La candidatura del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) d'Encamp proposa cobrir les pistes de tennis del Complex Esportiu i Sociocultural per poder ampliar l'equipament i donar més cobertura a les entitats que l'utilitzen regularment. El cap de llista, Joan Sans, va comentar ahir que el complex s'ha quedat petit per atendre les necessitats de totes les entitats que utilitzen els seus espais. Per posar-ne un exemple va esmentar el club d'handbol, que té tres categories i li costa trobar espais disponibles.

Sans va dir que la cobertura de les pistes és un projecte assequible i que amb una inversió poc elevada aportaria una solució al problema de l'espai. Sans va afegir que també s'ha de condicionar el camí que hi ha entre les escoles francesa i espanyola. Sobre l'altra gran zona esportiva d'Encamp, Prada de Moles, una àrea molt degradada, el candidat va admetre que "no s'hi podrà fer una gran inversió" però sí rehabilitar i condicionar la zona, "com ja diu el programa electoral", perquè complementi el Complex Esportiu. reUnions de poble La candidatura de PS+I va continuar amb les reunions de barri. Ahir va ser el torn del sector de l'avinguda François Mitterrand, del Tremat i del carrer Major, i també del Balcó del Solà i del Pedral, tots barris del nucli urbà d'Encamp.

La reactivació de la parròquia no només s'ha de centrar en el centre del poble. La candidatura del Partit Socialdemòcrata a Sant Julià de Lòria aposta perquè els quarts també siguin un focus important d'aquesta dinamització.

Els representants del PS van fer una visita al nucli antic d'Aixirivall, on van ressaltar la importància que han de tenir els quarts, on els darrers anys "la inversió no ha estat sufi cient", com indica el candidat a cònsol, Rossend Areny, que considera que en aquest procés de millora de la parròquia "s'ha de rehabilitar el poble, però també els quarts". La propera modifi cació de la Llei d'allotjaments turístics obrirà les portes al concepte de turisme rural, que és una activitat que volen potenciar per dinamitzar Sant Julià. I els quarts, en aquest sentit, "han de ser una porta oberta", i es pot completar amb diferents iniciatives, com "la descoberta de la natura i l'organització de visites guiades".

La candidatura de PS+I aposta, en cas que entri a governar, per "controlar" la circulació de vehicles rodats, com motocicletes i quads, per la muntanya. Així ho van dir ahir els membres de la llista a Arans, on van recordar que actualment el Comú ja té una normativa sobre aquesta matèria, "però volem que hi hagi un control més gran sobre per on poden passar aquests vehicles". La iniciativa s'inscriu en la preocupació d'aquesta opció política per cuidar al màxim els camins de muntanya.

PS+I considera també que s'ha de  conscienciar la població de la necessitat de respectar el medi ambient. En aquest sentit, impulsarà la recollida selectiva de residus, amb la instal·lació, si cal, de més contenidors, i es  posarà un especial èmfasi en l'oli, ja que actualment els ciutadans no tenen al seu abast cap sistema per facilitar el reciclatge. Així mateix, PS+I inclou al seu programa la realització d'un estudi sobre el consum d'aigua "que ens permeti avançar-nos a una situació de mancança", segons va indicar la candidata a cònsol major, Carolina Poussier. PS+I va mostrar ahir la seva satisfacció per haver fet "una campanya de futur, mentre que altres s'han dedicat a fer-se retrets dels dotze anys que han governat". Els components de la candidatura afirmen també estar "orgullosos que altres ens hagin copiat propostes del nostre programa i ara les facin seves; tot el que sigui sumar per Ordino és positiu". La número 1 de la llista recordava també que les propostes de PS+I han estat les mateixes al llarg de tota la campanya: deixar de malgastar, redistribuir les subvencions, recaptar més sense apujar ni els impostos ni els preus públics i salvar Arcalís "sense fer-hi inversions multimilionàries, però sí apostant per la qualitat de serveis".

Poussier va dir també que PS+I té "una gran inversió, una única i prioritària gran inversió, i són les persones".

La candidatura del Partit Socialdemòcrates d'Escaldes-Engordany aposta per convertir la casa dels guardes d'Engolasters en un centre que pugui acollir estades esportives. El número 8, Xavier Bertran, va explicar que comparteixen el projecte exposat per Demòcrates per Andorra d'ubicar una casa de colònies en aquest immoble durant els dos mesos d'estiu, però la resta de l'any podria acollir persones que es desplacen al Madriu o a Engolasters a córrer per la muntanya.

Bertran va indicar que el trail running està molt de moda i que només cal veure les persones que s'inscriuen a les ultratrails. Així mateix, va assenyalar que els participants solen interessar-se pels esportistes d'elit inscrits a la prova, ja que això permet un intercanvi d'idees amb ells. Per aquest motiu es planteja fer venir persones de renom, com ara campions mundials o d'Europa. Bertran va explicar que seria un centre autogestionat, per  entrenar-se en altura (ja que la casa es troba a 1.630 metres), i va afegir que és un lloc idoni, amb camins per córrer "formidables". Avui hi ha tres centres d'aquest tipus, a Font-romeu, a Jaca i a Sierra Nevada.

De la seva banda, la candidata a cònsol major, Cèlia Vendrell, va assenyalar que la intenció dels socialdemòcrates és projectar el Madriu turísticament. En aquest sentit va exposar que la corporació podria fixar les normatives
de rehabilitació de les bordes que hi ha a la zona i seria la iniciativa privada qui hi podria crear allotjaments. Vendrell va assenyalar que la manera d'accedir-hi hauria de ser tradicional i es va mostrar contrària a l'accés rodat.
La candidatura del PS d'Escaldes aposta per protegir la vall i fer que els ciutadans i visitants en gaudeixin.

