Els índexs de motorització continuen sent extremadament alts, al màxim nivell comparant-ho amb els països de l'OCDE. El ràtio de nombre de vehicles per habitant es manté en un elevat 0.9 per cent per habitant. El 2009, no obstant, ha estat un any d'estancamet. Tot i la caiguda permanent de les vendes, el volum total s'ha mantingut estable, un fet que permet corroborar que s'ha produit cert envelliment del parc automobilístic.
Segons les dades del departament d'Indústria i Transports, fetes públiques aquest dilluns al matí pel departament d'Estadística, la xifra total de vehicles -capítol que inclou turismes, camions, motos de neu i ciclomotors entre d'altres- va situar-se en 76.316, lleugerament per sobre dels 76.291 de l'execici anterior i confirmant la tendència a l'estancament registrada 76.205.
Mentre que la majoria de categories van caure, algunes de manera notable com els ciclomotors (-5,6 per cent) els turismes van augmentar de manera lleu: 0,1 per ccent

Sovint costa veure els polítics en el seu vessant més quotidià, però la jornada de neu organitzada ahir per als militants i amics del Partit Socialdemòcrata va ser l’escenari on es va trencar aquesta regla. Només cal mirar la divertida fotografia del cap de Govern, Jaume Bartumeu, fent el seu descens per les pistes de Pal, on ahir van congregar-se prop d’una cinquantena de persones, trenta de les quals van participar en la cursa d’esquí en què es van veure quins arribaven abans a la línia de meta. Res a veure amb la cursa electoral que fa prop d’un any va situar al PS en la línia dels vencedors, però amb una marca que no va esdevenir suficient per passar amb avantatge tràmits com el que dijous es votarà al Consell General, el del Projecte de llei del pressupost.

Tot i això, la d’ahir va ser una jornada on, tal com va comentar el primer secretari del PS, Ferran Goya, la política va quedar aparcada, encara que fos per unes hores. De fet, per a la jornada de dijous, des del PS no s’espera cap sorpresa i ahir es va recordar que la formació treballa sobre la base d’uns comptes que no tindran el suficient suport, situació que obligarà a continuar amb dotzenes parts fins que finalitzi l’any. I després ja es veurà. No hi van faltar bromes com ara la de quin conseller veí podria quedar-se atrapat a l’inexistent ascensor de Casa de la Vall. Val a dir que la situació–i els membres del partit van mostrar-se conscients d’això– no és per fer broma.

Forfet únic
Poc abans de començar el seu descens per les pistes de Pal, Bartumeu va referir-se en declaracions a la televisió nacional a la necessitat d’un forfet únic com a mecanisme que permetria identificar i diferenciar les estacions d’esquí andorranes respecte la resta d’instal.lacions pirinenques. El líder socialdemòcrata també va destacar com caldria posar fre a fets com ara que el preu del forfet a Andorra sigui el més car comparativament amb les estacions de l’entorn. La voluntat del cap de Govern és la de potenciar Andorra com a marca, un objectiu que cal acordar amb els operadors. La jornada va transcórrer sense incidents i va cloure amb un dinar de germanor a la Caubella. Dijous serà torn d’un altre tipus de batalla, segurament menys gustosa.

Albert Font es mostra, com sempre, amb l'esperit moderat i conciliador, tot i que sembla que els mesos de converses polítiques sense fruit l'han tocat lleugerament. L'excònsol menor d'Andorra la Vella està clarament ofès amb els reformistes perquè no ajuden quan el PS s'està menjant una herència liberal que creuen indigesta.

La gent del carrer, per comentaris que se senten, no entén per què no hi ha camins d'entesa entre els partits.

Hi ha polítics que no han entès el resultat electoral, perquè la voluntat dels votants era clara i es va elegir un programa i uns  estors
en lloc d'uns altres. La gent del carrer ha de tenir clar que l'oposició vol transvestir la voluntat dels electors que van decidir que s'apliqués el programa del PS.

