La conselleria de Turisme d'Encamp va celebrar ahir, primer a Encamp i hores més tard al Pas de la Casa, la primera reunió de la taula de turisme parroquial, en què, imitant els mètodes emprats per altres parròquies, conflueixen els interessos del sector públic i el privat per potenciar el turisme.

Tot i que inicialment es preveia que la reunió fos una presa de contacte, finalment van sor tot un seguit d'idees que la corporació va considerar profitoses per complir l'objectiu.

En aquest sentit, el Comú va destacar la clara aposta que es vol fer per l'esport i les autocaravanes. Segons va comentar Pere Marsenyach, conseller de Turisme de la parròquia, de cara a l'estiu s'habilitarà diversos aparcaments, tant a la vila d'Encamp com al Pas de la Casa, per poder acollir aquest turisme d'autocaravana, que està molt estès en zones de França i Itàlia, segons va comentar la directora de Promoció i Turisme, Anna Majoral.

Marsenyach va destacar que durant els mesos vinents s'adequarà l'aparcament de les Terres Primeres a Encamp perquè pugui acollir unes quinze o vint autocaravanes i es condicionarà abastint-lo d'aigua, que és bàsica per a un pàrquing d'aquest tipus. El conseller va destacar així mateix que s'intentarà adaptar part de l'aparcament que hi ha al davant del Funicamp per aquesta pràctica  turística, tot i que va reconèixer que és més complicat per la forta pujada que fa terreny, que dificulta l'accés a les autocaravanes.

Pel que fa al Pas de la Casa, Marsenyach va destacar que es parlarà amb l'empresa concessionària de l'aparcament d'aquesta vila per arribar a un acord i poder habilitar una tercera zona a la parròquia destinada a les autocaravanes. Es preveu que de cara a l'estiu vinent es pugui posar en marxa aquests pàrquings, els quals aniran acompanyats de la senyalització pertinent i de promoció turística per donar-los a conèixer.

D'altra banda, a la reunió del Pas de la Casa d'ahir al matí es va parlar també de la potenciació de les estades esportives en aquesta vila fronterera. És conegut per tothom que el Comú, gairebé un cop a l'any, rep la visita de diversos clubs d'elit espanyols per fer part de la pretemporada. Doncs bé, l'objectiu, segons es va comentar des de la corporació, seria potenciar aquesta pràctica parallela al turisme però al Pas de la Casa.Al parer del Comú, la vila reuneix totes les característiques necessàries per fer estades d'alt nivell que, conjuntament amb els bons equipaments esportius, haurien de fer que Encamp es convertís en un destí proper molt a tenir en compte pels clubs d'elit dels estats espanyol i francès.

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir, durant l’any 2009, un total de 114 actes, entre espectacles, altres esdeveniments de caire cultural i congressos. Segons va reconèixer ahir la cònsol de la capital, Rosa Ferrer, minuts després de descobrir la placa que rebateja una de les sales de l’equipament com a Sala de la Consòrcia, la posada en marxa del Centre de Congressos no es va produir en un bon context econòmic, que afavoreixi que el Centre de Congressos s’autofinanci. En qualsevol cas, Ferrer va assegurar que el Comú està treballant per potenciar l’ús de les instal.lacions.

La corporació comunal ha decidit rebatejar la sala més espaiosa del Centre de Congressos amb el nom de l’entitat més antiga d’Andorra la Vella: la Consòrcia d’Homes Casats, que es va fundar l’any 1776. L’acte de descobriment de la placa, en què figura el nom de la Consòrcia, va tenir lloc ahir al migdia i va comptar amb la presència de la cònsol Rosa Ferrer i també del cònsol de la Consòrcia, Lluís Sansa. Després d’aquest acte protocol.lari, la Consòrcia va celebrar el tradicional dinar del Dimecres de Cendra, al mateix Centre de Congressos.

UN MAL INICI
Ferrer va constatar que la inauguració i posada en funcionament del Centre de Congressos, a final de l’any 2007, ha coincidit amb una conjuntura econòmica complicada, motiu pel qual és difícil assolir el desitjat “equilibri financer”. En qualsevol cas, el Comú està treballant per atraure congressos a l’equipament, i és en aquesta línia que, la setmana passada, una delegació de la capital va assistir al Congrés de la Viabilitat Hivernal, al Quebec. Aquest mateix Congrés tindrà lloc a Andorra la Vella en la seva pròxima edició, l’any 2014.

El síndic general, Josep Dallerès, participarà la setmana vinent, els dies 22 i 23 de febrer, al Seminari regional sobre el tràfic d’ésssers humans que organitza la Unió Interparlamentària (UIP).

Dallerès hi assistirà com a síndic i com a president del Grup Interparlamentari d’Andorra. La trobada tindrà lloc a Londres.En aquesta reunió es preveu la participació de delegats de tots els estats membres dels 12 +, grup geopolític de la UIP que inicialment estava integrat pels països membres de la Comunitat Europea i que en l’actualitat el formen 45 parlaments nacionals, entre els que s’hi compta Andorra. El Seminari s’organitzarà en quatre sessions de treball i comptarà amb la participació de diversos experts en la matèria, entre altres, el representant especial per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans de l’OSCE i el secretari d’Estat Britànic d’Interior.

Andorra és membre del 12+, grup geopolític de la UIP. En l’actualitat, aquest grup el presideix el parlament del Regne Unit i va ser aquest parlament qui va demanar a la UIP d’organitzar aquest seminari per, a més d’analitzar la legislació nacional i internacional existent per combatre el tràfic d’éssers humans i veure la seva aplicació, sensibilitzar els legisladors i responsables polítics envers aquest problema real a tota Europa.

Actualment en el si de la UIP hi ha sis grups geopolítics: el Grup Africà (41 membres), el Grup Àrab (19 membres), el Grup de l'Àsia i el Pacífic (27 membres), el Grup Llatinoamericà (19 membres), el Grup d'Euroàsia (7 membres) i el Grup dels 12+ (45 membres), des de la Conferència d’Istambul, l’any 1996.

El síndic general, Josep Dallerès, participarà la setmana vinent, els dies 22 i 23 de febrer, al Seminari regional sobre el tràfic d’ésssers humans que organitza la Unió Interparlamentària (UIP).

Dallerès hi assistirà com a síndic i com a president del Grup Interparlamentari d’Andorra. La trobada tindrà lloc a Londres.En aquesta reunió es preveu la participació de delegats de tots els estats membres dels 12 +, grup geopolític de la UIP que inicialment estava integrat pels països membres de la Comunitat Europea i que en l’actualitat el formen 45 parlaments nacionals, entre els que s’hi compta Andorra. El Seminari s’organitzarà en quatre sessions de treball i comptarà amb la participació de diversos experts en la matèria, entre altres, el representant especial per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans de l’OSCE i el secretari d’Estat Britànic d’Interior.

Andorra és membre del 12+, grup geopolític de la UIP. En l’actualitat, aquest grup el presideix el parlament del Regne Unit i va ser aquest parlament qui va demanar a la UIP d’organitzar aquest seminari per, a més d’analitzar la legislació nacional i internacional existent per combatre el tràfic d’éssers humans i veure la seva aplicació, sensibilitzar els legisladors i responsables polítics envers aquest problema real a tota Europa.

