Segons les dades facilitades, només en un 2% del temps la qualitat de l’aire va ser “deficient o dolenta”. Hàbits més sostenibles com ara compartir el vehicle o usar el transport públic o noves infraestructures com el túnel del Pont Pla han contribuït a la millora, però el ministre de Medi Ambient, Francesc Camp,   –que va comparèixer amb el director del departament, Marc Rossell, per explicar els resultats obtinguts i per informar de la nova estratègia que s’engega aquest any– va reconèixer que la davallada de l’activitat econòmica també hi ha tingut molt a veure. “La qualitat de l’aire és bona i segurament aquesta tendència a la baixa també té relació amb la baixada de l’economia”, va dir Camp.?
El trànsit rodat té un efecte més que destacat en els nivells de qualitat i, per això, aquelles zones més properes a carreteres transitades són les que presenten els pitjors resultats. Ordino és la par­ròquia amb els resultats més favorables, ja que ni un dels seus punts de mesurament ha superat els valors fixats per norma. A la resta de parròquies aquelles estacions properes a eixos viaris concorreguts presenten els resultats menys favorables. De fet, el recull fet pel departament de Medi Ambient constata que, tenint en compte les dades recollides durant tot l’any, s’incompleix el valor límit o de referència del diòxid de nitrogen (un pol·luent associat al trànsit de vehicles) en les zones properes a les concentracions de circulació. I succeeix a totes les parròquies excepte a Ordino. També posa de manifest que “l’activitat setmanal és la que fa pujar els nivells” i que hi ha “pics” tant al principi de la jornada com a mitja tarda. El director de Medi Ambient va matisar, però, que “el conjunt és molt satisfactori” i que, comparativament amb altres ciutats europees, Andorra            se situa entre “les menys contaminades” com ara Rotterdam                o La Rochelle. Per a l’estratègia que s’inicia aquest any i que s’allargarà fins al 2016, serà “molt important avaluar la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emetem i fixar mesures per frenar-los”, va comentar Marc Rossell. I és que Andorra s’ha d’adaptar als convenis marc de protecció de la capa d’ozó i de lluita contra el canvi climàtic. El ministre va destacar la importància de la lluita contra l’escalfament global, que pot tenir una    incidència directa sobre la indústria de la neu. “És un factor a tenir en compte, el problema és la precisió. Caldrà afinar les previsions”, va afirmar. I va recordar que en el marc de la Comunitat de Treball del Pirineu (CTP) ja s’està treballant per afinar els escenaris futurs, com a Andorra també s’ocupen de la qüestió el Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya i l’Observatori de la Sostenibilitat.
Camp va afegir-hi que l’aposta per les renovables a través del Fòrum energia futur també s’emmarca en el camí per reduir la pol·lució.

VIGILÀNCIA DE L'AIRE INTERIOR, MAPES ACÚSTICS, MESURAMENTS DE POL·LEN

La nova estratègia de vigilància i protecció de l’aire presenta algunes novetats. Per exemple, que ja no només es vigilarà l’aire exterior. També l’interior. El director del departament de Medi Ambient va recordar que “un 85% del temps estem en llocs confinats i la vigilància esdevé una acció prioritària”. Ja s’ha fet una prova pilot en edificis administratius i Rossell va indicar que es treballarà amb Educació i Salut perquè “també hauran de participar en aquesta mesura de la qualitat de l’aire interior”. Segons va explicar, als països veïns s’ha començat a treballar la qüestió en els llocs considerats “sensibles” com guarderies o escoles. No obstant això, encara ara no hi ha una normativa de referència europea amb els valors de referència que haurien de respectar els llocs tancats.
La contaminació produïda pel soroll també serà una qüestió prioritària i s’elaboraran mapes acústics per prendre mesures. I el departament de Medi Ambient també prendrà mesures del nivell de pol·len a l’atmosfera. Rossell va assenyalar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana “vigilar i comunicar els nivells en temps real”.
Respecte a la qualitat de l’aire exterior, Marc Rossell va assenyalar que es continuarà fent seguiment i incidència en les activitats industrials. Va assenyalar que ja hi ha un control periòdic perquè els empresaris s’adaptin a la norma. Amb tot, va reconèixer que de vegades s’ha de sancionar.

