El que ha de ser un pacte d’Estat de la Seguretat Social, s’assembla més a la crònica anunciada del trencament d’un pacte que mai ha existit. I això ha estat des de l’inici. El mateix president del grup socialdemòcrata, Víctor Naudi, va assegurar ahir que aquest pacte d’Estat «està en perill», després que el Govern aprovés el passat dimecres en Consell de Ministres els diferents eixos en què vol que es basi la reforma de la llei de la CASS. Aquesta forma de fer i de decidir «unilateralment», i la consideració de què certs punts aprovats són propis «de criteris d’una assegurança privada», ha estat el que més ha molestat al PS, com una de les tres parts d’aquest pacte d’estat.

Avui però es tenia previst el tret de sortida d’aquest pacte amb la reunió del Govern amb els dos grups parlamentaris. El PS espera una explicació d’aquest procediment que ha tingut el Govern i que ells denuncien. Sense arribar a mullar-se de si els socialdemòcrates trencaran o no el pacte, Naudi va manifestar que la demanda d’unes bases per negociar no responia a una aprovació d’uns punts en el Consell de Ministres, com va fer el Govern i que per tant esperen que avui els hi expliquin si allò aprovat és fix o es pot modificar.

Des del PS se senten com «convidats de pedra», segons Naudi, en aquesta taula de negociacions per aquest pacte d’Estat i no com «part activa» com se’ls va prometre. Per la seva banda, el president del grup de Demòcrates per Andorra, Ladislau Baró va explicar ahir que la «disposició i confiança política no acaba d’estar al 100%» per arribar a un pacte d’Estat per la reforma de la CASS». Baró va deixar entendre que el PS s’escuda en les diferències del models per evitar un pacte, però «els models no són tant diferenciats com es vol fer creure». Malgrat això, quan no s’arriba a un pacte «sempre és culpa de dos», va reconèixer Baró.

INSEGURETAT JURÍDICA / Naudi va criticar que les bases aprovades pel Govern només apunten, al seu parer, a la sostenibilitat sense tenir en compte, per exemple, els drets adquirits dels treballadors. Pel que fa a la revisió anyal que es proposa des de l’Executiu de la llei de la CASS, el PS critica que aquesta revisió no li doni ni estabilitat ni seguretat a la llei. L’aplicació d’un augment de cotització per aquelles professions amb més risc és, per als socialdemòcrates, un greuge que pot ser contradictori per a l’obertura econòmica. «Si el mercat estranger veu diferenciació en la cotització hi haurà inseguretat jurídica», va dir Naudi.

IMPORTÀNCIA DEL CALENDARI / Avui amb la reunió a tres bandes, entre el Govern i els dos grups parlamentaris, estava marcada com una fita clau per a l’inici d’aquest pacte d’Estat. El president del grup demòcrata reconeix que hi ha un acord per «no tancar el calendari de manera concreta i ferma», però de totes maneres, per a DA s’ha d’acabar «com a molt tard aquest any». «Entenem que cal la reforma per la sostenibilitat, i la reforma s’ha de fer necessàriament aquest any», va insistir Baró. El calendari més concret amb el que treballen els demòcrates és de tancar els textos al setembre, doncs si hi ha acord la tramitació serà ràpida, però si no s’hi arriba, llavors s’hauran d’entrar a tràmit «imperativament» al setembre, doncs la tramitació serà de ben segur més llarga.

Baró va defensar la rigidesa del calendari per evitar que el dèficit continuï creixent, i va defensar que si no s’aprova la reforma tant l’opinió pública com el PS els retrauran no haver fet prosperar la reforma -encara que sigui sense pacte-, doncs DA té l’aritmètica parlamentària del seu cantó. També cal que els textos de reforma de la CASS estiguin enllestits el setembre per tal que els pressupostos del 2013 ja puguin contemplar-ne l’impacte econòmic.

El calendari prem, però el panorama del pacte d’Estat és preocupant. «Desconfiança», «perill de pacte d’Estat», uns i altres ja deixen veure que aquelles negociacions que avui es tenia previst que s’iniciessin amb propostes fermes no tenen un futur clar. La reunió d’avui ha de clarificar la postura dels dos grups parlamentaris i la del Govern de tirar o no endavant el pacte d’Estat. Des del PS es vol que es negociï amb bases, però sense que aquestes siguin aprovades i a més fetes públiques. Això, però ja està fet. O el Govern considera que els eixos aprovats el dimecres poden modificar-se, o bé el PS continuarà considerant-se «convidat de pedra». Per la seva banda, DA considera excuses els arguments del PS.