Estic segur que té una posició privilegiada per avançar què passarà amb el pressupost?

Jo tinc l'esperança que passi.

Però l'oposició ha reiterat el vot contrari?

Tothom pot canviar d'opinió. Tots tenim dues cames i un cervell. A ningú se'l pot obligar a votar contra el que pensa que és millor per al país.

I si no passa, què passa?

No tenir pressupost ens pot fer mal tant a nosaltres com als altres. Crec que si l'oposició vota en contra serà el primer pas d'una política general de bloqueig, tot i que escenificaran un esperit col·laborador en alguns temes com a operació de maquillatge.

L'oposició no ha parat de recordar que el PS mai no va donar suport a cap pressupost.

Són temes completament diferents. El pressupost del 2010 no és ben bé de tipus polític perquè ha hagut d'arrossegar l'herència dels liberals. I per tant CR, encara que sigui per una qüestió moral, s'hauria d'abstenir. A més, els pressupostos contra els que va votar el PS, i recordo que jo no hi estic afiliat, sempre tenien el suport garantit i no hi havia perill de bloqueig. I per últim, s'ha de remarcar que aquells pressupostos liberals eren tan invotables que ens han deixat una herència de mil milions
d'euros de deute.

Si es tomba el pressupost s'haurien d'avançar les eleccions al més aviat possible?

Depèn. Si la votació contrària al pressupost és un primer pas per al bloqueig urbi et orbi de les iniciatives del Govern no quedarà cap altre remei que fer eleccions anticipades. Ara, si hi ha una col·laboració en temes importants, com ho és el nou marc fiscal
i es pot anar avançant, llavors no seria necessari.

L'èxit d'haver aconseguit sortir de la llista de paradisos fiscals pot ajudar a una entesa?

Hem sortit de la llista de paradisos i el copríncep francès Nicolas Sarkozy, que jo diria que és poc sospitós de ser simpatitzant socialdemòcrata, ens ha felicitat. Òbviament hem fet avançar el país. Si continuem amb bons bagatges com aquest no cal convocar eleccions de manera compulsiva.

Un dels grans maldecaps ha de ser com fer front a aquest deute que no para de créixer.

Llegia el butlletí del Consell i veia com el reformista Amadeu Rossell preguntava sobre d'on han sortit els 37 milions d'euros de superàvit dels quals havia parlat a la premsa Jaume Bartumeu. I m'he posat a riure perquè que la pregunta la facin els liberals, que han creat un deute que, en cas que es pugui tornar, serà un llast per a moltes generacions… Ara no hi ha fórmules màgiques.

Veig que considera nefasta l'herència econòmica liberal.

Han gestionat els afers públics d'una manera culposa a causa de la manca de previsió i de la poca serietat que han mostrat. Han portat el país a la ruïna financera. És clar que ara som un Estat més seriós que quan governaven els liberals, i això ha d'ajudar a reflotar les finances tant a escala interior com exterior. S'han de quadrar els comptes sense que la recaptació d'impostos
desequilibri els negocis.

La reforma de l'administració ha de passar per la contenció o la reducció de funcionaris?

Som un país de serveis i per tant necessitem més funcionaris dels que es requereixen a d'altres territoris que disposen de més indústria o agricultura. El PS aposta per un model de creixement i d'acostament a Europa en el qual necessitem funcionaris, i per tant mai no s'ha parlat de la reducció funcionarial.

En general, què passarà políticament?

Bona pregunta. No ho sé, però considero que els consellers reformistes haurien de transigir amb un pressupost que és una herència dels liberals.

A l'estiu l'esport és menys arriscat. Com a molt un mal d'esquena per allò d'ajupir-se a tirar la pilota de petanca. A l'hivern s'opta per l'esport nacional, que té força més perill. Però l'objectiu és sempre el mateix, celebrar una jornada de germanor amb els companys de partit.

