El membres del PS + Independents d’Ordino van explicar ahir des de la Querola les seves propostes en matèria d’urbanisme, que tenen com objectiu «potenciar les relacions socials de les persones». Jaume Rifà, el número vuit de la candidatura, va explicar que «hi ha un 50 o 70% d’habitatges buits a la parròquia» i que la seva aposta és «intentar donar-los sortida al mercat de lloguer». Segons Rifà, «moltes d’aquestes vivendes són segones residències» però n’hi ha d’altres que estan buits que « són fruit d’inversions que no han sortit bé», i que actualment estan a la venda. El PS proposa posar-los en lloguer ja que, tal i com va voler recordar Rifà, «el Comú ha de subministrar serveis bàsics com la recollida d’escombraries o l’aigua encara que només hi hagi un veí a l’edifici».

L’ocupació i l’ús de la vivenda,però, no està recollit en el cadastre; una possibilitat seria comprovar-ho « a través dels comptadors de la llum, una informació que no ens correspon».

Projectes / Pel que fa al Pla urbanístic, que caduca l’octubre de 2012, Rifà va assegurar que primer calia fer el cadastre i que les decisions per si s’han de fer o no modificacions s’han d’estudiar amb temps. «Hem de procurar que el creixement de la parròquia sigui concèntric i no dispers», per tal d’ aconseguir un model de parròquia «adaptada a les persones i no als edificis o als cotxes» i que garanteixi un creixement sostenible.

Sobre la Querola, Rifà va dir que «aportarà qualitat de vida» i que connecta diversos camins amb la parròquia. La seva aposta va encaminada a «aprofitar els camins que uneixen les diverses poblacions de la parròquia», juntament amb segregar la circulació rodada de la de vianants amb voravies i dotar d’activitats o passejades a aquests camins.

El carrer de la Unió va ser ahir el punt de trobada de les candidatures del Partit Socialdemòcrata +Independents (PS+I) de les parròquies d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany. Els integrants de totes dues llistes estan d'acord amb el fet que cal unir esforços per afavorir el comerç de les avingudes Meritxell i Carlemany i els seus entorns per tal que siguin un pol d'atracció turística encara més important.

Entre altres propostes, segons van explicar, volen portar endavant una programació d'actes al carrer, que doni prioritat als artistes locals i entitats de cultura popular i que proporcioni un caràcter més lúdic a les avingudes. El cap de llista d'Andorra la Vella, Marc Cornella, també va lligar aquesta iniciativa amb la remodelació que es vol fer de l'avinguda Meritxell per fer les voreres més amples, amb un carril de sentit únic, ascendent, així com amb alguns canvis per obrir més accessos a la zona i la pròxima apertura del passatge Biscariet.

El Partit Socialdemòcrata d'Escaldes preveu impulsar un programa d'activitat física i salut perquè l'esport arribi a tothom. La intenció és fomentar l'esport escolar i també l'ús de les instal·lacions esportives creant abonaments generals i combinats que permetin accedir a diferents activitats amb l'adquisició d'un mateix forfet.

El número 7 de la candidatura socialdemòcrata, Rubén Rajadell, va indicar que també es potenciaran les activitats esportives que es poden fer a la natura utilitzant recursos com el circuit de fitness que hi ha al començament de la vall del Madriu, al costat del llac, o el parc Turons, situat al davant de Caldea. Rajadell va indicar que les instal·lacions del Comú "es poden millorar força", però el context econòmic actual no ho permet. Per això els socialdemòcrates apostaran per optimitzar les que ja hi ha fent que siguin més utilitzades. Amb aquestes actuacions, el PS pretén millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Així, Rajadell va exposar que s'impulsaran polítiques de prevenció per crear hàbits de vida saludables i es recolzarà des de l'esport de base fins a les activitats que s'organitzen per a la gent gran.

Un urbanisme que sigui útil per suprimir barreres i estigui al servei de les persones i de les relacions socials. Aquest és un dels objectius de la candidatura de PS+I per Ordino si guanya les eleccions el proper 4 de desembre.

Així ho van explicar ahir al matí alguns dels components de la llista tot just en l'indret on es construirà la urbanització de La Querola, que consideren que "no és un projecte negatiu". Així ho va indicar el número 8 de la candidatura, Jaume Rifà, que va explicar que l'urbanisme no s'ha de limitar a regular la construcció, sinó que també ha de ser "una eina per ordenar i gestionar el creixement sostenible de la parròquia". Per a PS+I les obres que es facin a la parròquia han de servir també, per exemple, per "suprimir barreres", per fer l'arranjament dels camins que connecten els diferents pobles, i per dotar de voravies les vies de comunicació on encara no n'hi ha.

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I), Carol Cureau, va reivindicar ahir, durant el míting de campanya, un "canvi de maneres de fer i de persones". Cureau, que va carregar contra la gestió comunal portada a terme durant els últims mandats, es va comprometre a governar de manera "propera, transparent i al servei dels ciutadans".

L'últim gran acte de campanya del PS+I, que va aplegar una quarantena de persones a la sala d'actes de Les Fontetes, va començar amb la intervenció del número 14 de la llista, Manel Fernández, amb l'objectiu de simbolitzar que "volem treballar per vosaltres, cadascú de nosaltres", i que la candidatura vol donar "una mirada jove" a totes les polítiques.

La candidata a cònsol menor, Myriam Avellana, va agafar el relleu de Fernández parlant també de polítiques socials, i va assegurar que "el benestar i la cohesió social estan al centre de les nostres preocupacions". "Pensem que la missió de l'equip comunal és aconseguir la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans", va assegurar Avellana, que es va comprometre a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral i a estar atents a "les dificultats dels nostres ciutadans". Abans de donar pas a la cap de llista, va concloure que "només amb una cònsol del PS les finances tenen solució, sobre la base de la defensa de l'interès general".

"Ens mereixem un canvi", va assenyalar la candidata a cònsol major a l'inici de la intervenció. "Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc són el continuisme del que no funciona ni funcionarà mai", va prosseguir Cureau, que va recorda que "43 milions d'endeutament és el seu llegat". En aquesta línia, la candidata massanenca va concloure que les altres dues candidatures "han demostrat que no tenen solucions, i les seves propostes endeutaran encara més el Comú".

