Enric Casadevall (Canillo), Miquel Alís (Encamp) i Josep Maria Camp (la Massana) s'han reunit amb el líder de l'executiu i li han presentat un informe amb data 11 de gener  en relació a la situació econòmica de Vallnord i Grandvalira i li han exposat la complicada situació financera de les estacions, amb dèficits en la temporada 2008-09. També han exposat l'increment de l'endeutament comunal derivat de les inversions que es fan a les estacions.

Bartumeu s'ha compromès a analitzar amb FEDA una modificiació dels mecanismes de facturació d'electricitat que s'apliquen a l'actualitat a les estacions d'esquí per trobar un camí que permeti reduir les despeses d'explotació. Respecte d'altres actuacions, s'ha acordat una propera reunió amb la participació de tots els comuns per parlar de canvis a la legislació de finances comunals que pugui solucionar l'actual problemàtica de les corporacions locals. A la trobada no hi ha assistit Ventura Espot, que es trobava a Madrid en la presentació del congrés de neu i de muntanya.

L'OCDE ha destacat que la majoria de països han estat signant els convenis necessaris per adaptar-se als estàndars de l'OCDE. Aquest és el cas d'Andorra, que la setmana passada va signar el seu desè acord d'intercanvi d'informació, en aquesta ocasió amb Espanya, el tercer dels anomenats "acords de qualitat". Amb aquesta signatura, només queden dos convenis més per adaptar-se a les exigències demanades per l'OCDE i deixar de considerar al Principat un paradís fiscal. En l'informe fet públic per l'OCDE, Andorra apareix en la llista de països compromesos per assolir els estàndards, però que encara no han completat el procés. De tota manera, l'OCDE destaca que dels més de 40 centres financers que l'any 2000 van ser identificats com a paradisos fiscals, actualment, la majoria ha signat un o més acords per adaptar-se als criteris de l'OCDE.

Camp ha indicat que l'any 2009 "ha estat un dels més durs de la història de l'entitat", ja que el volum de transaccions assolides s'ha quedat un 50% per sota de les registrades l'any 2002. El vicepresident de l'AGIA creu que si la situació continua així la meitat de les 250 agències que hi ha ara "hauran de desaparèixer". Tot i les dades negatives Camp és optimista amb vista al 2010, ja que es comencen a veure alguns símptomes de recuperació del sector. El vicepresident de l'AGIA ha explicat que des que va començar la crisi immobiliària, a finals del 2006, s'han tancat una vintena d'immobiliàries, a més dels grans grups que s'han quedat només amb una agència, i els que s'han retirat per manca de successió. Actualment, el nombre de transaccions que es tanquen són molt poques, i el temps que es triga s'ha triplicat, assegura.

Pel que fa als preus, els pisos de segona mà són els que més baixen, seguint la mateixa tendència del 2008, perquè són els habitatges que permeten més marge de maniobra. En canvi, els pisos d'obra nova no poden baixar tant per la manca de sòl urbanitzable que pateix Andorra, i per la nova legislació, que encareix la construcció d'habitatges a causa de les cessions, l'ITP, els permisos, la portada de serveis a les parcel·les, els estudis d'impacte ambiental, etc... Camp ha dit que no hi ha una cartera de pisos a la venda exagerada, però sí que hi ha una part de producte a la venda a partir del 2003 que no s'ha comprat.

D'altra banda, els preus dels lloguers són els que han baixat més, però Camp considera que és una "disminució irreal". El vicepresident de l'AGIA creu que actualment hi ha propietaris que van comprar pisos per inversió, i que com que no els lloguen, baixen els preus. Tot i que pugui donar la impressió que hi ha una "guerra de preus a la baixa", Camp pensa que aquestes pràctiques duraran un temps determinat "per aquest nerviosisme que hi ha actualment".

