L’enginy i la imaginació com sempre van estar molt presents en la quinzena de carrosses que hi van prendre part.
Enginy i imaginació que també va servir per fer crítica social. “Som les tisores, dubi dubi dubi dubi dubi du, hem vingut per salvar el món, que el Martí sigui feliç”, cantaven durant el recorregut els integrants de la comparsa formada en el si de l’agrupació de geganters d’Andorra. I la canalla responia: “ni parlar-ne de retallades, cal que el Govern s’ho repensi, no tenim gaires diners, i el que tenim el fem moure, és la forma més sensata, d’activar l’economia”. Tot plegat, sota el lema de “salvem lo peís” damunt d’una foto del nou Consell General que presidia la car­rossa. “Els homes representen les tisores i les dones som bafarades on diem tot allò que se’ns retalla: sous, benestar...”, va explicar Marta Guilemany, una de les integrants del grup.
La crítica, de forma més subtil, també va ser present en la comparsa CASS-OT-AIR. Els integrants, alguns vestits de calçots i altres amb la roba tradicional, repartien calçots i traguets de vi a qui se’ls apropava. “És temporada de calçots i com que estem en crisi, donem menjar a la gent”, va explicar el Juanjo, un dels participants. Tot i així, la seva decoració també es recordava de les retallades a la CASS i dels 100.000 euros perduts amb Spanair.
Precisament la companyia aèria espanyola també va ser el blanc d’una altra de les comparses que van desfilar pels carrers de la capital i Escaldes. Aquesta vegada, un grup de nens vestits d’avió, es passejaven dins un vaixell que a la vela lluïa el lema “companyia aèria sense solucions” i a la part posterior el missatge era: “busquem inversors”.
D’altres, en canvi, van optar per prendre’s amb humor les propostes anunciades pel gabinet de Martí i van avançar esdeveniments. “No volien un casino? Doncs nosaltres el portem”, explicava el Víctor, un dels integrants de la comparsa Casino, que anava guarnida amb bitllets de 500 euros i de 100 dòlars amb la cara del cap de Govern. “És el nostre jefe”, insistien. Però, l’Alberto, ben abillat amb vestit negre, barret, ulleres fosques i pistola en mà també va aprofitar per llançar una avís: “casino i màfia va tot junt!” Entre la resta de participants, es van poder veure altres disfresses més habituals, com un grup que portava tots els personatges d’Alícia al país de les Meravelles, zombies, i també una colla que es van inspirar en la festa de sant Fermí de Pamplona. Les ocurrències dels partipants van portar fins i tot, a parodiar l’arribada de russos al Principat buscant les rebaixes. També hi va haver, però, qui va voler donar-se a conèixer com un grup que promocionava l’Airsoft vestits de militars.

ELS JOVES D'ENCAMP VESTEIXEN EL CARNESTOLTES DE MIQUEL ALÍS

El jovent d’Encamp va donar el tret de sortida al carnaval de la parròquia ahir al migdia amb una actuació satírica al carrer i la tradicional penjada del Carnestoltes a la plaça del Consell. A l’acte hi van aparèixer personatges il·lustres com el cap de Govern, Toni Martí, i es va fer burla de la poca utilitat del vot escenificant el pas per les urnes dels candidats encampadans durant les eleccions comunals del 4 de desembre passat. Amb tot, qui més crítiques va rebre ha va ser l’excònsol Miquel Alís. El polític socialista va ser l’escollit per encarnar el rei Carnestoltes, a qui van penjar a crits de “dictador, dictador”, en referència, segons va explicar el president de la comissió de festes d’Encamp, Xavi Fernández, a les paraules que va dir l’exconsellera de comú Olga Areny, afirmant que “era un dictador i allà no manava ningú”.
També hi va haver referències a personatges internacionals que han tingut certa rellevància en els últims temps. Així, van aparèixer una colla d’indignats de plaça Catalunya oposant-se a les retallades del Govern i perseguits per un grup de Gossos d’esquadra.

