar la fusta. Quan surti del taller, Sant Isidre farà millor cara.

Canillo redueix la inversió un 49% aquest any

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

L’ens, que va iniciar la labor social el 1987 amb la creació d’un programa de beques per als joves i posteriorment va ampliar els àmbits d’actuació, compta actualment amb un pressupost anual per a acció social proper al milió d’euros.
Des de la fundació van destacar que en l’àmbit de l’educació i el coneixement, des del 1988, i amb caràcter anual, han atorgat beques de postgrau a l’estranger a joves del país i que 173 joves s’han beneficiat d’alguna d’aquestes ajudes de mèrit. Fruit d’aquest programa, l’any 1995 es va crear l’Associació de Becaris de la fundació i també col·labora amb la Universitat d’Andorra, a través d’un conveni que té com a objectiu facilitar l’accés als cursos d’especialització.
D’altra banda, va ressaltar la promoció d’activitats per a la gent gran, perquè “mantinguin una vida activa i participin en les oportunitats que ofereixen la societat del coneixement i les noves tecnologies”. I amb aquest objectiu s’ha creat l’Espai, un centre social d’activitats i formació on des de l’any 1998 s’han registrat prop de 6.300 inscripcions.
L’ens també és membre del patronat de la Fundació ONCA i de la Fundació ENA, de l’Associació Festivals d’Ordino, que organitza anualment el Festival Internacional Narciso Yepes i el concert de Cap d’Any, i partner dels Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, que promou el Festival Internacional d’Orgues. El conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, va destacar que “la Fundació ha esdevingut l’orgull del nostre banc”, i que s’està “fent més proper el nostre servei a la societat i ajudant a fer créixer el nostre país”.

El PS diu que els demòcrates posen en perill el pacte d’Estat de la CASS

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Des de les files del PS consideren que el document és un text tancat i divulgat, i que no té cap sentit seure en una taula a negociar, quan “tenim la sensació que només ens volem com a convidats de pedra i no com a part activa en els continguts de la reforma”. Naudi espera que a la reunió sobre els canvis a fer a la CASS que avui mantindran els dos grups amb representació al Consell se’ls expliqui si els onze punts genèrics presentats són una base per començar a parlar i donen marge a la negociació, o “si DA està posant en perill el pacte d’Estat”.
Quant als onze punts del projecte, el president del PS considera que la reforma que vol fer DA s’allunya molt del seu model, ja que “l’únic objectiu que té és aconseguir la sostenibilitat financera de la CASS i no garantir l’estat del benestar, la justícia social i els drets dels treballadors”. Naudi, en espera de la posició oficial que avui farà pública el grup parlamentari socialdemòcrata, va criticar que el document proposi crear una llei de finançament de la Seguretat Social que acompanyaria cada any la de pressupostos amb un mecanisme d’adaptació i revisió periòdic. També va mostrar el seu rebuig a la creació d’una caixa separada d’accidents laborals on les empreses dels sectors amb més risc associat d’accident cotitzarien més. “Són criteris d’assegurança privada i hi estem totalment en contra.”
D’altra banda, els socialdemòcrates també van lamentar la negativa de DA a debatre sobre la reforma de la Llei de nacionalitat i la reducció de 20 a 15 dels anys de residència per tenir-ne dret que proposa el PS. Naudi considera que DA fuig “un cop més d’estudi per evitar problemes” i el convida a fer un debat intern per dur a terme una reforma “ben senzilla”.

