El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va titllar d'arbitrarietat l'obligació de dipositar la comptabilitat del 2009 per poder dipositar la del 2010 i poder inscriure canvis al registre de societats. Després d'una llarga discussió sobre l'articulat de les lleis i reglaments que regulen tot aquest tema, Nomen i també els consellers reformistes Conxita Mora i Daniel Mora es van preocupar per les possibles sancions si no es podien dipositar els comptes del 2010 perquè els de l'any anterior no s'han pogut presentar o si es presenten fora de termini. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, va reconèixer que no hi haurà sancions, però va recordar que les empreses tenen l'obligació de formular els comptes en els sis mesos posteriors al tancament de l'exercici comptable.

D'altra banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar que enguany es mantindrà l'obligació que els establiments comercials tanquin vuit diumenges a la tarda perquè encara no s'ha establert un canvi de normativa que asseguri que es complirà la proposta dels comerciants de donar festa als empleats durant deu diumenges a l'any. Des de Coalició Reformista es va assegurar que la millor possibilitat seria que això es pogués regular en base a convenis col·lectius. El conseller reformista Joan Torres va acusar el Govern que amb aquesta decisió i els canvis que s'havien dut a terme en la mesura s'estava desorientat els comerciants i els turistes.

En un altre ordre de coses el ministre d'Interior, Víctor Naudi, va exposar que el Govern troba oportú disposar del reglament de registre dels col·legis professionals abans de tramitar els projectes de llei de creació d'aquests organismes. Naudi ho va dir responent la pregunta del conseller reformista Jaume Serra, que acusava el Govern de no complir la Llei, que estableix un termini de tres mesos per emetre un informe i un mes més per tramitar el projecte de creació del col·legi professional en qüestió, ja que hi ha dotze sol·licituds entrades. Naudi va reconèixer que no s'estaven complint aquests terminis, però va assegurar que s'està complint igualment la Llei perquè no estableix terminis.

"Preveiem un dèficit al 2010 al voltant dels 70 milions". Aquest pronòstic el va fer Pere López, el ministre de Finances, a la sessió del Consell General que es va celebrar ahir i en la qual el Govern responia les preguntes formulades pels consellers. Aquesta afirmació la va fer durant la pregunta del conseller reformista Jaume Serra, que va inquirir el Govern per la liquidació dels ingressos el 31 de març. López va assegurar que a manca de les dades oficials estimaven que al primer trimestre s'havien ingressat 96 milions i se n'havien gastat 55. També va afegir que enguany preveuen uns ingressos de 295 milions, deu menys que el que estava fixat en el pressupost del 2010, que no va ser aprovat, i unes despeses de més de 360 milions. López va dir que durant el primer trimestre havia hi havia hagut un increment dels ingressos d'un 14% respecte al mateix període de l'any passat. Segons va assegurar, "la majoria dels ingressos corresponen a un increment de les importacions de tabac abans que entrin en vigor els impostos especials que el graven".

Durant aquesta sessió del Consell General també hi va haver un creuament de retrets entre el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen. Bartumeu va dir que lamentava "la renaixença d'aquest tremendisme que semblava apaivagat" en el discurs d'Eusebi Nomen. El líder d'ApC va exposar les possibles conseqüències que tindria un acord monetari amb la Unió Europea com el lliure establiment de sucursals de bancs europeus al país. Bartumeu va respondre que parlarà sobre aquesta qüestió a 2la compareixença davant la Comissió d'Afers Exteriors" que es farà el proper 15 de juny al Consell General. El cap de Govern també va afirmar que Andorra no està en disposició d'assumir les directives comunitàries en aquesta matèria.

Torna la tensió per l'actuació del síndic general

El síndic general Josep Dallerès va tornar a protagonitzar ahir moments tensos amb Eusebi Nomen, el líder del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, i també amb el president del grup reformista, Joan Gabriel. El primer incident es va produir amb aquest darrer conseller quan, davant una apreciació de Gabriel, el síndic el va comminar que no el tallés i va assegurar que lamentava el que estava passant. Gabriel havia assegurat abans que el "Govern no pot respondre les nostres preguntes". Posteriorment Dallerès no va acceptar diverses preguntes de Nomen afirmant que no tocaven en aquest debat. Dallerès va cloure la sessió del Consell General instant els consellers a reflexionar sobre quins són els millors mecanismes d'actuació parlamentària.

Quan un fa un ou dur, una de les maneres per saber que està a punt consisteix en treure’l de l’aigua, deixar-lo sobre la taula, prendre’l per les puntes amb els dits i fer-lo rodar. Si l’ou s’alça vertical és que està ben bullit, si no, és que li falta una mica de bullició.

Doncs bé, això és el que ha fet la Cambra de Comerç, Serveis i Indústria amb el projecte de fer per a vianants les avingudes Carlemany i Meritxell. L’experiència es va realitzar fa uns tres anys i, com en tots els projectes nous, la diversitat d’opinions van ser tan manifestes, fins que a la fi van primar les receloses de mantenir-ho tot de la mateixa manera que sempre.

