Els consellers generals Ladislau Baró i Jaume Serra han estat els encarregats de presentar el text alternatiu als projectes de llei del Govern que fan referència als impostos directes: el de l'impost sobre societats, el de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el de l'impost sobre la renda dels no residents. S'han formulat tres esmenes a la totalitat que s'integren en un text únic i també 120 esmenes parcials. Els dos punts que els reformistes posen com a condicions innegociables per donar suport als projectes governamentals són que els impostos d'apliquin progressivament en un termini de quatre anys i que entrin en vigor un cop s'aprovi l'IVA.

Respecte l'aplicació progressiva, CR vol un tipus 0% durant l'any vinent "per no perjudicar els comptes de les empreses en un període de crisi i per familiaritzar els empresaris i l'Administració amb les noves obligacions fiscals". Per al 2012 es proposa que sigui de l'1%, del 5% el 2013 i del 10%, "el tipus mínim dels països de la UE", a partir del 2014. Respecte de l'aplicació d'aquests impostos quan s'hagi aprovat l'IVA, des de CR s'explica que es parteix "del principi d'una reforma fiscal global que contempli un ajustament dels impostos indirectes per mantenir la pressió fiscal".

Entre la resta de punts que es posen sobre la taula, hi ha que es contemplin incentius fiscals i bonificacions per fer que el tipus efectiu final sigui inferior al 10%, que no hi hagi una doble imposició entre els tributs comunals i estatals, que es minimitzin els procediments de liquidació, i que s'adeqüi la Llei de bases de l'ordenament tributari. Els objectius, exposa CR, és aprovar la reforma fiscal "sota els principis de millorar la competitivitat de les empreses andorranes", de "facilitar la reactivació econòmica" o de "mantenir l a pressió fiscal".

Un Govern amb "victimisme"

Durant l'exposició de les esmenes als projectes de llei, Baró i Serra han parlat de l'actitud del Govern per l'actual moment polític, en què el Consell no ha donat el vistiplau al pressupost, i s'han queixat del "victimisme" del Govern per la situació, indicant que no porta enlloc. "Si el Govern segueix mostrant crispació aquests projectes de llei no tindran garanties", han afegit des de CR.

Els reformistes insisteixen que aquesta no hauria d’augmentar.
El president suplent del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, va presentar l’esmena a la totalitat que entrarà a tràmit al Consell General, acompanyat del conseller Jaume Serra. Tot i que el Govern va presentar originalment tres projectes de llei, els reformistes només presentaran un únic text alternatiu. El motiu, segons va explicar Serra, és que aquest ja inclou totes les modificacions i regulacions que requereixen les tres figures per imposar, tot i que els canvis més substancials seran en la de societats. A banda, la principal força de l’oposició ha preparat 120 esmenes parcials.
Segons va explicar Baró, el que el partit vol aconseguir en definitiva és que el nou marc tributari impliqui “una millora de la competitivitat” i facilitar a l’Estat els mecanismes de control fiscal. De tota manera, la resta d’aspectes que CR proposa a les esmenes “no seran una condició imprescindible”, segons va explicar, perquè la reforma fiscal acabi sent una realitat.

Lleialtat de les institucions
El conseller Jaume Serra va insistir una vegada més que evitar un creixement de la pressió fiscal és un dels objectius de la formació centreliberal, i que per això demanaven una tramitació conjunta amb el projecte de llei de l’IVA. “Si incrementem els impostos directes, la pressió s’hauria de compensar per la via dels indirectes”, va explicar Jaume Serra. Per això, el conseller reformista va assegurar que comptava amb “la lleialtat absoluta” del Govern, a l’hora de facilitar totes les dades macroeconòmiques que tingui. A més, CR també reclama conèixer les dades exactes de l’administració general, per saber com caldrà gestionar els nous impostos i el cost de controlar-los.
Serra va destacar que les modificacions que es proposaven requeririen una revisió de la Llei de bases de l’ordenament tributari, i que oferirien un camí més plàcid cap a “la internacionalització i els convenis per evitar la doble imposició”. Al mateix temps, Serra va insistir que els textos reformistes eren pensats “per a Andorra”, i va tornar a insistir que la com-plexitat dels textos elaborats per Finances estan imitant l’ordenament espanyol. “Ens sembla que les condicions que demanem són molt raonables”, va declarar Ser­ra, qui també va assegurar que en aquests aspectes “no ens tancarem en banda”.
D’altra banda Andorra pel Canvi va presentar esmenes de retorn a l’impost de societats i de les activitats econòmiques, i no va formular cap esmena parcial.