"Som un equip, el millor equip." Amb aquestes paraules va concloure ahir el seu parlament el candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) per Andorra la Vella, Marc Cornella, en el míting que van oferir al Centre de Congressos.

Durant la seva al·locució, Cornella es va referir diverses vegades a la candidata de la Coalició d'Independents per Andorra la Vella, Rosa Ferrer, per retreure-li haver deixat "els seus companys" en minoria. En aquest sentit, va posar en relleu que la candidatura és un equip de persones "que no abandonaran el vaixell en temps de crisi" i va exposar que formen un grup de persones que defugen personalismes i que defensen uns valors. Cornella també es va demanar què hauria passat si Ferrer hagués pactat amb Demòcrates per Andorra i es va referir al candidat d'aquesta formació demanant "que no faci demagògia perquè la gent ja té prou maldecaps".

A banda d'aquestes referències als altres dos candidats, Cornella va remarcar que el programa socialdemòcrata està "molt treballat" i el va qualificar de "coherent, encoratjador i assumible", i va concloure que inclou "propostes realistes". El candidat socialdemòcrata a cònsol major va afegir que l'objectiu és oferir un "servei de màxima qualitat" als ciutadans i que el que es necessita és una administració que sigui cada vegada més propera a la ciutadania, i va afegir que el principi fonamental és el "respecte a la persona per damunt de tot". Cornella també va fer referència a les finances comunals i a la bona gestió, prometent que si guanyen  continuaran sent "rigorosos i eficients".

També va intervenir en el míting el candidat a cònsol menor, Josep Vila, que va exposar alguns dels projectes, com millorar l'avinguda Meritxell o demanar que la rotonda de la Margineda sigui diferent perquè els turistes puguin accedir a la capital sense problemes. I, precisament, Vila  va reivindicar la capitalitat recordantque no volen ser "l'aparcament d'Escaldes" i va lamentar que en els últims anys les decisions sobre mobilitat hagin  afavorit que els vehicles vagin cap a Escaldes. Així, va recordar a Antoni Martí que ara és cap de Govern i no cònsol d'Escaldes-Engordany, i que Andorra la Vella és la capital del país.

Cornella manifesta que un dels reptes serà fer arribar les ajudes a les persones que les necessiten i recorda que caldrà molta cura en la gestió comunal. Exposa que la participació ciutadana és un dels eixos del seu programa i que aquesta implicació s'ha de donar tant en els projectes que la corporació vol tirar endavant com en la mateixa gestió comunal, i remarca que ells hi creuen realment.

¿Quin impacte creu que pot tenir el trencament de l'actual majoria comunal en els resultats de les eleccions?
El fet que no hi hagi hagut pacte entre DA i Rosa Ferrer fa que les nostres possibilitats s'ampliïn. Hem estat molt respectuosos amb els adversaris, però en el cas de Rosa Ferrer hem demanat que expliqués a la ciutadania com era que un govern socialdemòcrata que va ser escollit a les urnes amb un cert programa acabés en minoria. Pensem que realment a qui ha perjudicat és al mandat comunal socialdemòcrata, i ella se n'ha beneficiat i ha volgut recórrer el seu camí al marge de la socialdemocràcia però amb el seu programa. Per tant, creiem que sabent això els electors no penalitzaran la socialdemocràcia.

¿I com valoreu que Ferrer hagi creat al final la formació Cd'I?
Cal tenir en compte que Ferrer va negociar amb DA i que al final no hi va haver acord. Els electors faran una lectura tan justa com sigui possible d'aquesta actuació. Nosaltres estem orgullosíssims del nostre equip... Crec que ella ha de tenir un conflicte perquè es va obrir molt als valors socialdemòcrates.

El fet que la llista de Cd'I es presenti com la de la continuïtat, ¿com ho valoreu?
Aquest mandat comunal va ser guanyat pel Partit Socialdemòcrata i sempre hem volgut defugir personalismes.

¿I com valora la feina feta per l'actual corporació comunal?
Hi ha hagut dues parts: una Rosa Ferrer totalment integrada a les files del PS i, a posteriori, actuacions que anaven encaminades en contra del PS, però el que cal remarcar és que la feina s'ha fet sobre la base del programa del PS.

Un dels eixos del vostre plantejament són les polítiques socials. ¿Quines mancances té la parròquia?
Un punt fonamental és que l'ajuda a les persones que més la necessiten és un tret de la socialdemocràcia, i ara tothom se la fa seva. Abans de tot, el que cal és la reactivació econòmica. Si volem finançar l'activitat social necessitem la promoció econòmica i defensem la generació de riquesa i llocs de treball. Volem crear la conselleria de promoció econòmica, turística i comercial com a conselleria estratègica, que serà el motor necessari per implantar el programa socialdemòcrata. Dins aquesta conselleria defensem un pla de turisme per a Andorra la Vella, un pla estratègic per a la reactivació del comerç i un pla integral per a Santa Coloma.

¿I com es pot trobar l'equilibri entre les polítiques socials i la generació dels recursos necessaris per finançar-les?
El que cal és una gestió totalment eficient de la corporació comunal i buscar l'equilibri pressupostari. Això es pot aconseguir sent molt eficients amb la despesa, mancomunant serveis i fent una gestió tributària tan eficaç com sigui possible. Cal també fer una gestió eficient dels equips de treball. Farem un esforç immens perquè els treballadors se sentin com unes peces importants.

Pel que fa a aquesta gestió de personal, ¿cap a on es vol anar?
Intentarem no retallar i volem treballar braç a braç amb el sindicat per analitzar què es pot fer. El que tenim clar és que l'eficiència en la gestió depèn de tots. Una qüestió serà com treballar la gestió de l'acompliment, per exemple, i això ho volem analitzar amb ells. Retallades és una paraula que no ens agrada gens. Caldrà analitzar que la retribució sigui tan justa i equitativa com sigui possible, tenint en compte, però, les dificultats actuals.

