L’home del temps del Diari.
Doncs sí, ja no sé ni quants anys fa.

Tants com 21.
Això em posa de mal humor perquè em recorda que m’estic fent gran, (riu). I a Ràdio Valira vaig començar el 88!

Quan s’hi posa a fer la previsió andorrana?
Al matí, és de les primeres coses que faig. Però ara té poc mèrit, amb les màquines que tenim la previsió la podries fer tu mateix.

S’està tirant pedres al seu terrat.
En sóc conscient, però és que a la llarga això ho acabaran fent màquines. Els homes del temps ara fem programes d’entreteniment.

Però vostè és un científic.
Sí?

Suposo. Perquè fa la previsió del temps i després l’explica.
Sempre he volgut ser home del temps, també faig de professor... Potser sí que sóc un científic. M’interessa molt investigar els efectes del temps en les persones, això sí.

Per exemple?
És totalment cert que els canvis de temps provoquen dolor en la gent que té artrosi o que determinades corrents de ponent propicien trastorns d’ansietat.

Parlant de la conferència que acaba de fer a MoraBanc, sé que no ho pretenia, però més d’un ha sortit deprimit.
Les coses són com són, però també he dit que Andorra tindrà grans oportunitats.

Si la seva projecció es compleix queden 13 anys de neu, vol dir que no hauríem d’apostar per Arcalís?
Pot ser sí, però jo penso més una idea integral d’oferta de munta-nya, que la neu no sigui l’única protagonista. En aquest sentit veig bé idees com Naturlàndia, s’ha de planificar per aquí i fer-ho bé. Buscar la desestacionalització. Chamonix em sembla un bon exemple de com es poden fer les coses.

Sap que hi ha qui creu que els de TV3, a vegades, diuen expressament que a Andorra farà mal temps perquè els turistes vagin a les estacions catalanes?
No en tenia ni idea i em deixes ben parat. Andorra a TV3 sempre ens ha caigut molt bé, que s’ho treguin del cap això, que no és cert.

Un parell de preguntes més i prou. Mònica Terribas?
Una amiga que ha sabut injectar-nos a tots l’orgull per la tele pública. Els catalans som molt especials com a poble, però tenim uns valors i per això TV3 és líder, amb un model de televisió ben diferent de les privades.

Per acabar, mai m’he cregut els que diuen que els agrada que els imitin al ‘Polònia’. A vostè li agrada?
No m’agrada gens. A més deu ser el personatge més antic que tenen! No em miro mai però els meus fills sí i els tinc prohibit que m’expliquin com ha anat. Però bé, estic a la tele des de fa 25 anys i m’imiten. Ja està.

Només tres van presentar la sol·licitud per participar en l’edició cridada a ser la del renaixement de la trobada de les bandes amb el públic. Un fet que podria afectar la recuperació d’una altra cita perduda: el Testarrock.
Davant d’una resposta tan minsa, el departament de Cultura de la capital va decidir donar-los una segona oportunitat. “Hi va haver prou gent que va demanar informació, en principi, però després no han presentat el plec amb la documentació que es demanava”, va explicar la directora de l’àrea, Patty Bafino. Així que van optar per deixar fins demà, a les 20 hores, tant perquè la informació pugui arribar a més interessats com per facilitar la feina a aquells a qui se’ls va passar el termini per manca de temps per reunir el que se’ls demanava: un dossier amb la biografia dels membres, alguna fotografia i maqueta i el rider tècnic, les necessitats per a una actuació en directe. De moment, van decidir donar-los més temps; després ja en faran la valoració.
Que el cicle tornés a posar-se en marxa havia estat una de les reivindicacions del col·lectiu de músics, atès que la recerca d’escenaris en què tocar és una demanda constant de les bandes. Justament per això el president de l’ASMA, Robert Marsal, es va mostrar ahir “tan sorprès” amb l’aparent manca d’interès per un projecte “il·lusionant”.
Potser als músics no els ha arribat prou informació? “No, de cap manera, perquè des de l’associació en vam enviar a tots els membres i encara vam fer un recor­datori”. La incredulitat dels promotors del cicle augmenta quan recorden que el cicle suposa una sèrie de condicions avantatjoses: no sols el fet que reben 90 euros per músic, sinó que també tenen a la seva disposició un escenari cèntric a la capital i un equipament tècnic de bona qualitat, de franc, per a l’actuació.
Marsal va indicar que confia que finalment es desperti més interès per la proposta. De no ser així, aixecaria molts dubtes sobre  un possible Testarrock. “El problema és que té un cost molt elevat i requereix de subvenció pública”, matisa. Abans d’engegar-lo, ha d’estar clar que la resposta serà massiva.