Com ja havia fet en el debat electoral de dimecres, Cureau va criticar les polítiques que suposen "beneficis per a uns i deute per a tots", i va criticar algunes de les decisions preses per la corporació massanenca en els últims mandats. "Han hipotecat els aparcaments de la Massana i ara el Comú no pot decidir en 50 anys noves polítiques d'aparcaments", va assenyalar la cap de llista, que va recordar també que "el lloguer del poliesportiu de l'Aldosa ens costa 800 euros a l'any".

Així mateix, la candidata a cònsol major va afirmar que per rebaixar els 26 milions d'euros de deute a EMAP "cal decisions valentes" i va apostar per "canviar el model i canviar la direcció d'EMAP i Vallnord, ja que preferim prescindir de dues persones que arriscar el futur de 500 treballadors".

Cureau va concloure que, en el cas que guanyi les eleccions, governarà "en favor de la ciutadania i no dels mercats" i comptarà amb la ciutadania perquè participi en "les grans decisions del Comú". "Només amb un canvi de persones els problemes del Comú tenen solució", va sentenciar la candidata com a reivindicació per demanar el vot dels massanencs.

Per l'espai natural que té Sant Julià, el Partit Socialdemòcrata aposta per la connexió i el condicionament de camins per materialitzar una anella verda. Des de l'església de Sant Serni de Nagol, on es pot veure part del traçat, el cap de llista del PS, Rossend Areny, va donar a conèixer un recorregut "fent els camins més accessibles" aprofitant que la parròquia "té molt potencial pel que fa a natura".

Aquesta ruta començaria al camí de la Senyoreta i passaria pel planell de Conangle, Aixirivall, Nagol, Aixovall, Bixessarri, Canòlich, la collada de la Gallina i Fontaneda, i conclouria a la part baixa de Sant Julià. Comptaria amb diferents variants per reduir el quilometratge. Aquesta iniciativa també permetria tenir una travessa de muntanya pròpia.

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, defensa la necessitat d'un canvi a la parròquia després de vuit anys amb el mateix partit al Comú. Valora de forma positiva algunes accions realitzades, com la renovació de l'avinguda Carlemany, però critica el poc suport que s'ha donat a l'empresariat de la parròquia. Aposta per projectes de petit cost i per una gestió rigorosa i transparent.

¿Com valora la gestió de les darreres dues legislatures?
Han fet coses positives. Una d'aquestes és la reforma de l'avinguda Carlemany. A més, amb aquesta obra s'han refet les canonades d'aigües residuals i potables, s'ha aprofitat per actualitzar (almenys així ho espero) les infraestructures sota terra que són de difícil accés. ¿Coses negatives? El que em molesta molt és la partida de comunicació que ha tingut el Comú d'Escaldes. Com a ciutadana d'Escaldes m'ha molestat molt que s'invertissin tants euros en una partida pressupostària que és comunicació. I tots sabem com ha acabat aquesta comunicació.

¿Quines mancances té la parròquia?
El que hi trobo a faltar, i sempre he trobat a faltar, és l'aigua. Som en una parròquia on el seu nom, Escaldes, ja té un significat. Ens diem així perquè tenim aigua termal. Però aquesta aigua termal no la veiem. Només es veu Caldea, un projecte del qual estic molt orgullosa i en què a casa meva sempre hem cregut i continuem creient-hi amb l'ampliació. Però el ciutadà o el turista no pot veure l'aigua a l'exterior. Nosaltres volem donar a conèixer l'aigua termal, ja sigui a través de Caldea, a través del museu de l'aigua o a través d'altres activitats i infraestructures de petit cost.

¿Com ara quines?
Serien unes infraestructures no gaire cares de posar en marxa. Abans hi havia una font amb dues aixetes d'on es podia obtenir aigua freda i calenta i la gent veia que Escaldes tenia aigua termal. Aquesta font ha desaparegut. A més, hi ha altres fonts que brollen i que no coneixem. Per això, si impulsem un recorregut cultural explicant el perquè de les fonts donaríem un complement al que ja s'ha fet. Una altra estructura senzilleta, com un lloc on poguessis posar els peus dintre l'aigua calenta o tocar-la amb les mans, permetria donar més importància a aquest recurs.

¿Quina valoració fa de l'estat de les finances comunals?
Pel que he vist amb els estats de comptes del Comú, fins al 2010, en set anys el Comú d'Escaldes s'ha endeutat amb 6 milions d'euros de més dels que ja tenia. Per tant, jo no diria tant que és una gestió exemplar. Sí que s'han gastat molts diners per fer reformes, algunes que comparteixo, com l'avinguda Carlemany. Altres, com el museu de l'aigua, potser s'haurien pogut esperar un o dos anys més per fer-los i reduir una part del deute. En els tres primers anys d'Antoni Martí es va reduir 10 milions d'euros, però l'últim any del primer mandat aquests 10 milions ja es van esborrar perquè vam tornar al nivell d'endeutament deixat per Lydia Magallón. Aquest últim mandat ha estat quan hi ha hagut més despesa. Hem passat de 31 a 37 milions d'euros.

Ha comentat que vostè pot aportar els seus coneixements en gestió. ¿Per on passa el rigor en la gestió econòmica?
Com que tinc una formació de base tècnica, sóc una persona molt rigorosa amb la feina i molt exigent. Hi ha gent que treballa amb mi des de fa onze anys. Amb set anys i mig que fa que tinc l'empresa hem passat de ser dos a deu. És evident que no gestiono els recursos d'un Comú, i tampoc és el mateix gestionar en època de certa bonança. Per això cal ser capaç de gestionar les finances amb rigor, transparència i honestedat. No m'agrada que s'adjudiquin concursos que no surtin publicats al BOPA, que es declarin deserts concursos sense cap explicació, o que s'adjudiquin concursos a empreses que no forçosament són les menys adients o les més qualificades.

