La cònsol d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, acaba de sortir d’una reunió i, com sempre, es mostra activa i inquieta. Fa poc més de dos anys que va accedir al càrrec, com a màxim responsable política de la capital, i just quan s’arriba a la meitat del mandat comunal, és hora de fer-ne un balanç.
–¿Quin [...]
La cònsol d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, acaba de sortir d’una reunió i, com sempre, es mostra activa i inquieta. Fa poc més de dos anys que va accedir al càrrec, com a màxim responsable política de la capital, i just quan s’arriba a la meitat del mandat comunal, és hora de fer-ne un balanç.
–¿Quin balanç en fa, d’aquests dos primers anys?
–El balanç, en conjunt, és satisfactori, ja que hem pogut tirar endavant nombrosos projectes en aquests dos anys. Per exemple, hem engegat els pisos amb serveis per a la gent gran, en els quals les persones ja hi estan vivint, o els àpats a domicili, que estan funcionant molt bé. També hem promogut tot el Departament de Joventut, que s’està consolidant, i ara tot just hem tancat el procediment d’adjudicació dels pisos de Jovial.
–¿I pel que fa a nous equipaments?
–Hem abordat tota la qüestió de les guarderies i hem fet l’escola bressol de Santa Coloma. A més, hem reformat l’escola bressol de la Prada Casadet. I pel que fa a equipaments, val a dir també que l’alberg de la Comella ja s’ha acabat i està funcionant molt bé, ja que té molta demanda.
–¿Quines són les principals actuacions en l’àmbit de l’urbanisme?
–Una tasca que ens ha costat moltíssim en aquests dos anys, sobretot perquè quan vam arribar hi vam haver de dedicar molts esforços, té a veure justament amb el POUP, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial d’Andorra la Vella, que tot just s’havia aprovat llavors. Ens vam trobar que hi havia 150 recursos interposats a la Comissió Tècnica d’Urbanisme i això es va traduir en 114 demandes per via jurídica. És evident que això ens ha ocupat moltes hores, ja que calia donar resposta als propietaris.
–Però s’han fet obres. ¿Quines són les més destacables?
–Hi ha per exemple les obres al pont del Lycée, de les quals el Comú havia fet el projecte, mentre que l’execució de l’obra ha anat a càrrec del Govern. El Comú també ha fet una actuació molt important a Santa Coloma, on hi havia voreres que estaven malmeses i se n’han arranjat moltes. A banda que s’han fet altres accions d’embelliment de la parròquia. Hi havia carrers que presentaven un aspecte una mica deixat i s’han fet tasques de neteja i enjardinament.
–¿Com està la qüestió de la vianalització de l’avinguda de Meritxell?
–Quan vam arribar al Govern comunal, hi havia una discussió que estava molt present al carrer i en l’àmbit dels mitjans, sobre si l’avinguda de Meritxell havia de ser o no per a vianants. Però el cert és que, cada vegada que es tancava, hi havia problemes de circulació a la parròquia, bàsicament perquè hi havia una manca de planificació. Nosaltres ens hem reunit amb els comerciants de la zona i hem parlat amb la Cambra de Comerç. En aquests moments, és aquesta entitat la que està negociant i parlant amb tots els propietaris de la zona per estudiar la viabilitat del projecte.
–¿Ho veuen factible, des del Govern del Comú?
–Estem oberts, i és que nosaltres sempre hem dit que és bo que hi hagi una zona per a vianants a la parròquia i, en concret, una zona comercial per a vianants. Però em nego a fer-ho de manera desordenada. És a dir, el dia que decidim fer-ho, ens hem de donar un temps per veure els resultats i després decidir si ho donem per definitiu o ho replantegem. Personalment, no veia bé que un diumenge es tanqués, un altre no. Això no es pot fer de manera improvisada.
–Té repercussions evidents sobre el trànsit.
–Per això hem parlat també amb la Taula de Mobilitat. Una decisió com aquesta afecta tota la circulació viària de la part central de la vall i afecta altres parròquies: afecta Escaldes i el desplaçament cap a la vall del nord, cap a la Massana i Ordino. Abans que l’avinguda de Meritxell es tanqui només per als vianants, cal que ho tinguem tot lligat: hem de tenir les rutes alternatives, els carrers ben senyalitzats, i aconseguir que tothom hi estigui d’acord. Això implica també resoldre les qüestions de la descàrrega o l’accés als aparcaments privats. En realitat, no hi ha res que no es pugui resoldre, però certament s’ha d’estudiar bé i cal un bon pacte entre totes les parts implicades.