L'AGIA considera que de cara el 2010 el sector es recuperarà perquè el preu de l'obra nova ha tocat fons, és difícil produir per sota del llindar d'aquests preus, i el tipus d'interès és favorable. De tota manera, també hi ha elements en contra de la recuperació, com la inestabilitat laboral, l'elevat llistó que posen les entitats financeres a l'hora de concedir préstecs, la desconfiança que hi ha, i la crisi que afecta sobretot a Espanya, que és un dels seus principals clients, i que no només no compra, sinó que posa a la venda la propietat que té a Andorra. Joan Carles Camp creu que una de les solucions per millorar la situació del sector és que es revisi la Llei del sòl per tal d'alliberar el mercat i abaratir el preu del sòl. Camp creu que el problema és que per desenvolupar noves unitats d'actuació, actualment s'han de posar d'acord molts propietaris i és molt complicat, i hi ha propietaris que no tenen la capacitat financera per fer front a la despesa d'infraestructura. Per tant, demana un estudi acurat per mirar de disminuir el tamany de les unitats d'actuació o de permetre desenvolupar-les per fases. D'altra banda, l'AGIA demana al Govern que agilitzi la signatura de convenis per evitar la doble imposició perquè el sector immobiliari també pugui anar a fer les seves vendes a fora del país, i per tal que noves empreses s'estableixin a Andorra i els puguin oferir els seus serveis.

Una altra de les sortides per dinamitzar el sector és la revisió i la potenciació de les residències passives, ja que aquest tipus d'habitants, a més de comprar o llogar habitatges, aporten riquesa al país amb el seu consum sense prendre cap lloc de treball. Camp creu que s'han de recuperar aquestes persones "venent-los que potser el diferencial fiscal que tindrem a partir d'ara no serà tant important, però donarà més seguretat i transparència".

El 2009 ha estat “potser l’any més dolent” des que es va crear l’entitat, tal com admet el vicepresident, Joan Carles Camp, i se situa en uns nivells globals de vendes equiparables a les que hi va haver el 2002. “I, per tant, amb l’increment que hi ha hagut de preu i tot plegat, vol dir que estem molt per sota d’aquella època”, explica. En aquest sentit, en declaracions al Diari, el número dos del col·lectiu assenyala que s’ha de tenir en compte també que mentre que el 2002 la recaptació en concepte d’impost de transmissions patrimonials (ITP) era d’un 2,5%, avui se situa en el 4%.
És més, Camp admet que el sector “està estancat”, tot i que recalca que ja s’ha començat a notar certa millora. Especialment, des de l’últim trimestre del 2009 sembla que el sector comença a reactivar-se. “Hi ha més demanda, i conjuntament amb els petits brots verds que s’estan veient a Europa fa pensar que properament a Espanya també anirà bé. I si al nostre país veí li va bé, nosaltres també anirem bé”, posa de manifest.
Des de l’AGIA, amb tot, es mostren especialment atents a la reconversió del marc fiscal que està vivint el país, perquè la nova situació pot atreure inversors. “El que ens interessa és que es posi aviat fil a l’agulla i que puguem vendre seguretat i estabilitat amb un diferencial fiscal envers els països veïns”, incideix.

Residents passius occidentals
Amb aquest nou panorama sobre la taula, el sector immobiliari considera que una de les vies per remuntar el vol seria incrementant les quotes de residents passius. La recerca, segons el vicepresident de l’AGIA, es podria centrar en els països occidentals: “Anar a buscar gent que sigui més rica que nosaltres i que es vingui a instal·lar a Andorra amb el diferencial fiscal que ens quedi, i a partir d’aquí poder tenir noves segones residències passives; crec que és important per al país.”
D’altra banda, els escassos nivells de venda registrats l’any passat han derivat, entre d’altres, en una “sobreoferta” del mercat de lloguer. Perquè moltes promocions d’obra nova destinada a la venda s’han hagut de reorientar cap aquí. En conseqüència, explica el vicepresident, el preu dels habitatges de lloguer va rebaixar-se durant el 2009, encara que no amb una tendència “excessiva”.
El col·legi reconeix, també, que les mesures de reactivació econòmica impulsades pel gabinet d’Albert Pintat –les que feien referència a l’àmbit immobiliari– no han tingut un efecte especialment positiu per als professionals del sector. “A l’únic que ha beneficiat ha estat qui ha volgut deixar el pis de lloguer sense el preavís dels dos mesos”, conclou.

