En concret, el dèficit de l’Estat va arribar al 5,1% del PIB davant del 4,8% previst inicialment, mentre que la Seguretat Social va registrar un dèficit del 0,2% davant del superàvit previst del 0,4% del PIB. Les comunitats autònomes, per la seva banda, van registrar un dèficit del 2,94% davant de l’1,3% previst anteriorment, mentre que les entitats locals van comptabilitzar un dèficit del 0,38%, 0,08 punts per sobre de la xifra estimada pel govern de Zapatero (-0,3%). El dèficit de Catalunya es va situar en el 3,70%, segons les xifres facilitades per Montoro.
Un ajust difícil d'assumir
En qualsevol cas, la xifra de dèficit el 2011 és molt superior a l’objectiu del 6,6% al qual Espanya s’havia compromès en el seu programa d’estabilitat. La dimensió del dèficit determina el volum de l’ajustament de despesa i ingressos que el govern haurà d’emprendre en els pressupostos generals de l’Estat, que preveu presentar el 30 de març per complir l’objectiu de reducció de dèficit compromès davant Brussel·les per al 2012 (el 4,4% del PIB), i que es podria situar entre els 40.000 i els 50.000 milions d’euros.
El govern de Mariano Rajoy pretén que Brussel·les permeti un dèficit més alt per al 2012 ja que es considera que un ajust excessiu sobre una economia en recessió podria tenir efectes desastrosos sobre el creixement i l’ocupació. Però Brussel·les es nega a parlar de la qüestió mentre no tingui les xifres reals del tancament pressupostari del 2011 i de l’ajustament que està disposat a emprendre el govern.
EL SUPREM ABSOL GARZÓN EN EL CAS DELS CRIMS DEL FRANQUISME
El Tribunal Suprem va absoldre ahir Baltasar Garzón de prevaricació per voler investigar els crims del franquisme, en considerar que l’actuació, “tot i que errònia”, no va ser delictiva. Li retreu, però, que “qüestionés” la “legitimitat” de la transició espanyola. La sentència, que té el vot particular discrepant del magistrat José Manuel Maza –que considera que Garzón va prevaricar–, recorda també que quan es van cometre els delictes investigats, entre 1936 i 1952, no estaven vigents les lleis internacionals que permeten la persecució dels crims contra la humanitat. Tot i l’absolució, Garzón no podrà tornar a exercir com a jutge en els propers 11 anys, per la condemna per ordenar les escoltes telefòniques del cas Gürtel.
URDANGARIN NEGA NEGOCIS FRAUDULENTS AMB MATAS
Iñaki Urdangarin va negar en la seva declaració com a imputat davant el jutge José Castro haver-se posat d’acord amb l’expresident del govern balear Jaume Matas, per “defraudar l’administració”, i va assegurar que de forma directa només va contactar amb ell en una sola ocasió mentre que la resta de vegades ho va fer per mediació de l’exdirector general d’Esports José Luis Ballester. Així ho va posar de manifest en la segona sessió de la seva extensa declaració, que ocupa un total de 43 pàgines, la transcripció de la qual va ser revelada ahir.
Un cop finalitzada la declaració d’Urdangarin –que es va perllongar fins passades les quatre de la matinada d’ahir–, ni la Fiscalia anticorrupció ni l’advocacia autonòmica ni el sindicat Manos Limpias –acusació popular en la causa centrada en les activitats de l’institut Nóos– van sol·licitar cap mesura cautelar contra Urdangarin, una petició que podria produir-se més endavant, quan s’hagin recopilat noves dades i interrogat d’altres imputats en la causa.
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
