La decisió de les cònsols d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria d’apujar-se el sou va ser ahir el principal objecte de sàtira per part dels joves d’Encamp durant el ball de l’óssa, que va comptar amb centenars d’assistents.

La plena confiança que té Lluís Marín i el seu estat de forma l’estan catapultant a la Copa del Món. En l’última prova del calendari va entrar per primera vegada en una final i va acabar finalment cinquè, que és el millor resultat de la seva carrera. Avui prenia part en les classificatòries del boarder cross a l’estació canadenca de Stoneham, en què va acabar en l’onzena posició per disputar demà les rondes finals, en què entraven els 48 millors.

Les dificultats per trobar feina en aquests moments de greu crisi econòmica fan que moltes persones es decantin per intentar crear el seu propi negoci.

El lectorat de català de Praga ha tingut durant el primer semestre del curs 2011-2012 un total de 181 alumnes, una xifra notablement superior a la registrada el curs anterior, en el qual van finalitzar les classes 97 alumnes.

És la primera vegada que relacionen el seus vins amb l’esport?
Sí, i ha estat una experiència fantàstica. Els valors de l’esquí són similars als dels que treballem el vi: constància, passió, perseverància, inspiració... A més, ha anat molt bé, em sembla que ja s’han acabat.

I com va anar que ho fessin?
Per una visita del senyor Calbó (Josep Areny) al celler. Em va dir que un vi fet per una dona és el que necessitava la Copa del món femenina.

Però el Suma Varietalis no és només seu.
No, el Suma és una barreja de les dues generacions, el meu pare i jo.

Com els ha resultat la barreja?
Doncs, miri, ens ha sortit un ví  terriblement sexy i molt femení.

Vaja, estan confirmats els resultats?
Ep! No he dit per lligar, he dit només sexy, eh?

Euroand va organitzar un tast només per a dones amb vostè. Hi ha vins per a dones?
No ho crec, tot i que un vi sempre porta el caràcter de qui el fa i en aquest hi he tingut molt a veure. A més, l’he promocionat arreu.

És la primera vegada que ve a Andorra?
A esquiar, sí. Fa molts anys vaig venir un dia de compres.

I com va anar?
Magnífica experiència. Jo he esquiat molt a Suïssa, França, Àustria, els Estats Units, i això està perfectament a l’altura dels millors llocs. I sens dubte és el millor que hi ha al Pirineu.

Vostè és marquesa, oi?
Sí, sóc la marquesa de Mirabel.

Li he de dir senyora marquesa?
Nooo (riu). Ningú no es dirigeix a mi així.

I què se sent vivint com una marquesa?
Res d’especial, el títol és una manera d’honorar la meva família i sí que et dóna una certa obligació amb el passat familiar. El meu títol ve del segle XV.

Si jo volgués tenir títol què hauria de fer?
Hauria de convèncer el rei Joan Carles I amb un fet excepcional, com Vicente del Bosque.

Quants anys tenia quan el seu pare es va casar amb Isabel Preysler?
Dotze.

I com ho va portar?
Bé, ho recordo com una època divertida. Sempre hi havia fotògrafs a la porta de casa. Ara li passa a la meva germana Tamara, encara que els darrers anys la televisió ho ha multiplicat tot.

Ara em dirà que la imatge que tenim de la seva germana és totalment equivocada.
Potser sí. Quina imatge en teniu?

‘Pija’ i ‘tonta’.
Doncs, ella no és així. És una persona molt llesta, simpàtica i optimista en tot moment. Tot i que la persegueixen tot el dia, sap portar-ho admirablement.

Amb ells va fer els primers passos, en bandes com Strawberry Jam i en locals com el Motors –“Encara segueix funcionant?”, pregunta– o festivals com els Dijousderrock. Fins que va acabar al Sant Ermengol i es va desplaçar a Barcelona. On volia seguir fent compatibles els estudis amb la música. Així que un dia –del 2006, quan en portava uns quants voltant per la Ciutat Comtal– va dir que definitivament havia de posar en marxa el seu grup, i va començar a buscar els músics amb qui crearia The Last 3 Lines: Sergi Pardo i Dani Gil (guitar­res), Jordi Ayuste (bateria), Raül Martínez (baix) i Marc Mateu (sintetitzadors i teclats), amb Bartrina de vocalista.
La formació que va impulsar està vivint en els últims temps –i de la mà del segell independent Aloud Music– un moment dolç: de teloners de Placebo al festival Midem de Canes. Amb l’últim àlbum, Visions from Oniria, presentat a bombo i platerets en una emissora musical amb tant d’olfacte per a la qualitat com és Radio 3.  
Però anem a pams. La banda es va presentar en directe a la sala Sidecar el març del 2007, un primer concert del qual ja van sortir amb un contracte de management i un altre per produir el primer disc. You are a deep forest els va portar a escenaris de referència, com el del Razzmatazz o al BAM barceloní. Després, un parell de gravacions més: un vinil i, sobre tot, l’EP que contenia Fish Tank –amb estètica de pel·lícula de sèrie B i perspectiva força irònica–, que va suposar un punt d’inflexió, gràcies a l’enorme repercussió que va assolir el videoclip a Internet.  