NO ES PREVEU QUE HI HAGI MÉS BAIXADES DE PREU EN LES NOVES PROMOCIONS

L’esperada caiguda en picat dels preus de les promocions noves per la crisi no s’ha acabat produint. I, segons els API, és difícil que les tarifes es redueixin més del que ja ho han fet. Tot i que hi ha hagut “un petit marge de correcció”, amb “les noves regles del joc” que han aparegut amb la Llei del sòl, és complicat que els preus caiguin més. “Perquè la reducció del metre quadrat construït per destinar-lo a la venda és força car, i vendre per sota dels preus d’ara és gairebé impossible”, argumenta. L’entitat creu, a més, que la borsa de pisos buits que hi ha avui “tampoc no és excessiva”, perquè cal pensar que una mateixa oferta es pot repetir en diverses immobiliàries.

"DIFÍCIL" TENIR FEINA PER A TOTS

La caiguda en picat del sector i del boom immobiliari derivarà en destrucció de llocs de treball. L’AGIA n’és conscient i reconeix que “serà difícil que continuem tenint feina per a tots”. Així doncs, l’entitat augura que algunes de les 250 agències que hi ha avui actives al Principat hauran de tancar portes. “En el context que s’està dibuixant i que quedarà en un futur immediat només quedarà feina per al professional, per a l’espontani no en quedarà”, sentencia Joan Carles Camp.

Els responsables de Soldeu-El Tarter han enllestit amb satisfacció la pista de l'Avet, el traçat que ha d'acollir aquest febrer i l'any vinent la Copa d'Europa d'esquí alpí i que té com a repte convèncer el 2012 amb l'arribada de la Copa del món. "En les curses que s'han fet altres anys hi ha hagut una bona participació i els corredors ens han fet saber que els agrada la pista perquè és molt variada", ha indicat Ton Naudi, Director de qualitat i medi ambient de Soldeu en referència a un traçat que ha incorporat un nou salt, just per sobre del túnel inferior a la pista, que es creua amb la de l'Ós. En total s'ha invertit 1,3 milions d'euros per fer la remodelació, que tot i que no s'hi comptava ha suposat canviar també la fesomia de l'arribada (ara és més ampla) en unes obres que van arrencar a la pimavera, van acabar a l'octubre i amb l'arribada de la neu han permès veure el traçat en tota la seva plenitud. La construcció del túnel, de 80 metres de longitud i sis d'amplada, i el moviment de terres permeten disposar d'una pista més àmplia i desplaçada, elevant-se uns metres i amb un canvi de rasant que la fa més atractiva. La pista, preparada per acollir eslàlom, gegant i també supergegant femení, es caracteritza per la forta pendent, que en alguns punts és del 60%. La longitud del traçat del gegant és de 1.187 metres.

La pista té l'afegit de gaudir d'uns bon accessos (telecabina i telecadira) i equipaments i zones específics per a la premsa, els espectadors i els competidors. Tampoc no hi falten un centre mèdic proper i la maquinària per a la innivació artificial. Un dels equipaments que caldrà enllestir a l'estiu, i després de la Copa d'Europa femenina d'enguany, seran les casetes de sortida i arribada, que per al mes vinent seran provisionals però més endavant ja estaran ubicades de forma definitiva. Jordi Pujol, director de cursa de la Copa d'Europa d'enguany, i Josep Maria Ramentol, vicepresident de la federació d'esquí, també han estat en una presentació als mitjans.