I si no es fan retallades, ¿com es pot contenir la despesa?
La partida de despesa de personal és molt important i cal ser curosos i eficients. Haurem de veure com podem aprofitar la gent. No volem fer acomiadaments, però cal controlar la despesa de funcionament. Hem de donar el millor servei però amb una gestió acurada.

Pel que fa a la mancomunació de serveis, ¿quins s'haurien d'unir?
Ho haurem d'analitzar amb molta profunditat, però, per exemple, penso en iniciatives per a la joventut i per a la gent gran i també en qüestions d'higiene i d'agenda cultural.

Quant a les finances comunals, ¿quina valoració en feu?
Hem de buscar l'equilibri, un control rigorós de la depesa i ser molt eficients en la despesa de personal.

¿Creieu que seria positiva una externalització de serveis?
No seria la nostra política. Mancomunar sí, però externalitzar, en principi, no.

De fet, s'ha parlat de la possibilitat d'externalitzar el Centre de Congressos…
Nosaltres el que volem potenciar és la reactivació econòmica, i si cal externalitzar-ne la gestió, s'haurà d'analitzar, però en principi l'externalització no seria la nostra política, i encara menys la privatització.

Aquesta reactivació econòmica que defenseu, ¿passaria per organitzar esdeveniments com fires i congressos?
El que pretenem és millorar les infraestructures d'informació turística, continuar amb la promoció, millorar la senyalització de la parròquia i també millorar la imatge que ofereix. Ens agradaria poder comptar amb noves fires i congressos, i per això cal avaluar com potenciar comercialment el Centre de Congressos.

I dins la contenció que serà necessària en els pròxims quatre anys, ¿quins projectes proposeu per a la parròquia?
Hauríem de parlar de tots els lloguers que ens podem estalviar amb el desenvolupament urbanístic i les cessions obligatòries als comuns. En el programa portem que, si l'Estadi Nacional es fa al camp del Consell, on hi ha l'estadi Comunal faríem la central d'autobusos, amb una superfície de 17.000 metres quadrats amb zones verdes, aparcaments i comerços. Aquest terreny, amb el desenvolupament del pla d'urbanisme, podria ser de propietat i podríem percebre un cànon o lloguer.
Pel que fa al parc Central, s'ha de desenvolupar el pla urbanístic i mirar d'obtenir l'espai per al parc. Una qüestió important és el projecte del pic de Carroi, que acostaria la parròquia a Pal.
En general defugirem les grans infraestructures i sempre buscarem la inversió privada. Pel que fa als Pouets, hi ha diferents alternatives: ubicar-hi serveis comunals, espais per a professionals, incentivar l'emprenedoria i, després, un centre d'interpretació de l'anella verda. En últim lloc també seria interessant ubicar-hi un centre d'investigació científica. En tots els casos, amb el finançament privat.

¿I quina és la vostra proposta per a l'avinguda Meritxell?
Proposem ampliar voreres i fer un únic sentit del trànsit en sentit ascendent cap a Escaldes-Engordany. Potenciarem fer-hi activitats artístiques amb artistes de la parròquia per incentivar l'activitat comercial.

Pel que fa als barris més castigats, ¿teniu algun tipus d'iniciativa?
Diem clar i alt que estarem al costat de tots els barris i de Santa Coloma i la Margineda. A Santa Coloma volem que l'entrada a sigui millor, proposem un embelliment dels entorns de l'església de Santa Coloma i intentarem fer moltes propostes populars i lúdiques a la Margineda i Santa Coloma. Proposem un pla integral per a Santa Coloma per al qual comptaríem amb la participació dels ciutadans. Pel que fa al centre històric, volem potenciar activitats culturals i lúdiques en aquesta zona i cal limitar-hi més el trànsit rodat.
També volem potenciar un pla d'accessibilitat per adaptar, per exemple, les voreres de l'avinguda Meritxell, els passos de vianants, els semàfors… També proposem ampliar els horaris nocturns dels autobusos comunals i fer un minibús urbà diürn entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per anar a l'Hospital.

Pel que fa a política social, proposeu un banc del temps.
Sí, es tractaria de comprar i vendre temps, i el posaríem a disposició de les persones que ho necessiten, perquè hi ha moltes persones que tenen la voluntat d'oferir el seu temps. Pel que fa a la igualtat, ens agradaria fer un pla local per la igualtat, per fomentar-la, i també he de dir que creiem molt en la conciliació.

Pel que fa als serveis que s'ofereixen, ¿creieu que cal revisar-ne els preus?
Intentarem mantenir els preus i, com a molt, els incrementarem amb l'índex de preus al consum. És important mantenir els preus públics i la cartera de serveis, no anar mai a la baixa. De cara al jovent, per exemple, el que volem és reforçar la figura de l'educador de carrer, per ser proactius en les situacions de risc. També ens agradaria tenir la nostra pròpia borsa de treball, tot i que caldrà avaluar certs aspectes, com que no es dupliquin serveis.

Pel que fa a cultura, que ja ha esmentat, ¿quines són les propostes?
Promocionar, sobretot, els artistes de casa. Recuperarem els locals d'assaig, promourem el consell de cultura popular per promocionar la cultura tradicional, la popular. Entenem la cultura com a eix vertebrador de la convivència i fins i tot pot servir per estimular l'activitat econòmica. També volem que associacions com la Casa de Galícia o la de Portugal hi participin de manera activa.

També parleu de participació ciutadana. ¿Com la voleu vertebrar?
Això tindrà la traducció política en la figura del conseller de barri, que s'encarregarà de la gestió de les qüestions que li facin arribar els ciutadans. El nostre tarannà és estar amb la gent. Quant al desenvolupament urbanístic, també volem aconseguir aquesta participació ciutadana. També els farem participar en l'elaboració dels pressupostos i en la gestió del Comú serem molt transparents.