¿Diu que la gestió dels darrers anys ha estat poc transparent?
S'han fet adjudicacions sense estar publicades al BOPA i s'han declarat deserts concursos sense donar explicacions i no sempre s'ha adjudicat, ja no dic al millor postor, sinó a la qualitat tècnica de l'equip que acompanya la proposta. Conec empresaris d'Escaldes a qui no se'ls demanava pressupostos. A més, si la diferència entre l'oferta d'una empresa d'Escaldes i la d'una altra parròquia és molt petita, s'agafarà la d'Escaldes només pel fet que aquesta té la seu a la parròquia, paga uns impostos a Escaldes i crea riquesa a Escaldes. Un Comú ha d'afavorir els empresaris de la parròquia. Els altres comuns ho estan fent i no entenc per què Escaldes se n'ha privat. Això ho trobo molt lleig, perquè les empreses d'aquí se senten desafavorides.

¿Sobren treballadors al Comú?
He estat funcionària i sé què és aquest món. No crec que els funcionaris tinguin la culpa de la situació de crisi, que és el que se'ls està dient arreu. Els funcionaris tenen raó de ser perquè hi ha serveis que són públics i que no es poden privatitzar. Ara mateix desconec com estan organitzats al Comú, però segurament hi pot haver una reestructuració de les funcions que fa cadascú i es pot intentar organitzar millor les tasques. Per contestar la pregunta cal un coneixement de fons que ara no tinc.

En tot cas no hi haurà reducció de plantilla.
Aquesta no crec que sigui la bona manera per reduir les despeses, tot i que els salaris són una part important del pressupost. Perquè si redueixes personal també redueixes serveis que estàs donant. Potser sí que caldria organitzar millor la feina. Això es faria en concertació amb el personal. Tampoc preveiem retallades de sou, perquè la funció pública no té per què pagar la mala gestió dels polítics. Quant a congelació de sou, caldrà valorar com està la situació de crisi i si es pot assumir l'índex de preus al consum.

¿Quines infraestructures preveuen?
Hi haurà complements al que tenim ara. Amb la situació en què estem i el deute del Comú tampoc m'atreveixo a fer projectes grans, però sí iniciatives petites que tinguin un impacte en una zona, com pot ser el circuit d'aigua termal. També cal veure què podem fer als locals públics que no s'estan utilitzant. La gent gran i la joventut tenen demandes i es podria donar servei a aquests col·lectius.

I en l'àmbit social, ¿quins projectes tenen?
Hi ha un servei complementari a l'atenció a domicili, que també podria servir per crear llocs de treball, que és la creació d'una borsa de treball per a cuidadors de persones grans. La intenció és potenciar que des del Govern s'impulsi una figura similar a la de guardes d'infants, amb una formació inicial i un seguiment de l'administració. Les persones que haguessin fet la formació entrarien a la borsa de treball i les famílies que necessitessin un cuidador s'hi podrien adreçar. Nosaltres farem aquesta demanda al Govern i veurem des del Comú quina maniobra d'acció tenim per crear l'estructura.

¿Preveu alguna retallada dels serveis socials?
No. De cap manera. També cal que la gent entengui que si s'ha d'estrènyer el cinturó, se l'ha d'estrènyer tothom, però sense tocar l'assistència bàsica.

¿Preveu acostar les tarifes de serveis com les guarderies al cost real?
Això no ho puc respondre en aquest moment. El que és previst és que no es treguin places de guarderies. Tampoc hem d'anar en contra de les llars d'infants privades. M'agradaria que hi hagués una col·laboració entre les privades i les públiques, perquè els infants poguessin rebre una educació similar.

Ha comentat que cal apostar per les empreses de valor afegit.
L'economia del medi ambient ens aportarà riquesa i llocs de treball. Per tant, s'ha d'impulsar. El medi ambient l'hem de preservar, i fent-ho estàs creant llocs de treball. A Andorra, on tenim un nivell mediambiental força òptim, l'hem de preservar.

¿També cal actuar a la vall del Madriu?
La vall del Madriu s'ha de preservar. No és una vall verge, però els darrers anys no ha canviat. Per això tenim el reconeixement de la Unesco i per això l'hem de preservar, impulsant-la com a lloc on els visitants encara podran trobar un concentrat de l'Andorra rústica del segle XIX. El pla de gestió s'ha d'encaminar cap aquí. No podem deixar de banda els cortalans. Ells han de rebre un profit de la vall, però mantenint-la en aquesta situació. Si fem un accés rodat, tothom hi perdrà.

¿Quins projectes té per a les zones més descuidades?
A la part alta de Fiter i Rossell caldria intentar fer les voreres. També les Sant Jaume i de Copríncep de Gaulle, perquè rellisquen molt. A més, el giratori a la sortida d'Escaldes podria permetre fer un sentit únic i fer més amples les voreres, sempre deixant la possibilitat del doble sentit. Caldria estudiar-ho. També caldrà que les voreres siguin accessibles i Braile als ascensors públics.

¿I pel que fa a mobilitat?
Proposem ampliar els horaris i els trajectes del bus comunal i mancomunar el servei amb la capital. També apostem per tancar l'avinguda Carlemany fins a l'església en èpoques puntes.

¿També es vol mancomunar algun altre servei?
Tot i que no depèn del Comú, hi ha l'aigua potable. Reduiríem costos i augmentaríem la qualitat. A més, el Comú de la capital té un servei d'aigües exemplar. A mi m'agradaria arribar a aquest nivell. També es pot mancomunar el servei de cultura, evitant encavalcaments.

¿Aposta per les externalitzacions i privatitzacions?
No veig que es pugui externalizar cap servei, però sí que col·laborarem amb el sector privat.

¿Quines accions preveu per al comerç?
Continuant amb l'embelliment de la parròquia, ja fas que els turistes es decantin per Escaldes. Cal, però, que no només es quedin a l'avinguda Carlemany, sinó fer-los pujar a la part alta d'Escaldes o d'Engordany.

¿Quines diferències té el seu programa amb el de DA?
Els dos programes van cap a una gestió més austera, però sense deixar de banda el ciutadà i intentant aportar-li més. Però nosaltres no portem vuit, o setze, anys de Comú, i en les poques vegades que els partits més progressistes han governat són els que han portat més riquesa a la parròquia. Aquest és el cas de Caldea, el festival de jazz. Aportarem aquesta visió renovada perquè al llarg dels anys et vas acomodant. Crec fermament que Escaldes necessita un canvi, d'una visió més conservadora a una de més progressista.