La xifra constata, doncs, que hi ha prop de 14.000 residents forans que ja han complert el termini legal necessari per sol·licitar la nacionalització i, per tant, per adquirir el dret a vot, però que no ho han fet.
A l’altre costat de la balança hi ha la xifra de persones que durant el 2011 van adoptar la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets després d’haver renunciat al passaport d’origen. Són 329, segons s’ha anat publicant de manera periòdica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (en el seguit de decrets que apareixen al butlletí, no obstant això, no s’especifica quantes persones han obtingut la naturalització pels anys de residència o quantes ho han fet per la via del matrimoni amb algú que ja fos andorrà).
Aquestes dades tornen a estar ara d’actualitat per dues raons. D’una banda, perquè el grup parlamentari socialdemòcrata ha posat de nou sobre la taula el debat polític en entrar al Consell General una proposició de llei que aposta per rebaixar a 15 anys el termini necessari per adquirir el passaport del Principat. I, de l’altra, perquè Europa demana passos endavant. El comissari de drets humans del Consell d’Europa, Thomas Hammarberg, que ha visitat aquesta setmana el país per avaluar-hi el nivell d’acompliment dels drets humans, ha tornat a instar al Principat a rubricar i adequar-se al que marca la convenció europea sobre nacionalitat. I, per tant, a permetre que els immigrants puguin tenir l’oportunitat d’adquirir els drets polítics un cop han acumulat deu anys de residència.

Integració plena
De fet, el representant de l’organisme internacional ha exhortat Andorra a “facilitar” els requisits per aconseguir la nacionalitat, en entendre que la integració plena d’un resident que ha decidit passar una part important de la seva trajectòria vital en un Estat diferent del seu passa per poder participar en aspectes tan cabdals com unes eleccions.
De la seva banda, els col·lectius de residents han explicat   tradicionalment l’extrema xifra d’estrangers que prefereixen no naturalitzar-se en funció del temps excessiu de residència que se’ls exigeix. També perquè entenen que moltes persones no volen renunciar a la nacionalitat d’origen o, en cas que ho facin, els és pràcticament impossible tornar-la a recuperar si ho volen (així passa, per exemple, amb Portugal, a diferència del cas espanyol, que sempre dóna la possibilitat de tornar a reclamar la nacionalitat). Davant de la situació, en reiterades ocasions els residents han sol·licitat que es permeti el doble passaport, però les declaracions del president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, aquesta mateixa setmana en relació a la proposició de llei del PS, no conviden a pensar que en un termini relativament breu de temps hi hagi novetats. El document que els socialdemòcrates han presentat és el mateix que el parlament va rebutjar a finals de l’any passat i que ara des de DA ja han deixat clar que prendrà el mateix camí. El partit que té majoria absoluta al Consell ja ha avisat que el debat sobre la nacionalitat no tindrà cabuda en el pròxim període de sessions i que es tracta d’una qüestió que avui per avui “no és estrictament prioritària”.

LA CONVENCIÓ EUROPEA DE NACIONALITAT PERMET EL PASSAPORT MÚLTIPLE

La convenció europea sobre nacionalitat, el document que el Consell d’Europa ha recomanat en diversos ocasions a Andorra que subscrigui, preveu entre d’altres aspectes la nacionalitat mútiple. Malgrat que deixa clar que cada Estat membre ha de determinar sota la seva pròpia normativa “qui són els seus nacionals”, el text   permet tenir un altre passaport als seus ciutadans quan l’obtinguin a través del matrimoni. Com també permet als infants conservar la nacionalitat adquirida en néixer en un altre Estat. Exposa, a més, que el nacional d’un Estat membre en possessió d’una altre passaport “té dret, en el territori d’aquest Estat en què resideix, als mateixos drets i deures” que la resta. L’acord internacional, d’altra banda, exposa que cada Estat membre tindrà en la seva legislació interna “la possibilitat de la naturalització de les persones de residència legal i habitual al seu territori” i que en establir les condicions per a l’obtenció del passaport “no es preveu un període de residència superior a deu anys” abans de fer la demanda.