¿Teniu previst posar sobre la taula la necessitat que el Govern reconegui la capitalitat d'An­dorra la Vella?
Lluitarem per la capitalitat d'una manera eficient, fent una gestió eficient. Si reivindiquem la capitalitat és per qüestions de promoció econòmica, turística. El que creiem és que hem de treballar braç a braç amb Escaldes-Engordany i el Govern.

En qüestions de medi ambient, ¿quines propostes cal tirar endavant?
Volem promocionar i millorar l'anella verda i fer neteges periòdiques dels rius. De fet, volem tenir una parròquia tan neta com sigui possible. També caldria tirar endavant un pla de millora dels edificis, mirant d'afavorir la rehabilitació. També volem potenciar, conjuntament amb FEDA, l'estalvi d'energia i les energies renovables.

També teniu propostes en matèria d'esport, especialment relacionades amb l'esport amateur…
Continuarem potenciant les escoles esportives i farem convenis amb les escoles per a l'aprofitament d'infraestructures.

La candidatura del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) d'Encamp proposa cobrir les pistes de tennis del Complex Esportiu i Sociocultural per poder ampliar l'equipament i donar més cobertura a les entitats que l'utilitzen regularment. El cap de llista, Joan Sans, va comentar ahir que el complex s'ha quedat petit per atendre les necessitats de totes les entitats que utilitzen els seus espais.

Per posar-ne un exemple va esmentar el club d'handbol, que té tres categories i li costa trobar espais disponibles. Sans va dir que la cobertura de les pistes és un projecte assequible i que amb una inversió poc elevada aportaria una solució al problema de l'espai. Sans va afegir que també s'ha de condicionar el camí que hi ha entre les escoles francesa i espanyola. Sobre l'altra gran zona esportiva d'Encamp, Prada de Moles, una àrea degradada, el candidat va admetre que "no s'hi podrà fer una gran inversió" però sí rehabilitar i condicionar la zona, perquè complementi el Complex Esportiu.

La número vuit de la candidatura del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I), Sònia Castanyer, va assenyalar ahir la voluntat d'organitzar un festival de teatre per a companyies i artistes joves.

La promoció de la cultura entre el jovent és una de les prioritats de la formació política, que també vol apro tar espais comunals infrautilitzats, com ara la sala dels Prunyoners, com a punt de trobada dels joves talents, amb l'objectiu que puguin  utilitzar-les com a sala d'assaig musical o d'exposicions d'art.

PS+I per Ordino aposta, en cas que entri a governar, per "controlar" la circulació de vehicles rodats, com motocicletes i quads, per la muntanya. Així ho van dir ahir els membres de la llista a Arans, on van recordar que el Comú ja té una normativa sobre aquesta matèria, "però volem que hi hagi un control més gran sobre per on poden passar aquests vehicles".

La iniciativa s'inscriu en la preocupació d'aquesta opció política per cuidar al màxim els camins de muntanya. PS+I considera també que s'ha de conscienciar la població de la necessitat de respectar el medi ambient. En aquest sentit, impulsarà la recollida selectiva de residus, amb la instal·lació, si cal, de més contenidors, i es posarà un especial èmfasi en l'oli, ja que els ciutadans no tenen al seu abast cap sistema per facilitar el reciclatge. Així mateix, PS+I vol que es faci un estudi sobre el consum d'aigua per si arriba un dia que hi hagi mancança. PS+I va mostrar ahir la seva satisfacció per haver fet "una campanya de futur, mentre que altres s'han dedicat a fer-se retrets dels dotze anys que han governat".

La reactivació de la parròquia no només s'ha de centrar en el centre del poble. La candidatura del PS a Sant Julià aposta perquè els quarts també siguin un focus important d'aquesta dinamització.  ls representants del PS van fer una visita al nucli antic d'Aixirivall, on van ressaltar la importància que han de tenir els quarts, on els darrers anys "la inversió no ha estat su cient", com indica el candidat a cònsol, Rossend Areny, que creu que en aquest procés de millora de la parròquia "s'ha de rehabilitar el poble, però també els quarts".

La propera modificació de la Llei d'allotjaments turístics obrirà les portes al concepte de turisme rural, que és una activitat que volen potenciar per dinamitzar Sant Julià. I els quarts, en aquest sentit, "han de ser una porta oberta", i es pot completar amb diferents iniciatives, com "la descoberta de la natura i l'organització de visites guiades".

"Som un equip, el millor equip." Amb aquestes paraules va concloure ahir el seu parlament el candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) per Andorra la Vella, Marc Cornella, en el míting que van oferir al Centre de Congressos. Durant la seva al·locució, Cornella es va referir diverses vegades a la candidata de la Coalició d'Independents per Andorra la Vella, Rosa Ferrer, per retreure-li haver deixat "els seus companys" en minoria.

En aquest sentit, va posar en relleu que la candidatura és un equip de persones "que no abandonaran el vaixell en temps de crisi" i va exposar que formen un grup de persones que defugen personalismes i que defensen uns valors. També es va referir al candidat de Demòcrates per Andorra demanant "que no faci demagògia". A banda d'aquestes referències als altres dos candidats, Cornella va remarcar que el programa socialdemòcrata està "molt treballat" i el va quali car de "coherent, encoratjador i assumible", i va concloure que inclou "propostes realistes". El candidat socialdemòcrata a cònsol major va afegir que l'objectiu és oferir un "servei de màxima qualitat" als ciutadans i que el que es necessita és una administració que sigui cada vegada més propera a la ciutadania. També va intervenir el candidat a cònsol menor, Josep Vila, que va exposar alguns dels projectes, com millorar l'avinguda Meritxell o demanar que la rotonda de la Margineda sigui diferent perquè els turistes puguin accedir a la capital sense problemes. I, precisament, Vila va reivindicar la capitalitat recordant que no volen ser "l'aparcament d'Escaldes" i va lamentar que en els últims anys les decisions sobre mobilitat hagin afavorit que els vehicles vagin cap a Escaldes. Així, va recordar a Antoni Martí que ara és cap de Govern i no cònsol d'Escaldes-Engordany, i que Andorra la Vella és la capital del país.