¿Quina influència pot tenir Antoni Martí en el resultat?
Antoni Martí és el cap de Govern, tot i que és d'Escaldes i ens en podem sentir tots orgullosos que sigui de la parròquia. Ja no és cònsol. Com a cap de Govern ha de cuidar-se de la política nacional i ja té prou feina. Ens han dit que era un bon gestor però augmentant el deute jo també ho seria. Espero que a nivell nacional no faci el mateix perquè potser en lloc de sis milions serà multiplicat per set. La meva rival és Trini Marín. I si l'ombra de Martí encara la veuen és potser perquè volen que encara sigui cònsol. I aquí s'equivoquen.

A la Massana, el Partit Socialdemòcrata més independents defensem una manera de governar diferent, fomentada en un model participatiu i consensuat de les decisions comunals, com a mecanisme per garantir la integració i la cohesió social.

Per tal d'impulsar la cooperació entre Comú i ciutadans, volem crear nous espais de diàleg, d'intercanvi i de solidaritat. Per això, en aquest sentit, ens sembla primordial promoure els canals i els instruments necessaris per afavorir la participació ciutadana, com ara la creació d'una comissió consultiva permanent entre consellers de Comú i ciutadans. Volem promoure processos de debat públic per a la recollida d'aportacions ciutadanes  sobre iniciatives comunals, i vetllar perquè es facin realitat les iniciatives consensuades.

Volem fer una gran consulta popular entre tots els ciutadans de la Massana per decidir el futur de les instal·lacions esportives del poliesportiu de l'Aldosa. Volem crear mecanismes que fomentin el treball conjunt i una estreta col·laboració entre el Comú i les diverses entitats, organitzacions i associacions de la parròquia i, alhora, fomentar la relació entre aquestes organitzacions. Volem fer públiques les negociacions i el calendari dels treballs per adequar el Prat del Colat com a parc d'estiu i d'hivern, amb activitats adaptades a cada temporada.

Volem negociar, de forma transparent, amb la resta de comuns del país la utilització d'equipaments i instal·lacions esportives públiques, al mateix preu que els ciutadans de la nostra parròquia. En de nitiva, volem ser servidors de la cosa pública. Pels nostres valors socialdemòcrates i gràcies a la nostra candidatura i a l'equip de treball que ens ajuda, el cert és que tenim moltes ganes de guanyar aquestes eleccions comunals. Tenim fam.

No fam de governar per governar, per acaparar poder o per gallejar per la parròquia. No. Tenim fam de servir. De ser nosaltres mateixos i sentir-nos útils, de ser coherents, de demostrar i poder aplicar el sentit comú que ens caracteritza. I d'estar prop de la gent. De servir la gent. I per això ens dedicarem a fer política de detalls, de resolució de con ictes, de gestió acurada del pressupost, de denúncia de les coses que no funcionen internament al Comú i externament a la parròquia, amb la voluntat de corregir-les immediatament. En definitiva, farem política de proximitat.

La proximitat que, des dels diversos pobles i quarts, hem trobat a faltar els darrers anys. La proximitat que no hem conegut la majoria dels vilatans de la Massana. Perquè ens mereixem una altra manera de ser governats, aquest 4 de desembre cal votar: tots per la Massana!  Tots per tu!

El candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata d'Andorra la Vella, Marc Cornella, va proposar ahir impulsar un pla d'embelliment de l'avinguda Meritxell. Aquest passaria per fer les voreres més amples i establir un sol sentit de circulació, en direcció nord. La proposta que va posar sobre la taula la Cambra de Comerç de tancar el trànsit rodat des de la Rotonda fins a Escaldes no es planteja ja que, tal com va explicar Cornella,  perjudicaria la part alta de l'avinguda Meritxell i també la zona de Príncep Benlloch i Doctor Mitjavila.

Els socialdemòcrates de la capital també aposten per fer tot el carrer de la Unió de doble sentit. Cornella va indicar que, un cop a la rotonda del quilòmetre zero, si s'agafa el carrer de la Unió només es pot anar cap a  Escaldes.
Per aquest motiu es va comprometre a negociar amb el Govern aquest canvi en la circulació. El cap de llista del PS també va recordar que les modificacions a la rotonda Escaler, així com la creació del passatge Biscariet, permetran una nova entrada a Prada Ramon.

Cornella també va explicar que una de les primeres accions que impulsaran en cas de ser elegits serà plantejar a la cònsol d'Escaldes l'establiment d'un pla estratègic conjunt per estimular els eixos comercials d'Andorra la Vella i EscaldesEngordany. Això es faria a través de taules de treball amb la participació dels agents econòmics i socials i les associacions de comerciants. També es planteja la realització d'activitats lúdiques i culturals per difondre la cultura popular de les dues parròquies.

Quant als incentius fiscals adreçats al sector comercial, Cornella va exposar que avui ja s'ofereixen subvencions als joves emprenedors. Així mateix, va indicar que caldrà analitzar altres mesures, com ara estendre aquestes ajudes a emprenedors de totes les edats.

D'altra banda, la candidatura del PS+I d'Andorra la Vella va mantenir una trobada amb les entitats culturals, a les quals va exposar la intenció de potenciar les manifestacions culturals del país i la que la cultura serveixi per cohesionar el teixit social. Finalment, també es van reunir amb els bombers.

Un urbanisme que sigui útil per suprimir barreres i estigui al servei de les persones. Aquest és un dels objectius de la candidatura de PS+I per Ordino si guanya les eleccions el proper 4 de desembre. Així ho van explicar ahir al matí alguns dels components de la llista tot just en l'indret on es construirà la urbanització de La Querola, que consideren que "no és un projecte negatiu".

Així ho va indicar el número 8 de la candidatura, Jaume Rifà, que va explicar que l'urbanisme no s'ha de limitar a regular la construcció, sinó que també ha de ser "una eina per ordenar i gestionar el creixement sostenible de la parròquia". Per a PS+I les obres que es facin han de servir també, per exemple, per "suprimir barreres", per fer l'arranjament dels camins que connecten els diferents pobles, i per dotar de voravies les vies on encara no n'hi  ha.

El PS d'Escaldes preveu impulsar un programa d'activitat física i salut perquè l'esport arribi a tothom. La intenció és fomentar l'esport escolar i també l'ús de les instal·lacions esportives creant abonaments generals i combinats que permetin accedir a diferents activitats amb l'adquisició d'un mateix forfet.