Actualment en el si de la UIP hi ha sis grups geopolítics: el Grup Africà (41 membres), el Grup Àrab (19 membres), el Grup de l'Àsia i el Pacífic (27 membres), el Grup Llatinoamericà (19 membres), el Grup d'Euroàsia (7 membres) i el Grup dels 12+ (45 membres), des de la Conferència d’Istambul, l’any 1996.

(* except on 10 sunday afternoons which will be communicated punctually) / excepte en 10 diumenges a la tarda que seran comunicats puntualment

Aquesta podria ser la nova versió de la recent estrenada campanya de promoció pel turisme a Andorra després de la decisió del Govern socialista d'obligar a tancar els comerços 10 diumenges a la tarda.

No deixa de ser curiós que setmanes després d'iniciar la campanya sota el lema de "compres sense limits", la primera mesura del Govern socialista en matèria de regulació comercial hagi estat, precisament, la d'imposar un limit, obligant al tancament de 10 diumenges a la tarda. I dic imposar, perque en relació a aquesta mesura, s'han manifestat en contra totes les associacions empresarials i comercials del país, després d'haver estat participant en les ja famoses taules de treball sectorials organitzades per Govern.
Deu ser que pel Govern socialista, totes aquestes associacions i organitzacions com la Cambra de Comerç, l'Empresa Familiar d'Andorra, la Confederació Empresarial Andorrana, o les diferents Associacions de Comerciants, actuen sota el dictat del lobby dels grans magatzems, en ple complot "tipus judeomassònic" destinat a propiciar el "bloqueig".

No deixa de ser curiós que després de que les administracions públiques i els agents economics privats hagin estat invertint els darrers anys en intentar desestacionalitzar el turisme en les temporades de baixa afluència, incrementant la oferta turística i comercial (camps de golf a l'estiu, atraccions basades en la natura o el termalisme, nous conceptes de centres comercials, renovació d'arteries comercials, construcció d'aparcaments, inversió privada en la millora d'instal.lacions d'acollida a visitants,...), el Govern socialista ens tregui el seu manual d'economia socialista a l'andorranai ens doni, a tots plegats, una lliçó d'economia : si venen pocs clients doncs tanquem per poder donar festa als treballadors.
De pas, aprofita per donar-nos una lliçó de sensibilitat social, per que els comerciants d'Andorra, pel Govern socialista, no solament deuen obrir els diumenges de la tarda per ignorància o manca d'habilitats de gestió, sinò que ho deuen fer també per pur despotisme vers els seus treballadors.

A més ens dona, de passada, una lliçó de fermesa, anunciant repetidament al Consell General en la darrera sessió de control, en relació a les preguntes del grup parlamentari reformista, que no hi hauran canvis en la decisió. Fermesa sí, però al cap d'uns dies, ja no tanta, o potser no per a tots... Vaig manifestar el dia després de la sessió de Consell, en una tertúlia radiofònica, que, malhauradament, tenia més confiança en la pressió dels vots en alguns llocs, que en la capacitat de rectificar del Govern socialista. I ho deia pensant específicament en la parròquia d'Encamp. Doncs bé, a lo millor ja ha començat la operació "marxa enrera, però només per la parroquia d'Encamp, o millor dit pel Pas de la Casa, no fos que perdessim les properes comunals en un feu tradicionalment socialista per culpa dels horaris comercials". Ja sé que és un títol llarg i poc comercial, però és que de temes comercials com dels economics no vaig massa sobrat, pel que sembla. Ara , després de dir al Consell que la mesura de tancament obligat s'havia près en base a estudis aprofundits, podrn apareixer estudis, més aprofundits encara, per justificar que s'ha de canviar, però només per al Pas de la Casa. Perque els estudis ja eren aprofundits, però no havien vist les particularitats del Pas. Ni del Pas, ni d'enlloc. Ara, això sí, la resta de comerciants del país que s'aguantin, que de particuparitats, potser només n'hi hauran al Pas. Perque a Sant Julià, aquests 10 diumenges a la tarda, els hi estarà prohibit obrir. I no serà perque el seu Consol no hagi manifestat també el seu desacord amb la mesura. Però li han fet menys cas que al seu colega encampadà. Perque serà? I què en pensaran a Andorra la Vella, o a Escaldes-Engordany, o Canillo, Ordino, o La Massana? I quin cas els hi faran? De moment, al Pas de la Casa sembla que no hi hauran dictats lobbístics, i a lo millor podran obrir. No, no, hi hauran estudis més aprofundits.

Ah, una petició, ara que hi som. Posats a explotar la capacitat previsora del Govern socialista, que els comuns dels mortals no tenim, li podríem demanar que tingués la deferència o la generositat de comunicar al conjunt dels comerciants del país la llista dels dilluns, o dimarts, o dimecres, o dijous, o divendres, o potser algun dissabte de baixa afluència on els comerços no cal que obrin a la tarda tampoc. O potser al matí. Així s'estalviaran uns costos innecessaris, i els treballadors tindran més festa també. Perque pobres comerciants, des dels que passen per la tercera generació en el negoci fins als relacionats amb grans grups internacionals, no tenen aquest dó de la naturalesa.

A més, el Govern socialista ens dona una lliçó de comunicació. Primer es fa una campanya de comunicació basada en la compra sense límits, per imposar després límits a la compra, i llavors es fa una segona campanya per informar als clients dels límits. Així ho va anunciar el Ministre de tutela durant la darrera sessió de Consell. I jo, que tampoc entenc massa de comunicació, em demano : farem una anunci a TV3 cada divendres previ al diumenge firat perque així els clients potencials no vegin frustrades les seves ganes de comprar, o organitzi el seu cap de setmana perque complir amb l'horari determinat? No, això sona una mica negatiu. I en comunicació no s'ha de ser mai negatiu (o al menys m'ho havien ensenyat així). Ho farem en positiu : farem un anunci a TV3 cada divendres previ al diumenge no firat perque els clients potencials sapiguin que poden comptar amb temps, i puguin triar com organitzar-se millor. Però clar, això és 5 vegades més car (hi han 52 diumenges a l'any no?). I perque només a TV3? Només faltaria que algun madrileny o valencià ens vingués a veure de tant lluny, i s'endugués algun xasco. Ho farem també a TeleMadrid i Canal Nou. Per cert, igual ni hi haviem fet la primera campanya : la que els hi deiem de venir a comprar. Ja no dic si hem d'explicar que la mesura no val a tot arreu, sinò que hi ha una població, anomenada Pas de la Casa, on allà sí que podran comprar els diumenges a la tarda. Llavors haurem d'afegir un segon asterisc a la campanya * except in a little town called Pas de la Casa which will have a special treatment due to a deep analysis... / excepte en un petit poble anomenat Pas de la Casa que tindrà un tractament especial degut a un estudi aprofundit...