El Partit Socialdemòcrata i Independents de la capital va contestar les declaracions que aquests dies han fet des de Demòcrates per Andorra sobre les  nances. La número cinc de la llista i actual consellera de Finances, Begoña Montes, va ser contundent i va dir que està "cansada de sentir despropòsits" i va concloure que no admetran "lliçons" quan els comuns governats per "ells" estan en "situacions desastroses".

Així, va dir que s'ha treballat "des de l'austeritat" i que moltes xifres que s'han donat no són veritat. Quant a les inversions, va remarcar que en aquest mandat s'han sufragat algunes de les que s'havien compromès en mandats anteriors i que també han fet inversions, com ara amb la compra del Calones i la posada en marxa del menjador per a la gent gran, i millores en diferents punts de la parròquia, com al carrer Esteve Dolsa. La candidatura va posar en relleu la necessitat de defensar la capitalitat en les negociacions que s'han de fer amb el Govern .

El candidats del Partit Socialdemòcrata+Independents van visitar ahir el complex esportiu i sociocultural d'Encamp i van anunciar un projecte d'ampliació per fer front a l'actual demanda. L'equipament té 4.000 usuaris dels quals 1.500 són nens que estan inscrits en activitats i que, de vegades, han de compartir sales ja que no hi ha prous espais per a tothom.

És per això que la llista projecta cobrir la pista de tennis que hi ha sobre la sala de festes i que no s'usa gaire, ja que hi ha pistes de tennis exteriors. Amb aquesta actuació es guanyarien dues sales i el cap de llista, Joan Sans, va comentar que no s'hauria de fer una inversió massa elevada.

Els candidats consideren que, amb aquesta remodelació i la que ja s'ha fet als vestuaris, les instal·lacions farien front a les necessitats. Tanmateix, els socialdemòcrates preveuen actuar sobre la zona esportiva de la Prada de Moles perquè esdevingui un complement al complex.

La cap de llista de la candidatura del Partit Socialdemòcrata+ Independents (PS+I), Carolina Poussier, va ressaltar ahir en el balanç de campanya, que "l'única nota trista" ha estat que "altres candidatures hagin de recórrer a acusacions infundades intentant vincular el nostre partit a suposats incidents", en referència amb la manipulació del depòsit de carburant que ha denunciat el número 1 d'Acció Comunal d'Ordino, Ventura Espot.

La socialdemòcrata va manifestar que la parròquia "sap que som la bona gent d'Ordino" i que "si fan falses acusacions és perquè estan nerviosos, no tenen propostes ni arguments i no tenen la consciència tranquil·la". Des de la candidatura van reiterar el missatge que han anat divulgant des de l'inici de la campanya -"la nostra prioritat són les persones" i "nosaltres no estem en política per fer negocis"- i van mostrar-se contents per haver fet "una  campanya de futur quan altres s'han dedicat tota l'estona a fer-se retrets dels dotze anys que han governat o a justificar les seves paraules". Des del PS van insistir que la seva inversió són les persones i que volen "protegir" cada ciutadà de la parròquia, sigui o no nascut a Ordino.

Marc Cornella Solà té 36 anys, està casat i té un fill de cinc anys. Coneix el comú amb força detall. No pas des de l'òptica política: durant tres anys va ser el cap de l'àrea de recursos humans, la seva especialitat.Secretari d'organització del PS, és una de les apostes del partit. Candidat a mantenir l'hegemonia socialdemòcrata a la capital, mira de transmetre il·lusió i ser sempre, o gairebé, políticament correcte.

Veu unes eleccions interessants. Obertes.
Seran molt interessants perquè si s'hagués produït el pacte entre DA i Rosa Ferrer ho hauríem tingut més complicat. En el moment que no hi ha pacte se'ns obre el ventall de possibilitats. La ciutadania ha de saber què ha passat durant el mandat comunal i com pot ser que una majoria socialdemòcrata amb programa socialdemòcrata i amb victòria socialdemòcrata acabi deixant els consellers socialdemòcrates en minoria. Tinc molt respecte pels adversaris, per les persones. Però hi ha qüestions que s'han de preguntar.

Com ara?
Per què la Rosa baixa del vaixell del PS en el moment que, segurament, el PS més la necessita. Perquè la Rosa deixa els consellers del PS en minoria. I què va passar en el possible pacte amb DA. Els qui coneixem la Rosa creiem que ha de tenir certa contradicció entre els seus valors i la seva obertura cap al centredreta. Però ho dic des del respecte.

Del consolat Ferrer-Vila… Vila és el bo.
El que venem realment és que les eleccions comunals les va gua-nyar la proposta del PS amb el programa del PS encapçalat per la Rosa Ferrer i el Pep Vila. Però defugim de personalismes. Ni tot allò bo ho ha fet el Pep ni tot allò dolent ho ha fet la Rosa. En cap cas fem una atribució d'èxits i de fracassos. Parlem d'idees i no de persones.

Però si els programes són molt iguals!
Tothom es fa seus els programes socialdemòcrates. Davant d'això, qui més habilitat té per fer aquestes polítiques som nosaltres.

