L’ambaixada francesa proposa per al dia 25 de febrer l’espectacle La seule cretitude que j’ai c’est d’être dans la doute, una obra ideada a partir de textos de Pierre Desproges i que portarà en escena la companyia La Comédie Française al Centre Cultural Lauredià.

Els cinemes de l’Illa Carlemany tornen a ser l’escenari d’una pel·lícula del Ficma (Festival internacional de cinema de medi ambient). En aquesta cita es podrà veure Earth Days, un llargmetratge documental que narra la història del moviment ambiental modern des dels seus inicis, fa gairebé quatre dècades.

El Govern ha anunciat que entrarà el total de disset convenis a tràmit parlamentari per tal que puguin ser ratificats durant l'abril. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha dit que amb la signatura d'aquests set acords Andorra "sortirà formalment de la llista grisa de paradisos fiscals". Tot i això, no es descarta seguir les negociacions per signar amb altres països com Estats Units, Austràlia o Alemanya, encara que no s'aplicarà la mateixa pressa que fins ara perquè ja no hi haurà pressions per part de la comunitat internacional.

Les signatures de dimecres, a càrrec del ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, seran amb Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Groenlàndia i les Illes Feroe. D'aquesta manera, el Govern dóna per complert el compromís d'arribar a la xifra de dotze acords per poder deixar de ser considerat com a paradís fiscal, tal com estipula l'OCDE. De tota manera, López ha dit que les negociacions per signar nous convenis no s'aturaran. La voluntat del Govern és arribar a acords amb aquestes jurisdiccions perquè són països amb un pes econòmic molt important, tot i que també són conscients que el procés necessitarà més temps de negociació.

Lleis fiscals

D'altra banda, coincidint amb la decisió de CR de presentar textos alternatius a les lleis fiscals, el ministre ha dit que els projectes de llei sobre la fiscalitat directa que el Govern va presentar "ja estaven basats en els textos elaborats per l'anterior govern tal com es va convenir amb Coalició Reformista". López, ha remarcat que tot i que els liberals van governar durant molts anys, no van tirar endavant la reforma. També ha posat de manifest que ja fa sis mesos que els tres projectes de llei es van entrar a tràmit parlamentari, i confia que s'acabin les pròrrogues i es puguin començar a treballar en comissió durant el mes de març.

El decret d'aprovació del reglament de modernització del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament estableix quatre eixos: el normatiu, el material, l'operatiu i el de projectes. També defineix l'estructura del cos. En l'aspecte de la jornada laboral es podrà continuar requerint el personal fora de servei en cas d'emergència o serveis excepcionals, i pel que fa al punt conflictiu dels torns, s'estableix diferents llargades de les guàrdies, de 4 a 24 hores. Tot això tenint en compte l'eficàcia i la racionalitat en la prestació del servei públic, segons explica el text.

El reglament inclou un pla d'inversions en equipaments, un de renovació del parc de vehicles per adequar-lo a les necessitats del país, un pla de revisió i reposició d'utillatges i vestimenta, i la promoció de la formació i del vessant de la prevenció i sensibilització de la població, tot el conjunt orientat a millorar la prestació del servei. El reglament també preveu que es destinin partides pressupostàries per tal de complir amb els objectius, com és l'adequació dels vehicles, la millora de les casernes, etcètera.

Pel que fa a la part del material, els objectius són el Pla de revisió, manteniment i actualització de les instal·lacions; pla de renovació del parc de vehicles amb adequació a les especificitats del país; pla de revisió i reposició dels utillatges, uniformes i eines de treball. En l'eix operatiu, els objectius són el manual de procediments, un nou sistema d'organització del treball, la consolidació de l'equip de comandaments i presentar estadístiques semestrals i una memòria anyal. Finalment, en l'eix de projectes, els objectius són el pla general per a la prevenció, el pla general de formació tècnica i operativitat, i el desenvolupament professional dels comandaments. El reglament publicat al BOPA també reclama l'adaptació dels protocols d'actuació necessaris que facilitin la coordinació de les actuacions i el treball conjunt amb altres departaments, institucions, nacionals i estrangers.

Cada any s'hauran d'anar revisant els objectius i fixant les línies d'actuació per millorar l'eficàcia.