La fiscalia reclama mecanismes més àgils per a la incapacitació

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Alberca va assenyalar que el procés d’incapacitació es regeix per una llei del 2004 “harmònica amb els països europeus quant al sistema de garanties i inclús és molt garantista”, però hi va afegir que“seria interessant fer-la més àgil”. I?és que el fiscal general va apuntar que pot arribar a ser necessari obrir fins a quatre procediments per dur a terme un procés d’incapacitació i que, per tant, el termini que comença amb les valoracions dels metges forenses i culmina amb la resolució judicial i la designació d’un tutor pot alentir-se tranquil·lament un any. Per això, va insistir que s’hauria d’apostar per “un procediment més àgil que s’aglutinés dins del mateix òrgan judicial”.
Alberca va apuntar alguna deficiència tècnica més de la llei.?Per exemple, que únicament permet designar un tutor. I va apuntar que això comporta problemes quan el tutor designat és un dels progenitors però al cap del temps la parella s’acaba trencant. Pot provocar que aquell progenitor que no és tutor acabi perdent qualsevol dret sobre el fill, va assegurar.
Tots els ponents van insistir que incapacitar algú en cap cas significa degradar-lo, sinó que es tracta d’una eina “de protecció”. El fiscal general va explicar que les famílies que arriben a la justícia és perquè sovint ja pateixen “un problema insostenible”, perquè “la percepció social és que la incapacitació és degradar la persona, restringir-li els drets i sí que se li restringeixen drets, però per protecció”.
Juan José López Burniol va posar de manifest que “és necessari incapacitar” quan la persona discapacitada “pot tenir una vida activa en molts aspectes”, i llavors pot estar sotmesa “que la puguin enganyar, a patir un accident”. “S’ha de passar el petit trauma d’incapacitar perquè és el menor d’ells”, va insistir l’exmagistrat i notari, que va recordar que hi ha “gradacions” en aquesta resolució.
El notari també va defensar que els tutors han de sortir del nucli més proper, la família. Si no pot ser, “les fundacions són absolutament necessàries”, va remarcar. En aquest sentit, va apuntar que allà on no arribin les de caràcter merament privat ho han de fer les públiques (va indicar que la meitat de comunitats autònomes espanyoles en tenen una). A Andorra, la Fundació Tutelar funciona des del 2007.

Conflicte pels nous lloguers de les consultes a l’hospital

| 17/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Són del parer que la pujada és il·legal en tractar-se de percentatges que multipliquen per molt la tarifa actual. Fins ara, els lloguers dels despatxos tenien el que es pot considerar un preu polític. Es tractava d’una quota que englobava, no només l’arrendament, sinó la resta de despeses de funcionament, incloses les d’administració, neteja, calefacció, electricitat, comptabilitat, seguretat o fins i tot l’aparcament. Fonts de l’hospital van explicar que els contractes eren diversos, ja que hi ha diferents mides de consulta, de dies d’utilització o de serveis contractats. Com a indicatiu del desfasament en relació amb el mercat s’apunta que hi havia cambres per les quals s’estava pagant 48 euros mensuals. Cal tenir en compte que hi ha contractes que fa dues dècades que estan en vigor i que no s’han anat actualitzant a l’evolució de preus.
Com a exemple d’increment es pot esmentar un cas estàndard d’una consulta que estigués pagant uns 300 euros i que ara podria passar a pagar-ne uns 700 o 900 segons la mida. També s’ha de discernir entre aquelles d’un sol ocupant o les que tenen diferents metges. Sumant diferents facultatius, segons les mateixes fonts, es podria arribar a 1.500 euros. Els metges, però, posen un exemple ben diferent. Concretament, una consulta que actualment abonava uns 400 euros mensuals i que ara podria passar a pagar uns 2.000. Aquest 500 per cent es considera injustificat i susceptible de ser portat als tribunals.

Crítiques d’altres metges
El preu polític de les consultes havia generat fortes crítiques per part del col·lectiu mèdic que està situat fora del centre. La crítica es basava en el fet que consideraven que els preus eren molt econòmics i molt allunyats de la realitat del mercat a la qual han de fer front els que no tenen la consulta a la clínica Meritxell. Entenien que l’hospital estava afavorint una competència deslleial. L’argument que donaven es fonamenta en el fet que per a un doctor amb consulta pròpia les despeses de funcionament se’ls enduen una part important. El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha patit una retallada d’un 25% en la dotació pressupostària. A més, ha tingut lloc una baixada de tarifes, per exemple un 10% en hospitalització i cirurgia, això farà baixar aproximadament uns dos milions d’euros els ingressos previstos per al 2012. Dins de la política de la direcció d’optimitzar els recursos s’ha decidit actualitzar la mensualitat dels lloguers de les consultes de la clínica per adaptar-les al mercat. La direcció de l’hospital va trametre una carta a tots els professionals afectats pel lloguer. Els comunicava que a mesura que vagin finalitzant els contractes, hi haurà una aplicació de tarifes molt superior. No hi ha un preu establert perquè cada professional sanitari té unes especificitats. Diferent nombre de metres quadrats, de dies que utilitza el despatx per setmana o altres variables de despesa segons l’especialitat mèdica.
Els metges que s’han mobilitzat de moment són els que tenen la renovació del contracte de forma més o menys immediata. Des de l’hospital s’insisteix que l’actualització és inevitable i que s’han fixat unes tarifes que volen ser un reflex del cost real dels serveis. S’ha establert un règim tarifari unificat.

Alfons Alberca alerta sobre la llarga durada dels processos d’incapacitació

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 31 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La legislació per a la tutela de persones que no es poden valdre per elles mateixes encara és jove al Principat, ja que es va aprovar a finals de l’any 2004, i és per aquest motiu que encara ha de fer moltes passes per mirar de respondre a les necessitats de les famílies que recorren a aquesta normativa.

