En el document, una de les recomanacions que fa l’organisme és que les “autoritats autoritzin la construcció d’una mesquita per a la comunitat musulmana”, ja que consideren que el col·lectiu té dificultats per aconseguir aquesta fita, tenint en compte que malgrat que havia sol·licitat permís per fer-ho, no es va emetre l’autorització.
Segons diverses fonts dels exgoverns de Marc Forné i Albert Pintant consultades per aquest rotatiu, la comunitat musulmana va demanar tant a un executiu com a l’altre el vistiplau per construir un temple, ja que des dels països d’origen dels residents estaven disposats a subvencionar la construcció sempre que existís el consentiment per escrit del govern andorrà. En tots dos casos, el rebuig a la proposta es va fer seguint la mateixa fórmula: el silenci administratiu. I és que segons les fonts, es va decidir que era millor no entrar en la qüestió. “Vam enviar una carta al Govern però mai no en vam tenir resposta”, recorda el president de l’associació Averroes, Abderrahim Hamdaoui, que reconeix que “no ho vam tornar a intentar perquè no volíem ser pesats”. Hamdaoui explica que una mesquita “és més que un lloc de culte, és un local social on et reuneixes i pots celebrar les festivitats”, per la qual cosa considera “molt positiu” poder disposar d’aquest espai.
Cementiris
D’altra banda, l’informe també posa en relleu el fet que les confessions minoritàries tampoc tenen un cementiri on poder enterrar el seus morts, per la qual cosa també recomana que es trobi una solució per tal de poder habilitar aquest espai. Les fonts consultades pel Diari van qualificar de “vergonya” aquesta situació i van reconèixer, també, que és una qüestió que es va plantejar durant el mandat de Pintat. Cal tenir present que en aquell moment la comunitat musulmana ja comptava amb 500 fidels i la jueva amb un centenar (xifres molt semblants a les recollides al document de la comissió europea). El problema que va impedir poder disposar d’un cementiri laic i multiconfessional és que la competència en aquesta àrea recau en els comuns i per tant l’executiu no hi va poder actuar. Només Escaldes va intentar incloure un espai al pla d’urbanisme però no va trobar cap terreny disponible per a aquesta funció.
De fet, les mateixes fonts van informar que actualment els fidels de la comunitat jueva han de ser enterrats a Tolosa, amb el cost que això suposa, i que van en augment les peticions d’ateus que no volen ser sepultats a cementiris catòlics sense que se’ls pugui donar una alternativa.
MENYS ANYS PER A LA NACIONALITAT
L’ECRI també demana més avenços pel que fa a la reducció del termini per obtenir la nacionalitat, recomanant que es rebaixi a quinze els anys necessaris amb vista a una ulterior reducció a deu. En relació amb aquest fet també es recomana explorar vies per permetre la doble nacionalitat, i pel que fa a la participació dels estrangers en la vida pública, es demana que es garanteixi el dret a vot dels residents en les eleccions comunals. Una qüestió que consideren que facilitaria la integració dels residents al país.