Dos dels alcaldes són d'un municipi amb estació d'esquí i l'altre està estudiant de fer-ne una. El cònsol major canillenc, Enric Casadevall, ha explicat que vénen a veure el model d'estació d'esquí, la neteja dels carrers, la treta de neu i altres serveis relacionats amb el món i la gestió de les pistes. Precisament aquesta iniciativa ha nascut pel lligam d'Andorra amb dos andorrans que gestionen les estacions d'esquí d'aquests municipis. Un d'ells, Jaume Ros, gestiona l'estació de Cavihue.

L'alcalde de Caviahue, Rigoberto Ramírez, ha comentat que la seva estació és molt més petita, tot i que també tenen unes termes. Un dels aspectes que més ha sobtat l'intendent és el desenvolupament urbà de la vall. Ha explicat que les condicions ambientals del dos llocs s'assemblen, però que els desenvolupaments són ben diferents. A més, també s'ha mostrat "impressionat" per la manera de treballar conjuntament entre el sector privat i públic. També l'ha sorprès un centre d'esquí d'aquestes dimensions i l'elevat desenvolupament de construcció a la vall. El polític ha assegurat que mantindran estretes col·laboracions amb Canillo i que es podran firmar convenis per transmetre les experiències d'Andorra al seus municipis.

Després del Consell del Bull, en què es va admetre sis nous integrants, els membres de la Consòrcia han pogut celebrar el tradicional dinar de cada any en una sala que du el nom de l'entitat. Es tracta d'un dels espais principals del Centre de Congressos, que abans es coneixia com a sala Terra i ara és la sala de la Consòrcia. La petició de la consòrcia, amb més de 200 anys d'història i creada per inicialment per ajudar famílies on hi havia un difunt, ha estat complaguda pel comú, que ha volgut reconèixer "una entitat històrica", ha comentat la cònsol Rosa Ferrer, fent referència al significat i la tradició. Segons Ferrer, és una manera d'agrair que l'associació hagi perdurat i perduri durant tantes generacions, i les ajudes que ha fet al llarg de la història l'entitat a la parròquia. La cònsol ha qualificat la Consòrcia "d'institució", i considera que és "molt maco preservar institucions que formen part de la nostra identitat". Al voltant d'uns 150 membres, entre els quals alguns de molt coneguts, han asisstit a un dinar que com sempre s'ha desenvolupat en un ambient cordial.

Esforços per dur empreses al Centre de Congressos

L'acte també ha servit perquè Ferrer parlés del Centre de Congressos, que es vol potenciar com a espai per a les convencions empresarials i esdeveniments d'aquest tipus, un dels usos per als quals ha estat pensat. La cònsol ha advertit que el comú segueix treballant en aquest sentit, però que es fa difícil en l'actual moment de crisi, atraure grans empreses.

La prova, que té Crèdit Andorrà com a patrocinador principal, tindrà "més nivell que en edicions anteriors", ha comentat el president de la Federació d'esquí, Albert Coma. Entre les competidores hi haurà per exemple Marianne Bertrand, la cinquena millor esquiadora de França. Coma ha lamentat que el calendari de la prova coincideixi amb els Jocs Olímpics de Vancouver, un fet que deixarà deserta la participació local. Mireia Gutiérrez i Sofie Juárez es troben competint a la ciutat canadenca i Carla Altimir, la tercera andorrana que aspirava a ser a la prova de Grandvalira, està lesionada d'importància.

Per la pista de l'Avet, remodelada recentment, ja no baixaran els usuaris de Grandvalira a partir de demà. El cap de setmana se celebraran dues curses FIS ja previstes però es vol aconseguir la millor qualitat de neu possible i es calcula que hi haurà uns gruixos propers als 70 centímetres. Enguany s'ha millorat l'encreuament amb una pista blava construint un túnel, s'ha eixamplat la zona d'arribada, i s'han reforçat els serveis complementaris a nivell d'organització. En total un centenar de persones participaran en la confecció de la prova, que el president de la Federació, Albert Coma, ha indicat amb optimisme que sortirà "perfecta". Jordi Pujol, director de la prova, ha comentat que hi ha previsió de pluja justament per al dia de la prova, però tot i això no temen que es malmeti el traçat. "Posarem un producte artificial que absorveix la humitat, una mena d'adob per a la neu, perquè ajudi a compactar-la", ha indicat.. Tothom en la presentació de la cursa ha coincidit que després de la remodelació de la pista aquest gegant marcarà el compte enrere per acollir la Copa del Món d'aquí a dos anys.