De Buenafuente a Placebo
Va ser aleshores que van recalar al programa d’Andreu Buenafuente a La Sexta, amb actuació en directe. I a fer de teloners de la gira de Placebo. “Ens van seleccionar i vam fer concerts com el de Barcelona, davant quatre mil persones: tocar allà va ser una experiència brutal; a més, crec que vam agradar molt”, recorda Bartrina. També van ser a Gijon, Valladolid i Palma de Mallorca. I a la sala L’International de París, tot i que en aquest cas compartint cartell amb Pollux from Rio. També van fer nova tournée, amb Layabouts. Enllestits aquests directes van decidir que era moment de prendre’s “una temporada sabàtica” i ficar-se a l’estudi. D’on van sortir amb Visions from Oniria sota el braç. Masteritzat a Nova York, als Sterling Studios, on arrodoneixen treballs de gent com Arcade Fire.
Al disc, lletres de Bartrina i un so ja molt madurat que han aconseguit amb l’aportació de tots els integrants de la banda. “És clar que m’agradaria compondre en català, que és la meva llengua; no estic tancat a fer-ho. Però el noranta per cent de la música que escolto és en anglès i m’agrada com em permet jugar amb les paraules”, argumenta el músic andorrà. Que hi afegeix una altra raó: “Em fa l’efecte que cantant en anglès no em despullo tant”.
El grup ha aconseguit presentacions de luxe, com el pas pel programa Disco grande, de Radio 3, un veterà espai dedicat als músics emergents que des de fa trenta anys dirigeix i presenta Julio Ruíz. “Per a nosaltres, tot un mite, i hi vam fer un parell de temes en directe, tota una experiència”. També es van presentar al mercat de la música Midem de Canes, on es donen cita tots aquells que hi compten: productors, segells, programadors, premsa especialitzada. “Ens sentíem rarets amb tota aquella penya”. Però és un públic que interessa.
I a Andorra, res de previst? “Ens encantaria, si ens convidessin. Un concert amb Madretomasa, per exemple, seria d’allò més guai!”, suggereix Bartrina.

POESIA VISUAL APLICADA A LA ROBA

Bartrina es va desplaçar a Barcelona amb la intenció de fer Imatge i so –“innocentment, m’imaginava que tindria molta relació amb la música, però va resultar que no tenia res a veure”–. Després ho va intentar amb la pastisseria, “sempre buscant la meva vocació”. Que, música a banda, va acabar trobant en el disseny gràfic. I va posar en marxa una empresa, Visual Poetry Barcelona, que exporta les seves originals samarretes pertot Europa: “Apliquem el concepte de poesia visual, en la línia de Brossa, a la roba”.

A la capital de l’estat es van aplegar més de mig milió de persones, segons els organitzadors, i uns 50.000 per a la policia. Durant la protesta es van escoltar crits que demanaven una vaga general.
A Barcelona, els sindicats van calcular que van assistir uns 400.000 manifestats, i el departament d’Interior va rebaixar la presència a 30.000 persones. El sindicat CGT va convocar una altra manifestació a la capital catalana, que va tenir uns 3.500 participants segons la guàrdia urbana i que es va tancar amb el llançament d’ous contra la delegació del govern.
Els líders sindicals van demanar a l’executiu diàleg, i si no hi haurà una “escalada del deteriorament del clima social”. Ignacio Fernández Toxo, el secretari general de CCOO, va comentar als mitjans just abans de la manifestació de Madrid que espera que les protestes “facin que el govern prengui la decisió de convocar les organitzacions socials a la negociació que havia d’haver-se realitzat abans del reial decret”. El líder de CCOO també va apuntar que reforma laboral no elimina l’atur i que el que fa és “deprimir de forma important la capacitat dels salaris”. De la seva banda, Cándido Méndez, el secretari general d’UGT, va afirmar que si la reforma no es corregeix serà “un seriós pas enrere. Hi haurà una reducció dràstica de poc temps de les classes treballadores”. Alguns partits polítics, com PSOE i EU es van unir a la crida dels sindicats. Es considera que aquesta mobilització determinarà una convocatòria de vaga general.  

