Les esmenes a la totalitat al projecte de llei de l'impost de societats i l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques han estat rebutjades amb els vots contraris del Partit Socialdemòcrata (CR i ApC s'han abstingut en les esmenes que ells no havien presentat). Pel que respecta a l'esmena a la totalitat presentada pel grup reformista al projecte de llei de l'impost sobre la renda dels no residents ha estat rebutjada amb els vots en contra de socialdemòcrates i Andorra pel Canvi. Amb tot, s'ha pogut veure un esperit molt allunyat de la tensió que va presidir la sessió del pressupost. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha assegurat que el Govern ha actuat amb lleialtat durant l'elaboració i tramesa dels projectes de llei i s'ha posat a disposició dels grups parlamentaris per facilitar-los tota la informació necessària pel treball en comissió, tal com ha demanat Coalició Reformista. Durant la seva intervenció, López ha defensat el marc fiscal elaborat pel Govern, assegurant que està basat en l'equilibri entre la imposició directa i indirecta, i que és un model homologable internacionalment, senzill, i just. A més, el ministre considera que la prosperitat econòmica i el benestar d'Andorra depenen d'aquesta reforma, que també esdevindrà una eina de cohesió social, i que la seva aprovació "és una obligació de la classe política davant la ciutadania". La preocupació expressada per CR i ApC va en direcció a l'increment de la pressió fiscal que es pugui produir amb la reforma que planteja l'executiu. Tot i que s'han vist punts d'acostament entre els reformistes i els socialdemòcrates, que han expressat la voluntat i el compromís de treballar a fons les esmenes parcials.
López, però, no veu clara la proposta d'aplicació progressiva de Coalició Reformista, ja que creu que aquest calendari faria situar la signatura dels convenis de doble imposició a partir del 2015, i en canvi, el Govern preveu que tant la imposició directa com l'IVA entrin en vigor l'1 de gener del 2012. També ha anunciat que de cara a l'abril espera haver entrat a tràmit la llei de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que ha de substituir tota la imposició indirecta existent avui en dia. López ha fet l'anunci després que el portaveu del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, hagi reclamat disposar d'aquest text per poder avaluar la pressió fiscal que s'exercirà i definir així la seva posició en relació a la reforma fiscal i la imposició directa. El portaveu socialdemòcrata, Jordi Font, ha coincidit amb Baró en la necessitat de disposar de la llei de l'IVA per poder analitzar la reforma fiscal en el seu conjunt i ha dit que "també volem que abans del final del debat, aquesta llei estigui a tràmit parlamentari".
Minuts abans, el president suplent del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, ha exigit disposar de "la informació necessària per treballar amb garanties d'èxit" la reforma fiscal. El portaveu reformista ha explicat que es tracta de textos delicats i que si no s'analitzen amb profunditat poden comportar efectes negatius. Malgrat tot, Baró ha reiterat la voluntat del seu grup de treballar i col·laborar en la reforma fiscal, malgrat haver presentat un text alternatiu conjunt per als diferents projectes de llei que han de crear la imposició directa, que al seu entendre aclareix i simplifica els tràmits, a més d'introduir disposicions transitòries per evitar un augment de la pressió fiscal.
El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, defensant la seva esmena a la totalitat sobre el projecte de llei de l'impost de societats, ha acusat el Govern d'utilitzar d'excusa la necessitat de signar convenis de doble imposició "per recaptar més impostos". El president d'ApC ha dit que està clar que cal signar aquests convenis i que per signar-los cal un impost de societats, però ha posat de manifest que d'una banda el Govern va afirmar que reduir el cànon de FEDA i d'Andorra Telecom era una mesura de reactivació econòmica ja que les empreses s'estalviarien sis milions d'euros, però que en canvi l'impost de societats representarà pagar entre 50 i 70 milions d'euros més, i que per tant això "és frenar l'economia". En aquest sentit, Nomen ha dit que si el Govern està disposat a que aquest impost de societats es compensi amb l'eliminació de tots o part dels impostos indirectes, ApC aprovarà la llei. Nomen ha tornat a posar de manifest que una reforma fiscal no es pot fer segons el que necessiti recaptar un govern, sinó segons les possibilitats econòmiques del país i per esculpir el model econòmic que es vol aconseguir. El reformista Ladislau Baró també ha demanat que es tingui en compte l'eficiència de la posada en marxa de la recaptació, cosa que el socialdemòcrata Jordi Font ha valorat positivament. Jordi Font, dirigint-se a Nomen, ha dit que "intentarem que no es compleixi la seva maledicció", puntualitzant que ells gravaran els beneficis de les empreses i no pas el seu procés de producció.
Des de les files del grup parlamentari socialdemòcrata, Font ha anunciat el vot en contra de les esmenes a la totalitat presentades als projectes de llei sobre els impostos directes perquè pensen que són textos "seriosos, acurats i molt treballats", i que encara milloraran més quan es tinguin en compte les esmenes parcials. També ha afegit que el text alternatiu presentat per CR és molt similar als seus, i s'ha mostrat convençut que "estan molt a prop d'una entesa". Tot i això, ha lamentat que amb les quatre demandes de pròrroga presentades pels reformistes s'han perdut sis mesos, un fet que "pot haver retardat l'entrada en vigor dels impostos un any en el millor dels casos o dos anys en el pitjor".
Aprovat l'informe de les despeses electorals
El Consell ha aprovat per unanimitat l'informe del Tribunal de Comptes referent a les despeses electorals dels comicis del 26 d'abril. L'informe constatava que els comptes dels diferents partits no presentaven cap irregularitat, tot i que es recomanava als partits a tornar a presentar els comptes de manera unificada. D'altra banda, s'ha aprovat la llei de modificació de la Llei del Tribunal de Comptes relativa a modificar la durada del mandat dels seus membres. Així, a partir d'ara, d’una banda s'allarga el mandat dels actuals membres en un, dos i tres anys, respectivament, i alhora s'estableix un mandat transitori pels nous membres que els substituiran, sent el mandat, excepcionalment, per aquells nous membres, de quatre, cinc i sis anys. Transcorregut aquest període de transició, cada dos anys cessarà un membre del Tribunal, i així successivament. Aquest procediment de cessament i nomenaments rotatoris ha de permetre una continuïtat dels treballs del Tribunal de Comptes.