Tot plegat està més lluny d’un pacte i més prop d’una ruptura, però tampoc, ni uns ni altres, volen considerar-se com a responsables d’aquest trencament. O bé les coses canvien, i això hauria de ser a partir d’avui, per a que no s’allunyin més les postures, o bé, aquest trencament serà efectiu i aleshores la disputa anirà per discutir qui ha estat el culpable per a què el pacte d’Estat no hagi pogut ser una realitat.
Sigui com sigui, i com ja van anunciar tant des DA com des del Govern, amb o sense pacte, aquesta reforma és urgent i per tant es farà amb les dates marcades. I això, a hores d’ara, i per les argumentacions pronunciades per uns i per altres, sembla que serà el que finalment passarà.

Així va quedar recollit en l’acta de la primera reunió que va celebrar el grup i que va fer arribar ahir als mitjans de comunicació. En aquest sentit, es deixa clar que l’associació “restarà oberta a tothom, an-dor­rans i residents”, per tal d’afiliar-s’hi i participar-hi activament.
D’altra banda, els membres del grup també van voler expressar durant la trobada el “sentiment d’abandonament per part de la classe política de molts andorrans sense un patrimoni al darrere i dels residents al Principat”, és per això que es va proposar que a través d’AD800 els residents tinguin l’oportunitat de reivindicar els seus drets, “ja que considerem que generen gran part de la riquesa d’aquest país”.
Més enllà de la denúncia del tràfic d’influències i amiguismes en les adjudicacions i contractacions, i d’expressar el mal­estar amb els polítics, l’acta de l’associació recull la voluntat de participar activament en la creació o modificació de lleis, “així com en l’evolució i millora de la Constitució”, ja sigui per iniciativa legislativa popular o per pres­sió popular.

Zoom

Participació

Canalitzar les demandes dels residents

L’associació AD800 vol donar cabuda a les seves files als residents al Principat, per tal que puguin expressar les seves demandes i reivindicacions.

Canvis

Participació activa en la modificació de lleis

Una altra de les voluntats de la nova associació és participar en la creació o modificació de lleis, així com en l’evolució i millora de la Constitució.

Al Partit Socialdemòcrata (PS) no li ha agradat ni el fons ni la forma. Així ho va dir ahir el president del PS, Víctor Naudi, amb relació al document que va donar a conèixer dimecres el Govern amb les propostes per a la negociació del pacte d'Estat sobre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

El PS entén que la manera com s'ha procedit "no és la correcta" en un tema que es considera "delicat, prioritari i sensible". La impressió dels socialdemòcrates és que "se'ns vol com a convidats de pedra en aquesta negociació", quan el més lògic hauria estat que cada part presentés les seves propostes i s'anés avançant conjuntament.

I analitzant alguns dels punts inclosos al document, el PS deixa clar que "s'allunyen bastant del nostre model" perquè "fa la sensació que l'únic objectiu és aconseguir la sostenibilitat econòmica, però no es parla d'altres temes". En especial no agrada als socialdemòcrates que es vulgui fer una llei específica cada any que s'inclouria al pressupost de l'Estat sobre el finançament de la CASS, perquè consideren que no és necessari que aquesta "revisió" es faci cada any. Tampoc convenç el PS que les activitats econòmiques de més risc hagin de cotitzar més a la Seguretat Social, "perquè això significaria que el criteri de solidaritat es podria trencar" i perquè s'utilitzen "criteris d'assegurança privada". "És un element que crea inseguretat i que es contradiu amb l'obertura al capital estranger", va argumentar el president del PS. En definitiva, els socialdemòcrates consideren que amb les propostes que hi ha sobre la taula es posa en perill "la justícia social i el respecte per l'Estat del benestar".

El futur de les converses per al pacte d'Estat dependrà del que passi avui a la reunió del Govern i els dos grups parlamentaris. "Ens han de dir si el document està obert a canvis, i si és així continuarem parlant", va aclarir Naudi.

El president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, va acusar ahir la majoria de DA de dinamitar el pacte d'Estat per la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), pel contingut i la forma de presentar el document amb els onze eixos que proposa a la minoria en el Consell General per a la negociació.