Insisteix en idees i no en persones… Però aquestes eleccions, a Andorra la Vella, no van de Rosa Ferrer sí o Rosa Ferrer no?
L'electorat decidirà com n'ha estat de justa l'actuació de Rosa Fer­rer. No parlaria d'infidelitat. Però quan una persona pren una decisió se n'ha de fer responsable. I qualsevol decisió, d'entrada, em sembla legítima. Realment el que em dol és que era el moment de fer pinya dins el partit. Però els seus motius tindrà.

Els seus, els de vostè, es diuen Josep Vila, Begoña Montes, Joaquim Valera?
Nosaltres el que volem és estar al costat de la gent. Vila, Montes i Valera representen la continuïtat del PS. Però també hi ha saba nova. Aire fresc. Una candidatura preparada i amb gent capaç de fer una bona gestió.

Una gestió, que, insisteix, ha de permetre mantenir la cartera de serveis que ofereix el comú i, si es pot, ampliar-la. Vol dir que es pot?
Sí que és factible.

Justament, retallar o no algunes de les activitats per a la gent gran va ser un dels focus de tensió entre l'exmajoria comunal.
Aquí té una demostració del que potser va passar. Els independents que formaven part de L'Alternativa tenien un tarannà més de dreta. I pot ser que el trencament fos per aquí. Nosaltres el compromís el tenim amb la societat. Som socialdemòcrates. Estem al costat dels que més ho necessiten. I jo no tinc estómac, no em semblaria gens bé, retallar en matèries per a la gent gran. O a donar als joves un acompanyament. Sobretot als que estan en situació de risc.

Diumenge el risc és l'abstenció i el vot en blanc? El desencantament?
No esperem massa vot abstencionista ni vot en blanc.

I a més, per la configuració de les candidatures, totes tres candidatures es rasquen vots les unes a les altres.
La Rosa va ser fundadora del PS. I segur que fa restar vots al PS perquè hi ha molta gent que l'ha seguida. Però també traurà vots de DA perquè hi ha gent que la volia. I gent que no.

-Expliqui’m el seu passat polític.

-És molt curt. A les últimes eleccions generals anava de suplent a la llista territorial d’aquí Escaldes amb el Jordi Font i el Víctor Naudi. Era la primera vegada que em presentava a unes eleccions. I poca cosa més.

-¿Milita al Partit Socialdemòcrata? ¿Des de quan?

-Sí, des d’ara. Abans no havia militat mai. Estava en d’altres llocs, perquè no es pot estar a tot arreu.

-¿I per què aquest canvi? ¿Què la fa implicar-se dins el PS?

-Sempre he tingut moltes inquietuds a nivell de temes socials i econòmics. He estat en moltes associacions, vaig ser funcionària del Govern, i clar, tens molta relació amb els polítics. M’ho havia plantejat moltes vegades, però tenia altres prioritats. I al març em van demanar per anar amb ells com a suplent. Va ser quan vaig dir ara sí, ja no estic a l’associació de pares, els nens ja s’han fet més grans, l’empresa ja rutlla, doncs ara és el moment.

-Del programa, ¿quins són els projectes o punts que més defensa?

-Jo el que més defenso és el tema de reactivació econòmica lligada al medi ambient. Potser és perquè és la meva formació. Ja quan estudiava deien que era una formació de futur. I no acaba de ser així, perquè si no hi ha una normativa que hi obligui… Quan vaig entrar al Govern em vaig adonar de la importància de reglamentar les coses. Perquè així, les empreses estan, entre cometes, obligades a fer el que l’Administració els demana. Que són coses que van en el sentit de la protecció de la salut pública i del medi ambient. I arrel del desenvolupament de totes aquestes normatives han pogut néixer noves empreses, com ara la meva.

-És una demostració que l’Estat és necessari per vetllar pel bé comú.

-Completament d’acord. Necessitem un Estat, amb uns funcionaris que estiguin treballant, que siguin competents en la seva matèria. Jo els defenso perquè sé el que és ser funcionari. Si no fan ells les normatives, no les farà ningú. Hi crec fermament en totes aquestes coses i amb totes les noves empreses que es poden anar generant arrel de noves reglamentacions que puguin sorgir. Com el tema de rehabilitació d’edificis. Amb aquest, fas treballar la construcció, que prou falta li fa, però alhora estàs millorant l’edifici aportant-li tecnologia que fa uns anys no hi era o com que no els obligaven a posar-la, doncs no ho posaven. Això generarà llocs de treball.

-Ve a ser una derivació dels pensaments de Keynes, que deia inversió pública per generar activitat econòmica, i aquí no és inversió, però sí reglamentació per reactivar l’economia.

-Si tinguéssim un marc fiscal, si tinguéssim uns impostos tal i com s’entenen a Espanya o França, tot això segur que ja estaria fet. Perquè el fet que tu li diguis a un propietari «mira si arregles el teu edifici, el millores a nivell energètic, s’està fent una classificació d’edificis com els electrodomèstics, doncs si classifiques l’edifici amb la lletra B o a la A, tindràs unes exoneracions dels impostos», així es motiva la gent. Però aquí no tenim aquesta eina, que espero la tinguem ràpid perquè realment la necessitem.

-¿Des del Comú què s’hi pot fer? La majoria d’aquestes qüestions depenen del Govern.

-Sí, són temes del Govern. Des del Comú el que es pot fer és facilitar en el moment de fer els tràmits administratius, que no hagis d’anar a demanar obres menors, que ara passa, per canviar les finestres de casa. Si s’ha de continuar demanant perquè la llei hi obliga, doncs facilitar els tràmits, i si no hi obliga la llei, doncs que no es demani i la gent canviï les finestres. Són petites traves que es van posant a la gent que vol fer coses.