“A 'estiu fem petanca, a l'hivern fem esquí, és una ocasió per trobar-nos, fer una mica de pinya i relaxar-nos", explicava ahir el primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Ferran Goya. La trobada enguany era a les pistes de Pal i consistia en una competició de descens amb guardons inclosos (Víctor Iriarte i Sònia Castanyer van ser els més ben classificats) i un dinar posterior. Hi van participar una trentena de membres del partit i el cap de Govern, Jaume Bartumeu, també es va calçar els esquís.

D'agressions externes n'estan patint unes quantes, però de dins el partit té bona salut, afirmen. Ferran Goya va assegurar que ocupar l'edifici administratiu de Prat de la Creu no ha provocat cap daltabaix. "Estàvem acostumats que en el passat estar en el Govern no unia massa, però penso que nosaltres hem aconseguit aquesta unió", va manifestar. Goya va afegir-hi que s'està treballant i que s'estan prenent decisions en els tres àmbits: partit, grup parlamentari i Govern.  

El polític massanenc va insistir que hi ha "esperit de diàleg i bona predisposició" i, més enllà del que succeeixi dijous al Consell: el dia clau del pressupost, el primer secretari socialdemòcrata va manifestar que entén que hi pot haver acords amb l'oposició en d'altres iniciatives legislatives. "Hi ha tota una sèrie de lleis en què podem arribar a un acord", va apuntar. Va indicar que la reforma fiscal és una prioritat com també la de les lleis socials. I canvis en la Llei de contractació pública per "dinamitzar" l'economia.

A l'estiu l'esport és menys arriscat. Com a molt un mal d'esquena per allò d'ajupir-se a tirar la pilota de petanca. A l'hivern s'opta per l'esport nacional, que té força més perill. Però l'objectiu és sempre el mateix, celebrar una jornada de germanor amb els companys de partit.

“A 'estiu fem petanca, a l'hivern fem esquí, és una ocasió per trobar-nos, fer una mica de pinya i relaxar-nos", explicava ahir el primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Ferran Goya. La trobada enguany era a les pistes de Pal i consistia en una competició de descens amb guardons inclosos (Víctor Iriarte i Sònia Castanyer van ser els més ben classificats) i un dinar posterior. Hi van participar una trentena de membres del partit i el cap de Govern, Jaume Bartumeu, també es va calçar els esquís.

D'agressions externes n'estan patint unes quantes, però de dins el partit té bona salut, afirmen. Ferran Goya va assegurar que ocupar l'edifici administratiu de Prat de la Creu no ha provocat cap daltabaix. "Estàvem acostumats que en el passat estar en el Govern no unia massa, però penso que nosaltres hem aconseguit aquesta unió", va manifestar. Goya va afegir-hi que s'està treballant i que s'estan prenent decisions en els tres àmbits: partit, grup parlamentari i Govern.  

El polític massanenc va insistir que hi ha "esperit de diàleg i bona predisposició" i, més enllà del que succeeixi dijous al Consell: el dia clau del pressupost, el primer secretari socialdemòcrata va manifestar que entén que hi pot haver acords amb l'oposició en d'altres iniciatives legislatives. "Hi ha tota una sèrie de lleis en què podem arribar a un acord", va apuntar. Va indicar que la reforma fiscal és una prioritat com també la de les lleis socials. I canvis en la Llei de contractació pública per "dinamitzar" l'economia.