En aquests moments, la Cambra, ha posat de nou l’ou a bullir, realitzant els estudis pertinents per plantejar un eix comercial per vianants. De fet, l’objectiu és senzill d’entendre, s’ha de fer quelcom per canviar les coses, perquè no n’hi ha prou en queixar-se. La gestió del turisme no pot continuar en la dinàmica de portar visitants i arreglar les voravies, són necessaris projectes transversals en què s’impliquin la gestió cultural i de l’oci.

En aquesta conjuntura econòmica, la intervenció dels interlocutors socials en la Taula de diàleg per un pacte pel treball i el desenvolupament econòmic va ser molt destacable. De fet, tal com es pot llegir en l’edició de les diferents actes, sovint les associacions empresarials reclamen més obligacions i més deures per tal de poder regular millor el mercat laboral, ampliar la qualitat dels serveis o la formació continuada i ocupacional.

Finalment, la Taula de diàleg no ha acabat en taules, i el Govern ha assumit 31 compromisos i 130 accions a desenvolupar d’ara al 2012. Però alhora també destaca la proposta que va realitzar el president de la Cambra en la presentació dels compromisos. A causa que sovint els compromisos comporten canvis legislatius, Pantebre oferia estendre el diàleg als grups parlamentaris, per explicar la conveniència de les noves lleis. El guant va ser recollit com un nou compromís pel cap de Govern, Jaume Bartumeu.

Observar com els interlocutors socials i econòmics treballen conjuntament amb el Govern i plantegen un front comú amb els grups parlamentaris és un èxit que només pot augurar bones expectatives i resultats necessaris per establir la base del nou model econòmic, laboral i social del país.

Joaquim Valera, el conseller de Social del Comú d'Andorra la Vella, va assegurar ahir que les ajudes atorgades pel seu departament el 2009 havien crescut un 19% respecte a l'any anterior. Així ho va explicar durant la presentació de l'estiu 2010 que organitza la corporació de la capital, que enguany representen un total de 3.916 places per torns de setmanes entre el 5 de juliol i el 7 de setembre.

Valera  va assegurar que el Comú assumirà el 50% aproximadament del cost de les activitats per a les famílies que no puguin permetre-s'ho. Valera va dir que segurament les demandes d'ajuda per part de les famílies necessitades s'incrementaran.

L'oferta d'enguany inclou la ludoteca, els casals d'infants, les colònies, les activitats esportives, les activitats organitzades en conjunt per tots els comuns, i les estades fora del país com són la Setmana de Vela i l'intercanvi amb la localitat francesa de Saint Laurent de la Salanque. Enguany, a causa de la retallada pressupostària, s'ha prescindit de les activitats que es realitzaven al Col·legi Janer, que queden cobertes per l'oferta de la ludoteca i els esports de Ciutat de Valls. Els organitzadors de van indicar que l'any passat no es van cobrir totes les places ofertades en les activitats de dia, i que és per aquest motiu que es va decidir prescindir de l'oferta que fins ara es feia al Col·legi Janer. Aquest fet suposarà un estalvi d'uns 70.000 euros per a les arques de la corporació  comunal.

El Comú d’Andorra la Vella ofereix aquest estiu, dins del programa Viu l’estiu 2010, una quinzena d’activitats esportives i de lleure per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys, que representen un total de 3.916 places per torns de setmanes entre el 5 de juliol i el 7 de setembre.

L’oferta inclou la ludoteca, els casals d’infants, les colònies, les activitats esportives, les activitats organitzades conjuntament per tots els comuns, i les estades fora del país com és la Setmana de Vela i l’intercanvi amb Saint Laurent de la Salanque. Enguany, a causa de la retallada pressupostària, s’ha prescindit de les activitats que es realitzaven al Col·legi Janer, que queden cobertes per l’oferta de la ludoteca i els esports de Ciutat de Valls. Des del Departament de Social, Joaquim Valera ha recordat que es continuarà amb el programa d’ajudes Cap nen sense estiu i que malauradament es preveu que el nombre de sol·licituds torni a augmentar.

El Comú d’Andorra la Vella ofereix aquest estiu, dins del programa Viu l’estiu 2010, una quinzena d’activitats esportives i de lleure per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys, que representen un total de 3.916 places per torns de setmanes entre el 5 de juliol i el 7 de setembre.

L’oferta inclou la ludoteca, els casals d’infants, les colònies, les activitats esportives, les activitats organitzades conjuntament per tots els comuns, i les estades fora del país com és la Setmana de Vela i l’intercanvi amb Saint Laurent de la Salanque. Enguany, a causa de la retallada pressupostària, s’ha prescindit de les activitats que es realitzaven al Col·legi Janer, que queden cobertes per l’oferta de la ludoteca i els esports de Ciutat de Valls. Des del Departament de Social, Joaquim Valera ha recordat que es continuarà amb el programa d’ajudes Cap nen sense estiu i que malauradament es preveu que el nombre de sol·licituds torni a augmentar.

L’article 12 de la Constitució reconeix les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació. És doncs amb base a aquest principi constitucional que tothom pot expressar-se lliurement a Andorra, pot opinar públicament sense córrer el risc de veure’s incomodat per cap poder públic, tal com sol passar en els règims dictatorials.