I es que el probema és que estem fent una crida a no venir. Estem en plena cerimonia de la confusió. I als clients, els hi hem de posar fàcil.
A mí m'havien ensenyat que quan prenies mesures eren per potenciar els punts forts i les oportunitats i reduir els punts febles i amenaces. Doncs els gurus de la nova economia socialista a l' andorrana eliminen els efectes diferencials positius i mutilen la oferta com a generadora de demanda potencial.
I dic la nova economia socialista a l'andorrana, perque a contrades properes on governen socialistes o altres forces d'esquerra, el que es fa és ampliar els calendaris i horaris d'obertura, especialment en l'actual context de crisi i específicament en les zones turístiques.

A mí m'havien ensenyat que quan portes un negoci t'has de focalitzar en el client, anticipar i atendre els seus objectius i necessitats. Pensar en el client. En el manual d'economia socialista a l'andorrana, el Govern li diu al client quan ha d'anar a comprar, quan ha de venir a visitar-nos. Perque deguem anar sobrats d'atractius, d'aspectes diferencials. Que s'adaptin ells. Només ens manca demanar-li que ens dongui les gracies per poder venir a comprar, encara que sigui el diumenge al matí.

Malgrat no entengui massa d'economia ni de comunicació ni de marketing, i malgrat no tingui els dons de previsió, o millor d'adivinació, del Govern, m'atreviré a pronosticar que si apliquem el manual d'economia socialista a l'andorrana, els treballadors poden arribar a tenir més de 10 diumenges firats. Per desgracia.

Però deixem de banda la polèmica política. Rectificar és de savis, per Encamp (perdó pel Pas de la Casa), i per la resta del país també.

Inclús prometo fer un article per lloar la rectificació. Més curtet, això sí.

Diuen que al mal temps cal posar-hi bona cara però, més enllà de la cara que haguem d'exhibir, el que sí és important és preguntar-nos què és el que realment ens convé en un moment tan difícil com el present?
Josep Pla va escriure sobre el president Tarradellas. I d'ell va dir que era, essencialment, un diplomàtic, un home de negociació permanent i sistemàtica. Un home decididament contrari a tota acció inútil i gratuïta, que pogués dur al trencament de qualsevol pont de negociació que, com a conseqüència, pertorbés els terrenys d'entesa amb els contraris. Una persona, en definitiva, que no volia complicar les coses ni marejar perdius, ni tan sols tenir èxits fàcils amb declaracions romàntiques.
Tarradellas a l'únic que aspirava era a no fer el ridícul. I per això deia i repetia que, "en política es pot fer de tot menys el ridícul".
El ridícul el farem tots, i dic tots: els 28 consellers i el Govern. Perquè no tenim capacitat de decisió, ni tan sols la demostrem. No podem pretendre resoldre la gestió del dia a dia amb catecismes doctrinaris i discursets massa cops sentits. Calen decisions clares, concises, eficaces i, per sobre de tot, pràctiques.
Amb el batibull de declaracions amb què ens aixequem al matí i anem al llit a la nit no ajudem a promoure la tran­quil·litat del ciutadà. Que si ara govern d'unitat per aquí, que si ara pacte d'Estat per allà, que si pacte de concertació, que si executiu de concentració… al final el que s'està creant és consternació.
El sentit comú ha de prevaldre sempre, però encara més en moments especialment delicats, com és ara mateix. Sentit comú sí; i sacrifici, també, però no anant amb el ciri a la mà. No és millor començar de zero i amb bona predisposició? No és millor que tots ens hi deixem plomes i cedir algun pam per al bé de la comunitat? És clar que sí, però cedir vol dir cedir tothom. El compromís ha de ser de totes les forces polítiques, de tots els actors… no hi pot haver primeres espases i subalterns. Aquest país nostre i la seva gent bé s'ho valen.
Si hem de parlar de Govern d'unitat parlem-ne, però fem-ho sense frivolitats. La gent que estima aquest país ambiciona la seva plenitud, el seu creixement, i no estem parlant de mercantilismes ni de subhastes a canvi de no sé què. Els que creiem en aquest país i en l'acció política tenim la responsabilitat primera de generar il·lusió, esperança i futur. I aquesta construcció s'ha de fer sobre bases sòlides i creïbles, fugint de l'amenaça de la desorientació i de la frustració.
Hem de plantejar solucions globals àmplies de mires. És evident que no tots els polítics som iguals, ni seria saludable, però cal que tots junts, els polítics, lluitem contra el desprestigi imperant en la política i la regnant desafecció del ciutadà envers dels polítics. No és cert que no es pugui defensar el mateix quan ets a la majoria i l'oposició. Sí que es pot quan l'objectiu s'ho val, i l'objectiu és Andorra i la gent que hi viu i hi treballa. Aquesta és la millor manera de retornar la coherència i el prestigi a la política del nostre país.
El ridícul el farem tots si ens mantenim en el camí del batibull i l'enfrontament. Farem el ridícul i, potser, ja serà tard per aprofitar les oportunitats de reconciliar-nos amb el sentit comú i el seny. Fer el ridícul i no saber-ho és encara pitjor que només fer-lo.

Amadeu Rossell

El cònsol d’Encamp, Miquel Alís, va proposar al ministre d’Ordenament Territorial, Vicenç Alay, que s’estudiï una fórmula per poder agilitzar els tràmits per donar llicències per a la construcció. “Una cosa similar al que hem fet amb les obertures dels comerços, amb quatre o cinc dies de durada per iniciar l’obra, com una mesura nova per reactivar l’economia”, va manifestar Alís. Aquesta demanda és conseqüència del fet que el Comú d’Encamp té algunes construccions pendents de les tramitacions per iniciar l’obra i que triguen un temps llarg en tenir les concessions adients.

Segons el cònsol encampadà, les demandes de llicències urbanístiques i d’actes relacionats (segons es deriva de la normativa actual) té un enorme grau de complexitat pel que fa a la tramitació administrativa. “El que proposem és que quan arriba un projecte al Comú, si va signat per l’arquitecte i enginyer responsable, es pugui construir, sempre i quan no es tracti d’indústries productores de materials perillosos o obres similars”, va explicar Alís.

PARALITZACIÓ
Segons el cònsol, amb l’inici de l’obra, el Govern i el Comú comprovaran si es compleix la normativa i, si no fos així, es pot paralitzar allò iniciat. Actualment “hi ha permisos per fer una obra d’una borda que han tardat un any”, va dir. El cònsol encampadà va remarcar que no sempre és culpa de l’Administració, ja que els arquitectes responsables molts cops no presenten la documentació adient.
Per tal de simplificar la tramitació, Alís va proposar a Alay canviar “radicalment el sistema actual, de manera que es pugui començar les construccions immediatament”, va dir. Així, el cònsol va manifestar que la simplificació hauria de tenir unes condicions mínimes, com ara la presentació a l’Administració d’una documentació bàsica que inclogui la certificació dels titulars de la sol.licitud i dels tècnics, que l’obra s’ha projectat i que s’executarà acomplint estrictament la normativa aplicable, sota la responsabilitat dels agents que hi intervenen.