El número 7 de la candidatura, Rubén Rajadell, va indicar que també es potenciaran les activitats esportives que es poden fer a la natura utilitzant recursos com el circuit de  tness que hi ha al començament de la vall del Madriu, o el parc Turons, situat al davant de Caldea.

Per l'espai natural que té Sant Julià, el Partit Socialdemòcrata aposta per la connexió i el condicionament de camins per materialitzar una anella verda. Des de l'església de Sant Serni de Nagol, on es pot veure part del traçat, el cap de llista del PS, Rossend Areny, va donar a conèixer un recorregut "fent els camins més accessibles" aprofitant que la parròquia "té molt potencial pel que fa a natura".

Aquesta ruta començaria al camí de la Senyoreta i passaria pel planell de Conangle, Aixirivall, Nagol, Aixovall, Bixessarri, Canòlich, la collada de la Gallina i Fontaneda, i conclouria a la part baixa de Sant Julià. Comptaria amb diferents variants per reduir el quilometratge. Aquesta iniciativa permetria tenir una travessa de muntanya pròpia.

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I), Carol Cureau, va reivindicar ahir, durant el míting de campanya, un "canvi de maneres de fer i de persones". Cureau, que va carregar contra la gestió comunal portada a terme durant els últims mandats, es va comprometre a governar de manera "propera, transparent i al servei dels ciutadans".

L'últim gran acte de campanya del PS+I, que va aplegar una quarantena de persones a la sala d'actes de Les Fontetes, va començar amb la intervenció del número 14 de la llista, Manel Fernández, amb l'objectiu de simbolitzar que "volem treballar per vosaltres, cadascú de nosaltres", i que la candidatura vol donar "una mirada jove" a totes les polítiques.

La candidata a cònsol menor, Myriam Avellana, va agafar el relleu de Fernández parlant també de polítiques socials, i va assegurar que "el benestar i la cohesió social estan al centre de les nostres preocupacions". "Pensem que la missió de l'equip comunal és aconseguir la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans", va assegurar Avellana, que es va comprometre a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral i a estar atents a "les dificultats dels nostres ciutadans". Abans de donar pas a la cap de llista, va concloure que "només amb una cònsol del PS les  nances tenen solució, sobre la base de la defensa de l'interès general".
"Ens mereixem un canvi", va assenyalar la candidata a cònsol major a l'inici de la intervenció. "Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc són el continuisme del que no funciona ni funcionarà mai", va prosseguir Cureau, que va recorda que "43 milions d'endeutament és el seu llegat".

Així mateix, la candidata va a rmar que per rebaixar els 26 milions d'euros de deute a EMAP "cal decisions valentes" i va apostar per "canviar el model i canviar la direcció d'EMAP i Vallnord, ja que preferim prescindir de dues persones que arriscar el futur de 500 treballadors".

Cureau va concloure que, en el cas que guanyi les eleccions, governarà "en favor de la ciutadania i no dels mercats" i comptarà amb la ciutadania perquè participi en "les grans decisions del Comú". "Només amb un canvi de persones els problemes del Comú tenen solució", va sentenciar la candidata com a reivindicació per demanar el vot dels massanencs.

El candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata d'Andorra la Vella, Marc Cornella, va proposar ahir impulsar un pla d'embelliment de l'avinguda Meritxell. Aquest passaria per fer les voreres més amples i establir un sol sentit de circulació, en direcció nord. La proposta que va posar sobre la taula la Cambra de Comerç de tancar el trànsit rodat des de la Rotonda  ns a Escaldes no es planteja ja que, tal com va explicar Cornella, perjudicaria determinades zones.

Els socialdemòcrates de la capital també aposten per fer tot el carrer de la Unió de doble sentit. Cornella també va explicar que una de les primeres accions que impulsaran en cas de ser elegits serà plantejar a la cònsol d'Escaldes l'establiment d'un pla estratègic conjunt per estimular els eixos comercials d'Andorra la Vella i Escaldes, a través de taules de treball amb la participació dels agents econòmics i socials i les associacions.

Quant als incentius  fiscals adreçats al sector comercial,  Cornella va exposar que ja s'ofereixen subvencions als joves emprenedors. Així mateix, va indicar que caldrà analitzar altres mesures.

Si la candidatura del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) d'Encamp revalida el govern comunal, vol revisar i recuperar el sistema d'avaluació de l'acompliment del personal de l'administració comunal. Actualment, el sistema d'incentius per als empleats públics està congelat i el cap de llista, Joan Sans, va recordar ahir que el vol reimplantar perquè "s'han de motivar els treballadors".

Sans ho va explicar en una reunió amb el personal del Comú d'Encamp, trobada en què només es van presentar sis treballadors. L'aspirant a cònsol major va afegir que també es revisarà la situació de tots els eventuals, ja que n'hi ha molts que fa massa anys que ocupen una plaça, i per tant això vol dir que és una plaça "consolidada". Per tant, PS+I vol treure a concurs aquestes places i que els eventuals passin a ser fixos, amb "els mateixos drets i deures que la resta de personal de l'administració".

El candidat va insistir que als empleats comunals se'ls ha de tractar com "en una empresa", en el sentit que se'ls ha d'oferir mesures que afavoreixin el seu "benestar": descomptes en l'oferta cultural i esportiva, en pistes, etcètera. Sans també va reiterar que als càrrecs públics se'ls abaixarà el sou, però en cap cas als funcionaris i eventuals. I continuant amb la ronda de reunions de barri, el PS+I va trobar-se ahir amb el veïnat del barri del Mirador d'Encamp per parlar de les seves inquietuds.

-Única candidata femenina a la parròquia, i per partida doble. ¿Això la gent ho valora?

-Sí, jo crec que sí. Nosaltres som dos dones valentes i fortes i ja ho hem demostrat presentant-nos en aquests comicis, i no té per què jugar-nos en contra, jo crec que en tot cas, jugarà a favor.

-Això és una de les coses que diferencia la seva candidatura, i l’altra és el vessant més progressista, políticament parlant.

-Sí, les altres són tradicionalistes, o fins i tot hi ha una candidatura, la de Robert Albós, que és més conservadora, no és tan plural. La de David Baró és plural, és gent més jove, és tradicionalista però no tan conservadora. PS + Independents teníem uns criteris quan vam elaborar les llistes de tots els comuns que era que havíem de presentar una candidatura de caire renovador, basada també en l’experiència. Nosaltres complim aquest requisit combinant la meva joventut amb l’experiència que té Míriam Avellana, com a consellera de l’oposició del Comú.