La mateixa norma afirma també que Andorra és un Estat i que “la sobirania resideix en el poble andorrà, que l’exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions que estableix la Constitució″ (article 1). Això significa que qui està legitimat per parlar en nom de l’Estat andorrà és amb base a la norma suprema del nostre ordenament jurídic.

La resta, tota la resta, són opinions. Opinions personals que poden, o no, coincidir amb les dels responsables polítics del moment, de tots, d’una determinada majoria o d’una minoria, amb les d’altres ciutadans, o no. L’article 72 proclama que el Govern “sota l’autoritat del seu Cap, dirigeix la política nacional i internacional d’Andorra” i emparat en aquest article, el Govern va decidir demanar l’entrada d’Andorra a les Nacions Unides.

TAL COM TOTHOM
sap, la demanda va ser acceptada per aquell organisme internacional i el dia 28 de juliol del 1993, el cap de Govern Òscar Ribas Reig posava fi a una llarga reivindicació andorrana iniciada a principi del segle XX amb una demanda d’admissió similar cursada a la Societat de Nacions. Seguint en la mateixa via de reconeixement internacional, el 10 de novembre de 1994, Andorra entrava a formar part del Consell d’Europa en el seu vessant governamental i en el parlamentari.

Arran de l’entrada a les Nacions Unides, la Unió Interparlamentària, “organització internacional dels Parlaments dels Estats sobirans”, tal com glosa l’article primer dels propis estatuts, va contactar el Consell General, que d’acord amb l’article 50 de la Carta Magna representa el poble andorrà. El Consell General va assessorar-se amb altres parlaments, va analitzar els pros i els contres de ser membre de tal organització internacional i finalment, el 16 de febrer de 1995, va adoptar per unanimitat l’acord de demanar l’afiliació a la Unió Interparlamentària.

El 27 de març del mateix any, a Madrid, en el decurs de la 93a Conferència de la UIP, el Consell General va ser-ne acceptat com a membre de ple dret. El compromís que van agafar els grups parlamentaris de l’època, i que s’ha anat reconduint al llarg de les diferents legislatures, va ser, tal com ja s’havia fet en el moment d’ingressar al Consell d’Europa i tal com es va fer amb posterioritat en ingressar a l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa, de no deixar el lloc d’Andorra vacant i mirar, en la mesura de les nostres possibilitats, de participar el més activament possible en els treballs de les diferents comissions, raó per la qual també es va decidir no convocar sessions del Consell quan les delegacions andorranes assistissin a les reunions.

El cas de l’adhesió andorrana a l’Assemblea Parlamentaria de la Francofonia ve donat per factors diferents lligats, d’una banda, al vincle entre Andorra i el copríncep francès, i d’altra, al fet que l’organisme del qual l’Assemblea Parlamentaria de la Francofonia és hereva, l’Associació Internacional de Parlamentaris de Llengua Francesa, havia estat l’únic organisme parlamentari internacional que, el 4 d’octubre de 1989, molt abans de l’adopció de la Constitució, havia obert les portes al Consell General. Era tan sols com a membre associat però, tot i així, havia estat el primer en donar esperances a un possible reconeixement internacional d’Andorra.
Va ser l’any 2004 quan Andorra va incorporar-se a l’Organització internacional de la Francofonia i també a la Comunitat Iberoamericana, amb la voluntat de mantenir un equilibri entre els dos estats veïns. Les dues organitzacions contemplen tots dos vessants, el governamental i el parlamentari. Retornem, però, a la Unió Interparlamentària.

LA UIP ÉS
l’única organització a la qual està adherit el Consell General que només consta de branca parlamentària. Va ser creada l’any 1889 a iniciativa de dos parlamentaris membres del moviment pacifista del segle XIX, el francès Frédéric Passy i el britànic Randal Cremer, premis Nobel de la Pau respectivament els anys 1901 i 1903, als quals s’uní posteriorment el suís Albert Gobat, també premi Nobel de la Pau l’any 1902.

Els objectius de l’organització venen definits en l’article primer dels estatuts: “Afavorir els contactes, la coordinació i l’intercanvi d’experiències entre parlaments i parlamentaris de tots els països; examinar les qüestions d’interès internacional i prendre posició al respecte de manera a suscitar accions dels parlaments i de llurs membres; contribuir a la defensa i la promoció dels drets humans, el respecte dels quals és un factor essencial de democràcia parlamentària i de desenvolupament; contribuir a millorar el coneixement del funcionament de les institucions representatives així com l’enfortiment i el desenvolupament de llurs mitjans d’acció″.

La UIP comparteix els objectius de l’Organització de les Nacions Unides, organisme governamental que no disposa de branca parlamentària i l’objectiu, cada vegada més visible amb el qual es treballa des de fa més de deu anys, és que la Unió Interparlamentària esdevingui l’instrument parlamentari que faci costat a l'ONU. En aquest sentit, des del 1990, la UIP treballa en estreta col.laboració amb l'ONU. L'any 2000 organitzen conjuntament a la seu de Nova York la primera conferència de presidents de parlaments nacionals.

