Fa dies que es vesa tinta per parlar de la CASS. Tema important i de gran importància social. Les decisions polítiques que es prenguin sobre el seu funcionament ens afectaran la resta de les nostres vides proletàries. La nostra salut, les nostres prestacions, les nostres cotitzacions, les nostres pensions. Tot apunta que DA es decantarà per donar el tall a les gestores privades i els ossos per nosaltres, pobres pagadors. Com deia un ninotaire, repartiran equitativament el fred entre els usuaris de la CASS i la calor serà per les gestores privades de plans de pensions.
Potser no som prou conscients que la CASS és nostra. Del pagador, de l’usuari. Nostra. No d’ells. Em revolta que es fomenti la por, l’alarma social, la inseguretat vers el futur, a costa de presentar únicament la situació econòmica preocupant sense explicar tot seguit les diferents alternatives per mantenir el seu esperit original de tenir cura de les persones i famílies treballadores d’Andorra. Només ho puc entendre com una maniobra prèvia del que sembla ha de venir: unes reformes presentades com "inevitables" per retallar prestacions.
Hem de restar expectants o ens hem d’indignar front el que és un atac en tota regla a la línia de flotació del salvavides que és per la majoria de nosaltres la nostra seguretat social? El nom ho diu tot: seguretat social; tranquil·litat social com objectiu final. Que no ens despistin amb xifres i a cops de milions de l’objectiu únic de la seguretat social: que tota la població gaudeixi de serveis de salut dignes i pensions de jubilació ben merescudes.
No vull àugurs fatídics, sinó gestors eficaços, que em plantegin la situació actual i em donin solucions tot seguit. No necessito que em repeteixin una i altra vegada com de malament estan les coses perquè no s’ha fet mai res per arreglar-ho. Ja ho sé tot això. Vull que em diguin què faran per resoldre-ho, i que he de fer jo per no perdre el que és meu, el que és nostre, la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Vull que se m’adreci la gent que no forma part del problema, vull parlar amb la gent que forma part de la solució. De la meva solució, no la d’ells.
(veure online)