-¿Quins projectes volen tirar endavant? Tot el que diu és facilitar…

-Sí, és facilitar les noves idees, les noves empreses, i és una feina conjunta del Comú i el Govern. El Govern treu les normatives i el Comú les ajuda a aplicar. Un altre tema és per impulsar a nivell econòmic la parròquia, i alhora turístic, perquè sabem perfectament que el turisme és la nostra base. Una cosa tan senzilla, però en la què jo hi crec tant, com el tema de l’aigua termal. Per mi és una cosa tan òbvia, que a Escaldes no hi ha aigua termal enlloc, només al Roc del Metge. I penses per què mai no s’ha posat en relleu? Potser ara ignoro el perquè. Però penso que si és tan senzill com aquella aigua que brolla al Roc del Metge conduir-la a una petita bassa on la gent pugui posar-hi els peus…

-I això en principi sembla que requereix una inversió mínima, però es necessita la col·laboració dels privats.

-Per fer la bassa no. El Comú té una part d’aigua que subministra Caldea. Doncs un 0,01% d’aquesta es derivaria en aquestes basses. Perquè aquí hauria de ser una aigua que entra i surt, no pot ser recirculada com a les piscines. No hi hauria un tractament de l’aigua, aquesta entraria i sortiria. La tocaries a 70 graus, sentiries l’olor de sofre i ja està, se n’aniria cap al riu. Per això no necessites res. És per l’altre tema, pel circuit cultural de les aigües termals, perquè hi ha diferents fonts, que no sé si el Comú té identificades, suposo que sí. Algunes són privades, però brollen. Doncs es tracta d’arreglar-les una mica i posar-hi un cartell. No és anar a dir-li al propietari «ara aquesta font és meva». És dir «aquesta font l’arreglem una mica, hi posem un cartell, l’incloem dins un circuit passant pel pont de la Tosca». Doncs fent això, crec fermament que el turista que arriba fins a la plaça Coprínceps, acabaria de pujar només pel fet d’anar a posar els peus a l’aigua.

-Un altre projecte que sona interessant és el viver d’empreses.

-Sí. És una cosa que fa temps que hi penso. Potser perquè estic en el món empresarial, en el que has d’anar buscant idees perquè si no et mors, t’asfixies. Això del viver d’empreses s’esta fent en d’altres llocs, i tampoc és una cosa que el Comú hagi d’invertir molts milions per fer-ho. Amb un local, que s’hauria de veure si se’n rehabilita un de propi o se’n lloga un a un particular. Per fer quatre despatxos, no necessites un espai molt gran. Poses un servei administratiu compartit, un servei de telèfon, fax, els subministres la fibra òptica i els ajudes a muntar l’empresa, agilitzant tots els tràmits administratius, això sí sempre, complint les normatives, i la gent comença a treballar. Els tres primers anys d’una empresa són els més difícils. Doncs si a tu ja t’ajuden, ja tens alguna cosa guanyada. I també, una de les nostres propostes és d’exonerar l’impost sobre les activitats econòmiques. El primer any no pagar-lo, el segon pagar-lo una miqueta i el tercer pagar-lo una miqueta més, i el quart ja pagar-lo tot.

-Tampoc és cap gran innovació.

-És que no cal innovar. Si hi ha idees que funcionen, agafem-les i intentem millorar-les. Res no es crea, res no es forma, tot es transforma. És amb aquesta base que s’ha de treballar. Les idees bones que els altres ja han pensat, posat a la pràctica i funcionen, doncs fem-ho nosaltres també. Tampoc anem copiant les coses però sí que et fixes en la competència. I així és com s’avança i com tires endavant les coses.

-El PS a Escaldes, ¿es presenta per guanyar o no és el principal objectiu?

-Sí. És el nostre objectiu, guanyar.

-Però de totes maneres, ¿amb què es conformarien?

-Amb guanyar. El que està clar és que un guanyarà i l’altre anirà a l’oposició. Si entres a una batalla donant-te per vençut no fas bons resultats, ja t’han matat. Nosaltres anem a guanyar sent conscients que ells surten del Comú, que la població sempre vota més a favor dels que han estat al Comú, a no ser que ho hagin fet de manera desastrosa, que tampoc és tan el cas, i sabent que darrere hi ha el Toni Martí. I a més és la seva parròquia. Però bé, també és la meva. Tots els comuns han anat fent coses per Escaldes. A mi no em fa por l’ombra de Martí, al contrari, em dóna més força.

-Insisteixo, perquè sembla que el PS segueix una estratègia amb la vista posada d’aquí a quatre anys.

-És una de les lectures que es pot fer, vista la derrota del PS a l’abril. El PS s’havia de renovar. Hi ha gent que continua creient en aquest projecte i hi continua donant suport, però aquesta gent potser no estava a primera fila. I els que tenen més experiència, clar, si surten d’una garrotada tampoc els fa il·lusió rebre’n una altra, si és que te l’han de donar. Llavors, formem els nous. Som conscients que ells porten vuit anys. També puc dir el contrari. Trini Marín portarà vuit anys, quatre més són 12 i potser ja s’enquista. Nosaltres aportem aire nou a Escaldes.

Seguint amb la tònica dels darrers dies de campanya d’elaborar actes conjunts entre els candidats d’Andorra la Vella i d’Escaldes, totes dues llistes socialdemòcrates van citar-se ahir al carrer de la Unió, nexe comercial entre les dues parròquies. Va ser en aquest escenari on el candidat per la capital, Marc Cornella, va informar la voluntat socialdemòcrata de fer extensives a tothom les subvencions fiscals per a l’obertura de primers negocis, tal i com ja es fa actualment amb els emprenedors (menors de 35 anys). Mesures com aquesta s’aplicaran en el marc d’un «pla estratègic per a la reactivació del comerç» que es durà a terme conjuntament entre Escaldes i Andorra la Vella, va explicar Cornella.