Al novembre del 2002 la UIP obté l'estatut de membre observador de les Nacions Unides que li permet disposar de la documentació de l'Organització, així com de fer circular la documentació pròpia. En el que va de segle, la UIP, facilita als parlaments nacionals, cada vegada més, elements indispensables per a que aquests puguin fer un seguiment de les accions que la ONU duu a terme. Això afavoreix que els parlaments nacionals puguin exercir la tasca d'impuls i control del Govern pel  que fa a les actuacions que aquest pugui tenir en el dia a dia d'aquell organisme.

A hores d'ara, any 2010, 155 parlaments composen la Unió, que es reuneix en Assemblea dues vegades l'any, a la primavera i a la tardor. La reunió de primavera que dura cinc dies se celebra en un país membre que n'és l'hoste. Se sol triar tenint en compte tant la composició dels diferents grups geopolítics com ara que les despeses més elevades no hagin d'anar sempre a càrrec dels mateixos parlaments. La reunió de tardor, des del 2003 se celebra a Ginebra, tot i que també pot canviar de seu.

Les conferències segueixen habitualment la mateixa estructura: consell director, assemblea, comissions, debat general,  a més de diferents reunions connexes; per exemple i entre altres: la de dones parlamentaries, a la primavera, o l'encarregada de les qüestions de l'ONU, a la tardor. Al Consell Director, Andorra disposa de tres vots, com tots els altres estats, sempre i quan hi siguin presents tres parlamentaris i representants de tots dos sexes. Les comissions i el debat general se celebren de manera simultània, igual que passa amb les reunions connexes, de manera que si es vol cobrir el conjunt de reunions de la conferència,  tal com es va acordar, cal que la delegació estigui integrada per un mínim de quatre parlamentaris. No entraré a detallar els horaris, ja que són públics; només cal entrar al portal de la UIP. Pel que fa a qui assisteix a què, els informes anuals presentats al Consell General des de l'any 1995 en deixen constància. És cert que les decisions que es prenen ho són en forma de resolucions. Com en totes les assemblees parlamentaries: Consell d'Europa, Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa, etc… ¿són vinculants?

Jurídicament, no. Ara bé, les coses no solen ser tan simples. Si, voluntàriament, s'ha adherit a un organisme internacional, difícilment es pot fer cas omís de decisions en què s'hi ha participat i de les quals se'n fa un seguiment any rere any. Massa sabem què passa quan, massa sovint, se surt encapçalant reiteradament un llistat de no compliment de segons quines normes internacionals acceptades per la gran majoria.

¿VAL O NO val la pena assistir a les conferències parlamentàries del Consell d'Europa, de la UIP, de la OSCE, de la Francofonia, o  encara de la Conferència Iberoamericana? De moment, el Consell General encara pensa que sí. Ens podem preguntar: ¿què passaria si no s'hi anés, si el Consell General se'n donés de baixa? ¿O encara, i en la mateixa línia si Andorra decidís deixar l'ONU? De  fet: no passaria res. El món continuaria girant. Com tampoc no passaria res si cada matí no sortissin els diaris o si les emissores de ràdio deixessin d'emetre, o si… o si… Senzillament: estaríem en un món diferent, res més. El fet és, però, que Andorra, de moment, no és un apèndix de la comarca de l'Alt Urgell o del departament de l'Ariège. Andorra és un Estat. Petit, és cert. Estat tanmateix i és justament això el que ha donat a Andorra la força econòmica i l'energia que ha tingut i el que li ha de donar ales per a encarar un futur que vull i crec possible encara replè d'il.lusió i esperança. Tot, tot és opinable.

Quan era jove, el fet de tenir un cigarret a la mà surava personalitat, era un temps en què fumar denotava més que un hàbit o un vici.

Segons el cercle social, la marca o l’herba consumida, assenyalava independència (sobretot per a les noies), progressisme o, fins i tot, un posicionament ideològic i, en alguns casos, cigarret o puret extrallarg per a les senyoretes i pitillo o puro per als senyorets incrementava la seducció de les faldilles curtes d’unes i de les melenes llargues d’altres. La meva situació no era gens fàcil perquè no fumava; empesa per les meves amigues i amics –tots fumadors– ho vaig provar, i més d’un cop, però no em va agradar.

Així que, entre altres coses, no vaig poder lligar mai demanant foc ni tirant volutes sensuals a la cara d’algun espècimen atractiu; tampoc vaig poder fer aproximacions interessades oferint foc als professors de la facultat.

En canvi, sí que vaig patir com a fumadora passiva fums de tota mena, que em vaig empassar per fer vida social tal com manava el cos, i vaig suportar estoicament la picor als ulls dels ambients plens de fum dels antres i discoteques que freqüentava, tal com requeria a aquella edat.

La societat ha canviat i avui, per sort, una marca de personalitat per als joves és el fet de poder dir que no, no al tabac i no a tot allò que no els convé. Els coneixements adquirits també han portat ha assumir que fumar és un perill per a la salut, tant dels fumadors actius com dels passius.