BARÓ RETREU EL 'VICTIMISME'

El president suplent del grup reformista, Ladislau Baró, va retreure als socialdemòcrates que estiguin tenint una actitud “victimista” i “infantil” des que el projecte de llei del pressupost va resultar rebutjat pel Consell General. Baró va advertir que aquest no és el clima adient, “amb soroll i crispació”, per encarar una reforma tan important com la fiscal, i va assegurar que si les declaracions seguien en el mateix sentit les lleis fiscals “potser no tindran totes les garanties”. També va demanar a l’executiu que no assenyalés la manca de pressupost com a font de tots els problemes.

Coalició Reformista (CR) va presentar ahir un text alternatiu als projectes de lleis d’impostos directes, en què inclou l’establiment de diversos incentius fiscals i de models simplificats per a les empreses que facturin menys de 600.000 euros. La proposta reformista, que estableix un tipus nominal del 10%, incideix en la implantació gradual dels impostos durant un termini de quatre anys i en evitar la duplicació de tributs, mitjançant la deducció dels impostos comunals i el de plusvàlues. (seguirà ampliació)

La plataforma d’ONG ha aconseguit prop de 200.000 euros per a Haití. Tal com va exposar ahir la presidenta de l’Unicef, Rosa Maria Babot, la quantitat recollida ha estat de 196.094 euros i de moment ja se n’ha fet arribar al país caribeny 148.000.

La plataforma d'ONG d'Andorra ha donat per finalitzada la campanya d'ajut a Haití després del terratrèmol que al gener va assolar l'illa amb els prop de 200.000 euros recpatats i una bona valoració, tot i no haver arribat a la recaptació assolida en la campanya pel tsunami del sudest asiàtic, que van ser 720.000 euros. Només acabar aquesta iniciativa s'ha posat en marxa una de nova, per ajudar els damnificats pel recent terratrèmol a Xile. Les vies per fer donacions en aquest cas són les mateixes: els comptes oberts a les entitats bancàries del país, a més del telèfon 141, on amb una trucada ja es fa una donació de dos euros. Precisament aquest canal és un dels que s'han destacat en la campanya per Haití. Els responsables de les ONG s'han mostrat sorpresos per la recaptació aconseguida, uns 6.600 euros. En aquesta ocasió també s'organitza un sopar solidari a la Massana, divendres a la nit, en què els beneficis aniran a parar a la campanya. Fernando Bontempi, cònsol honorari de Xile al Principat, ha indicat que "inicialment el que va succeïr semblava menys greu, però en pocs dies s'ha vist que no ha estat així. Xile ha quedat molt afectat, amb víctimes i infraestructures destrossades".

Dels 196.000 euros recaptats per al país caribeny, 148.000 ja han estat enviats i la resta arribaran en breu a l'illa. "Ens hagués agradat arribar a la quantitat recaptada en la campanya del tsunami, però estem satisfets pels diners aconseguits tenint en compte l'actual moment econòmic pel que passem", ha indicat Agustí Font, representant de Càritas a la plataforma.

El director de l'entitat es recolza en el fet que l'ACU està "assumint funcions que no li són pròpies" i va més enllà de defensar els seus associats, i "assessorem i atenem tothom".

Sarmiento reclama un acord amb el Govern que garanetixi la "supervivència" de l'ACU. El director de l'entitat, i president en funcions, comenta que "el suport moral el tenim", però recorda que amb això no n'hi ha prou. A més, assegura que no es refereix només a diners, sinó a garantir una estabilitat. Així, Sarmiento pensa que l'ACU "no ha d'estar negociant un conveni nou cada any", que els impedeix créixer com a entitat. El director de l'entitat reclama, doncs, un conveni a "mig termini".
Així mateix, Sarmiento es queixa que per aquest 2010, "de moment no tenim garantida una entrada de diners ministerial". El director de l'ACU, però, ha reconegut que "hi ha un intent d'ajudar-nos i una predisposició". De totes maneres, es queixa que aquest fet 'genera incertesa i els "impedeix fer més coses". Però a part de negociar un nou conveni per garantir la supervivència de l'ACU, l'entitat també està treballant en d'altres fronts amb el Govern, com és la reforma de la llei de protecció del consumidor, que és un "tema important" per l'ACU.  En aquest sentit, el director de l'entitat celebra que l'Executiu hagi fet seu aquest missatge i ja hi estigui treballant. Sarmiento va anunciar que es farà aviat, i deixant de banda els "intents de modelar la llei per interessos de certs comerciants". Un altre dels temes en els què l'ACU treballa prop del Govern és la futura llei del comerç, que ha de donar més garanties. Així, el president en funcions de l'ACU pensa que la col·laboració amb l'Executiu hauria de ser "bicèfala", per un cantó assegurar la supervivència de l'entitat i de l'altra declarar-la d'interès públic.

El director de l'entitat es recolza en el fet que l'ACU està "assumint funcions que no li són pròpies" i va més enllà de defensar els seus associats, i "assessorem i atenem tothom".