El pla estratègic serà la manera, a partir de taules de treball, de rebre «les inquietuds dels comerciants» i de concretar mesures com l’embelliment de l’avinguda Meritxell. Cornella va reiterar ahir el seu rebuig a la proposta de peatonalització de l’avinguda que vol impulsar la Cambra de Comerç.

El PS, igual que DA i Cd’I, va mantenir una reunió a la CEA. En aquesta els empresaris van mostrar-se molt favorables al plantejament de crear una nova estació central d’autobusos. Això sí, van qüestionar la seva ubicació, va explicar Cornella. Davant aquesta situació, el PS estaria disposat a estudiar d’altres ubicacions.

El Partit Socialdemòcrata va centrar ahir la seva temàtica de campanya en tot el que envolta la pràctica esportiva. Una pràctica esportiva que ha de permetre «millorar la qualitat de vida dels ciutadans i potenciar uns hàbits de vida saludables», va manifestar el número set de la llista, Rubèn Rajadell, que ahir va acompanyar al rocòdrom de Caldea a la candidata a cònsol, Cèlia Vendrell. Per aquest motiu, els socialdemòcrates plantegen un conjunt d’actuacions per fomentar l’accés a les instal·lacions esportives comunals. Entre elles, la creació d’«abonaments generals combinats».

Rajadell va explicar que els abonaments permetrien accedir a més d’un equipament de la parròquia. Per exemple, va explicar el candidat pel PS, l’opció d’entrar a la piscina, a les pistes de tennis i unes hores al camp de futbol. L’elecció, fins i tot, podria ser «a la carta», és a dir, en funció dels interessos del propi usuari.

A més de la voluntat que «tothom participi a les instal·lacions comunals», el PS escaldenc també vol potenciar la pràctica esportiva en espais oberts de la parròquia. Segons Rajadell, cal «aprofitar tots els recursos i espais naturals actuals», com és el cas del circuit de fitness a la Vall del Madriu, o el propi Prat del Roure, el qual està «poc utilitzat».

La situació de les arques comunals no permet realitzar grans inversions relacionades amb el món de l’esport, i per tant el treball del PS anirà enfocat a «optimitzar el que ja hi ha». Aquesta tasca se centrarà en funció dels rangs d’edat, començant per «l’esport base i escolar, i acabant per la tercera edat», va manifestar Rajadell.

«Satisfeta de la feina feta», així va manifestar sentir-se ahir Carol Cureau, candidata a cònsol major de la Massana per la candidatura de PS+I. Satisfeta per «donar el missatge de què la Massana necessita un canvi», va especificar. Davant de pocs espectadors, els candidats del PS+I van pujar a l’escenari per mostrar des del seu punt de vista perquè formen part d’aquesta llista que vol canviar el rumb del vot liberal que des de fa 16 anys porta la direcció del comú massanenc.

El míting va començar pel final. El darrer dels candidats en la llista, i el més jove, Manel Fernández va ser el primer en dirigir-se al públic. Fernández va parlar com a jove implicat i preocupat per la política i en nom dels independents d’aquesta candidatura va manifestar que la necessitat d’aquest canvi és el que l’ha portat a formar part de l’equip de PS+I.

Cureau es va dirigir als dos contrincants per dir que han estat les seves formacions les que durant els darrers mandats comunals han portat a la casa comuna a la situació d’endeutament i de números vermells en la què es troba.

La candidata socialdemòcrata que va ser la primera dels tres candidats massanencs en fer el míting final, va manifestar que les perspectives «hi són perquè hem treballat força i, de moment, no sabem qui guanyarà». Cureau es va acomiadar així ahir dels pocs ciutadans que van acudir al míting, però amb l’esperança «de fer un bon resultat», va dir.

Reunits a Sant Cerni de Nagol, els candidats de PS+I de Sant Julià de Lòria van parlar ahir del «gran potencial» de la parròquia. Segons va manifestar el candidat a cònsol, Rossend Areny, «tenim un entorn privilegiat i uns recursos que pensem que hem d’explotar, sempre, des del més absolut respecte per la natura». Areny es referia als nombrosos camins que es poden recuperar i a senyalitzar-los bé perquè els gaudeixi més gent. D’altra banda, els socialdemòcrates també proposen la creació d’un circuit d’anella verda que partiria del Camí de la Senyoreta i passaria per Conangle, Aixirivall, Nagol, Aixovall, Bixessarri, Canòlich, Collada de la Gallina i Fontaneda, fins el punt de sortida.

Precisament la Collada de la Gallina ha crescut en interès darrerament ja que serà una de les etapes ciclistes de la Vuelta de l’any vinent. A més d’aquest recorregut de l’Anella Verda, es podrien fer altres versions de rutes més curtes i accessibles, va explicar Areny.

REORGANITZACIÓ URBANÍSTICA / Pel que fa a DA+UL, la cap de llista, Montserrat Gil, va informar ahir de la seva proposta de reorientació urbanística de la Plaça major i dels seus voltants. Gil va manifestar que «la reorganització urbanística d’aquesta zona, Plaça major i el seu voltant, és una de les nostres prioritats per bé que l’actual normativa que regula les actuacions en zones afectades pels entorns de protecció no permet desenvolupar aquesta reorganització.

La candidata a cònsol va voler incidir en què en arribar al comú, una de les primeres accions que es reprendran serà instar el Govern a donar resposta a la demanda efectuada des del comú per desencallar l’actual situació de les zones afectades pels entorns de protecció, una situació que avui dia afecta un centenar de veïns i propietaris. Així mateix, Gil va recordar que la titularitat de l’Hotel Gloria és de Govern, malgrat el que diu el programa socialdemòcrata. «Instarem al Govern a decidir sobre aquest edifici, per tal que el poble en pugui fer ús, vinculant-lo a la universitat o a d’altres equipaments», va manifestar Gil.