La farmacèutica Elisa Muxella Molins va admetre ahir conèixer Dorribo i haver-hi mantingut “contactes informals” com ho haurien fet, segons ella, altres professionals farmacèutics del país. Muxella sí que va reconèixer tenir vinculacions contractuals amb Salut d’Innovació 12, la societat a través de la qual l’empresari gallec pretenia operar al Principat i que tenia entre les accionistes la filla de Dorribo.
L’aixecament d’una part del secret de sumari hauria permès tenir accés a un informe pericial de l’Agència Tributària espanyola en què es deia que part dels diners que Dorribo va declarar que havien anat destinats a l’exministre del PSOE José Blanco a través d’una transferència realitzada des d’Andorra van anar a parar, en realitat, a la farmacèutica andorrana, com a part d’un contracte que Muxella nega que existeixi. “Que mostrin el document”, va dir. Muxella va recordar que la quantitat de diners que hauria percebut suposadament de l’empresari gallec ha anat canviant segons les fonts. Els darrers dies, la xifra s’ha situat en 15.000 euros que haurien servit per aixecar la fallida decretada sobre la farmacèutica.

Actuacions
Elisa Muxella es demana si “amb 15.000 euros algú es creu que es pot aixecar una fallida?”. I no nega que es trobés en aquesta situació producte de la gestió d’un altre establiment farmacèutic. La professional sanitària deixa en l’aire la situació que té en relació amb la fallida viscuda. I explica que tot aquests elements formen part d’un plet que manté amb Salut d’Innovació. Aquesta societat hauria estat la plataforma que hauria permès Jorge Dorribo ater­rar al Principat. L’objectiu era posar en marxa un negoci sustentat en tres grans potes: un majorista, un laboratori de genèrics i una farmàcia que donés servei de cara al públic les 24 hores al dia. Per a cadascuna de les branques la societat necessitava una llicenciada en farmàcia. Quan es va destapar tota la trama presumptament delictiva de Dorribo a Espanya (ningú no ha confirmat que hi hagi cap delicte al Principat) Salut d’Innovació tenia contactades dues llicenciades. Una per al negoci majorista i, l’altra, Elisa Muxella. La farmacèutica havia de ser la responsable, segons la seva versió, de l’establiment obert al públic: 12 Hores Nit.
I?per aquest conducte Muxella hauria formalitzat tot un seguit de contactes amb la societat, de la qual “mai no he estat la prestanoms ni he format part del seu accionariat”, segons  la farmacèutica, que va explicar que és una gestora del país qui administrava la societat i qui mantenia de manera prioritària, suposadament, els contactes que Salut d’Innovació hauria establert amb Dorribo.  Muxella va assegurar que entre d’altres vincles que tenia amb Salut d’Innovació hi havia el que la societat era la seva proveïdora o, també, la titular del local on s’ubicava la farmàcia.

L'ADVOCAT DEL GALLEC ASSEGURA QUE EL SEU CLIENT "NO MENTEIX"

Jorge Dorribo va declarar ahir durant tres hores davant el magistrat del Tribunal Suprem espanyol que investiga l’exministre de Foment José Blanco per un suposat delicte de suborn i tràfic d’influències. Dorribo havia assegurar fa uns dies que havia lliurat 200.000 euros a un cosí de l’exministre per tal que Blanco fes gestions a favor seu. Després de la compareixença davant l’alt tribunal espanyol, l’advocat de l’empresari gallec va assegurar que el seu client “no menteix” i que s’ha ratificat en les seves manifestacions anteriors. Això sí, segons hauria transcendit de la declaració d’ahir davant el magistrat José Ramón Soriano, ara Dorribo no hauria fet efectiu el pagament dels 200.000 euros a l’entorn de Blanco a través d’una transferència des d’Andorra, sinó que hauria lliurat els diners en efectiu al cosí de l’exministre. L’Agència Tributària dubta que aquest pagament a l’exministre espanyol es dugués a terme. I que “de ser cert”, s’hauria efectuat “en efectiu i amb fons d’origen desconegut, fet que impossibilitaria la seva verificació i seguiment”.