Sarmiento reclama un acord amb el Govern que garanetixi la "supervivència" de l'ACU. El director de l'entitat, i president en funcions, comenta que "el suport moral el tenim", però recorda que amb això no n'hi ha prou. A més, assegura que no es refereix només a diners, sinó a garantir una estabilitat. Així, Sarmiento pensa que l'ACU "no ha d'estar negociant un conveni nou cada any", que els impedeix créixer com a entitat. El director de l'entitat reclama, doncs, un conveni a "mig termini".
Així mateix, Sarmiento es queixa que per aquest 2010, "de moment no tenim garantida una entrada de diners ministerial". El director de l'ACU, però, ha reconegut que "hi ha un intent d'ajudar-nos i una predisposició". De totes maneres, es queixa que aquest fet 'genera incertesa i els "impedeix fer més coses". Però a part de negociar un nou conveni per garantir la supervivència de l'ACU, l'entitat també està treballant en d'altres fronts amb el Govern, com és la reforma de la llei de protecció del consumidor, que és un "tema important" per l'ACU.  En aquest sentit, el director de l'entitat celebra que l'Executiu hagi fet seu aquest missatge i ja hi estigui treballant. Sarmiento va anunciar que es farà aviat, i deixant de banda els "intents de modelar la llei per interessos de certs comerciants". Un altre dels temes en els què l'ACU treballa prop del Govern és la futura llei del comerç, que ha de donar més garanties. Així, el president en funcions de l'ACU pensa que la col·laboració amb l'Executiu hauria de ser "bicèfala", per un cantó assegurar la supervivència de l'entitat i de l'altra declarar-la d'interès públic.

El nombre de matriculacions de vehicles realitzades al febrer ha estat d’un total de 196, una xifra que suposa un augment del 29,8% respecte el mateix mes de l’any anterior. Així ho ha publicat el Departament d'Estadística aquest dimarts, posant de relleu que s'han matriculat 150 turismes, amb un creixement del 24%, 14 camionetes, amb un augment del 250% i 15 motocicletes, amb un increment del 25% respecte el mateix mes de l’any passat.

Així, respecte al febrer de l’any passat, s’han matriculat 45 vehicles més. Estadística assenyala que el febrer ha tingut un comportament positiu en tots els tipus de vehicles excepte en vehicles especials amb una davallada del 25%. D'altra banda, en l’acumulat des de principis d’any i respecte el mateix període de l’any passat, s’han matriculat 363 vehicles (+10,3%), que es desglossen en 284 turismes (7,6%), 28 motocicletes (21,7%), 25 camionetes (78,6%), 5 camions (25%) i 3 ciclomotors (50%). L’únic tipus de vehicle que disminueix és el de vehicles especials amb quatre vehicles matriculats (-33,3%). Les xifres d'aquests primers mesos de l'any parlen d'una lleugera recuperació del sector, que en els últims exercicis ha patit una gran davallada de les vendes.
En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte el mateix període de febrer de l’any anterior, s’han matriculat 2.822 vehicles, i es manté un percentatge negatiu amb una davallada del 13,4%. Només les camionetes han pujat les matriculacions de 135 a 150 (11,1%). La resta, disminueixen, especialment els camions reduint més de la meitat el nombre de vehicles matriculats (-55,2%). Els turismes disminueixen un 13,8% passant dels 2.279 vehicles a 1.965 vehicles matriculats enguany.

Durant el dia dominarà el sol amb un ambient fred i les temperatures augmentaran lleugerament respecte a la nit, amb màximes de -10 graus a Envalira i 2º a Andorra la Vella, -8º al Pas de la Casa i de -4 a -2º a 1.500 metres.

Pel que fa a la xarxa viària, romanen tancats des de dilluns a la tarda els accessos a França pel fort vent. Des de l'Agència de Mobilitat han informat que l'obertura de la RN22 depèn del servei de trànsit francès. També està tancat el coll de Pimorent. Al Principat la normalitat ha tornat a les carreteres, tot i que es necessiten equipaments especials per accedir a Arcalís, el coll d'Ordino, la carretera de Ransol i a partir d'Erts. Durant tot aquest dilluns es van recollir gruixos de neu d'entre 50 i 70 centímetres a cotes altes, i entre 25 i 30 centímetres a les valls centrals. Pel que fa al risc d'allaus aquest es troba estabilitzat en el nivell 4.