El conseller de la minoria socialdemòcrata del comú d'Encamp, Joan Sans, va expressar ahir, en declaracions al Diari, la seva preocupació pel futur de les diferents associacions que ocupen les instal·lacions del Complex esportiu i sociocultural encampadà si finalment s'acaba concretant l'externalització de la zona esportiva. "L'activitat associativa és molt important i no sé quina empresa estaria interessada en un espai que està ocupadíssim", va exposar, afegint que "el que em sap més greu és que es facin declaracions sense avaluar abans l'activitat associativa", i va remarcar que cal ser prudents abans de prendre decisions.

Sans va explicar que les declaracions del cònsol major, Jordi Mas, sobre la possibilitat de canviar la fórmula de gestió del complex, els han arribat "de sorpresa" i desconeixen si s'ha tractat la  proposta en la majoria, però va assegurar que en cap cas s'ha plantejat en la comissió d'esports ni en el consell de comú. Malgrat tot, en relació amb les paraules de Mas, que comentava que els comuns, tenint en compte la situació actual, no poden assumir les despeses que representen els centres esportius, el conseller va comentar que la voluntat del Partit Socialdemòcrata és "defensar per sobre de tot el servei públic", i considera que és una tasca del comú encampadà "treballar perquè la instal·lació sigui eficaç i eficient". De la mateix manera va defensar la construcció dels diferents equipaments tot preguntant-se: "Com justificaries a la gent del Pas que hagués d'anar, per exemple, a Ordino?

La voluntat dels  centres esportius era oferir un servei públic." Tot i així, no va voler fer més valoracions tot indicant que ara estan en espera de "veure els números, quina part de la gestió es privatitzaria i què passaria amb els treballadors i els usuaris actuals".

Pensava que la papiroflèxia era un art oblidat.
A molts llocs del món ho és, o gairebé. Al meu país, es poden comptar amb els dits d’una mà les persones que s’hi dediquen. Però alhora hi ha creadors molt importants, com ara Satoshi Kamiya, del Japó, que fa meravelles amb un full de paper.

I vostè com n’ha après?
A Internet pots trobar molts patrons i diagrames per començar a practicar. A YouTube es troben també molts tutorials de diversos nivells de dificultat.

És fàcil iniciar-se en aquest art?
És molt fàcil, sobretot si tens algú que et vagi guiant al principi. Jo els dic a la canalla que només cal una mica d’interès, una mica d’atenció i una mica de pràctica.

Va ser així com va començar, vostè?
Em vaig quedar a l’atur, i un dia, navegant per Internet, vaig trobar un diagrama. Vaig provar fins que em va sortir, i em vaig engrescar. Després vaig anar trobant a la xarxa un munt de fòrums de gent que s’hi dedica i de mica en mica trobes cada cop reptes més complicats.

De petit, a l’escola a tots ens deien que fer figuretes de paper era el mateix que perdre el temps.
Jo pensava el mateix, però quan et vas ficant en aquest món t’adones que la papiroflèxia és matemàtica pura i dura. Hi ha matemàtics que han escrit tesis doctorals sobre aquest art.

Ara sí que em deixa parat.
Doncs és així. Per exemple, vaig trobar un text d’un matemàtic japonès que plantejava el problema de construir una figura de vuit puntes amb un paper quadrat. M’hi vaig posar i al final ho vaig deixar perquè no vaig aconseguir entendre els raonaments matemàtics que feia servir.

Té cap disseny propi?
De moment només sóc plegador. Un dels papiroflèxics més importants d’Espanya, Aníbal Boyer, explica que a força de practicar arribes a trobar una variant que et condueix a un disseny nou. Però jo fa vuit mesos que m’hi dedico i això és massa poc temps per començar a tenir dissenys propis.

Ja ha trobat feina, per cert?
Encara no.

Per culpa de la papiroflèxia?
No. A la papiroflèxia m’hi dedico a la nit, quan els fills ja són al llit.

Ara ensenya a la canalla. S’ho planteja com una professió possible?
No ho veig gaire factible.

Per als petits és més fàcil aprendre?
L’edat no és determinant, però   un pedagog explicava que la papiroflèxia ajuda a concentrar l’atenció i a coordinar les mans, i això millora les habilitats mentals dels infants.