ES DESMANTELLA EL MAGATZEM DE L'AVINGUDA TARRAGONA

La seu física (que no jurídica) de la societat Salut d’Innovació estava situada a l’avinguda Tarragona. Durant un temps, part del complex farmacèutic va estar obert al públic. Fins que va esclatar a Espanya el cas protagonitzat per Jorge Dorribo i, al cap de poc, es va tancar l’establiment. Aquests dies, els magatzems, encara força plens de medicaments i de productes de parafarmàcia s’han anat buidant. Suposadament, s’hauria intentat recuperar una part de la inversió feta en productes. Si l’operació no s’ha fet abans, segons fonts coneixedores del cas, és perquè s’hauria dictat des de la Batllia un embargament preventiu mentre s’estudiaven les implicacions a Andorra del cas Campió. Aquest embargament hauria estat alçat fa pocs dies.

El boarder cross és una disciplina tècnica i tàctica. No només compta el que un mateix fa a la pista, sinó també el que fan la resta de surfistes que la comparteixen. I qualsevol contacte pot suposar una caiguda i dir adéu a passar una ronda. Això mateix és el que li va passar a Lluís Marín en la Copa del Món de Stoneham (Canadà), en què va quedar eliminat en vuitens de final.

La competitivitat ha estat una de les característiques d’aquesta edició de les G.Sèries BPA, que va acabar dissabte passat. Fins a l’última cursa no s’ha confirmat el campió, cosa que ha aportat dosis d’emoció al campionat, en què pilots i equips cada vegada estan més igualats. El format que s’ha estrenat enguany ha funcionat, i en properes edicions continuarà de la mateixa manera.

Després que els assessors jurídics del comú valoressin que la llei de l’executiu que congela els lloguers no els afectava, ara és Govern qui es mantindrà al marge de la situació. Segons van informar des de l’executiu no s’entrarà a valorar si l’increment d’1,45 euros (s’ha passat de pagar 72,50 euros al mes a 73,95 euros mensuals) que ha aplicat el comú a les tarifes contradiu la llei, ja que al tractar-se d’un equipament comunal és la corporació qui en regula les tarifes.
En aquest sentit, des del Govern es considera que la decisió del comú es deu a una “interpretació jurídica” i no tenen intenció de jutjar “si està bé o malament”. D’aquesta manera, doncs, es donaria per bona la interpretació que es va fer des del comú i que tal com va manifestar el conseller de Circulació, Manel Bal, entenen que la llei no afecta la mesura de la corporació ja que no es tracta de contractes d’arrendament anuals, sinó mensuals que es renoven tàcitament fins al dotze mesos i les tarifes queden regulades per l’ordinació de preus públics, cosa que les deixa fora de la llei del Govern. Bal va indicar, però, que la situació canviaria si fos un particular, ja que llavors sí que s’hauria de cenyir a la normativa de l’executiu.

Decisió prèvia
El comú d’Andorra la Vella va decidir apujar els preus de les places de lloguer en el moment d’aprovar l’ordinació de preus públics i l’ordinació del pressupost 2012 que es va fer el desembre, quan encara es desconeixia la mesura del Govern de congelar els lloguers per a l’any 2012. És per això que un cop l’executiu va haver fet la llei, a la corporació de la capital van sorgir dubtes de si la seva actuació era compatible amb la llei. A partir d’aquí es va iniciar una consulta als assessors jurídics per tal que esclarissin el tema amb la màxima celeritat possible per evitar problemes amb el cobrament de les mensualitats. Unes consultes, però, que no es van fer amb Govern perquè des del primer moment el comú va defensar la seva potestat per fixar les tarifes.
Cal recordar, però, que a més de les places de lloguer, el comú de la capital també va aprovar un increment d’algunes de les tarifes del pàrquing amb barreres horitzontals i verticals. Segons va explicar Bal la decisió es va prendre per fer front al manteniment dels equipaments. El què no s’ha modificat és la zona blava.

