Tots ells podran exercir als països veïns (França, Espanya i Portugal) a la vegada que nacionals d’aquests estats podran treballar a Andorra. L’única excepció, però, incidirà per ara en els advocats, per a qui l’obertura es limita a territori i a professionals gals.
I és que la nova legislació obre la porta perquè els estrangers puguin instal·lar-se a Andorra, però estableix una condició ineludible: la reciprocitat. És a dir, que els andorrans també puguin exercir “de forma efectiva” al país d’origen de la persona que sol·liciti venir al Principat. Les principals professions liberals quedaran automàticament desbloquejades en els dos sentits un cop la llei entri en vigor, ja que la majoria d’estats veïns no posen cap altre requisit més que no sigui tenir una titulació homologada. El problema sorgeix amb els advocats, ja que en el casos d’Espanya i de Portugal, per tenir accés a la professió s’ha de ser nacional d’un país membre de la Unió Europea o bé que estigui integrat a l’Espai Econòmic Europeu (EEE), condició que no compleix Andorra. Aquesta excepció no té, ara per ara, data de caducitat. Així ho va reconèixer el ministre d’Economia, Jordi Alcobé, que es va mostrar confiat de trobar una solució en el futur que podria estar vinculada al procés d’acostament a la UE. “Estem negociant per apropar-nos i això podria implicar poder exercir a aquests països. Arribarà tota sola un cop tinguem accés al mercat interior i a l’EEE”, va apuntar.
Decisió del Govern
El que afectarà les professions liberals, però, és només un dels nombrosos canvis que introduïrà un text que, segons Alcobé, “marca un abans i un després en el model econòmic del país”, però que malgrat no tenir “cap sector protegit” i apostar per una obertura “al 100%” sí que estableix que en la majoria de casos –tret de residents i si la inversió no supera el 10% del capital de la societat– caldrà l’autorització del Govern. Per decidir sobre les sol·licituds (procés que no es podrà allargar més d’un mes i amb el silenci administratiu com a resposta positiva), el text estableix unes salvaguardes, entre les quals la defensa del medi ambient, l’ordre públic o l’interès general, entre d’altres, i uns criteris de valoració.
“Molts països tenen aquestes prevencions per evitar efectes nocius d’alguna inversió”, va justificar el ministre, per qui aquests requisits “eliminen elements arbitraris de la decisió”, fet que garantirà que “es valori de forma objectiva”. El director d’Economia, Albert Hinojosa, va remarcar que “la negativa haurà de ser motivada i s’haurà de provar que la inversió perjudica les salvaguardes. I sempre es podrà recórrer als tribunals”.
Un altre efecte automàtic del text serà que qualsevol resident obtindrà els drets econòmics i, per tant, la possibilitat de muntar un negoci, des del primer dia que tingui el permís. Per tant, s’elimina el requisit de 20 anys vivint al país (10 en el cas d’espa-nyols, francesos i portuguesos) vigent actualment. El mercat immobiliari també patirà canvis, ja que tant els estrangers com les societats andorranes amb majoria de capital forani podran comprar pisos i terrenys sense limitació, tot i que caldrà l’autorització prèvia. Les empreses estrangeres podran comprar els immobles necessaris per a la seva activitat.
El text entrarà en vigor amb la seva publicació al BOPA, sense cap transició. “La llei no esperarà als convenis de doble imposició”, va apuntar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, “des del primer dia ja hi haurà qui se’n beneficiï”.
MARTÍ NEGA HAVER CEDIT A PRESSIONS
Toni Martí va expressar en un entorn reduït de persones, entre els quals alguns ministres, que si a l’hora d’elaborar la llei d’inversions estrangeres haguessin escoltat els “poders empresarials”, el text no hauria pogut tirar endavant. El cap de Govern va voler deixar clar que aquests poders no han influït en el projecte legislatiu, a banda de mostrar-se “fart” per les crítiques rebudes els darrers dies d’haver fet un redactat “massa proteccionista, sota la pressió dels grans empresaris i dels monopolis”, una situació que, al seu entendre, no es correspon amb la realitat.