Des de les files del PS consideren que el document és un text tancat i divulgat, i que no té cap sentit seure en una taula a negociar, quan "tenim la sensació que només ens volem com a convidats de pedra i no com a part activa en els continguts de la reforma". Naudi espera que a la reunió sobre els canvis a fer a la CASS que avui mantindran els dos grups amb representació al Consell se'ls expliqui si els onze punts genèrics presentats són una base per començar a parlar i donen marge a la negociació, o "si DA està posant en perill el pacte d'Estat".

Quant als onze punts del projecte, el president del PS considera que la reforma que vol fer DA s'allunya molt del seu model, ja que "l'únic objectiu que té és aconseguir la sostenibilitat financera de la CASS i no garantir l'estat del benestar, la justícia social i els drets dels treballadors". Naudi, en espera de la posició oficial que avui farà pública el grup parlamentari socialdemòcrata, va criticar que el document proposi crear una llei de finançament de la Seguretat Social que acompa­nyaria cada any la de pressupostos amb un mecanisme d'adaptació i revisió periòdic. També va mostrar el seu rebuig a la creació d'una caixa separada d'accidents laborals on les empreses dels sectors amb més risc associat d'accident cotitzarien més. "Són criteris d'assegurança privada i hi estem totalment en contra."

D'altra banda, els socialdemòcrates també van lamentar la negativa de DA a debatre sobre la reforma de la Llei de nacionalitat i la reducció de 20 a 15 dels anys de residència per tenir-ne dret que proposa el PS. Naudi considera que DA fuig "un cop més d'estudi per evitar problemes" i el convida a fer un debat intern per dur a terme una reforma "ben senzilla".

Per als encampadans, el Carnaval és un símbol d’identitat.
A Encamp és una festa que es porta a la sang. La primera festa en què surts de nit, quan comences a sortir, és amb el Carnaval. Durant cinc dies fas poble. És el nostre entorn, és la nostra vida, que diu el Jordi Torres.

Ara el tenen de cònsol menor.
Exactament. I tot polític que entra en política sap que rebrà. Per a bé o per a mal. Amb més o menys mala llet. Ells abans ja ho han fet amb els polítics de torn. Passa de generació a generació.

I dels organitzadors hi ha algú que tingui vocació política?
I tant! N’hi ha uns quants que sí. I?que ja saben que hi haurà un dia que els tocarà rebre.

Mai no han tingut denúncies?
El 2006, amb una consellera de comú, es va embolicar una mica. Però problemes de Batllia, no. És clar que hi ha qui no se li posa bé el que es diu. Que li sap greu o no ho vol entendre. Però també és tradicional que ens ho vinguin a dir durant els dies de festa i ho parlem.

D’on surten les animalades que publiquen al programa d’actes?
Agafem les notícies, els fets que han passat... Ens tanquem al garito de la comissió i allí comencen a sortir animalades. Si són accessibles, les posem al programa.

Sort que són accessibles.
És que aquelles coses que només se saben al poble no cal fer-les públiques. Escolti, que surten animalades molt més fortes que les que apareixen al llibret.

Encara bo! Perquè deuen tenir la consellera Eluska Galdós contenta, enguany.
De moment no ens ha dit res. Però sabem que està una mica mosca. Ja ens ho dirà durant el Carnaval! Ara, pel cos que li hem posat ja ens podria felicitar. L’any passat a l’Eli Pirot (llavors consellera) li vam posar el cos de la Lady Gaga.

M’està dient que més enllà del rostre, el cos és de Berrocal?
Sí, és el de la Berrocal una mica passat pel Photoshop. Aquest any estava molt cantat, molt decidit. Però ens vam deixar una cosa. No s’havia de dir calendari Michelin. S’havia de dir calendari Miquelín!

Però si l’Alís ja no és cònsol!
Serà l’últim any que rebi, però rebrà. Se sentirà dir quelcom així com: “Ets més vago que el Miquel Alís durant quatre anys.” És que no han fet res!

Que quedi clar que ho ha dit vostè! I, per cert, quin és el cònsol més ‘enrotllat’?
És que nosaltres només coneixem el Miquel.