El River no aixecarà el peu de l’accelerador contra l’Oviedo

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La millor versió del BC River Andorra vol seguir marcant diferències amb la resta de conjunts de la categoria i dissabte té una important cita a la pista de l’Oviedo (19.00 hores). El conjunt asturià estava passant per una bona ratxa de resultats fins que la setmana passada va visitar el camp del CB Prat Joventut i va encaixar la derrota més dura de la temporada en caure per un contundent 101-53.

Els ‘recordmans’ mundials seran a l’estrena del calendari a Grau Roig

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 8 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Tot just ha acabat de concloure la Copa del Món d’esquí alpí de Soldeu que ja n’arriba una altra, aquesta vegada de quilòmetre llançat, una espectacular modalitat que es va estrenar a Andorra l’any passat. En tan sols un any la pista Antenes-Pitu Figueras ha passat a formar part del màxim calendari d’aquesta especialitat. Serà els dies 25 i 26 d’aquest mes.

Voluntat de servei durant 25 anys

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La Fundació Crèdit Andorrà celebra aquest any el seu 25è aniversari. Tot va començar el 1987 amb la creació d’un programa de beques per als joves i des de llavors els àmbits d’actuació de la fundació s’han ampliat, sempre sota l’eix vertebrador de la formació, per contribuir “al desenvolupament educatiu, social i cultural de la població”.

Toni Martí rep el comissari europeu de Drets Humans per conèixer la situació del Principat en aquest àmbit

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Entre aquest dijous i divendres, Hammarberg s'entrevistarà també amb el ministre d'Afers Estrangers, Gilbert Saboya; el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila; i la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, així com amb diverses ONG del Principat i pronunciarà una ponència a la Universitat d'Andorra.
Després del seu viatge, el comissari emetrà un comunicat amb les conclusions extretes sobre la situació dels drets humans a Andorra, en base als tres paràmetres establerts (violència domèstica, la discriminació i el sistema de control dels drets humans).

El comissari europeu de Drets Humans visita el Consell General

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Thomas Hammarberg es reunirà aquest dijous a la tarda, a les 15.30 hores, amb el cap de Govern, Antoni Martí. A més, està previst que durant els dos dies de visita a Andorra s'entrevisti amb el ministre d'Afers Estrangers, Gilbert Saboya; el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila; i la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, a més del Raonador del Ciutadà i algunes ONG. Entre els actes previstos, figura una conferència que pronunciarà Hammarberg a la Universitat d'Andorra sobre els drets humans.

Baró tem que la confiança política per encarar el pacte d'Estat de la CASS no sigui al 100%

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Ho ha declarat el president del grup parlamentari, Ladislau Baró, que al temor expressat i ha afegit que els dos models de seguretat social que defensen DA i PS no estan tan diferenciats "com s'ha intentat fer creure". Tot i això, Baró ha explicitat que "quan no hi ha pacte és culpa de dos" i que "en el seu moment vam intentar transmetre un optimisme moderat, però expressem alguns dubtes". El president dels parlamentaris demòcrates també ha marcat en l'horitzó tenir els textos sobre la reforma de la CASS enllestits el mes de setembre per començar la tramitació parlamentària. L'objectiu seria que els pressupostos del 2013 ja poguessin contemplar l'impacte econòmic de la reforma. Baró ha fet aquestes declaracions a 24 hores de la reunió que mantindran els dos grups parlamentaris i el Govern per començar a tractar els eixos de la reforma que dimecres va fer públics la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez.

Donar gat per llebre

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

O com fer miolar la llebre a Encamp per justificar l'arbitrarietat Mentre UP+DA ens venia la llebre durant la campanya de la necessària contenció de la despesa en l'apartat dels recursos humans i criticava a bastament contractacions dutes a terme per l'anterior corporació, que diuen que no eren necessàries, no els ha calgut gaires dies per [...]

O com fer miolar la llebre a Encamp per justificar l'arbitrarietat

Mentre UP+DA ens venia la llebre durant la campanya de la necessària contenció de la despesa en l'apartat dels recursos humans i criticava a bastament contractacions dutes a terme per l'anterior corporació, que diuen que no eren necessàries, no els ha calgut gaires dies per ensenyar el llautó -permetin- me l'expressió- de l'arbitrarietat més absoluta.