Alt, gros, bevedor i esbojar-rat, aquest personatge ja ens ha visitat, malgrat que no ha fet un cop d'Estat per declarar a Andorra la República de la Barrila, com cada any fa a la vila catalana de Torelló. Potser aquesta hauria estat una solució, si més no momentània, per sortir de la situació en què viu al Consell General de les Valls.

Enllaçant amb les antigues festes paganes, el Carnaval és una festa mòbil regida pel cicle lunar; oferia a les antigues societats rurals la possibilitat de deixar de banda per uns dies les imposicions religioses i la repressió dels instints humans més bàsics, abans de submergir-se en el 40 dies regits per la Quaresma, aquella dona vella i arrugada que sovint feia dejú i mai no menjava carn.

Vaig sentir un cop que fa molt i molt temps, en les tancades comunitats de les zones de muntanya, on s'havia de conviure tot l'any amb els veïns, sense gaire contacte amb l'exterior ni moltes oportunitats de trobar-se amb gent nova, per resoldre el tema inevitable del cuquet que tots portem dins per voler conèixer de primera mà les intimitats de les parelles dels altres, durant alguns moments de l'any, com carnaval o les revetlles de Sant Joan i Sant Silvestre, tot era permès si l'altre ho permetia.

L'endemà tothom mirava cap a un altre costat, tant si havia anat bé o potser no tant i en ambdós casos la norma no escrita però complida era esperar la propera llicència. Tot perquè aquestes comunitats pràcticament autosuficients no es podien permetre ni divorcis ni crims passionals si volien que cap casa quedés malmesa o passessin gana, i, com a conseqüència, les altres anessin més justes per l'obligació d'ajudar-les.
Ignoro si la Consòrcia de Casats d'Andorra la Vella, entitat que té per finalitat primera prestar ajut puntual a les famílies necessitades seria una reminiscència d'aquestes situacions; si més no és una prova que els mecanismes de solidaritat en comunitats autàrquiques com ho van ser les d'Andorra eren necessaris i existien en l'antigor.
Ara el carnaval és una festa de caràcter lúdic dins la nostra societat, segurament perquè les nostres convencions socials actuals contemplen moltes llibertats, perquè l'adulteri és a l'ordre del dia fins el punt que qui no el practica pot arribar a ser percebut com una rara avis, perquè la disbauxa i la celebració desenfrenada es pot viure cada cada dia de la setmana a les grades d'un camp de futbol, perquè Internet ens permet trobar la nostra parella entre milions d'ofertes a les webs per lligar, perquè em arribat al punt que l'únic que importa és la pròpia supervivència, la de l'individu, no pas la de la comunitat, per millor lloança dels nostres déus comercials. Adéu a la solidaritat, doncs.

Abans, en la vellúria, aquestes festes eren aprofitades al màxim, sabent en el fons que en acabar, el dimecres de Cendra, tothom acotaria el cap i fent cas dels capellans deixarien de menjar carn i es dedicarien a practicar el penediment dels pecats; abans.
Ara hi ha comunitats que viuen en un constant regne del Carnestoltes i altres que no acaben mai de sortir de sota les faldilles de la vella Quaresma; entremig moltes que veuen com les seves vides basculen entre l'un i l'altra. Les més solidàries, però, han sabut mantenir-se fidels als seus orígens i saben gaudir com ningú en el moment que toca i recollir-se en ordre i en calma quan va mal dades.

Qui hauria de regnar en aquest moments a Andorra? Els qui des de fa temps han portat un tren de vida digne de la cort del Carnestoltes: menjar en banquets, festes boges i en gran desordre, o els qui en l'afany de proveir per si venien mal dades no han estat capaços de trobar ni un instant per riure? Em sembla que la majoria estaríem d'acord que ni una cosa ni l'altra, en què el verí és la dosi, i que, com tot a la vida, el millor és l'alternança. Gaudim-la!

El Comú d’Andorra la Vella està ultimant els darrers retocs per tal de poder demanar un crèdit específic que financiï els pisos subvencionats per a joves del Jovial, que des d'aquest febrer ja estan ocupats pels primers inquilins. Aquest crèdit, segons van informar fonts del Comú de la capital, tindrà una durada de «30 a 35 anys».

De fet, es tractarà d'un crèdit «fet a mida» amb una entitat bancària del país, que s'elaborarà en funció dels ingressos que generi el projecte a partir dels lloguers, un cop ha entrat en funcionament. És a dir, que la quota anual del préstec es pagarà a partir del que ingressi el Comú amb els lloguers actuals dels inquilins del Jovial, de manera que el projecte d'edificis socials per a joves es pugui convertir en autosuficient. Des del Comú es va informar que entre març i abril es preveu tancar aquesta operació financera, en espera de comprovar també com es comporten els actuals llogaters a l'hora d'efectuar els pagaments mensuals.

Els càlculs realitzats pels assessors en matèria econòmica estimen que els ingressos que generaran els lloguers se situen en  30.000 euros anuals. Aquest és el cost aproximat que s'haurà d'assumir per pagar el préstec.

76.000 EUROS COMUNALS

Excepcionalment, i per poder tirar endavant el projecte en els seus inicis, per aquest 2010 l'ens comunal ha destinat una partida extraordinària de 76.276,16 euros als pisos per a joves del Jovial, que si tot evoluciona correctament no es tornarà a produir els anys vinents, un cop s'aprovi el préstec.

Aquest capital del Comú anirà destinat a petites reparacions i compres específiques per l'edifici, com ordinadors, manteniment dels aparcaments o altres serveis per al nou conserge. També s'ha efectuat una partida extraordinària de capital de 18.000 euros en el mateix sentit. En total, el pressupost del Jovial per aquest 2010 ha estat xifrat en 524.276,16 euros, que parteixen del crèdit i de les transferències del Comú.

Aquests 524.276 euros també són el que costaran els pisos per a joves del Jovial aquest any. D'aquests diners, prop de 18.000  euros es destinaran a pagar el salari del conserge, 58.000 són per cobrir reparacions, tributs, assegurances, materials o tasques de conservació, 430.000 per pagar el crèdit i 18.000, per als nous equipaments.

DOS MILIONS MÉS PER LA PÒLISSA

En la darrera sessió de Comú de la capital, celebrada a principi d'aquest any, es va aprovar una ampliació de la pòlissa actual de crèdit (prèvia a la demanda del préstec), de 9 a 11 milions. Fonts del Comú van informar que aquesta ampliació no ha d'alterar l'economia del projecte, ja que en un principi ja s'havia estipulat aquesta xifra per pagar l'obra del Jovial. L'any 2007, quan la corporació de la capital va endegar el projecte de pisos per a joves del Jovial, va pactar amb una entitat bancària (la que presentava la millor oferta), una pòlissa de crèdit que podia arribar a ser de fins a 11milions d'euros. Però veient els resultats de la  primera fase de l'obra, que no arribava als 9,5 milions d'euros, es va decidir reduir la pòlissa fins aquesta xifra. Finalment, i veient el preu final un cop s'ha enllestit l'obra, el Comú va «constatar que s'havien superat els 10 milions, concretament va costar 10,8 milions d'euros», i van decidir procedir a una ampliació fins als 11 milions d'euros. «Així no haurem d'anar escanyats», van declarar des del Comú. En conclusió, doncs, és la pròpia corporació comunal que gestiona els pisos del Jovial, a través de la Fundació Carles Maestre Pal, la que ha finançat la pòlissa per dur-ho a terme. Aquesta pòlissa es pagarà ara amb els lloguers que paguen cada mes els inquilins, un cop el Comú formalitzi el préstec. Un projecte autosuficient.