Buscarà la revenja contra un dels pocs equips que li ha pres algun punt, ja que a l’inici de la primera volta va empatar sense gols al Sardinero i abans havia perdut al camp del Llevant, a qui li va tornar la moneda la setmana passada. A excepció de la derrota al Bernabéu contra el Barça, els blancs ho han guanyat tot després. Malgrat la proximitat de l’eliminatòria contra el CSKA de Moscou dimarts a la lliga de Campions, el tècnic madridista, José Mourinho, va assegurar que no hi haurà rotacions i el principal dubte en l’onze blanc és qui ocuparà el lateral dret, ja que Arbeloa està sancionat. Estan lesionats Lass i Altintop. De la banda càntabra, Stuani, el millor golejador, està sancionat, i Colsa i Jairo, lesionats.
L’entrenador blanc va parlar de la possibilitat d’anar al Camp Nou a cantar victòria o, ja com a campió, a rebre el passadís del Barça i va dir que no pensa “en ximpleries d’aquestes. M’agradaria gua­nyar el campionat demà però no és possible i crec que tampoc no és abans de la visita al Camp Nou. No busquem passadissos ni cap d’aquestes ximpleries, només busquem guanyar partits”. Sobre que el Bernabéu sigui o no seu de la final de Copa entre Barça i Athletic, no va poder defugir de la polèmica i va respondre que “no és problema meu, aquest any no tinc res a veure amb aquest tema”. També va contestar sobre el succés de l’aparcament del Camp Nou, després de l’eliminació de Copa contra el Barça, quan va esperar l’àrbitre Texeira Vitienes. Se li va demanar si això deteriorava la seva imatge. “No. Vaig ser molt educat i tranquil en funció del que havia passat abans –després del partit va dir que era impossible guanyar al Camp Nou– i el meu orgull diu el mateix: haver estat extremament educat amb l’àrbitre Teixeira Vitienes.”
Avui es juguen dos partits més. L’Espanyol visita el Getafe amb l’objectiu de situar-se en Lliga de Campions i el Sevilla, en situació complicada i amb Michel d’estrena a la banqueta, rep l’Osasuna.

CALDERÓN DIU QUE NO CEDIR EL CAMP PER LA COPA ÉS 'D'EQUIP PETIT'

L’expresident blanc Ramón Caderón va afegir ahir polèmica al tema de la final de Copa i va observar que no cedir l’estadi Santiago Bernabéu per a la final de la Copa del Rei entre l’FC Barcelona i l’Athletic de Bilbao és “d’equip petit. Florentino Pérez és qui no vol. Mourinho no té res a veure. Aquesta decisió no entra en el cap d’un esportista o d’un dirigent de l’esport, entra en el cap d’un radical”, deia Calderón. I hi afegia que “és un desaire a la Casa Reial i al rei”.

La vicepresidenta, Joana Ortega, va explicar que la retallada “és una mesura temporal, i que afecta tots els treballadors de l’administració i del sector públic, amb l’objectiu de mantenir el màxim de llocs de treball”. A més, va deixar la porta oberta que hi hagi més ajustaments en el futur. “És una mesura de moment per als pressupostos del 2012, però això no vol dir que en uns anys no es repeteixi”, va indicar la vicepresidenta, que va destacar que “la voluntat és que la retallada es quedi en això, però no puc garantir res”. També va ressaltar que la iniciativa portarà un estalvi de 180 milions d’euros.
La reducció s’aplicarà al juny en la major part dels col·lectius, tot i que en alguns com els dels docents i funcionaris de presons es pot determinar per a algun altre moment de l’any. Segons els sindicats que van participar a la taula de la funció pública, UGT, CCOO i AIC, encara està oberta la possibilitat que les retallades del govern estatal s’uneixin a les que tot just acaba d’anunciar l’executiu català.
Des dels sindicats també es considera que la reducció dels salaris arribarà al 7 per cent, amb l’eliminació dels complements econòmics que preveu la llei d’acompanyament. I també que la pèrdua de poder adquisitiu real dels treballadors públics a Catalunya serà d’almenys un 12 per cent, per la suma de la rebaixa del sou i dels complements, i la pujada de l’IPC i l’IRPF.  