En la sessió del 19 de gener del 2012 el consell de comú va aprovar el funcionament de les comissions permanents. L'article 10 d'aquest document recull que en les reunions de les comissions s'informarà de les qüestions que afectin temes d'organització de personal, però les propostes sobre aquesta matèria les trametran per escrit conjuntament els presidents de les comissions i el cap del departament afectat al departament de Recursos Humans que, si escau, en proposarà la resolució a la junta de govern.

Uns dies més tard, i amb la voluntat -diuen- de dotar els responsables dels departaments de l'autonomia necessària per a la correcta gestió del personal al seu càrrec, van acordar proposar al consell de comú l'aprovació de la modificació d'aquell apartat fent-ne desaparèixer la responsabilitat dels presidents en la signatura de la dita documentació. Excel·lent iniciativa si la voluntat real és aquesta, però si l'objectiu és que la junta de govern no hagi de prendre un acord en contra del que proposa i signa un conseller responsable d'una comissió: mèu (en el sentit onomatopeic).

En aquest marc, i en la sessió de consell de comú d'aquest dilluns, la companya Eluska Galdós demanava el torn de paraula per copsar de la majoria els criteris que utilitzava la junta de govern per acordar una modificació horària d'un treballador. Sé que és una pregunta amb resposta fàcil, però quan la resposta pot fer-te posar de peus a la galleda i descobrir que ens han donat gat per llebre, la millor opció és mirar els companys de la majoria perquè confirmin que també saben fer veure que potser tampoc han entès bé la pregunta. Evidentment, la resposta és clara: la junta de govern valora els criteris que els responsables de cada departament els posen damunt la taula. Només faltaria.

Arribats a aquest punt jo em demano: si la junta de govern acorda la modificació horària d'un eventual perquè l'informe diu que cal reduir de 30 a 20 hores l'horari d'un treballador perquè no hi ha prou feina, ¿per què acorda mantenir a raó de 40 hores setmanals un treballador eventual d'un altre departament si l'informe, signat pels responsables del departament i el president de la comissió, diu que amb una jornada de 20 hores n'hi ha prou? D'entrada, he de dir que ja sap greu haver de recórrer a la redacció d'un breu article perquè algú ens confirmi que sí que s'ha estat arbitrari en la presa d'aquesta decisió, però el que ens sabria més greu de tot plegat és si aquesta arbitrarietat pot ser justificada per alguna d'aquelles raons que faria lleig si es fessin públiques.

Així doncs, si la junta de govern justifica la proposta de modificació de funcionament de les comissions permanents dient que s'ha de dotar d'autonomia els responsables de les àrees per a la correcta gestió del personal al seu càrrec, ¿quina exigència tècnica demanarem al responsable de qualsevol àrea del Comú d'Encamp a l'hora d'elaborar un informe si se sap que la junta de govern l'esquivarà arbitràriament?

Si aquesta és la manera d'aplicar els criteris de prudència i estalvi que es va prometre als ciutadans de la parròquia durant la campanya, demanem que aquests criteris de prudència i estalvi s'apliquin igual per a tots, però sobretot, abans de fer recaure la responsabilitat de les actuacions sobre els comandaments de les àrees, demanem que quan encetin l'estudi per regularitzar la situació del personal eventual i garantir-ne la seguretat en el treball que van prometre, el plat que s'hi cuini sigui llebre de veritat i l'arbitrarietat s'hagi esfumat de la taula de la junta.

Ladislau Baró diu que el debat sobre la nacionalitat dispersa més que no pas concentra esforços

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Baró ha expressat "la necessitat de no obrir massa melons abans que no tanquem algunes qüestions", ni la de "tenir molts fronts oberts sense acabar de tancar-ne cap". Baró ha dit que al grup parlamentari encara no han aprofundit sobre el tema, negant que el motiu siguin possibles discrepàncies internes, sinó que 'no pensem que sigui un tema prioritari en aquest moment'. Però ha afegit que sí que creu que el debat sobre la rebaixa de la nacionalitat no només s'hauria de vincular a la dels drets econòmics com va exposar el PS, sinó també al de la doble nacionalitat en la línia de "desincentivar que hi hagi dobles nacionals permetent que els professionals andorrans puguin exercir fora de les nostres fronteres".

DA afirma que el debat de la nacionalitat “dispersa més que ajuda”

| 16/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Ho va afirmar ahir el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, que es va mostrar partidari “de no obrir massa melons” abans de finalitzar-ne d’altres. I aquests altres melons tenen noms i cognoms: obertura econòmica (i tot el que en penja) i reformulació de la Seguretat Social (i tot allò que hi vagi associat). En total, els demòcrates dissenyen un model (de comú acord executiu i legislatiu) a partir de treballar amb una vintena de propostes (projectes i proposicions) de llei damunt la taula. Les normatives que han de permetre l’obertura econòmica, i amb això, suposadament, el creixement de l’economia, estan molt avançades. Al març seran a tràmit parlamentari. I els canvis a la llei de la CASS, subjectes a un pacte d’Estat (encara que “la disposició política per encarar-lo no està al 100%”, segons Baró, per culpa de les files socialdemòcrates) haurien de ser realitat durant aquest any. Amb tanta feina, no hi ha temps per debatre sobre nacionalitat.