-Però, a banda d’etiquetatges ¿què diferència més el PS + I de la resta de les forces polítiques?

-El que ens diferència és que apostem per un nou impuls, per unes noves maneres de fer política amb el procés participatiu, amb la col·laboració amb la ciutadania, amb els empresaris de tota la parròquia. Creiem que s’ha de fer un canvi a la Massana, s’ha de fer una renovació d’idees i de la manera de gestionar l’administració comunal.

-La divisió de DA ¿sumarà vots al PS, se n’aprofitaran?

-Ja ho vam dir des de l’inici, no ens afecta perquè nosaltres no rectifiquem la nostra estratègia política. Sempre hem tingut un tarannà, ja fa temps que tenim presència política a la Massana i per tant el que fem és continuar treballant per la parròquia, trobant-nos amb la ciutadania i fomentant el diàleg. No hi prestem atenció, no és la primera vegada que ens presentem a uns comicis aquí a la Massana, per tant seguim amb el nostre tarannà i l’elector massanenc ja elegirà el dia 4 de desembre la millor opció política per gestionar millor el Comú de la Massana.

-¿Què en pensa dels seus contrincants? (Una frase per cadascun)

-Jo puc mirar la candidatura. La d’Albós, considero que és una candidatura conservadora poc dinàmica i poc engrescadora. En canvi, la de David Baró, la veig més plural, però continuista.

-La tradició del votant massanenc liberal va arribar a un punt al 2007 que semblava que canviava de trajecte. ¿Com encara la guerra contra aquesta tradició, ara dividida?

-Seguim treballant, pensem que ara ja ha arribat l’hora del canvi i que els ciutadans sabran valorar-ho. Ja ha arribat un punt on necessàriament s’haurà de fer un canvi, més que res, pel tema de l’endeutament i la mala gestió de les finances comunals, que això ens condiciona després per implementar tot tipus de polítiques.

-¿Per què el votant massanenc ha de canviar ara de rumb?

-Perquè ja han vist on ens han portat 16 anys, com a mínim, de política liberal. Dic 16 anys, perquè davant meu tinc uns adversaris que, Albós ha estat primer durant vuit anys, i Baró, com a continuista d’un altre consolat de 8 anys. Per tant, ja han vist on ens han portat i crec que necessitem un canvi d’idees, una renovació d’idees, per aportar noves solucions.

-A vostè no li agrada parlar de participació ciutadana,¿com li agrada definir-ho? ¿Com a col·laboració?

-El procés participatiu està molt bé, però el que ens importa encara més és que nosaltres, els polítics, hem d’arribar fins al final de les propostes, i si el poble i els ciutadans proposen una cosa, nosaltres l’hem d’implementar. Primer s’ha de donar la col·laboració entre ciutadans i les empreses i també amb les administracions.

-¿Què ha fet malament el govern comunal?

-Hem arribat a una situació d’endeutament. L’últim govern és una herència del primer. Un endeutament faraònic. A més ells tenien 10 anys per arreglar-ho. El que ha de saber el ciutadà és que tenim un termini legal per ajustar l’endeutament. Som l’únic comú que no complim amb la llei de finances comunals. Per tant, en aquests últims vuit anys s’havien de trobar ja solucions. El que no entenem des de el PS+Independents, és com arribem aquesta situació i en aquest aspecte, donem la responsabilitat als primers vuit anys, per mala gestió i desgavell financer i a l’últim govern per la deixadesa i no haver pres mesures.

-Imagine que guanya les eleccions, ¿Quina serà la primera cosa que farà si entra a governar?

-La primera cosa que farem serà auditar els comptes públics per comunicar al ciutadà la situació actual. El primer que entre al Comú ha de rebaixar el deute en 19 milions i això per adequar-lo al límit que permet la llei. I aquest repte s’ha d’aconseguir fins al 2013. Els nostres adversaris no en parlen, perquè evidentment són corresponsables però nosaltres creiem que el ciutadà de la Massana ho ha de saber. És molt preocupant, i el proper mandatari que agafi el Comú tindrà una situació molt delicada.

-I a partir d’aquí, continuaran amb les tres línies principals del seu programa electoral.

-Garantir el benestar social, atacar el gran problema del gran deute del comú i, finalment, la reactivació econòmica. Pel que fa a la primera, potenciarem totes les accions destinades a les persones, millorar la qualitat de vida, garantir el benestar social. Volem atacar al problema principal que és la reducció del deute i haurem de portar una gestió responsable dels comptes públics. Aplicarem una política de contenció. El tercer gran eix d’actuació serà reactivar el turisme i el comerç. Ampliarem l’oferta de les activitats de l’estació de neu i donarem el màxim suport als empresaris i comerciants de la Massana i no incrementarem els impostos més enllà de l’IPC.

-Què cal fer en el camp de neu. ¿Vallnord ha de deixar de ser cent per cent capital comunal?

-El que primer volem destacar es què aquí no s’han fet els deures. Hi ha hagut una mala gestió de la societat. El deute acumulat del comú és de 26 o 27 milions i aquí no està sumat les despeses del telecabina. S’hauran d’agafar solucions. Nosaltres el que proposàvem era ampliar l’oferta al màxim. Volíem fer-lo treballar tot l’any, els 365 dies. Proposem fer un forfet per als residents de la Massana perquè puguin fer ús del telecabina. S’ha de pensar que les inversions a l’estació d’esquí no les podem tallar durant 10 anys, perquè hi ha maquinària que s’ha de renovar Per tant, treballarem per mirar com s’ha de privatitzar, parcialment fins al 49%, EMAP. Nosaltres proposem una manera que és la subscripció popular per donar preferència als ciutadans i empresaris de la Massana.

-¿Què pot dir de la seva companya de tàndem, Míriam Avellana?

-Una excel·lent persona, molt oberta, amb forta vocació de servei públic. Sempre està a l’escolta dels problemes de la gent. És una persona conciliadora.

-¿Què n’opina de la derrota del PSOE a Espanya i de l’onada blava?