En aquesta situació, és una llàstima que, en la recollida de signatures que s’està duent a terme per demanar la presa en consideració d’una iniciativa legislativa encamina a regular el consum de tabac en espais públics, el Consell General no pugui comptar com a vàlides no solament les signatures dels residents, que si viuen al país han de poder decidir en una qüestió de salut pública, sinó també les signatures dels menors d’edat, que, més que ningú, han de poder triar el futur de l’entorn en què els tocarà viure, lliure de fums.

La candidata del PS per Escaldes, que va anar a les llistes com a independent, considera que els contactes amb ApC poden obrir una nova línia d'entesa al Consell General.

És la primera vegada que vostè treballa en política, i sembla que no li ha tocat, precisament, una legislatura fàcil.

És evident que no. Sobretot per aquest pressupost que no s'ha aprovat. Ara treballem amb la incertesa de què passarà l'any que ve si tampoc no hi ha pressupost, i de si hi haurà eleccions o no… Per tant, és una legislatura especial.

Hi haurà pressupost el 2011?

Vull ser optimista. Esperem que sí, però evidentment cal veure qui ens donarà suport. Ara, de moment, en el treball referent a les lleis socials, el treball amb Andorra pel Canvi està funcionant molt bé. Hi ha companyonia, s'escolta la gent… Vull ser optimista i pensar que això s'estendrà a la resta d'àmbits.

Considera que el PS havia de fer els deures en l'àmbit social?

La intenció del partit era que aquesta mena de lleis entressin, des del primer moment. Però és clar que les dificultats que hi ha hagut fins ara en la política no han ajudat gaire. Les haguéssim pogut entrar i dir "que passi el que passi", però volíem consens. Amb el pressupost no ens en vam sortir, però ara sí que ens n'estem sortint.

Considera que el fracàs de la primera negociació va enrarir el clima al Consell?

Crec que sí. Va haver-hi moments molt tensos, i considero que les formes no van ser les més adients. Del meu costat, em sembla que es van fer les coses bé, però per part d'ApC… Algú amb qui has d'entendre't no para de dir-te que no fas res, que no en saps… Així és molt difícil treballar. No només el Govern, també el grup parlamentari va mirar de col·laborar-hi molt.

Ara ha millorat el to de les converses?

Sí. Hi ha molt bon ambient, moments de riure, moments de desacord… Però això és normal. Passa dins el grup parlamentari, també. Estem disposats, d'un costat i de l'altre, a renunciar a alguna cosa si és necessari. Tots dos tenim l'objectiu que aquestes lleis socials s'aprovin. Francament, veient com van les converses, si no passessin jo cauria de molt amunt.

Quin termini s'han marcat per tenir aquestes lleis?

L'objectiu és que entrin a tràmit a finals de juny. Per tant, el que voldríem és que abans del 2011 estiguessin ja aprovades.

A què es pot deure que hi hagi tan bon ambient? A l'absència d'algú en particular?

Segurament. Penso que sí.

Quines altres proposicions de llei vol tirar endavant el grup?

En primer lloc la modificació de les lleis socials que ja hem comentat. En segon lloc, estem començant a treballar el que serà l'assegurança d'atur. És un tema complicat, perquè ja durant la campanya vam dir que ho volíem fer amb consens. Serà molt important veure com van les primeres converses per saber què vindrà després. M'atreviria a dir que la negociació d'ara amb ApC és la darrera oportunitat.

Un ajut d'atur contributiu?

Sí. El que hi ha ara és només per sortir del pas. El PS voldria una cosa més instaurada i amb més seguretat per al treballador.

El grup toparà amb força discrepàncies en això…

En som conscients. Però també tenim clar que el volem posar sobre la taula i parlar-ne amb tots els grups.

En quin sentit aniran les modificacions de les lleis socials que estan treballant?

Dins de la llei de llibertat sindical, la base és el text de la darrera legislatura, però el canvi serà molt important. Volem que els empleats es puguin organitzar millor, regular el dret de vaga, hem parlat també de canviar l'acomiadament… Però no vull avançar més detalls, perquè no depèn només de nosaltres.

Considera que el Govern hauria de prendre més mesures pel moment actual?

El Govern està fent moltíssima feina. El fet que no hi hagi pressupost en comporta encara més. No penso que tot es faci perfecte, tothom s'equivoca, però que es fa molta feina és evident.

Es farà la reforma fiscal?

Tinc clar que serà una negociació complicada. Però CR la porta al programa electoral, i no veig que hagi d'haver-hi més problemes. Tinc constància que a la comissió de Finances s'està treballant molt bé, tot i que cadascú mirarà d'imposar condicions.

Els vots favorables del Grup Socialdemòcrata i del reformista van ser ahir suficients com per aprovar per majoria el Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió col.lectiva i de les societats gestores d’organismes d’inversió col.lectiva i el Projecte de llei de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. El que és el mateix: les dues primeres lleis del paquet per a l’obertura bancària. Aquest procés, de fet, es completarà un cop es finalitzi el treball en comissió d’un tercer articulat que regula les futures llicències, que es veurà també complementat per un articulat que garanteixi els dipòsits.