Important però...
Ladislau Baró, acompanyat pel president suplent del grup, Daniel Armengol, i les conselleres generals Sílvia Calvó i Meritxell Mateu, va afirmar que el grup analitzarà la proposició de llei presentada pel PS?sobre la nacionalitat. Però va deixar entreveure, o més i tot, que ni tan sols es prendrà en consideració. De fet, el president del grup demòcrata ja va deixar clar que el pròxim període de sessions aquest debat no hi tindrà cabuda. “Sense arribar a un pronunciament definitiu, hem de deixar clar que la llei és important, però no pensem que sigui un tema estrictament prioritari”, va dir Baró, que va explicar que el PS “pot proposar, però no fixar el tempo” parlamentari. Els demòcrates, que en cap moment van referir-se a si els sembla bé rebaixar el temps que cal haver residit al país per tenir accés a la nacionalitat, sí que van considerar que “caldria integrar la reflexió en el marc de les relacions amb Europa”. I que el que és prioritari de veritat és aconseguir que la nacionalitat no sigui una dificultat, una limitació, a l’hora de poder anar a treballar o a estudiar a l’estranger, per posar dos exemples. I, també, que cal “desin- centivar que hi hagi dobles nacionals”.
Fins a cert punt, la revisió de la Llei de la nacionalitat podria arribar a connectar amb l’obertura econòmica. De fet, aquest va ser l’eix del discurs de la compareixença dels consellers. Exposar quina és la feina que fan i que tot segueix un camí únic que se sustenta en moltes potes que cal crear o modificar. La Llei d’inversió estrangera, la de societats, la de comerç, la d’immigració (amb quotes específiques per cada empresa), la del codi de relacions laborals, la llei del joc o la de la propietat intel·lectual. “Una vintena de lleis que ens interessen als dos.” Al Govern i al grup de DA.

REGULAR RETRIBUCIONS I INCOMPATIBILITATS

Malgrat que és una qüestió sobrevinguda, el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, va reconèixer que totes les administracions hauran de reflexionar i regular sobre les retribucions dels càrrecs electes i les incompatibilitats que tenen aquests càrrecs. “Ha suscitat un debat públic intens”, va admetre Baró, que va assegurar que “entenc que el moment obliga a tornar a reflexionar” sobre una qüestió com la de les disconformitats que es va apuntar d’una manera molt suau en el marc del procés constituent. “Hi ha voluntat, com a mínim, de parlar-ne”, va explicar el president demòcrata, que també va afirmar que “cal fer un esforç en regulació de matèries com ara els partits polítics o el finançament”, temes dels quals ja n’haurien parlat
amb el PS.

LA CONTENCIÓ SEGUIRÀ A LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

“La Llei de la Funció Pública també és una de les lleis que ens agradaria tractar durant aquest any.” El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va explicar que la reforma de l’administració ha d’anar molt més enllà de les mesures de contenció de la despesa que s’han posat damunt la taula a partir d’un altre text legislatiu que té data de caducitat: quan entri en vigor el nou text que ha de regular les funcions, les graelles salarials i tots els altres aspectes relatius als funcionaris. “Les mesures de contenció tindran una continuïtat en una Llei de la Funció Pública més àmplia i no estaran molt més harmonitzades”, va dir Baró.

A MIG CAMÍ ENTRE FUMAR ARREU I PROHIBIR FUMAR

La consellera general demòcrata Sílvia Calvó va deixar entreveure, ahir, que la llei que regularà diversos aspectes relacionats amb el consum del tabac i el reglament que la complementarà establiran en quins llocs es podrà fumar i en quins no. I de quina manera s’hauran d’adequar aquests espais. Per posar un exemple, vindrà a ser una regulació molt semblant a la que hi va haver fins fa un parell d’anys a l’Estat espanyol. Calvó va explicar que el grup està acabant de treballar en les esmenes que es presentaran a la proposició legislativa sorgida de la iniciativa popular. I en què en ser la primera proposta d’aquestes característiques es respectarà “l’essència” de la iniciativa legislativa. I que es preveu que la normativa sigui una realitat abans de l’estiu.