-S’havia previst, per tant tampoc hi ha hagut massa sorpresa. Evidentment, decebuda. Però el temps ho dirà, el temps sempre torna a situar les coses allà on pertoca. L’alternança avui en dia és essencial perquè hi ha una situació desesperada, la gent espera que hi hagi solucions i si el Govern que ha estat al poder no les ha sabut aportar doncs aposten per un altre tipus de Govern.

-¿Quins són els principals problemes, tres, que té el ciutadà de la Massana?

-Arribar al final de mes, la conciliació de la vida familiar i laboral amb tots els serveis públics garantits i també tot els temes de sostenibilitat i ordenament urbanístic sostenible.

-¿Quines són les solucions que vostè els dóna per resoldre’s aquests problemes?

-Per arribar al final de mes, donarem màxim suport als col·lectius més tocats per la crisi, tant particulars, com també empresaris amb polítiques incentivadores en l’àmbit fiscal. Proposem si escau l’ampliació dels horaris d’obertura de la guarderia, que encara que no és comunal, a través de la col·laboració es poden trobar solucions encara que siguin particularitzades. Pel que fa als serveis, cal mancomunar-los al màxim amb Ordino, per disposar de preus més assequibles i millors serveis i prioritzar totes les polítiques d’atenció a les persones. En el tema de sostenibilitat, nosaltres enfoquem aquest tema transversalment, des de l’urbanisme fins al medi ambient i la promoció de tots els nostres espais naturals.

-¿Sap quans aturats hi ha a la parròquia?

-Aquesta dada no la tinc, sé que n’hi ha uns quans i que, si no es canvia res, anirà creixent. Sé que al comú hi ha bastants demandes, i nosaltres volem prioritzar les contractacions en EMAP per als aturats de la parròquia.

-¿Els comuns haurien d’agafar exemple del que fa l’Administració general de començar a rebaixar els sous dels funcionaris?

-No, perquè no crec que sigui un tema productiu baixar el nivell adquisitiu de la gent. S’han de retallar despeses sumptuàries. Hem agafat el compromís de rebaixar les contribucions dels càrrecs electes amb el 5% i eliminació de la tretzena paga però això ho destinem a polítiques socials, i limitarem al màxim la contractació de personal de relació especial. Nosaltres pensem que entre els càrrecs polítics i el personal del Comú hem de fer un gran equip de treball i ja avaluarem si necessitem contractar algun assessor.

-¿Convençuda que guanyarà?

-Convençuda de fer un bon resultat.

Vuit mesos després que l’autoproclamat «humil servidor d’Andorra» guanyés les eleccions generals comença a quedar clar que la crisi econòmica, que el va ajudar a guanyar, junt amb l’empenta indissimulada dels poderosos interessos econòmics financers i immobiliaris, també contribueix a deixar en evidència que DA tenia un programa amagat.

El full de ruta que apareix és retallar els sous dels funcionaris, rebaixar les prestacions dels assegurats cotitzants de la CASS i, això sí, aconseguir que els rics no paguin gaires impostos.

La caixa dels trons de comunicació oberta amb el discurs de la por del 19 de setembre, escenificat a la Televisió per Antoni Martí, ha permès comprovar que la línia d’horitzó del Govern de DA és preservar els privilegis i interessos dels sectors que més s’han beneficiat del creixement econòmic i menys han contribuït a la caixa pública.

En relació a aquestes qüestions d’actualitat, les pàgines de EL PERIÒDIC D’ANDORRA han publicat aquests dies dues opinions que comparteixo.

El divendres 18 de novembre del 2011 l’economista Anna C. preguntava: ¿Fins quan ens quedarem asseguts? I ens deia que des del seu punt de vista «cap proposta presentada per l’actual executiu fins a la data contempla aquesta justícia distributiva».

En l’edició d’ahir EL PERIÒDIC D’ANDORRA publicava un Torn de paraula de la funcionària pública Sílvia Codina Moliné que preguntava: «¿A què esperem a instaurar d’una vegada per totes un sistema d’imposició directa?»

Ho preguntava amb paraules clares i sentides que ens venien a recordar, de manera precisa i directa, el que diu l’article 37 de la Constitució: «Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals».

Però la política del govern de DA va exactament en la direcció contrària d’aquest precepte constitucional.

Ho hem comprovat la setmana passada a la comissió de Finances i Pressupost del Consell General a l’hora de plantejar les nostres esmenes contraposades a les propostes del Govern de modificar -retallant a la baixa- les tres lleis d’imposició directa votades el mes de desembre del 2010.

Per a DA es tracta d’emprar la seva àmplia majoria per a fer-nos empassar unes modificacions que retallen els principis essencials de la normativa tributària aprovada el mes de desembre de l’any passat pel Consell General.

Les propostes de DA van adreçades a rebaixar el nombre de persones que hauran de tributar el 10% dels beneficis i a retallar les possibilitats de controlar l’evasió fiscal. Unes propostes que ens volen fer aprovar a corre cuita, demà mateix, per fer estalviar impostos a les grans fortunes del país.

I ho volen fer, sense dissimular, al mateix temps, gairebé en unitat d’acte, que congelen i retallen sous dels funcionaris i que rebaixen les prestacions d’aquells «que sí que tenen necessitats a cobrir», en paraules de l’economista Anna C. publicades a EL PERIÒDIC D’ANDORRA del 18 de novembre del 2011.

Comencem a comprovar les conseqüències d’aquest xec en blanc donat, per majoria absoluta, a una agrupació política que mantenia l’opacitat del seu programa.

Fort amb els febles, tou amb els poderosos.

El «govern dels millors» d’Antoni Martí fustiga els perceptors de prestacions de la seguretat social, molts d’ells febles entre els febles, mentre no té inconvenient a eliminar l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques per aquells agents immobiliaris que no facin més de cinc transmissions de béns immobles durant un any.

No era això el que s’esperava de les primeres paraules dels dirigents de DA, plenes de promeses de governar per a tothom i de mantenir el model social andorrà.

Ja se’ls ha vist el llautó.

A aquestes alçades segurament ja resulta fins i tot pesat llegir o escoltar una informació -potser encara més una opinió- sobre la crisi global. A les circumstàncies particulars d’un estat o d’una entitat política més reduïda, per ser més properes al ciutadà -no parlem ja de l’economia del negoci o de l’empresa en la qual som assalariats, o de la familiar-, s’hi para més atenció.