La prova, que té Crèdit Andorrà com a patrocinador principal, tindrà "més nivell que en edicions anteriors", ha comentat el president de la Federació d'esquí, Albert Coma. Entre les competidores hi haurà per exemple Marion Bertrand, la cinquena millor esquiadora de França. Coma ha lamentat que el calendari de la prova coincideixi amb els Jocs Olímpics de Vancouver, un fet que deixarà deserta la participació local. Mireia Gutiérrez i Sofie Juárez es troben competint a la ciutat canadenca i Carla Altimir, la tercera andorrana que aspirava a ser a la prova de Grandvalira, està lesionada d'importància.

Per la pista de l'Avet, remodelada recentment, ja no baixaran els usuaris de Grandvalira a partir de demà. El cap de setmana se celebraran dues curses FIS ja previstes però es vol aconseguir la millor qualitat de neu possible i es calcula que hi haurà uns gruixos propers als 70 centímetres. Enguany s'ha millorat l'encreuament amb una pista blava construint un túnel, s'ha eixamplat la zona d'arribada, i s'han reforçat els serveis complementaris a nivell d'organització. En total un centenar de persones participaran en la confecció de la prova, que el president de la Federació, Albert Coma, ha indicat amb optimisme que sortirà "perfecta". Jordi Pujol, director de la prova, ha comentat que hi ha previsió de pluja justament per al dia de la prova, però tot i això no temen que es malmeti el traçat. "Posarem un producte artificial que absorveix la humitat, una mena d'adob per a la neu, perquè ajudi a compactar-la", ha indicat.. Tothom en la presentació de la cursa ha coincidit que després de la remodelació de la pista aquest gegant marcarà el compte enrere per acollir la Copa del Món d'aquí a dos anys.

A la primera taula de Turisme d'Encamp han participat un representant del sector comercial i dos del sector hoteler, el conseller de Promoció i Turisme, Pere Marsenyach, la directora de Promoció i Turisme, Anna Majoral, i el conseller d'Obres i Urbanisme, Antoni Iglesias. La reunió ha servit per presentar els objectius de les taules, que seran trimestrals, i també per començar ja a fer aportacions per posar-les en comú. Un dels temes més debatuts ha estat la necessitat de treure més rendiment al Funicamp, i aprofitar l'important flux de visitants que rep a l'hivern per portar-los al centre del poble i a d'altres atractius turístics, i també per fer-los coneixedors de l'oferta turística de l'estiu. Marsenyach ha volgut destacar que el Funicamp és la primera entrada de Grandvalira venint del sud, i que enguany s'està notant un increment significatiu de la utilització d'aquest accés, sobretot pel que fa al mercat rus. Per aquest motiu, es vol fer una senyalització i una retolació de les cabines més visual i agressiva. Tot i que aquest estiu no es podrà obrir el Funicamp a causa de la revisió que ha de passar, es plantejaran de tornar a obrir l'estiu de l'any que ve. Això serà l'aturada tècnica de l'estiu, es començarà a millorar la senyalització i s'instal·larà il·luminació perquè l'edifici no passi desapercebut durant la nit.

D'altra banda, els representants del Comú s'han compromès a traslladar al Ministeri d'Interior les inquietuds dels hotelers i comerciants en relació a les dificultats per trobar mà d'obra qualificada i al fet que el sistema tant restringit de quotes d'immigració els perjudiqui. Marsenyach ha explicat que a l'hivern costa trobar personal perquè molts dels aturats no volen anar a treballar a l'hoteleria, i també s'han perdut llocs de treball perquè moltes famílies han marxat per la crisi de la construcció. D'altres iniciatives a nivell turístic són les promocions que s'han previst a València i amb el Futbol Club Barcelona. D'altra banda, també es vol recuperar el turisme d'autocaravanes, que prové sobretot de França i d'Itàlia. Per aquest motiu, es condicionarà un aparcament a Terres Primeres, un altre al costat de Funicamp, i un tercer al Pas de la Casa. Es preveu que aquest estiu ja es puguin haver instal·lat els sistemes de proveïment d'aigua i d'energia, així com el sistema de buidatge d'aigües residuals.

El proper dia 2 de març a les onze del matí tindrà lloc el sorteig públic davant notari de deu llicències de caça acompanyada del mufló per a la temporada 2009-2010.