Quan parlem de catàstrofes també hem de recordar les originades per l'home s'abat sobre una població, la desesperació omple el cor dels que sobreviuen, sentiments d'injustícia i d'incomprensió s'hi afegeixen en veure's sotmesos a un cataclisme que no poden atribuir a ningú més que a l'atzar o bé al destí.

Al llarg de la darrera dècada, hem vist i lamentat terratrèmols com ara el de Gujarat, a l'Índia, on més de 41.000 persones van traspassar; el de Bam, a l'Iran, amb més de 40.000 víctimes; el tsunami a l'Oceà Índic, que es va endur 170.000 éssers; un altre terratrèmol al Catxemira va matar 75.000 persones; el tifó Ewiniar a Corea del Sud va eliminar més de 50.000 ànimes; el cicló Nargis en va exterminar 138.000 a Birmània i, més recentment, a Haití s'han perdut més de 200.000 persones, i tot això sense comptar amb altres fenòmens naturals com són onades de calor o de fred, o inundacions, que han castigat regularment els diversos continents amb el seu conseqüent i afligent nombre de víctimes.

Malauradament quan parlem de catàstrofes també hem de recordar les originades per l'home, que provoquen igualment desolació, desemparament i sensació d'injustícia, i a més causen sentiments de ràbia i d'impotència davant de la desídia o la crueltat que poden venir d'altres éssers humans.

Aquesta darrera dècada també ens haurà deixat uns records duríssims amb les imatges de l'atemptat de les torres bessones, o de les guerres de l'Afganistan, de l'Iraq o de Palestina.

Tot i que no queda clar l'origen de les grips aviària i porcina, també podríem incloure-les en les catàstrofes atribuïbles a la deixadesa d'alguns, a les quals cal afegir-hi el contagi irrefrenable de la sida.

Complim amb el deure de solidaritat i ajudem, però tots i cadascun de nosaltres, a més, hauríem d'exigir responsabilitats per aquests fets luctuosos, simplement com a dret d'ésser humà. Com a persona m'he sentit confortada en veure que, per primera vegada, un tribunal de drets humans ha condemnat un estat, Mèxic, per la manca de diligència en el feminicidi de més de 500 dones a Ciudad Juárez.

El comú d'Adorra la Vella obrirà una segona escola bressol pública entre el 9 i el 23 d'agost si la demanda dels pares supera el nombre de places que ofereix el centre de Santa Coloma.

En principi la corporació de la capital havia previst obrir només la de Santa Coloma durant el període de vacances, però el malestar dels pares ha provocat que el comú es plantegi la possibilitat que una segona guarderia obri les portes. Aquest va ser un dels acords que es van prendre ahir en una reunió que van mantenir dues mares amb el cònsol menor, Josep Vila;  el conseller de Social, Joaquim Valera, i un tècnic de la corporació parroquial.

"És molt important que el comú s'hagi replantejat aquest punt perquè així ens assegurem que tots els pares que necessitin el servei de l'escola bressol puguin portar el fill a algun centre a l'agost", comenta una de les portaveus de les mares i pares, Meritxell Garcia. D'aquesta manera els tutors dels nadons no hauran d'omplir un formulari en què es demanaven dades que consideren privades. Fet que també havia generat malestar entre els pares. En tot cas no s'obriran els tres centres públics tal com es va fer durant l'estiu passat.
Els representants del comú en la reunió també es van comprometre que els nadons tindran alguna de les cuidadores que atenen normalment l'infant. "No volíem que se'n fes càrrec alguna altra que no atén normalment els petits, perquè necessiten un període d'adaptació i no podíem portar-los a una guarderia que no coneguessin i amb una cuidadora que no se'n fa càrrec habitualment", hi afegia Garcia.

La pediatria no reneixerà

El que no es posarà en marxa és el servei de pediatria que oferien els centres. Els pares consideren que no s'hauria de treure aquest servei perquè fa molts anys que està en funcionament, però han acceptat els arguments del comú quan els han explicat que aquesta decisió "no és deguda a una retallada del pressupost en el departament de Social, sinó que [aquests diners] s'han destinat a atendre famílies que passen moments difícils arran de la crisi". Les dues mares asseguren que la reunió va transcórrer en un ambient de "cordialitat".

Les representants dels pares co­municaran les decisions que es van prendre en la trobada d'ahir properament. Garcia es mostrava satisfeta dels acords, tot i que va assenyalar que encara hi ha altres camps en els quals cal incidir. "S'ha de canviar la fórmula per fer les inscripcions. Ara es realitzen a l'abril i al setembre, però una persona no programa un em­baràs i el nen arriba quan li toca", comentava la portaveu dels pares. Garcia assegura que hi ha persones que s'han trobat amb aquest problema.

De moment no està prevista la creació d'una associació de mares i pares per vehicular totes les reivindicacions, tot i que Garcia considera que "aniria bé, perquè seria una via per poder solucionar algunes problemàtiques". Les raons que frenen la constitució d'una entitat d'aquestes característiques és que "els pares hi portem els nadons durant un curt període de temps, uns dos o tres anys, i no és el mateix que quan un infant va a l'escola i s'hi passa un període molt llarg".

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Ferran Goya, va acusar ahir l'oposició de "funcionar a força de pressions i de poders fàctics" i d'optar per la "política del microcurt termini", en lloc de planificar a mitjà o a llarg termini. Goya va opinar que l'estratègia que s'està seguint porta "a perdre el temps i a fer demagògia", en un "intent de frenar al màxim i d'aguantar el que puguin per no canviar l'statu quo".

El polític socialdemòcrata va confrontar la política del partit que representa amb la dels que "volen quedar bé amb els sectors benestants, fent el mateix que els últims 15 anys: de cadena de transmissió dels poders fàctics". Al contrari, Goya va assegurar que des del PS "pensem fer polítiques dirigides als sectors menys benestants", donant prioritat a l'elaboració de les lleis socials, tal com va apuntar dimecres el president del grup parlamentari, Francesc Rodríguez.

Pel que fa a les dificultats amb què es pot trobar l'executiu en la tramitació parlamentària de les lleis socials, el primer secretari del PS va apuntar que, llegint el programa d'Andorra pel Canvi (ApC), "es pot interpretar" que volien modificar tant la llei de relacions laborals com la de llibertats sindicals, però va matisar que "les promeses electorals, després hem vist que no serveixen".

Goya va admetre que cap de les dues formacions tenia la llei de l'atur entre els punts dels respectius programes, però va mantenir que "el subsidi s'ha d'enfocar, i s'ha de fer ara". En aquest sentit, el socialdemòcrata va afimar que "hi ha un moment en què la gent s'ha de retratar i posicionar-se" i va concloure:  "Hi ha qui diu que és molt progressista i molt de centre i, moltes vegades, el progressisme es demostra votant."