El suport dels 25 consellers que sumen PS i CR davant del trio de representants de la plataforma va materialitzar-se en una posició també conjunta a l’hora de rebatre les reserves d’esmena que va defensar el líder d’ApC, Eusebi Nomen. En termes globals, la plataforma va demanar un pes superior per al Consell General a tots dos articulats, mentre que socialdemòcrates i reformistes van coincidir en la importància de situar a Govern com a agent regulador i a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) com a supervisor, el principal punt de convergència.

Els reformistes van abstenir-se a les dues reserves d’esmena presentades per ApC a la primera llei bancària –inicialment eren tres, tot i que una va ser retirada en haver estat ja encarregat un text refós– argumentant que es podia haver acceptat en comissió “un redactat més entenedor” a l’hora d’abordar els autors de les normes de solvència, mentre que, en el cas del segon articulat sotmès a la consideració de la cambra, cap de les dues reserves d’esmena va comptar amb el suport de la força que lidera Joan Gabriel. Així, amb l’aprovació de tots dos textos, Andorra fa “un salt endavant en la regulació de la pràctica bancària”, segons va resumir el ministre d’Economia i Finances, Pere López, alhora que es dóna el tret de sortida per aconseguir que es tanquin “processos importants en l’àmbit empresarial” que esperen l’aprovació del paquet d’obertura bancària, fent una clara referència a moviments com els que Andbanc i BPA volen tancar en territori espanyol, així com un “tercer banc” que fa poques setmanes va assenyalar el cap de Govern, Jaume Bartumeu.

NOMEN TORNA AL TO D’ALERTA
L’aprovació de les primeres lleis bancàries no va estar exempta de les cada cop més habituals alertes de la plataforma sobre el que, segons Nomen, suposen un perill per al devenir andorrà. En aquest cas, en la defensa de la reserva d’esmena feta a la segona llei bancària, Nomen va criticar que “s’obre la porta a la possibilitat que les dades –les obtingudes fruit de la supervisió en base consolidada– s’utilitzin per altres finalitats”, com ara les que regula, segons va assegurar, la pròpia Llei d’intercanvi d’informació fiscal.

Després d’insinuar que aquesta llei podria derivar en situacions com ara les viscudes amb demandes fetes pels Estats Units a jurisdiccions amb què s’homologaria Andorra, el conseller reformista Jaume Serra va acusar Nomen de “reservar els articles estrella de la llei” per motius de visibilitat pública i va defensar com “la supervisió en base consolidada no té res a veure amb l’intercanvi d’informació fiscal”. Des del PS, Franz Armengol a ampliar que l’articulat garanteix el bon funcionament del sector, “contemplant totes les eventualitats”, però sempre des de la “seguretat i la transparència”.

Els polítics no han entès com funcionen els mercats financers, mentre les institucions internacionals han fracassat en el seu intent de mantenir el mateix ritme que la integració global de la economia. Les crisis seguiran sent una plaga del nostre sistema financer mentre aquest se segueixi resistint a una reforma significativa”. Aquestes paraules són de George Soros del seu llibre de 2002 Globalització, a la qual caracteritza com a totalment desestabilitzada i gens equitativa.

De fet, tal com ell mateix afirma, Soros es pot considerar una persona qualificada per advertir dels perills d’aquesta globalització. No en va ser un dels que va provocar, el 16 de setembre de 1992, la precipitació de la devaluació de la lliura esterlina, guanyant mil milions de dòlars en 24 hores.

Però si aquesta operació sembla espectacular, no és res comparat amb el que va succeir dijous 6 de maig quan es van produir 17 milions d’operacions a la borsa de Nova York, en què el Dow Jones va caure 1.000 punts i en va recuperar 650 en sols mitja hora, és a dir, va caure el -9,16%. El que va significar com a accions que valien 74 $ van passar a 0,0001 $. L’espectacularitat d’aquest moviment s’assembla al teatre de l’absurd, quan se sap com aquesta situació de pànic va esdevenir per operacions automàtiques de venda, en nanosegons, dels sistemes informàtics de negociació, esdevinguda per una confluència de factors.

Els mercats estan aplicant la màxima de Soros –”troba una tendència la premissa de la qual sigui falsa i aposta el teu diner contra ella”– i ara la premissa són els ràtings del país, és a dir, la capacitat de solvència dels països de la UE per retornar el seu deute sobirà. Per això la setmana passada les borses europees van viure la seva pitjor setmana amb caigudes del 10%.

Davant d’aquesta situació, l’Ecofin ha pres una decisió històrica, dotar el Banc Central Europeu de 750.000 milions d’euros per una capacitat nova: comprar de deute públic i privat. Fins ara només feia operacions de canvi i posseïa i gestionava les reserves oficials de la divisa dels països de la zona euro. Pel mateix motiu, els països europeus, des de Grècia, Espanya fins a Anglaterra, han plantejat plans per reduir dràsticament el deute públic. Amb tot, manca realitzar reformes estructurals del sistema financer, defensades tant per Soros, com per Obama, Sarkozy o Merkel.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Ferran Goya, espera que aquesta vegada les negociacions amb Andorra pel Canvi (ApC) fructifiquin i es pugui arribar a un acord que garanteixi l'aprovació del pressupost per l'any que ve i, en conseqüència, aporti estabilitat al Govern. En aquest sentit, Goya va manifestat que la reunió que van mantenir aquest dilluns el cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, "va anar prou bé". El primer secretari del PS es va mostrar "escèptic", tot i que va afegir que "l'esperança i l'obligació de negociar la té el Govern i el partit". Goya va recordar que "ja hem passat diverses fases d'unes negociacions amb ApC".