LA LLACUNA PROGRAMA UNA JORNADA DE PORTES OBERTES

La Llacuna vol oferir una imatge única, no simplement la de l’edifici que aplega diverses escoles, sinó la de centre cultural. Centre que al llarg de l’any passat va acollir 160 activitats, a banda dels centres formatius –escoles d’art, teatre i dansa i institut de música–, que compten amb prop de 600 alumnes. Per donar aquesta imatge, el comú de la capital ha programat una jornada de portes obertes, dissabte, que inclou una llarga vintena de propostes on es mostrarà al públic l’ampli ventall de propostes que acull el centre. Activitats en què el públic podrà participar de franc i, de pas, participar en una sèrie de sorteigs de matrícules gratuïtes per als diferents cursos.
S’han programat tallers que permetran als infants construir les seves joguines, i a tota la família aprendre a fer una foto d’estudi i editar-la o realitzar dibuixos molt detallistes ajudant-se amb una lupa. També es repetirà la idea d’executar un gravat de grans dimensions al carrer amb ajuda d’una gran piconadora.
En l’àmbit de la dansa, els interessats podran aprendre els rudiments del claqué, per exemple. I el públic que circuli dissabte per l’espai podrà seguir un assaig de ballet, de l’orquestra de l’Institut de Música o de teatre. També tindran la possibilitat d’aprendre unes nocions bàsiques de la composició musical, amb instruments electrònics.
També l’Enllaç acollirà visitants durant tota la jornada, per explicar-los què s’hi fa. I altres entitats amb seu a La Llacuna –SAC, Esbart Dansaire, geganters i fallaires– també s’obriran al públic.

Com que dilluns era festiu ningú no es va adonar dels desperfectes fins ahir al matí, quan en la visita diària a les instal·lacions del Govern es van comprovar els desperfectes de la pista. Immediatament la secretaria d’Estat d’Esports es va posar en contacte amb els pèrits de l’assegurança que té contractada el Govern per tal d’avaluar els danys, i per fer una previsió de quan es poden acabar els treballs per condicionar el parquet.
Lluís Orona, cap d’àrea d’Esports, va explicar que “aquesta és la primera vegada que ens passa una cosa així. Alguna gotera sí que havíem tingut, però res semblant. En quant de temps podria estar arreglat? Depèn de l’informe dels pèrits. Haurem d’esperar també si no s’aixequen més zones i comprovar que no hi hagi humitats a sota. Com a mínim dues setmanes segur. Esperem que pugui estar per al Campus Nike”.
El primer torn de la popular estada que tornarà a tenir com a principal atractiu Joan Carles Navarro comença el 24 de juny, i el segon, l’1 de juliol. Algunes fonts, però, allarguen fins als dos mesos el temps perquè el Joan Alay pugui estar operatiu. Orona va aclarir que “mitja instal·lació es pot utilitzar perquè tenim disponibles les dues pistes de bàsquet laterals. L’aigua només ha afectat la zona de la cistella propera al riu”.
La conseqüència immediata dels desperfectes al Joan Alay ha estat el trasllat del partit amistós de la selecció de bàsquet previst per avui contra la Universitat de Columbia, de l’Ivy League, al Poliesportiu d’Andorra (19 h). “Hem d’agrair la diligència del Govern”, va indicar el director tècnic de la Federació de Bàsquet i seleccionador, Jaume Tomàs.
La selecció afrontarà l’amistós com a preparació al Campionat d’Europa de Petits Països de San Marino, tot i que aquesta serà la primera vegada que es reuniran els internacionals. Tomàs va reconèixer que “si fos contra un altre equip no hauríem jugat, però ens agrada l’experiència de competir per primera vegada contra un  equip d’aquest nivell, que practica un bàsquet diferent. A mi em servirà per comprovar l’estat físic dels jugadors també”.

Baixes locals
El tècnic tindrà les baixes de jugadors com Toni Gabriel, Guille Colom, Àlex Prado, Xavi Isern, Jordi Fernàndez i els joves Martí Palou i Àlex Pallejà. La Universitat de Columbia, entrenada per Kyle Smith, està de gira per Europa després de completar la lliga en la sisena posició de l’Ivy League, a l’NCAA. El base Brian Barbour n’és el jugador més destacat.

TRASLLAT OBLIGAT

Poliesportiu i Lycée, alternatives

El bàsquet és el gran perjudicat pel parquet malmès al pavelló Joan Alay. La primera conseqüència dels desperfectes va ser el trasllat al Poliesportiu d’Andorra de l’amistós d’avui de la selecció contra la Universitat de Columbia, de l’NCAA. Però a més la federació tenia programats a l’Alay entrenaments dels combinats sub-16 masculins i femenins i de la selecció absoluta, que seran reubicats, majoritàriament al Poliesportiu o bé al Lycée. La federació s’ha vist obligada també a traslladar als Serradells el segon torneig de bàsquet 3x3, previst per diumenge i que s’en- dar­rerirà fins les sis de la tarda.
El BC Andorra veurà com els entrenaments dels equips de base que estan en competició sortiran perjudicats i el torneig TIM Pirineus en categoria cadet i júnior, organitzat per MATE i programat per al 16 i 17 de juny, s’haurà de reprogramar en les altres instal·lacions del país que ja ocupaven (Serradells, Prat Gran, Escaldes, Encamp, Ordino i pavelló Comunal).

La quarta edició del Campus Marc Bernaus es presenta amb algunes novetats, però amb el mateix esperit amb què es va crear, que no és altre que els joves del país puguin participar en una estada futbolística per fer un pas més en les seves aptituds amb la pilota als peus.

És època de partits amistosos abans de l’imminent inici de l’Eurocopa i la selecció en té dos per endavant. Demà disputa el primer, a Frankfurt, contra l’Azerbaidjan, en un duel que tornarà a servir per fer el màxim de provatures i confirmar aspectes de cara a la propera fase de classificació.