Ahir es van presentar les remodelacions que s’han dut a terme durant el 2009, amb les condicions de neu que s’esperen per a la cita internacional, i que també serà el traçat que acollirà la Copa del Món el 2012. Les novetats que hi ha hagut són un nou salt a la part mitjana, el desplaçament de l’arribada cap a la part esquerra en el sentit dels esquiadors i la construcció d’un túnel de 80 metres per sota per donar servei a la pista de l’Ós. “És una pista que agradava molt, i podria haver quedat amb un únic pendent, però s’ha fet el bony artificial perquè no sigui monòtona i doni espectacle. L’arribada a l’esquerra del telecabina és més bonica i hi ha més espai per a la zona de premsa”, va comentar Ton Naudi, director de qualitat i medi ambient de Soldeu-el Tarter, que hi va afegir que un dels aspectes que van valorar els tècnics de la Federació Internacional va ser “que està a prop del poble”. Naudi va confirmar que a les obres no s’ha superat el pressupost previst d’1,3 milions d’euros.
La pista de l’Avet presentarà com a principal atractiu per als esquiadors algunes zones on el desnivell arribarà al 60 per cent. El traçat del gegant, la modalitat que acollirà el 24 de febrer, tindrà una longitud de 1.187 metres. El punt de sortida estarà situat al Pla d’Espiolets, a 2.240 metres, i l’ar­ribada, a la part baixa de l’estació, estarà a 1.840 metres. L’inici de les proves d’eslàlom, com la de la Copa d’Europa que tindrà lloc l’11 de març del 2011, s’avançarà dos-cents metres, als 2.040 metres d’altitud. Els dos recorreguts acolliran la doble cita de la Copa del Món femenina l’11 i el 12 del 2012. Tot i que els circuits que arribaran a la pista de Grandvalira els anys vinents són de la categoria femenina, la pista també està homologada per a l’eslàlom i el gegant masculí, a més del supergegant femení.
Les obres al traçat es van dur a terme durant l’any passat i no estan previstes més modificacions. El que sí que es construirà l’estiu vinent són les casetes de sortida i d’arribada definitives. Per al gegant del febrer se n’instal·laran unes de provisionals, junt amb les graderies, les xarxes de protecció i l’adequació de la zona de premsa. “El primer que volíem finalitzar era la pista. El traçat a dia d’avui ja està acabat i el tenim tan bé o millor del que esperàvem. A partir d’aquí farem el muntatge per a la competició”, va indicar Ton Naudi durant la presentació de la pista, a la qual també van assistir Jordi Pujol, director de la cursa de la Copa d’Europa, i Josep Maria Ramentol, vicepresident de la FAE. La pista està preparada i alguns dels principals equips, com ara França, Itàlia, Suïssa i Àustria, ja han confirmat la presència. “Les curses que s’han fet els altres anys han tingut una bona participació”, va destacar Naudi. Ara només queda que el temps acompanyi i una nevada d’última hora no modifiqui les condicions de duresa de la neu.

LAURA SOULIÉ DISPUTA AVUI LA SEVA PRIMERA COPA DEL MÓN A ANTHOLZ

Davant de la seva millor gran cita. La biatleta de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Laura Soulié, debutarà avui a la seva primera Copa del Món,   que es disputa a l’estació italiana d’Antholz-Anterselva. Amb només 22 anys participa en la cursa dels 15 quilòmetres individual i divendres la prova dels 7,5 quilòmetres. De la seva banda, Roger Vidosa es va desplaçar ahir a l’estació bulgara de Bansko, on competirà el 22 i el 23 de gener dos eslàloms de la Copa d’Europa. Ahir també va tenir lloc la primera jornada d’entrenaments del descens del Campionat de França de categoria júnior.

Els experts analitzaran la situació actual i desvetllaran les principals claus i oportunitats d'aquest segment turístic davant la internacionalització dels mercats i la situació econòmica actual. El Govern d'Andorra, el comú d'Ordino i l'Organització Mundial de Turisme (OMT), organitzen aquest congrés, obert a la participació de professionals del turisme i que vol fomentar l'intercanvi d'experiències i coneixements en l'àmbit del turisme de neu i muntanya. El ministre de Turisme Pere López i el cònsol d'Ordino Ventura Espot han estat els encarregats de presentar la cita a Madrid en el marc de la multitudinaria fira turística Fitur. "Estic segur que aquests plantejaments i les solucions que se'n derivin contribuiran a impulsar de nou el sector", ha indicat Espot respecte els continguts del congrés de neu. López ha assegurat que "no volem parlar de crisi. Hem d'afrontar la situació actual, intercanviar experiències, ampliar els nostres coneixements i dotar-nos de noves eines per al bon
desenvolupament i el creixement sostingut del sector turístic".