–¿La vianalització afectaria al conjunt de l’avinguda de Meritxell?
–Bé, una de les coses que cal veure és si seria tota o només una part. També podria ser una part de l’avinguda de Meritxell i una part de l’avinguda de Carlemany. Tot això s’està treballant. El que sí que hem fet, de moment, és ampliar les voreres a la part baixa de l’avinguda, a la zona del vial de la Unió i el pont de la rotonda.
–¿Quins són els projectes que no es podran fer?
–A la zona del carrer Gil Torres, hi ha un terreny que el Comú va adquirir i que havia de ser per a equipaments públics. Però aquest projecte requereix una inversió important i, en aquests moments, el Comú no disposa dels diners necessaris per tirar-lo endavant. Això no vol dir pas que es descarti, sinó simplement que es posposa, en espera d’una millor situació econòmica.
–Andorra la Vella ha fet els deures amb el cens.
–Les regles del joc estan establertes i definides per llei, i calia crear la Taula del Cens. Quan vam iniciar el mandat, vam enviar una carta al Govern per demanar que es nomenessin les persones que n’havien de formar part i es creés aquesta taula per fer l’intercanvi de dades necessari per actualitzar el cens. Érem plenament conscients que el cens de la parròquia no estava actualitzat.
–¿Per què?
–Perquè hi ha persones que marxen d’Andorra i no vénen a donar-se de baixa del cens del Comú d’Andorra la Vella. Hi havia fins i tot defuncions que no estaven registrades al Comú. Com que veiem que la creació de la Taula del Cens es demorava, des del Comú vam començar a treballar. La situació era insostenible i no volíem un cens inflat.
–¿Què van fer?
–El primer que vam fer va ser demanar al registre civil el nom de les persones que havien causat baixa per defunció, ja que no sempre en tenim coneixement. Així vam poder fer una primera actualització del cens de la parròquia.
–¿És l’única acció que van emprendre?
–No, llavors vam començar a fer un treball de camp i vam anar casa per casa, allà on hi havia persones que feia dos o tres anys que no pagaven el foc i lloc i s’havien convertit en moroses per a l’Administració comunal. Llavors, preguntant als veïns, va resultar que hi havia persones que feia anys que havien abandonat la parròquia i que, probablement, havien abandonat el país. Però encara no tenim el creuament de dades amb el Servei d’Immigració ni amb la CASS, per poder actualitzar els censos definitivament.
–¿La Fira d’Andorra la Vella es mantindrà a l’aparcament del Parc Central?
–El dia que disposem d’un altre espai per poder fer la fira, evidentment que la traslladarem. No és el lloc idoni en la mesura que està ocupant places d’aparcament que són necessàries. Però avui per avui, tampoc no tenim un altre espai i, per tant, difícilment podem plantejar un altre emplaçament. A més, aquesta ubicació té la virtut que és un lloc molt cèntric i la gent ho valora positivament.
–¿Com està la qüestió de la regulació del consum d’alcohol al carrer?
–Tenim un problema d’ordre públic i, en la reunió que vam tenir amb el ministre d’Interior, ho vam exposar. També perquè hem tingut queixes d’algunes comunitats de propietaris, que hi ha molts aldarulls al carrer i també espais públics on es malmet el mobiliari urbà. Vam quedar que es reforçaria tot el que és la vigilància nocturna, amb l’objectiu que hi hagi més civisme.
–Un altre dels problemes de la parròquia són les males olors del forn incinerador.
–Sí, i participem activament a la comissió de vigilància i control del Centre de Tractament de Residus. Allà vam manifestar la nostra queixa sobre les olors que es van produir a l’estiu com a conseqüència de l’emmagatzematge d’escombraries, per la parada tècnica del forn. En aquests moments, s’està estudiant un nou sistema d’emmagatzematge i també el redimensionament del forn. Està clar que no es pot continuar així. Els nostres tècnics fan anàlisis regulars a la zona i actuen de seguida si detecten alguna cosa. Sigui com sigui, ha de quedar clar que, malgrat les molèsties, no hi ha cap risc per a la salut pública.