El Comú d'Andorra la Vella ha instal·lat en diferents punts de la parròquia els primers cinc tòtems destinats a publicitat de particulars per evitar que s'enganxin cartells al mobiliari urbà. De fet, el Conseller d'Higiene i Medi Ambient de l'Administració comunal, Antoni Riestra, va explicar que es va decidir fer complir l'ordinació i que es van enviar una cinquantena de constatacions d'infracció, de les quals una desena van acabar en expedients sancionadors i finalment només va caldre aplicar sancions a tres empreses.

Els tòtems estan reservats a publicitat d'actes culturals i ofertes de particulars, que hauran d'enganxar els seus cartells amb cinta adhesiva i evitant tapar altres cartells amb vigència. Un cop al mes, el Comú farà neteja de tots els cartells. En un primer moment s'han col·locat panells a la plaça de la Rotonda, al carrer de la Unió, al carrer Creu Grossa, davant d'Andorra Telecom, i davant de la CASS. La previsió és que es vagin instal·lant progressivament més panells fins a arribar a tenir-ne una vintena.

Antoni Riestra va explicar que la instal·lació d'aquests espais s'ha fet tenint en compte la problemàtica d'higiene i imatge pública que causava el fet que es fixessin cartells en façanes i en mobiliari urbà de la parròquia. El Comú ja ha notificat a les empreses que feien aquesta pràctica la creació d'aquesta alternativa, i si bé fins ara han estat comprensius, a partir d'ara qualsevol cartell "comportarà automàticament una obertura d'expedient sancionador".

De fet, Riestra va assegurar que des del moment en què han començat a fer complir l'ordinació comunal, les empreses afectades "han respost força bé i n'hi ha hagut poques de reincidents". El conseller va assegurar que només s'ha hagut de multar a tres d'elles, amb una sanció de 600 euros. Els tòtems tenen un cost de 250 euros cadascun i la intenció és anar-ne instal·lant més fins a arribar a una vintena. De fet, el conseller del Comú d'Andorra la Vella va indicar que durant la setmana vinent se'n col·locaran cinc més a Santa Coloma i a la Margineda.

La creació d'associacions benèfiques va lligada a l'augment de persones necessitades. Malgrat la imatge que volem donar i els esforços que es fan des d'algunes administracions, cada dia hi ha més gent necessitada al nostre país. Per això a Andorra hi ha les associacions. Algunes d'aquestes organitzacions ciutadanes sense ànim de lucre, les de caràcter caritatiu, recullen roba per a la gent més necessitada.

Per exemple, fa pocs mesos tots recordem el tràgic incendi a la capital, que va deixar persones i famílies sense res, sense ni una samarreta per posar-se. Això mateix ens podria passar a qualsevol de nosaltres. La crisi i les catàstrofes poden afectar a tothom, i és per això que un cop de mà, per molt petit que sigui o que pugui semblar, sempre és necessari i benvingut. Per tant, ¿com podem interpretar que un comú com el d'Ordino llenci enormes quantitats de roba en bon estat? No sabem qui la va portar, si el Comú o algú altre, però la realitat és que a la deixalleria d'Ordino fa uns dies podíem trobar, com si fos brossa, bosses i bosses plenes de samarretes i gorres noves encara embolicades! No solament hi havia una quantitat enorme de roba impecable, sinó que estava embolicada en plàstic transparent, prova que no havia servit mai! Una cosa que ens va sobtar és que tot estava tancat dins de bosses negres, com per amagar-ho i tapar-se les vergonyes.Fa poc, el Comú deia que canviar el logotip no costaria gaire a la parròquia. Però en temps de crisi, quan s'ha d'estalviar al màxim possible, no és el millor moment per fer aquest tipus de canvis.

O d'oxigen… o O d'ofegament! Darrere d'aquesta bonica lletra, s'ha de pensar en tot el material que s'ha hagut de modificar, com per exemple les presentacions del documents comunals, les pancartes publicitàries, els anuncis de la parròquia en les revistes, diaris o pàgines web, la roba dels funcionaris del Comú, fins i tot els uniformes de treball de les auxiliars d'higiene. Aquesta vergonyosa imatge de samarretes malbaratades és un exemple molt clar de com llançar els diners per la finestra. O, si voleu, per parlar amb més precisió, de com llençar els diners per la deixalleria. Per molt bonica que sigui la O d'Ordino, aquest gest antisolidari li treu tot l'encant i la puresa que pretenia representar. Després d'això, és molt poc comprensible que es retalli algunes prestacions socials amb motiu del dèficit comunal. Per una banda, el Comú ha d'estalviar, però per l'altra ha de gastar els diners en coses que les Ordinenques i els Ordinencs no necessiten. ¿On són les voravies per arribar caminant amb seguretat a tots els indrets de la parròquia? ¿On són els contenidors de reciclatge que evitarien a la gent del poble haver d'agafar el cotxe per fer un gest ecològic? ¿Per què no podem utilitzar l'aparcament del Prat del Call a causa de la invasió de caravanes que ocupen totes les places? ¿Quan tindrem les solucions d'aquests problemes?