Ben cert, per l’edat que tenen...
Ara tenim el Jordi Mas, que segur que serà enrotllat perquè és un senyor que, de jove, era el primer a fer aquestes bromes... Pot posar una cosa?

Digui.
Tenim com a convidada la Carmen de Mairena. La de veritat.

El repte és fer posar juntes De Mairena i Eluska Galdós?
No... pero no va pas mal enca­minat!

Així, s’espera que l’economia espanyola entri una altra vegada en recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu) en el primer trimestre del 2012. La recaiguda del consum de les llars, que ha registrat un retrocés interanual de l’1,1%, i la contracció més gran de la despesa pública (3,6%) i de la inversió empresarial (6,2%), van ser les principals causes de la desacceleració de l’economia espanyola en l’últim trimestre de l’any passat.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar la comptabilitat del 2011 i va confirmar la dada –avançada el 30 de gener passat– que l’economia espanyola va caure el 0,3% el quart trimestre respecte al trimestre precedent, però va créixer el 0,7% en el conjunt de l’any. Així mateix, l’ocupació va accelerar la seva caiguda i va retrocedir el 3,3%, fet que suposa la reducció neta de gairebé 570.000 llocs de treball a temps complet en un any.

Revisió dels comptes catalans
Pel que fa a Catalunya, l’evolució de la seva economia també ha tornat a entrar en signe negatiu. El PIB va caure 4 dècimes l’últim trimestre del 2011, tot i que tanca l’any amb un creixement del 0,7%. Davant aquest comportament, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell, va avançar ahir al Parlament que caldrà revisar les dades macroeconòmiques dels pressupostos catalans, hores després d’aprovar-los al Parlament. Uns comptes que, segons va dir, “caldrà ajustar dinàmicament.”
Així doncs, el conseller va reconèixer que haurà de revisar la xifra de creixement del 0,8%, ja que els comptes es van fer amb les previsions d’ingressos que va facilitar l’anterior executiu espa-nyol el mes de juliol passat. Tot i això, Mas-Colell no va voler concretar quina serà la rebaixa.
La d’ahir també va ser una jornada negra per a la borsa espa-nyola. L’IBEX-35 es va desplomar un 2,1% al tancament de mercat i es va desinflar fins als 8.558,1 punts, arrossegat pel càstig sofert per la banca, sobretot la mitjana, el mateix dia en què es tornaven a permetre les posicions curtes prohibides des de l’agost del 2011. Coincidint amb l’aval del congrés a la reforma financera per sanejar els balanços bancaris [vegeu peça], el BBVA i el Santander van perdre un 4,09% i un 2,56%, respectivament. En conjunt, la banca espanyola va perdre 6.000 milions.
La retallada la va protagonitzar Bankia, que va perdre un 7,28%, seguida de CaixaBank, (-6,22%), Popular (-6,18%) i Sabadell (-5,97%). Amb aquestes dades, el selectiu espanyol va liderar les pèrdues a Europa, seguit de lluny per la borsa de Lisboa (-1,2%).
Al mercat de deute públic, la prima de risc espanyola es va relaxar fins als 347 punts bàsics, després d’arrencar la sessió prop dels 380 punts.

AMPLI SUPORT PARLAMENTARI A LA REFORMA FINANCERA

El Congrés de Diputats va convalidar ahir la reforma financera aprovada pel govern, amb un ampli suport de l’oposició: la normativa va rebre el vot a favor del grup socialista, CiU, Coalició Canària, UPN i Fòrum Ciutadà. El reial decret-llei de sanejament del sector financer, que obligarà a la banca a cobrir en uns 52.000 milions d’euros més la seva exposició al risc immobiliari, va rebre 303 vots a favor de 337 diputats assistents. Només 28 el van rebutjar i 6 es van abstenir. A més, el text no serà tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència en rebre l’oposició de 183 diputats.
Després de la votació, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va mostrar la seva satisfacció perquè la reforma rebés un consens “molt ampli”, ja que és un senyal “molt positiu” per als mercats del suport a la política econòmica del govern.
El reial decret-llei comptava des de feia dies amb el suport del grup socialista, que considerava que era una continuació de les polítiques adoptades per l’anterior executiu. A més, CiU i el PNB s’havien mostrat d’acord amb les línies generals de la reforma, encara que havien demanat un aclariment en la redacció del text perquè entenien que s’envaïen competències autonòmiques en matèria de fundacions.