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata va incidir també en l'aposta del PS per fomentar les polítiques d'igualtat de gènere i va informar que el 16 de febrer començarà a funcionar el consell interministerial per a la igualtat, i que abans de l'estiu es trobaran a Andorra amb la presidenta de la Internacional Socialista de dones.

Quant als retrets dels reformistes al cap de Govern per la interpretació de la proposta de pacte del president del grup, Joan Gabriel, Goya va apuntar que "de vegades la mateixa persona diu dues coses diferents" i va mantenir que "era molt clar que la qüestió era un intent de forçar un avançament electoral. Després es pot dir el que es vulgui".

El primer secretari del PS va considerar que l'anunci del grup reformista que presentaran un text alternatiu a la reforma fiscal és un pas enrere, perquè "hauran de redactar-lo i fer la memòria econòmica", i va retreure als reformistes que "dir que no es té en compte la mida dels sectors és sortir d'estudi i tornar a l'immobilisme més absolut".

Finalment, Goya va confirmar que s'optarà per la creació del ministeri de Turisme, ja que "sembla que la gent del sector s'estima més aquesta opció", i va constatar que "de vegades, alguns es fixen més en el títol que en la feina".

El primer secretari del PS, Ferran Goya, va comparèixer ahir a la seu del partit juntament amb el secretari d’Organització, David Ríos, per fer balanç dels fets polítics de les últimes setmanes, però sobretot per definir el posicionament dels socialdemòcrates davant de la situació actual i els seus reptes per als pròxims mesos. Segons va expressar Goya, la intenció del PS a partir d’ara és “intensificar la feina per donar suport al grup parlamentari i al Govern” en la seva tasca durant la legislatura mitjançant un “diàleg fluït”, un fet que contrasta amb el “curtplacisme” amb què, segons ell, viuen els reformistes, a l’hora d’afrontar les importants reformes que cal introduir.

Goya va titllar l’acció de CR de “política del microcurt termini” i va criticar que aquests funcionen “a força de pressions, poders fàctics i lobbies“. Així, va remarcar com, en campanya, “tots volien canvi” quan en realitat “ara a CR sembla que ja li va bé” en matèries com ara la sindical, en què, des d’ApC, també s’havia parlat de “lleis sindicals i regulació del dret de vaga i del Codi de Relacions Laborals”, tal com va recordar Goya, situació davant de la qual va mantenir l’expectativa.

GOVERN, GRUP I PS
Si bé el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va situar dimarts tres eixos fonamentals –reforma tributària, reactivació i acostament a Europa– i el president del grup parlamentari, Francesc Rodríguez, va avançar que la prioritat serà avançar en les lleis socials; el PS prioritzarà l’acompliment del programa electoral en pro dels sectors “menys benestants” i de forma oposada a “altres grups que privilegien les polítiques per quedar bé amb els sectors més benestants”.

En temes com l’atur, seran ferms: “La història demostra que calen subsidis”, va afirmar Goya, recordant que “l’evolució de la percepció social d’aquesta necessitat social és molt gran”.

El primer secretari del PS es va referir a l’actitud dels reformistes davant el possible pacte, apuntant com “la incoherència està molt localitzada” en aquesta formació i va criticar l’anunci de presentar textos fiscals alternatius pel fet que serien “un pas enrere” a l’hora d’avançar àgilment i una contradicció amb el fet que van ser presentades “per CR quan es deia PLA”, va indicar.

El Partit Socialdemòcrata no ha encaixat gens bé les declaracions que van fer ahir els consellers de Coalició Reformista. Així ho va donar a entendre el primer secretari de la formació, Ferran Goya, que es va mostrar desconcertat per la presentació de textos alternatius a les lleis tributàries. Va ser la consellera Conxita Mora qui ho va avançar, i posteriorment es va ratificar en un comunicat.

Ferran Goya va opinar que els reformistes "funcionen a base de pressions dels poders fàctics i de lobbies". Ell mateix va aclarir que amb aquestes paraules es referia a "una minoria que no vol pagar impostos". Per Goya la presentació d'esmenes a la totalitat és "un evident pas enrere" en la consecució de la reforma fiscal. A més, va acusar el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, d'haver-se contradit, ja que segons ell el líder de CR "va afirmar instants abans que aprovaria les lleis".

Goya no comparteix els arguments que porten CR a demanar una simplificació del sistema, i  que el que es proposa és massa similar al d'Espanya. "Si ens posem a fer demagògia, també hauríem de dir que la llei de l'impost de societats té 50 articles i que l'espanyola en té 149. També es va referir a unes afirmacions de la directora de la Confederació Empresarial (CEA), Mònica Codina, en les quals recordava que només 52 empreses del país tenen 100 treballadors. "Segur que a Espanya hi ha moltes més empreses amb 10 empleats que no pas a Andorra", va argumentar. En tot cas, es va mostrar d'acord amb Gabriel que les noves figures tributàries entrin en vigor alhora, però sense que serveixi com a excusa per no tirar-les endavant.

Resistència “numantina”
El primer secretari socialdemòcrata també es va mostrar força crític amb la jornada sobre innovació que va tenir lloc a Crèdit Andorrà dimarts passat, en la qual van participar representants de la CEA, de la Cambra de Comerç i d'una empresa privada espanyola que ven programes per portar la comptabilitat. "Una conferència que va organitzar un banc amb gent que venia programes", tal com ell la va definir. Segons Goya, durant la ponència de la tarda, en la qual es va tractar el tema de la fiscalitat i la comptabilitat, es van veure símptomes d'una "resistència numantina" dels qui es volen ancorar en una situació "que beneficia uns pocs". El primer secretari del PS va assenyalar que allà "els poders fàctics van afirmar que valia la pena pensar en règims fiscals com els de Suïssa o Alemanya. On és la responsabilitat? A què juguen?".

Goya va tornar a retreure a CR que no s'hagi assolit un pacte d'Estat, i no va acceptar que la proposta de Gabriel s'hagi malinterpretat. "Es va entendre molt bé què volia dir avançament electoral", va declarar, "i per tant estan negant el que acaben de dir". El socialdemòcrata ho va considerar "un vol gallinaci al qual no podem baixar".

FERRER PODRIA REPETIR A LA CAPITAL

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata va admetre que ja s'ha posat en marxa el treball en el si de la formació amb vista a les eleccions comunals que se celebraran el 2011. En aquest sentit, va insinuar que la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, encapçalarà de nou la llista del PS a la capital. Goya va referir-se a la cònsol, i tot seguit va comentar que "la candidata de la capital no l'haurem d'anar a buscar lluny". De tota manera, el secretari socialdemòcrata va assegurar que de moment la prioritat és definir "els objectius" dels programes electorals, abans que triar els candidats. Tot i així, va assenyalar que la comissió de candidatures es podria posar en marxa després de l'estiu.