Contemplava ahir les primeres imatges fotogràfiques del nou Centre Pompidou de Metz. Cal dir que sobre el paper –o sobre la pantalla– l’exterior de la nova instal.lació museística, que avui obre les portes, fa patxoca. Quan m’assabento que ha costat més de 85 milions d’euros penso que, si no fos així, malament aniríem. Pel que fa als espais interiors, esperaré a poder-los descobrir directament per dir què en penso, perquè massa sovint en el moment de prendre la decisió de promoure i/o de projectar aquest tipus d’instal.lacions hom s’oblida, o deixa en un segon terme, la funció que han d’acomplir.

Sóc dels que pensen que, en qualsevol tipus de construcció, contingut i continent han d’anar estretament lligats. Sempre hi sol haver uns condicionants, com poden ser l’espai i l’entorn on s’han de situar, o el cost, que poden limitar a la pràctica el resultat final de l’actuació. Però allò essencial en primer lloc és saber per què es fa l’edifici, és a dir, per a què i per a qui ha de servir, quin és l’ús que se’n vol fer. Un cop definit això, l’arquitecte ha d’interpretar correctament el programa i ha d’aconseguir, a més, que els espais, les formes, assoleixin un grau d’interès propi que doni un valor afegit a l’obra.

El paper del promotor és essencial perquè ha de tenir clar que si es dóna massa importància a algun d’aquests factors en detriment dels altres, el resultat final –no l’obra en si, sinó l’ús quotidià de la mateixa– segurament no serà el que l’usuari espera. I això en els edificis públics és un perill sempre present, perquè en aquest cas els condicionants es poden multiplicar i, a vegades, alguns són incongruents amb la finalitat que s’hauria d’assolir.

A mena de resum em permetran que exposi dues opinions: per molt espectacular –no goso referir-me a la bellesa, ja que és una apreciació massa personal– que sigui un edifici, no forçosament serà adequat a la seva finalitat; i, també, que sense saber què ha de contenir i qui l’ha de fer servir, difícilment complirà la seva funció.

Al viver d'empreses d'Encamp li queden unes poques setmanes per posar-se en marxa oficialment, i de mica en mica es van coneixent els preus que hauran d'abonar les empreses novells participants en aquest projecte. El Comú tenia molt clar que un dels objectius de la iniciativa era donar un cop de mà als emprenedors que volguessin començar una activitat des de zero i que no tinguessin els recursos suficients per tirar-lo endavant per si sols.

És per això que els preus fixats són molt reduïts i oscil·laran entre 66 i 155 euros al mes, en funció dels metres quadrats que ocupin en aquest viver. Aquests despatxos estan ubicats a l'antiga casa comuna i aquesta ajuda ha quedat limitada, de moment, a un  període de dos anys. Val a dir que aquests petits departaments tenen un espai d'entre 8 i 20 metres quadrats. A més, compten amb un servei d'assessoria i tots estan equipats amb una línia telefònica i amb fibra òptica.

El Principat acollirà els propers 17 i 18 de juny, el Consell de la Internacional Socialista de Dones.

Les reunions se celebraran al Centre de Congressos d'Andorra la Vella i hi assistiran representants de països d'arreu del món.

Pel Partit Socialdemòcrata, organitzar aquest esdeveniment serà “una bona aniversari de la formació i suposarà un punt per rellançar amb més força el treball polític de les dones”, alhora que “avançar en la conquesta dels drets i llibertats per la igualtat”, segons va explicar divendres el primer secretari del PS, Ferran Goya.

L'anunci el van fer conjuntament el mateix Goya i la secretària general de la Internacional Socialista de Dones, Marlène Haas, acompanyats del coordinador de polítiques d'Igualtat del PS, Jaume Rifà.

Segons va explicar Haas, s'espera la presència d'una vuitantena de dones de països dels diferents continents i el lema d'aquesta trobada serà "Les polítiques d'igualtat com a motor de desenvolupament".

Les ponències seran cinc, entre les quals Haas va destacar la que protagonitzarà la secretària d'Estat per la Igualtat i el Benestar, Magda Mata, que donarà " el punt de vista andorrà" del tema de la trobada. Haas també va ressaltar la participació del PSOE, Maribel Montaño, que parlarà dels èxits del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i més concretament de la Llei d'Igualtat, que, per Haas, "és molt progressista i un model per a d'altres països".

Les ponències fonamentaran el diàleg, ja que l'important és que ponents i delegades interactuïn i dialoguin, perquè "és molt útil intercanviar experiències". En aquest sentit, també es convidarà a participar-hi les associacions de dones d'Andorra, va comentar Haas.