L’ultimàtum dels segrestadors sobre la vida de Cayatte s’acaba avui, i existia el precedent de l’assassinat del britànic Edwen Dyer pel mateix grup, que es considera el més radical a la zona, suposadament dirigit per l’algerià Abu Zeid.
Fonts governamentals no havien confirmat ahir l’alliberament dels quatre detinguts, entre els quals un algerià reclamat pel seu país, però sí que havien estat condemnats a nou mesos de presó, ja complerts.
Els catalans i els italians
L’optimisme sobre el futur de Cayatte s’estén també als altres cinc segrestats per altres faccions d’al- Qaida del Magrib, capturats a Mauritània: una parella d’italians i els catalans de Barcelona Acció Solidària, Alícia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta.
Els sis ostatges se suposa que es troben a la serralada de l’Adrar des Ifoghas, una zona desèrtica i de difícil accés. “Sabem on són, però no podem anar a buscar-los perquè no tenim mitjans suficients”, va declarar Assarid Ag Imbarcaouane, vicepresident de l’Assemblea Nacional de Mali i bon coneixedor del lloc.
De la seva banda, el coronel Issa Onguiba, exministre d’Interior del país, explicava que Mali no pot fer front tot sol a l’amenaça islamista i reclamava el suport “urgent” dels països occidentals.
Dijous, el ministre espanyol d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, s’havia mostrat optimista sobre un alliberament dels cooperants catalans a curt termini, tot i que l’agència Efe, esmentant diverses fons, afirmava ahir que la resolució d’aquest segrest triple es farà esperar, com a mínim, fins que es conegui el desenllaç del captiveri de Cayatte.
ELS TALIBANS RESISTEIXEN L'OFENSIVA ALIADA A HELMAND
En l’informe diari d’ahir, l’OTAN?reconeixia que els talibans estan resistint amb força l’ofensiva aliada llançada per recuperar la província d’Helmand, al sud de l’Afganistan, especialment a la zona de Marjah, mentre que a la de Ned Ali i al desert de Bolan les forces britàniques i afganeses es dediquen a “operacions de neteja”. A Marjah, tropes dels Estats Units i del país s’enfronten a bosses de “resistència decidida”, l’amenaça més gran de les quals són les bombes i mines antipersona a les carreteres, que intenten desactivar. La informació reconeix la mort de sis soldats internacionals, tres per les bombes i tres més per trets d’armes lleugeres. L’OTAN informava també que havia celebrat diverses assemblees amb veïns de la zona per escoltar les seves preocupacions sobre l’operació. Altres fonts apuntaven com a causa de l’alentiment de l’operació la renúncia a bombardejos massius per evitar més morts de civils, “perquè la clau és atreure la gent al nostre bàndol”, segons explicava el capità dels soldats, Ryan Sparks.