Taleb Rifai secretari general de l'OMT, analitzarà les perspectives del turisme de neu i muntanya, reduït en molts casos als clients domèstics i de proximitat, per integrar-lo al mercat mundial en una sessió inaugural que durà de títol Com es pot vincular la demanda internacional a l'oferta local?. Petra Stolba, directora de l'Oficina Nacional de Turisme d'Àustria, també participarà al congrés i explicarà com diferents regions austríaques han desenvolupat les seves estratègies de manera conjunta. Altres ponents seran el professor Heinz-Rico Scherrieb, emprenedor i innovador de Tenerife (Espanya) i Augusto Rollandin (Itàlia), que parlaran d'oferir trets diferencials segons la destinació. I Christoph Engl, director general de Marketing Tyrol del Sud, SA (Itàlia), explicarà com la regió autònoma de Tirol del Sud ha creat una marca pròpia per transmetre experiències úniques dins del seu territori. La seguretat en la pràctica dels esports d'aventura, les tecnologies de la informació aplicades a destinacions de neu, les polítiques de preus de les destinacions de muntanya o els factors d'èxit de les estacions seran altres temes que tractin altres participants al congrés.

Dades del 2009

Segons l'estudi 2009 International Report on Mountain Tourism del consultor suís i ponent del 6è Congrés Mundial de Neu i Muntanya, Laurent Vanat, el mercat de la neu i la muntanya es concentrarà en un futur als Alps (47 %). La segona posició serà per als països de l'est d'Europa (22 %) com a clar mercat emergent en detriment d'Amèrica del Nord que ocuparà la tercera posició (16 %) a causa de la gran dependència del mercat interior. Àsia, amb un 6 % del mercat, és el país que patirà un major descens i els països europeus no alpins es mantindran en el 8 %. L'estudi conclou que França mantindrà el nombre de dies d'esquí més elevat d'Europa seguit d'Àustria. Segons l'estudi, Itàlia i Suïssa hauran d'innovar la seva oferta per evitar el descens i Canadà haurà de revisar l'eficiència de les seves instal·lacions per créixer ja que és el país que té més dies d'esquí per instal·lacions.

Andorra pel Canvi va comunicar la setmana passada que  Eusebi Nomen, president del GP ApC va enviar una carta al cap de Govern en resposta a la seva invitació a mantenir una trobada de treball el dia 20 d’aquest mes per presentar una proposta d’acord polític. ApC va confirmar que seria un plaer participar en aquesta trobada.

L’afluència de visitants als museus i monuments nacionals durant l’any passat es xifra en 75.657. En relació amb el 2008, el volum de visites ha patit una davallada de públic del 4,9 per cent; concretament hi va haver 3.912 visitants menys que l’any anterior.

Els llocs de treball ofertats han arribat als 501 i en la distribució per sectors es distingeix clarament que els treballs no qualificats i els de serveis són on hi ha més demanda i oferta. Amb tot, el tercer grup en nombre de demandes, el de la construcció, és dels que té menys mercat. Pel que fa al gènere de les persones inscrites, 325 són homes i  216 dones. Per nacionalitats, hi ha 192 espanyols, 143 andorrans, 114 portuguesos, 17 francesos i 75 que corresponen a d'altres països d'origen.
Pel que fa als beneficiaris de les prestacions d'atur el Govern n'ha comptabilitzat 19, la majoria dels quals (11) estan compresos entre les edats de 40 a 59 anys. També hi ha més homes que dones (13 a 6). Nou són espanyols, cinc portuguesos, dos andorrans i la resta d'altres nacionalitats.