Resposta del govern
Mariano Rajoy va assegurar, durant el discurs de cloenda del congrés del PP, que la reforma laboral és “justa, bona i necessària” i que és “la reforma que Espanya necessita per evitar que siguem el país que destrueix més ocupació en tota Europa”. El president del govern espanyol també va apuntar que els problemes “són extremament greus, no es resoldran en dues tardes i les mesures no seran agradables”.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va comentar que l’executiu “respecta” el dret a manifestar-se, però que el govern ha de tirar endavant les reformes.

EL PSC DEMANA UNA ACCIÓ DE CiU

Pere Navarro, primer secretari del PSC, va demanar que el govern de CiU a la Generalitat no estigui al costat de la reforma de Rajoy, “tan negativa per al país”, i que negociï amb els sindicats per trobar-hi solucions. Navarro va proposar ajudes a emprenedors o incentius al crèdit. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va indicar que el govern català hauria de facilitar que els que es declarin insubmisos fiscalment amb l’Estat puguin pagar els impostos només a la Generalitat, perquè, segons va explicar, “estic convençut que si els paguen a l’administració catalana, seria molt més eficient i just”.

A la darrera reunió de cònsols es va acordar que s’estudiaria com poder procedir a fer realitat la reducció de la cessió. Des de llavors, les corporacions parroquials estan aprovant facultar els responsables comunals per a aquest estudi. De fet, l’anàlisi ja s’ha iniciat i el parer jurídic majoritari seria que no caldria una reforma legislativa per permetre la modificació del percentatge a cedir, que durant el temps de transició tots els comuns establirien en el 5%, la franja més baixa que fixa la Llei del sòl.
Els comuns pretenen, amb aquesta reducció, i amb la limitació temporal de la mateixa, incentivar els propietaris a desenvolupar urbanísticament algunes propietats i, així, reactivar el sector de la construcció alhora que les corporacions ingressarien alguns diners que han deixat de percebre procedents dels tributs vinculats a l’urbanisme. Per fer realitat la reactivació que es pretén, els cònsols tindrien clar, segons les fonts consultades, que la rebaixa no ha de ser pas per sempre sinó només per un termini determinat. Això, a parer dels mandataris comunals, hauria de suposar un efecte d’atracció que hauria de fer decidir alguns propietaris ha desenvolupar projectes que la situació econòmica actual manté encallats.

Modificació
Un dels elements cabdals de l’estudi que els cònsols van decidir impulsar és determinar com es pot procedir a canviar el percentatge de cessió urbanística establert. La Llei del sòl fixa aquest paràmetre en una forquilla que va del 5 al 15%. Per tant, es considera que, en aquest sentit, no cal una modificació legislativa. De fet, van ser les corporacions parroquials les que van decidir, a partir dels seus plans d’urbanisme (POUP) quin era el percentatge de terreny que volien rebre (ja fos en sòl pròpiament dit o en l’equivalent en diners). La majoria dels comuns es van situar en la franja més alta. Tan sols a Ordino la cessió es va establir en el 5%.
La llei, el que sí que regula, és que els POUP no podran experimentar canvis substancials durant un termini de sis anys. Aquest temps encara no ha transcorregut, encara que s’hi acosta. Però com que la pretensió és posar en marxa la mesura tan aviat com sigui possible, s’hauria de buscar la manera per poder efectuar els canvis. D’entrada, jurídicament s’hauria de decidir si la modificació de la cessió és un element substancial en els plans d’urbanisme. Hi ha coincidència en què això és així i, conseqüenment, les variacions no es podrien dur a terme fins un cop passats els sis anys esmentats. Per tant, una de les fórmules amb què treballen els comuns seria sol·licitar al Govern que declari la mesura d’interès públic i, d’aquesta manera, es podria procedir a modificar els POUP temporalment. Aquesta qüestió serà un dels aspectes a tractar en la propera reunió de cònsols.

ELS DOS GRUPS DE LA MINORIA DE LA CAPITAL FAN COSTAT A LA PROPOSTA

El comú d’Andorra la Vella va ser el primer a aprovar la proposta d’estudiar la possibilitat de rebaixar la cessió econòmica del 15% al 5% en la darrera sessió de consell de comú. En aquest sentit, el punt es va aprovar amb el suport dels dos grups de la minoria. El conseller del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella, va indicar que des del seu grup “estem a favor de qualsevol mesura per reactivar l’economia i la construcció” i va afegir que aquest tipus de mesures són “les que s’han de buscar i potenciar”.
Unes opinions que no divergeixen gaire de les que va expressar el conseller de Demòcrates per Andorra, Carles Torralba. “Tot el que serveixi per incentivar està bé, però el més important és que sigui temporal, de manera que sempre que es vulgui es podrà tirar enrere”, va comentar, remarcant que hi ha qui s’ha fet enrere d’una obra perquè havia de pagar el 15% de cessió.