TRES NOVES PLACES DE PÀRKING A L'ANTIGA DEIXALLERIA

El comú d’Escaldes-Engordany va inaugurar ahir el nou aparcament de l’avinguda del Pessebre (situat als terrenys de l’antiga deixalleria) que ha permès sumar una trentena de places més i fa que la parròquia arribi als 2.597 llocs d’aparcament. El pàrquing és de zona blava i segons va explicar el cònsol menor, Marc Calvet, quan es va traslladar la deixalleria es va veure oportú fer el pàrquing perquè és un “espai vital” per una zona mancada de llocs per estacionar. “Abans sempre hi havia cotxes en doble fila en un carrer d’un sol sentit i estret. L’aparcament permet una circulació fluïda”, va destacar Calvet.
Les obres d’adequació d’aquest espai comunal han tingut un cost total de 90.000 (que inclouen el projecte d’enderroc, l’enquitranament, pavimentació i els treballs de pintura) i el cònsol va recordar que l’equipament ja s’ha fet amb previsió per quan comencin les obres de la zona del Falgueró, ja que va indicar que “la proximitat amb l’hospital és òptima”. Amb tot, el cònsol menor va indicar que encara no se sap quan s’iniciarà aquesta intervenció, ja que ara és el privat qui ha d’actuar.
Marc Calvet va manifestar que a nivell de places de pàrquing actualment “estem donant un bon servei”, però va comentar que seguint el pla d’infraestructures encara es podrien ampliar. “Si la parròquia segueix creixent, s’hauran de fer més places d’aparcament”, va explicar, i va afegir que en tot cas, el primer espai que s’adequaria seria el del Falgueró.

Encara reviu l’atracament?
I tant. El porto a les costelles. De vegades, quan arribo a casa, encara em sembla que pel darrere m’han d’agafar. Vaig estar un temps que pel carrer mirava de reüll, no les tenia totes. Se’m va quedar gravat.

Com va ser?
Venia de tancar les cabres i van arribar dos nois amb cotxe. Jo entrava a casa i van cridar: “Se-nyora! Senyora!” Em van dir que volien comprar-me un corder, i els vaig dir que no. Després van demanar per veure una cria de ruc i quan els acompanyava se’m van posar un al davant i l’altre al darrere. De sobte em vaig veure amb un ganivet a la panxa i agafada dels braços per darrere.

Va pensar a defensar-se?
No. Em van dir que volien el pastón i vaig dir que quin remei, que el tenia a casa. Em van dur fins a l’armari de l’habitació i allà els vaig donar un sobre amb els diners que havia tret al matí del banc i que havien de servir per comprar-me un acordió nou amb tot l’equip.

Ho devien saber.
Crec que em van seguir al matí perquè ja vaig sospitar d’un cotxe que voltava prop de casa. Van agafar els tres mil euros que hi havia al sobre i encara me’n van demanar més.

En moments així, què li passa pel cap?
Res. Estava espantada, com un zombi. Em van dur al passadís i allà em van dir que em donarien un cop al cap i que quan tornés a tenir consciència ells serien lluny. Van avisar-me que no se m’acudís denunciar-los. Jo patia perquè no entrés ningú de la família en aquell instant.

La van pegar?
Un cop al cap. Quan em vaig despertar vaig començar a recordar-ho tot. Em van fer punts, em sortia molta sang. Però no ho vaig explicar a ningú. Estava molt espantada. Vaig dir que m’havia caigut d’una bastida.

No ho va denunciar?
Al final sí, perquè al cap de dos dies em vaig ensorrar i ho vaig explicar a la meva filla, en un cafè, i se’n van assabentar els mossos, que em van venir a veure.

Els han enxampat?
No. Però això no és el pitjor.

No?
No. Al cap de tres setmanes em va venir un infart que va ser a causa dels nervis que vaig passar per l’atracament. Pensava que em moria. Vaig estar un mes a l’Arnau de Lleida.

L’atracament l’ha canviada?
Em medico i porto un estil de vida menys cansat. Ja no em refio tant i quan marxo de casa, tanco. Faig classes d’informàtica –jo, que sóc ocell de bosc– i estic escrivint un llibre sobre la meva vida.