CR DESTERRARÀ EL MOT ‘LIBERAL’ DEL NOM DEL PARTIT

Coalició Reformista va afrontar ahir a la nit la primera de les assemblees que l'han de portar fins a la constitució com a partit. Membres del Partit Liberal (PLA), de Nou Centre (NC) i simpatitzants de les dues formacions es van aplegar a un hotel d'Escaldes-Engordany per debatre els estatuts i l'ideari del partit, un debat que culminarà en dues noves reunions constituents que se celebraran una al març i l'altra a l'abril. Serà en aquestes noves sessions quan es decideixi, a més, l'executiva i el nom del nou partit.

Precisament aquesta última qüestió va quedant definida a poc a poc. Ara ja sembla clar que els reformistes volen dester­­rar la paraula liberal del nom del nou partit polític. Fonts de la formació han explicat al Diari que així ho han acceptat la majoria d'afiliats al PLA, fins i tot aquells que en un principi estaven disposats a resistir-s'hi. També està decidit, aparentment, que la paraula reformista figurarà segur al nom del partit. Partit Reformista d'Andorra és una de les combinacions que ara per ara sona amb més força. Així, també està previst que el PLA i NC es dissolguin abans de l'abril.

D'altra banda, també es va decidir designar la consellera general Montserrat Gil com a coordinadora entre el grup parlamentari i el partit.

El primer secretari del PartitSocialdemòcrata (PS), Ferran Goya, va manifestar que la proposta presentada pel grup parlamentari reformista per arribar a un acord polític era «un intent de forçar un avançament electoral». A més, considera que els reformistes fan de «corretja de transmissió dels poders fàctics ». Goya va justificar les seves tesis amb l'anunci fet el dia anterior pel president dels reformistes, Joan Gabriel, i la consellera general Conxita Mora, de presentar textos alternatius a la reforma tributària. Per al primer secretari dels socialdemòcrates, això significa fer «un pas enrere», ja que allargarà el tràmit parlamentari, amb l'objectiu de tronar «a l'immobilisme més absolut» i demostra que estan «ancorats a fa 16 anys».

Així, va lamentar que des del PS «no trobem cap tipus de col·laboració amb les altres forces parlamentàries». Un altre exemple estaria en les lleis socials que el grup parlamentari socialdemòcrata està treballant. Goya confia que en la modificació del Codi de Relacions Laborals i la Llei de llibertats sindicals es trobi el suport d'Andorra pel Canvi, ja que en el seu programa electoral prometien regular el dret de vaga, però no serà el mateix en la llei per crear prestacions per desocupació involuntària. De totes maneres, Goya creu que el debat serà bo perquè «la gent s'ha de retratar».  

Maquinària electoral

Goya va aprofitar la compareixença per explicar que el seu partit comença a «escalfar motors» de cara a la propera cita electoral comunal, de finals del 2011. Així, es començaran a configurar les llistes i el tronc del programa electoral. Segons Goya, «ningú té el lloc guanyat», però va reconèixer que a Andorra la Vella «no haurem de trencar-nos massa el cap per trobar una candidatura».

No serà el mateix escenari el d'Encamp, on Miquel Alís no pot optar a la reelecció. Malgrat començar a treballar en aquest sentit, el Comitè Executiu del PS no preveu una convocatòria general, però de totes maneres, «la maquinària es pot posar en marxa», i «el programa no el tornarem a redactar ».

Remodelació del Govern

El Comitè Executiu del PS valora positivament la tasca realitzada pel Govern fins a la data. De totes maneres, les comissions de treball «intensificaran » la seva feina per donar suport tant al grup parlamentari com al Govern, fent suggeriments i mantenint un diàleg fluid amb els membres del Govern. En relació a la creació d'una cartera de Turisme, Goya va manifestar que el cap de Govern ja havia acceptat que seria ministeri, perquè així ho demana la societat. Goya també va comentar que el proper dimarts començarà a treballar la comissió interministerial per a la igualtat, on a més de membres de l'Executiu, també hi participaran representants de la societat civil.

Internet, la xarxa, ocupa cada dia espais i més espais en tot tipus de mitjans d’informació. Una de les qüestions més recurrents és el control que els governs de països més o menys democràtics exerceixen o pretenen exercir sobre la xarxa. En aquest apartat, estats com ara l’Iran o la Xina ocupen, a desgrat, una posició privilegiada. Darrerament, el conflicte de Google amb el Govern xinès ha fet córrer molta tinta, posant per davant la sofisticació assolida pels governants d’aquell país en el control de les dades que circulen per internet. Alguna vegada, però, i encara que sigui l’excepció, els resultats obtinguts en aquesta recerca sembla que són positius. En aquest marc, caldria inscriure el desmantellament d’una empresa xinesa que es dedicava a vendre programes troians, virus informàtics, per entrar en ordinadors aliens i així permetre als adquirents actuar de forma il.legal per cometre delictes més o menys importants. La sofisticació havia estat portada fins al punt d’incloure actualitzacions periòdiques per evitar l’acció dels antivirus. D’alguna manera, i sense grans coneixements de programació informàtica, sembla que qualsevol es pot convertir en un ciberdelinqüent.

Aquests dies també és d’actualitat en el nostre entorn el negoci inherent a internet, amb les declaracions del president de Telefónica sobre la necessitat que els servidors de la xarxa participin en les importants inversions que les operadores han de realitzar per tal que la gran quantitat de dades vehiculades per aquests servidors arribin als destinataris en bones condicions.

Evidentment, els servidors, defensant la neutralitat de la xarxa, s’oposen a l’adopció de mesures penalitzadores en el cas de no fer-ho. Però allò que està clar és que les operadores voldran recuperar totes aquestes inversions i que, si les empreses que ofereixen els serveis no hi participen, seran els usuaris els que acabaran pagant, amb tarifes més cares. Així doncs, la polèmica està ben viva i, com sempre acaba passant, el resultat és del tot incert, sobretot per a l’usuari.

La consellera del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Maria Pilar Riba repassa amb EL PERIÒDIC l’actual recerca d’entesa que protagonitza el cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb el líder de l’oposició, Joan Gabriel, recordant el fracàs del pacte amb ApC i situant per a la legislatura unes fites realistes.

–Aquesta legislatura té poc a veure amb la que va viure anteriorment, tot i que hi ha una força amb 14 consellers igualment…
–Efectivament, la situació és completament diferent, perquè ara des de la majoria no tenim una situació gens còmoda. I això cada dia es veu des dels mitjans de comunicació. Cada dia surten novetats i hi ha incògnites. És cert que la situació no és la més idònia per al país. A mi em fa molta pena i m’inquieta el que pugui pensar la ciutadania de tot això, ja que sembla que no es veu la sortida a aquest túnel.