Tanmateix, sempre hi ha notícies sorprenents al respecte, o almenys així ens ho semblen. Una de les darreres de les que s’han fet ressò els mitjans i que no m’ha deixat indiferent és que l’agència de qualificació Moody’s ha avisat la Unió Europea d’una possible rebaixa de la seva qualificació, respecte als països -¿quants?- de la zona euro, a principis del 2012.

Acusa els estats d’anar a remolc de les circumstàncies en la presa de decisions -cosa certa-, però totes les agències sempre s’han caracteritzat per actuar d’aquesta manera i ho han trobat normal. La reacció ràpida no ha estat el seu fort. D’altra banda, però, ens podem demanar si, tal com veiem que van les coses, hauria estat positiva en aquests darrers anys una reacció ràpida per part seva. No ho sabem i dubto que ho sabem mai.

El resultat pot ser, però, que amb aquest avís Moody’s -no sabem què diran o faran les altres agències de qualificació- aconsegueixi allò que les institucions de l’euro no són capaces de promoure o de realitzar: l’adopció d’iniciatives polítiques -segur que negatives, almenys a curt termini, per al ciutadà- que puguin arribar a estabilitzar (?) els mercats. Anant al límit de l’absurd -¿o no?- els estats es podrien treure un pes de sobre donant directament el poder de decisió -de fer retallades- a les agències.

Allò que se’ns fa evident, però, és que estem molt lluny de que la UE, o almenys els països de la zona euro, puguin adoptar posicions eficaces si no hi ha una unió molt més gran a nivell polític i decisori. Recordem que la UE va néixer per motius comercials, i el "canvi de xip" encara no s’ha fet.

Les dues candidatures d’Encamp, la d’Units per al Progrés+Demòcrates per Andorra i la del Partit Socialdemòcrata+Independents, van coincidir ahir a parlar de l’administració pública. No només això, sinó que els dos discursos van anar per semblants camins. Tots dos volen reduir el sou dels càrrecs electes, tot i que PS parla de tots, mentre que DA dels cònsols, i també dels consellers, però amb un percentatge inferior en aquest últim cas.

El PS+I es va reunir amb una petita representació del personal del Comú per tal de garantir-los que no retallaran els salaris dels funcionaris ni dels eventuals, «perquè després de la demonització que s’està duent a terme no es pot jugar amb el poder adquisitiu d’aquestes persones». El candidat a cònsol major, Joan Sans, també s’ha compromès a regularitzar la situació dels eventuals que porten diversos anys a la mateixa plaça, i a impulsar un nou sistema d’avaluació de l’acompliment perquè «és molt important poder motivar el personal». En aquest sentit, va parlar d’impulsar la gestió avaluada de l’acompliment (GAdA). El conseller general encampadà David Ríos, també a la reunió, hi va afegir que mentre que els socialdemòcrates tenen clar que els funcionaris són necessaris, «per als de taronja, els funcionaris són una càrrega, sempre miren de reduir els diners destinats als serveis per a les persones, i parlen amb frivolitat d’externalitzacions i privatitzacions».

Per la seva part, UP+DA va presentar ahir les seves propostes en aquest sentit. Asseguren que s’han de prendre «decisions realistes» tenint en compte la situació actual. En aquest sentit, el cap de llista, Jordi Mas, va detallar que reduiran el sou dels càrrecs electes, reduiran els càrrecs de confiança i eliminaran els consellers a ple temps. També aposten per optimitzar i coordinar millor els departaments per evitar duplicitats, controlar la despesa corrent i mancomunar serveis ja siguin culturals o socials, amb d’altres parròquies.

El candidat Mas va explicar que no tenen xifres concretes del que poden suposar d’estalvi aquestes mesures, però que al final d’exercici o del mandat poden suposar un percentatge important, que es vol destinar a polítiques socials. Mas també va detallar que tenen pensat reduir els salaris dels cònsols un 20%, i també els dels consellers però en un percentatge inferior.

Les dues candidatures d’Encamp, la d’Units per al Progrés+Demòcrates per Andorra i la del Partit Socialdemòcrata+Independents, van coincidir ahir a parlar de l’administració pública. No només això, sinó que els dos discursos van anar per semblants camins. Tots dos volen reduir el sou dels càrrecs electes, tot i que PS parla de tots, mentre que DA dels cònsols, i també dels consellers, però amb un percentatge inferior en aquest últim cas.

El PS+I es va reunir amb una petita representació del personal del Comú per tal de garantir-los que no retallaran els salaris dels funcionaris ni dels eventuals, «perquè després de la demonització que s’està duent a terme no es pot jugar amb el poder adquisitiu d’aquestes persones». El candidat a cònsol major, Joan Sans, també s’ha compromès a regularitzar la situació dels eventuals que porten diversos anys a la mateixa plaça, i a impulsar un nou sistema d’avaluació de l’acompliment perquè «és molt important poder motivar el personal». En aquest sentit, va parlar d’impulsar la gestió avaluada de l’acompliment (GAdA). El conseller general encampadà David Ríos, també a la reunió, hi va afegir que mentre que els socialdemòcrates tenen clar que els funcionaris són necessaris, «per als de taronja, els funcionaris són una càrrega, sempre miren de reduir els diners destinats als serveis per a les persones, i parlen amb frivolitat d’externalitzacions i privatitzacions».

Per la seva part, UP+DA va presentar ahir les seves propostes en aquest sentit. Asseguren que s’han de prendre «decisions realistes» tenint en compte la situació actual. En aquest sentit, el cap de llista, Jordi Mas, va detallar que reduiran el sou dels càrrecs electes, reduiran els càrrecs de confiança i eliminaran els consellers a ple temps. També aposten per optimitzar i coordinar millor els departaments per evitar duplicitats, controlar la despesa corrent i mancomunar serveis ja siguin culturals o socials, amb d’altres parròquies.

El candidat Mas va explicar que no tenen xifres concretes del que poden suposar d’estalvi aquestes mesures, però que al final d’exercici o del mandat poden suposar un percentatge important, que es vol destinar a polítiques socials. Mas també va detallar que tenen pensat reduir els salaris dels cònsols un 20%, i també els dels consellers però en un percentatge inferior.