El Servei d’Ocupació tenia registrats, a final del mes passat, un total de 352 persones que es trobaven aturades i que buscaven un nou lloc de feina a través de l’organisme, segons la informació que es va facilitar ahir a través del departament d’Estadística del Govern. La xifra suposa una reducció d’un 4,35 per cent en comparació amb la de final de novembre, quan estaven inscrits 368 aturats, poc significativa si es té en compte que coincideix amb el moment àlgid de la campanya nadalenca i de les contractacions als dominis esquiables.
Segons les dades, un 25,6 per cent d’aquests aturats involuntaris, 90 persones, són treballadors no qualificats. També hi ha un grup important de 70 ciutadans, el 19,9 per cent del total, que provenen del sector dels serveis, del comerç o de la restauració. 60 més, un 17 per cent, s’havien dedicat abans als rams de la indústria o al de la construcció.
Si s’analitzen les dades segons els anys de les persones inscrites,  la franja amb més presència és la que va dels 40 als 59 anys, que aglutina el 46 per cent dels aturats registrats al Servei d’Ocupació:?162 ciutadans. Els que tenen entre 26 i 39 anys són el segon grup més nombrós. Hi ha 95 persones apuntades d’aquesta edat, xifra que suposa el 27 per cent.
Per gèneres, els homes són clarament majoritaris entre les persones que s’han apuntat a l’organisme després de quedar-se sense feina. El Servei d’Ocupació en tenia comptats a final de l’any passat 233, nombre que suposa un 66,2 per cent del total, per només 119 dones.
Analitzant les dades per nacionalitats, s’observa que el col·lectiu més representat és el dels espanyols. Un 34,7 per cent dels aturats són originaris del país veí, és a dir, 122 persones. Entre els inscrits destaquen també els nacionals. 92 de les 352 persones sol·licitants, el 26,1 per cent, tenen passaport andorrà, segons les dades fetes públiques ahir. El tercer col·lectiu és el portuguès, amb 83 ciutadans.
A més, l’organisme tenia 189 inscrits més que, malgrat que actualment estan treballant, volen cercar una altra ocupació que els permeti millorar la situació laboral. Per tant, el 2009 es va tancar amb un total de 541 ciutadans apuntats.

El Servei d’Ocupació va fer públiques ahir, a través del departament d’Estadística, les dades relatives al mes de desembre del 2009 pel que fa a les persones en estat de desocupació i als demandants d’un lloc de treball.

La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost va suspendre ahir la reunió que tenia prevista per a avui a la tarda i no es tornarà a reunir fins la setmana vinent. La raó d’aquest ajornament no respon al fet que els grups parlamentaris no tinguin pressa per tramitar les esmenes, sinó que l’autèntic debat de fons ha de tenir lloc a la reunió que demà mantindran el cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb els presidents dels tres grups de la cambra.

Fins ara la Comissió ha realitzat una lectura en profunditat de l’articulat i ha debatut algunes de les esmenes. Abans de prendre qualsevol decisió i de començar a transaccionar, però, cal consultar-ho amb els respectius grups parlamentaris. Fins aquí la versió oficial; a ningú se li escapa, però, que és l’interrogant sobre l’estabilitat política el que ha deixat en suspens el Pressupost. No en va, la Comissió va acordar ahir tornar-se a reunir dijous de la setmana vinent, un cop les tres forces presents al Consell hagin celebrat les respectives reunions de grup parlamentari i, el que és més important, s’hagi produït la trobada dels líders polítics de demà.

En tot aquest escenari i quant a la recerca d’una fórmula que garanteixi l’estabilitat política, comença a albirar-se un acostament entre els socialdemòcrates i els reformistes. Des d’ambdós partits es reconeix que hi ha més predisposició ara que fa unes setmanes per arribar a un acord, per bé que oficialment les posicions continuen enrocades: la del Govern i el PS amb l’oferta de pacte d’Estat i la de CR reclamant un Executiu d’unitat. Ara bé, tant a casa dels socialdemòcrates com dels reformistes no hi ha ganes d’unes noves eleccions.

A tot això, la posició del tercer grup, el d’ApC, és cada cop més la del convidat de pedra a les reunions de la Comissió de Finances. “Les negociacions entre CR i PS són una mica estranyes”, va afirmar el president del Grup ApC, Eusebi Nomen, a la sortida de la reunió d’ahir. Segons el líder de la plataforma, les maniobres sospitoses entre els dos grans ja van començar quan els socialdemòcrates van avalar l’informe de tancament de comptes dels últims anys de govern dels liberals.

LA PILOTA, AL CAMP DEL PS
En el que coincideixen reformistes i ApC és en el fet que correspon al PS moure fitxa. Els reformistes admeten que bona part de les esmenes que han presentat al Pressupost tenen càrrega política i que, per tant, la solució pot passar per les converses que mantinguin Bartumeu i el líder de CR, Joan Gabriel, per desbloquejar la situació.

En el cas d’ApC, la plataforma continua insistint en què els socialdemòcrates no han posat sobre la taula un autèntic programa de govern que suposi un canvi per a Andorra. “És el cap de Govern qui ha de definir la seva posició, més enllà del programa electoral i del programa d’investidura, que no recullen tot el que cal per fer un programa de Govern”, va declarar Nomen.