L’operació entre la policia francesa i la guàrdia civil espanyola va possibilitar la detenció d’Ibon Gogeaskoetxea, considerat per les autoritats espanyoles el nou cap militar de la banda, a més de Beinat Aguinagalde i Gregorio Jiménez Morales. La intervenció va tenir lloc a la petita localitat de Cahan, al sud de Caen (Baixa Normandia), cap a les sis del matí. Allà, els tres presumptes membres d’ETA ocupaven un allotjament rural des de feia una setmana. Fonts de la lluita antiterrorista francesa van dir que la detenció es va executar quan els arrestats es disposaven a abandonar el lloc.
Els detinguts tenien al seu poder armes automàtiques i revòlvers, a més de material per fabricar artefactes explosius, i disposaven almenys d’un ordinador portàtil, telèfons mòbils, documentació falsa i diners en metàl·lic. Fonts policials van informar que els detinguts seran  traslladats a París les properes hores per declarar davant de la Justícia. Segons la legislació francesa, els detinguts podrien estar sota custòdia dels responsables de la lluita antiterrorista fins un màxim de quatre dies abans del seu trasllat al Tribunal de París.
Quant als arrestats, Gogeas- koetxea, de 45 anys, s’encarregava de subministrar armes, explosius i vehicles als encarregats de cometre atemptats, segons la policia espanyola. Les mateixes fonts vinculen també Gogeas-         koetxea i el seu germà Eneko amb l’organització del frustrat atemptat contra el rei d’Espanya en la inauguració del museu Guggenheim de Bilbao, l’octubre de 1997.

En parador desconegut
De la seva banda, Aguinagalde, de 26 anys, es trobava en parador desconegut des de feia un any, quan va fugir després de la desarticulació del comando Asti. Aquesta cèl·lula, presumptament, va assassinar l’empresari Ignacio Uría i de l’exregidor socialista d’Arrasate Isaías Carrasco.
Finalment, Jiménez Morales, de 55 anys, es va integrar el 1981 al comando Andatza, desarticulat un any més tard. Tot seguit va fugir a França, i després se’n va anar a Amèrica Llatina, on va col·laborar amb grups revolucionaris de l’època. El 2006 va tornar a França, on va integrar un comando que s’encarregava de traslladar material per a ETA, entre el qual els míssils per atemptar contra l’expresident espanyol José María Aznar.

ELS ARRESTATS FORMAVEN UN COMANDO PREPARAT PER ENTRAR A ESPANYA

El ministre espanyol de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va valorar ahir l’operació policial que va permetre la detenció del màxim responsable d’ETA de “gran transcendència”, perquè la banda només “està per al que està”, per “atemptar greument”. Rubalcaba es va referir així a l’acció policial, que es va tancar amb la detenció de tres etar­res que integraven “un comando especial preparat per entrar a Espanya amb les pitjors intencions”.
El ministre va voler fer un repàs a les actuacions més recents de la lluita contra ETA, perquè aquests dos mesos “han estat els dos pitjors per a ETA en tota la seva història”, va assegurar. Així, en aquest període, s’han dut a terme 32 detencions –una cada dos dies–, s’han confiscat gairebé 2.000 quilos d’explosius, així com detonadors i armament, s’ha inutilitzat el que havia de ser la base logística de la banda a Portugal, i s’ha impedit que n’implantessin una altra a Catalunya. “Es moguin per on es moguin sempre tindran un policia”, va afirmar Rubalcaba, qui va advertir que les forces de seguretat treballen per detenir no només els membres de la cúpula, sinó també els de la base.
Així serà fins que “això acabi definitivament”, segons va dir el ministre, que va insistir en la importància de la detenció d’Ibon Gogeaskoetxea perquè, “en la mesura que la banda va perdent pes polític, l’aparell militar va sent cada vegada més definitiu”. D’aquesta manera, “ara són els de les pistoles els que manen”, va apuntar Rubalcaba per argumentar la importància d’aquesta detenció.
Malgrat tot, el titular d’Interior va voler ser prudent, perquè els arrestos “no ens deslliuren del risc d’un atemptat, i no hem d’abaixar la guàrdia”. Així, va recordar que la banda tenia a Portugal una bomba, de 300 quilos d’explosius, preparada per posar-la “en setmanes”.