Reaccions polítiques
El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va criticar que la Generalitat hagi retallat els sous de manera “unilateral” i que aquesta no apareixia clarament als pressupostos. La disputada l’ICV al Congrés Laia Ortiz va considerar “indigne” realitzar els canvis tan poc temps després de l’aprovació dels comptes, i Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament, va demanar la compareixença del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, perquè expliqui el pacte amb el PP, i va lamentar la manca de negociació amb els sindicats. Els partits d’esquerra catalans seran alguns dels que participin en la manifestació convocada pels sindicats per a demà a Barcelona, la primera protesta contra la recent reforma laboral.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va explicar les lleis òmnibus davant de representants de la patronal, i va destacar que estan basades en la idea de com “menys normes millor, més ben fetes i amb menys tràmits”, per reduir la burocràcia. A més, el president va dir que encara hi pot haver més novetats ja que les lleis òmnibus són “l’inici d’un camí, però no el final”.

EL CONSELL DE MINISTRES POSA LÍMIT AL SOU DELS DIRECTIUS DE LES EMPRESES PÚBLIQUES

El govern espanyol va posar un límit al salari base dels directius de les empreses públiques, que serà de 105.000 euros a l’any per a les més grans, 80.000 per a les d’una mida mitjana i de 55.000 per a les petites. Aquest sou base tindrà un afegit variable que es donarà si es compleixen els objectius. La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar les decisions del consell de ministres, i va afirmar que “hem buscat un equilibri per garantir que les empreses estiguin dirigides per persones de la suficient solvència”, però va indicar que tenen present que “les quantitats que coneixem avui no poden sostenir-se per al sector públic. Són temps d’autoritat”. Es calcula que la mitjana de la baixada dels sous serà d’entre un 25 i un 30 per cent, tot i que en algunes empreses petites podria arribar a un 35 per cent.   

Anunci de vaga
Els sindicats nacionalistes del País Basc, Navarra i Galícia van convocar ahir una vaga general per al dia 29 de març vinent contra la reforma laboral que va aprovar el govern espanyol. Des dels grups convocants es va lamentar que els majors sindicats estatals, UGT i CCOO, encara no hagin pres la mateixa iniciativa.

Seguint aquesta filosofia, el president de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Albert Coma, ha assegurat diverses vegades que “l’objectiu que hem de tenir com a país passa per acollir cada any un gran esdeveniment, sigui més o menys mediàtic”. En aquest sentit, i després d’entrar per primera vegada en el Circ Blanc alpí, el següent pas podria dirigir-se cap al surf de neu, aprofitant que Lluís Marín destaca en una disciplina com l’snowboard cross (cinquè a la Copa del Món de Blue Mountain).
El primer pas per a una futura Copa del Món d’aquesta modalitat es farà el mes vinent (dies 17 i 18) amb la disputa per primera vegada al país d’un snowboard cross de categoria FIS (Iberic Snowboard Tour) a Arcalís. La intenció és que aquesta prova no es quedi aquí i si l’organització funciona pugui entrar ràpidament en el circuit de la Copa d’Europa, pas previ per formar part de la màxima categoria.
El director de Vallnord, Martí Rafel, va confirmar l’aposta del domini per l’snowboard cross, encara que sense urgències. “Nosaltres apostem al màxim en tot. Tenim la visió que mitjançant els esdeveniments esportius gaudim d’una plataforma per promocionar Vallnord i el país i com més reconegut sigui l’esdeveneniment, millor”, va indicar. Rafel, que va recordar l’impacte que van tenir la Copa del Món d’MTB els anys 2008 i 2009, va assenyalar que “s’ha d’anar pas a pas. És clar que apostaríem per una Copa del Món d’snowboard cross, però primer hem de tenir un currículum al darrere. Organitzem la prova FIS, que sortirà bé, segur, i a partir d’aquí ja anirem plantejant el camí a seguir amb la FAE i amb l’empresa organitzadora. Però si tot funciona, per què no pensar en una Copa d’Europa i després en una Copa del Món?”.
Albert Coma, que al maig assistirà a un congrés important de la FIS a Corea, també és de l’opinió d’anar pas a pas. “Hem de pensar a mitjà i llarg termini. Evidentment és millor portar alguna disciplina en què tinguem representants que puguin fer-ho bé com l’snowboard cross, però les coses s’han de fer bé i anar treballant”.
El calendari de la Copa del Món de surf de neu no està ni de bon tros tan atapeït com el d’esquí alpí. El muntatge de la prova no implicaria tampoc tants esforços, tot i que el circuit d’Arcalís necessitarà reformes per posar-lo al nivell de dificultat d’una Copa d’Europa i després d’una de la màxima categoria.