–¿Té la sensació que entendre’s amb CR és l’última oportunitat per tal que la legislatura completi almenys les reformes mínimes necessàries?
–Sí. Però també veig que a Andorra, en situacions complicades, acostuma a haver-hi un final feliç. Ara, aquest final sí que sembla ser el final. Jo espero que tots recapacitem i que la consciència de país prevalgui per tal d’aconseguir una entesa per a tots aquests temes cabdals. Ja se sap que el cap de Govern va proposar sis temes, dels quals CR va acceptar-ne dos que per a ells eren prioritaris i ja vam veure la reacció d’ApC…

–Bé, va acceptar-ne dos i fins i tot en va proposar un que ningú s’esperava: la conversió de l’INAF en una mena de banc central…
–Sí, va ser sorprenent. Fins al moment no se n’havia parlat, tret d’una notícia que va sortir fa mesos i que provenia del cònsol major lauredià en aquest sentit. I sí, va ser una sorpresa, tot i que no hem entrat en una anàlisi detallada.

–¿Però no es rebutja, a priori, aquest enfocament de l’INAF?
–A priori no és un tema que es descartaria. Però caldrà veure com es valora tot això.

–Després que a la reunió pel pacte d’Estat ApC abandonés per no veure’s reconeguts els sis punts i Gabriel fes la seva proposta, tothom vam veure molt a prop l’entesa entre els dos grans. Però després dels últims dies, sembla que CR ha fet marxa enrere i fins i tot ha decidit ja votar no al Pressupost…
–Jo estic convençudíssima que el grup parlamentari de CR estava d’acord per fer aquest pacte. Ara bé, aquí hi ha una incidència de l’exterior que sembla que té un pes molt important. En aquesta formació, persones que havien tingut càrrecs al Govern o al Consell ara sembla que els costa veure que això no és la seva herència, que en democràcia ara ja no estan en la primera línia i haurien d’acceptar aquesta democràcia. I jo crec que aquest és el principal problema que tenen els consellers del grup. Les pressions dins de CR dificulten molt l’entesa. Potser hi ha una voluntat, però quan des de fora s’examina el tema, les pressions acaben distorsionant tot el procés.

–Ja ho diu Ferran Goya, el vostre primer secretari, que fins i tot preferiríeu “unitat dins l’oposició″ per tal de negociar millor…
–Efectivament. Ara estem en un moment en què el ciutadà pot pensar que estem jugant en un pati d’escola i que avui som amics d’un i demà serem amics d’un altre, i que ens anem passant la pilota. I no és això. Estem immersos en una crisi i el dia a dia és molt difícil per a molta gent, de manera que ja no és el moment de fer aquest joc. Aquesta fase ja hauria d’haver passat. Ara hauríem de ser intel.ligents uns i altres per superar tots els problemes que hi ha, oblidar-nos d’aquestes susceptibilitats i ingerències dels que no van ser escollits pel poble que ara volen manar en lloc dels que sí van ser escollits. Si poguéssim aparcar tot això i obrar pel bé del país, el país ens ho agrairia. Els que van manar fins al 26 d’abril pensaven que el país era una herència que tenien i no és així. Ara manen uns altres i això és la democràcia.

–Tornant a les possibilitats d’entesa amb CR… ¿No creu que el fet que tots dos grups es posin a discutir les dates del que es trigarà en fer les reformes està impedint prosperar en aquest diàleg?
–Clar. És que ara tot això s’ha focalitzat en el temps que els socialdemòcrates han de governar i això no és el tema principal. La qüestió principal són els temes que s’han de tractar. La resta ja caurà pel seu propi pes. Ara sembla que CR l’únic que vol és posar un límit en el temps. Aquestes lleis no es poden fer en sis mesos. És impossible, perquè en el seu treball en comissió, des de CR, a més, s’han anat demanant pròrrogues. I se suposa que si han demanat pròrrogues és per treballar en condicions i tenir temps per examinar-les, ja que han de tenir el temps que han de tenir. És per això que no es pot anar ràpid i CR hauria de ser conscient de tot això. I el cap de Govern serà qui determinarà quan s’haurien de convocar eleccions.

–¿Veu contradictori que CR demanés pròrrogues a les lleis fiscals i ara vulgui prémer l’accelerador?
–Exacte. No s’entén. D’una banda, van posar totes les traves perquè tot anés lentament i, de l’altra, volen limitar ara el temps.

–¿I com valora la possibilitat que CR doni suport a aquests temes prioritaris però que no permeti el pas del Pressupost?
–És que això no s’explica pas. Perquè si es treballa en aquests temes, la lògica seria que donessin suport al Pressupost. Altrament, no té cap explicació. No s’entén.

–Bé, les anticipades, sense Pressupost, estarien encara més collades, ¿no?
–Justament. Sí. Jo suposo que és per aquest motiu que es parla de no donar suport al Pressupost. Però, francament, no s’entén. La gent no ho entendria. Ells CR només tenen l’afany de tornar a l’edifici administratiu.

–Si anéssim amb dotzenes, ¿veu possible reprendre la via de diàleg amb ApC, vist el fracàs manifest?
–A mi el que em sobta d’ApC és que després de les eleccions tots tenien la predisposició de tirar endavant el país davant de la crisi. I totes aquestes declaracions d’aquell moment, tant d’ApC com també de CR, feien veure que calia anar a la una. Ara bé, totes aquestes declaracions s’han anat en orris. I és molt difícil entendre’s amb persones que no volen entesa. És dificilíssim. Perquè si es pacta quelcom, la persona no queda contenta perquè ja demana una altra cosa, i així no s’acaba mai. Tot plegat és com un malson i l’entesa amb ApC és complicada.

–¿Com valora les crítiques a Bartumeu que indiquen la “manca de cintura”?
–Això són paraules. Només paraules. La política de CR ara són paraules. No es pot dir que hi hagi hagut manca de cintura. Ens hem reunit deu o onze vegades amb ApC, i amb CR també s’han produït diverses reunions. Potser no tantes com amb ApC, perquè es va començar per la plataforma, però s’ha fet un esforç considerable. A més, les persones que han participat per la nostra part són molt dialogants i és per això que la meva conclusió és que realment els altres no tenen una voluntat d’arribar a acords.

–¿Us heu plantejat un límit temporal per arribar a una entesa o bé trencar definitivament amb CR?
–Nosaltres volem entendre’ns el més aviat possible. No podem demorar més tots els temes parlamentaris. Al març, quan acabin les vacances parlamentàries, s’haurien d’atacar de ferm les reformes i hem d’intentar l’entesa la setmana vinent. Bartumeu torna dilluns demà a la taula de negociació i esperem arribar a una entesa.

–¿Quines fites considera irrenunciables aquesta legislatura?
–A més dels acords d’intercanvi, ara precisen els convenis per evitar la doble imposició, que és la lògica evolució després de la reforma tributària i que permetria una major competitivitat dels empresaris, cosa que ajudaria a la reactivació econòmica. Si no s’assoleix tot això, serà molt difícil aquesta reactivació. D’altra banda, Andorra és un país de turisme i s’estan fent molts esforços en aquest sentit, però això no treu que amb els CDI la situació pugui millorar molt. També cal encarrilar l’acord d’associació amb Europa i el refinançament de l’endeutament de l’Estat, amortitzant un deute a llarg termini molt preocupant.

–Si s’aconseguís fer això, ¿aniria amb el cap alt a unes anticipades?
–I tant. Són coses que no s’han fet durant molts anys i que han comportat la situació crítica en la qual estem. I per això, si s’adopten solucions, ens donarien per satisfets.