El cònsol menor de la parròquia, Josep Vila, entén quemalgrat l’augment el preu continua sent força assequible per als ciutadans, i és conscient que tampoc representarà un estalvi important per a les arques de la corporació.
Així, l’abonament anual mitjà ha passat dels 187,50 euros que costava el 2009 als 216, i el familiar, dels 340 als 391. L’únic que s’ha mantingut són les quotes que paguen els infants o els padrins. Aquelles persones que siguin residents a la capital, a la Massana i a Ordino continuen gaudint d’un descompte del 25 per cent en la quota. Per Vila, les noves tarifes no han de suposar, però, un gran obstacle econòmic per als usuaris de la instal·lació esportiva. “Cal tenir en compte que ja partíem d’un preu molt baix que no ha de perjudicar la gent”, apunta el cònsol. A la vegada, això representarà, segons indica, que “tampoc no hi haurà un fort increment dels ingressos”.

Compensació
Vila argumenta que “hem passat a pagar uns 18 euros mensuals, és a dir, només dos euros més per persona”. A més, el mandatari recorda que, com a compensació, s’ha incrementat el temps que els usuaris poden gaudir de l’aparcament del centre de forma gratuïta. “Havíem rebut aquesta demanda de molta gent que pensava que només dues hores no eren suficient i, per això, hem incrementat trenta minuts més”, explica el cònsol menor, que per tot això considera que “no representa un augment tan important del cost”.
A més, el mandatari comunal avança que, a partir d’aquest any, es dóna la possibilitat que els usuaris puguin pagar una quota mensual, en lloc de la semestral o anual, que fins ara eren les úniques que s’oferien. “Així, qui ho vulgui, pot evitar haver de pagar en una sola vegada, quan en moltes ocasions ho havia de fer quan no anava gaire bé”, argumenta un Vila que, de moment, no vol assegurar quina serà la política de la corporació de cara al 2011, però que no nega la possibilitat de nous augments. “De moment, s’ha apujat ara. Hem de veure com evoluciona la situació i ja ho valorarem de nou”, indica el cònsol, tot insistint que “18 euros no és pas una quota que no es pugui assumir i que no es pugui tornar a incrementar”.
Vila recorda que, abans de prendre aquesta mesura, ja es van tirar endavant d’altres com una reducció de la despesa d’un 14%. Tot i això, admet que el dèficit continuarà sent elevat i assegura que “no ens plantegem que sigui zero, ja que això significaria multiplicar els preus per 14 o 15”. La idea, indica, “és millorar de mica en mica fins a una cosa raonable”, i informa que la intenció amb la qual es treballa és arribar “d’una manera progressiva a uns 20 o 22 euros mensuals de tarifa”.

AUGMENTS A ALTRES PARRÒQUIES, TRET DE CANILLO I SANT JULIÀ

L’increment de tarifes als centres esportius ha estat una tònica habitual en la resta d’instal·lacions comunals amb el canvi d’any. Hi
hi ha hagut increment de preus, però cap tan elevat, en termes
percentuals, com el registrat als Serradells.
Així, el comú d’Encamp va acordar que les quotes anuals per als adults que siguin socis del complex esportiu o de les instal·lacions al Pas passarien de 136,70 euros anuals a 150, fet que suposa un 9,73 per cent més que l’any anterior. L’apujada és similar a la que va decidir el comú d’Escaldes-Engordany per a les instal·lacions de l’avinguda de les Escoles. Així, els usuaris pagaran 188 euros durant tot l’any, 17 més que el 2009 (un 9,94 per cent més). Més modest ha estat l’increment a Ordino, on s’ha passat dels 236,70 als 243,80 euros anuals, quantitat que suposa gairebé un 3 per
cent més.
Només les parròquies de Canillo i Sant Julià han optat per mantenir les mateixes quotes. Així, al Palau de Gel es continua pagant una tarifa anual de 220 euros, fet que permet accedir a tots els serveis del centre. De la seva banda, els lauredians paguen 89,10 euros al trimestre o 33 al mes.