El gran al·licient

No es perdrà la prova de casa

Lluís Marín no deixarà escapar l’oportunitat de competir a casa. La FAE va confirmar ahir que el millor surfista de neu del Principat participarà en l’snowboard cross FIS que tindrà lloc a Arcalís el 18 de març (un dia abans es disputarà la prova Open). La presència de l’an- dor­rà, recentment cinquè a la Copa del Mon de Blue Mountain, al Canadà, serà un al·licient més per a la primera competició FIS d’aquesta disciplina que arribarà a An- dor­ra. La FAE veu en Lluís Marín el referent per als joves que vulguin dedicar-se al surf de neu i poder veure’l de prop suposarà un impuls extra.
D’altra banda, el surfista reprendrà demà la competició a Stoneham (Canadà), en un nou snowboard cross de Copa del Món. Primer farà els entrenaments i dilluns prendrà part en les classificatòries. Les finals, en cas d’arribar-hi, tindran lloc dimarts.

Aquesta petita davallada dels preus s’explica, sobretot, per l’efecte moderador que van tenir sobre l’índex les variacions mensuals dels preus dels carburants relacionats amb l’habitatge i el transport. Així, en el cas de l’habitatge, la baixada més important la va registrar el subgrup combustible per a la llar (passant del 21,8% al 19,7%), i pel que fa al transport, va baixar principalment per la diminució de la variació dels preus del carburants (del 14,2% al 12,9%). Altres grups com mobles, restauració i béns i serveis també van presentar un efecte moderador sobre l’IPC.
D’altra banda, durant el primer mes de l’any van mantenir una tendència inflacionista grups com l’esbarjo (que passa del 0,3% a l’1,1%), ja que van a l’alça gairebé tots els subgrups que inclou; roba i calçat (del -5,3% al -4,9%) a causa principalment de la temporada de rebaixes però que ja s’acaba, i també alimentació (del 2,6% al 3%), on pugen els preus del cafè, te i cacau, llegums i verdures i begudes no alcohòliques.
El departament d’Estadística també va donar a conèixer la variació de la inflació subjacent, que el mes de gener es va reduir de tres dècimes, passant del 2% a l’1,7%. Segons recull la informació publicada, la diferència ve motivada per una disminució de la variació de preus dels productes petroliers en relació amb el mes anterior, del 16,6% al 14,8%. En canvi, els preus dels productes frescos experimenten una pujada, de l’1,2% al 2%.
Les dades estadístiques també van recollir la comparació amb l’IPC interanual d’Espanya, que al gener es va situar al 2%, quatre dècimes per sota del desembre. En aquest cas, disminueixen els preus de l’habitatge sobretot per una estabilitat dels preus de l’electricitat, i les comunicacions, per una baixada de preus dels serveis telefònics.

ESTABILITAT EN L'ENTRADA DE VEHICLES

El nombre de vehicles que van entrar al país durant el mes de gener va ser de 314.224, que representa augments marginals tant de la tendència mensual (0,1%) com de la interanual (0,2%), cosa que fa que des del departament d’Estadística s’assenyali com una estabilitat. D’altra banda, també es va posar de manifest que tal com s’ha anat registrant durant l’últim semestre, s’observa una davallada pel que fa a l’entrada de vehicles per la frontera hispanoandorrana (-2,8%), que es veu compensada, però, per l’increment de cotxes que arriben per la francoandorrana (7,3%). Pel que fa a la tipologia de vehicles, un 97% han estat turismes i un 3% vehicles pesants, cosa que en termes interanuals representa una evolució estable en entrada de turismes i moderadament a la baixa en els vehicles pesants. Des del departament d’Estadística es va indicar que els vehicles pesants que entren per la frontera del riu Runer presenten una evolució marcadament a la baixa des de ja fa nou mesos, però amb llindars inferior als dels anys precedents.