Durant el dia dominarà el sol amb un ambient fred i les temperatures augmentaran lleugerament respecte a la nit, amb màximes de -10 graus a Envalira i 2º a Andorra la Vella, -8º al Pas de la Casa i de -4 a -2º a 1.500 metres. Pel que fa a la xarxa viària, des de quarts d'una del migdia s'ha restablert el trànsit rodat amb França a través de la RN22, que ha estat tancat durant tot el matí. El pas per aquesta via, però, s'ha de fer amb equipaments especials i no hi poden circular vehicles amb un pes superior a dinou tones. També es necessiten equipaments per passar el port d'Envalira i continuen tallats el coll d'Ordino i la carretera de Ransol, a Andorra, i el coll de Pimorent, a França. Durant tot aquest dilluns es van recollir gruixos de neu d'entre 50 i 70 centímetres a cotes altes, i entre 25 i 30 centímetres a les valls centrals. Pel que fa al risc d'allaus aquest es troba estabilitzat en el nivell 4.

Sense transport escolar a l'Alt Urgell

Al voltant de 400 alumnes han quedat afectats per la suspensió del transport escolar a la comarca de l'Alt Urgell. És el segon dia consecutiu que la comarca es queda sense aquest servei: dilluns per culpa del temporal, i aquest dimarts per l'intens fred que ha format gel a les carreteres que impossibilita, per prevenció, el trasllat dels escolars en autobús. Les quinze línes de transport escolar suspeses afecten a quasi 400 alumnes, segons han informat des del Consell Comarcal.

Les dones pateixen una discriminació salarial que es calcula al voltant del 18%, és a dir, pel mateix treball cobren un 18% menys de salari que els homes. Aquesta discriminació és la conseqüència de l'alt grau d'incertesa que per la seva informació prèvia percep l'empresariat respecte de la dedicació i permanència de la mà d'obra femenina a l'empresa, fet que es compensa en el mercat amb salaris més baixos i menys promoció laboral.

I és que les dones sacrifiquen la seva ascensió laboral, fan jornades reduïdes o fins i tot abandonen el mercat laboral temporalment per dedicar-se a la cura dels fills o d'altres familiars, a més de suportar la sobrecàrrega de treball diari de les feines de la llar coneguda per “doble jornada”, cosa que disminueix les possibilitats de competir laboralment amb els homes amb igualtat d'oportunitats.

D'altra banda els oficis més ben remunerats són majoritàriament masculins, i hi ha tres vegades més càrrecs directius amb homes que dones, tot plegat provoca una diferència salarial de gènere al voltant del 28% sobre el salari mitjà a Andorra, o el que és el mateix, les dones guanyen un 28% menys que els homes en valors absoluts, sense tenir en compte que treballen menys hores laboralment parlant i que ocupen llocs de treball més baixos en la graella salarial. I aprofitant la dada, una pregunta: no seria més just que les treballadores autònomes cotitzessin a la CASS segons el salari mitjà global femení que és al voltant d'un 28% inferior al masculí, o com a mínim compensant la discriminació salarial? La diferència salarial fa que les dones tinguin menys capacitat per accedir als recursos, per ser empresàries o ser propietàries del seu habitatge, i per ser independents i mantenir els seus fills en cas de separació de la seva parella.

La igualtat entre homes i dones afecta la dignitat de les dones, és un tema de justícia social i primordial per al perfeccionament de la nostra democràcia, però a més la igualtat actua com a motor de desenvolupament socioeconòmic als països que l'apliquen. Primer perquè per al seu desenvolupament òptim, la societat no pot prescindir de les capacitats plenes de la meitat de la població només per perjudicis sexistes, i després perquè moltes dones acaben sent dependents en més o menys grau dels sistemes socials, i amb intervencions públiques no podem compensar una fallida de mercat que afecta un percentatge tan gran de la població.

I com a manifestació extrema de la desigualtat apareix la violència, l'abús de poder de la persona més forta sobre la més feble. L'igualitarisme nega la violència de gènere, perquè no hi ha abús entre iguals, sinó conflictes o desavinences que es resolen amb convenis i pactes. És necessari realitzar accions polítiques positives per arribar aviat a la igualtat d'oportunitats entre gèneres en la societat, la qual cosa passa per impulsar la incorporació de les dones als llocs de treball de qualitat en les mateixes condicions que els homes i arribar a la igualtat laboral. I la igualtat laboral no pot existir sense una implicació dels homes en les obligacions familiars en el mateix grau que les dones, és a dir en coresponsabilitat. Per això hem de trencar els estereotips sexistes des de l'educació i superar limitacions estereotipades dels rols, oficis i professions, buscant que l'assignació de les diferents ocupacions i els diferents graus de responsabilitat en les empreses vingui determinada per les capacitats de les persones i no pel seu sexe. Cal que homes i dones junts trenquem els esquemes tradicionals i superem els límits dels convencionalismes socials clarament discriminatoris, per aconseguir que les dones puguin participar i incidir en igualtat amb els homes en l'espai públic, amb una nova concepció de masculinitat i potser un altre estil de ser dona.