El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat dues reserves d'esmena al projecte de llei de modificació de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social. Una proposa eliminar l'article que determina que el pagament de les baixes es farà a partir del quart dia, en comptes del tercer com passa ara. La intenció dels socialdemòcrates és que la regulació d'aquesta qüestió continuï com ha estat fins ara, segons va explicar la consellera general Mariona
González.

La reforma que es vol introduir a través del projecte de llei a tràmit parlamentari busca també que la CASS pugui exigir als pacients que estiguin un nombre d'hores determinat al seu domicili mentre estiguin de baixa. La segona reserva d'esmena del PS defensa també que quedi tal com està actualment el percentatge de reembossament que rep l'usuari pels medicaments i diferents actes de reeducació o readaptació funcional, establert en un 75%, un 90% o un 100%.

Amb la modificació que s'intenta introduir a través del projecte de llei es preveu la possibilitat de modificar el percentatge. D'aquesta manera, pels actes reeducació o readaptació funcional l'usuari rebria (en funció de variables com el valor terapèutic, el tipus patologia i el grup de població) del 50% al 75%, mentre que pels medicaments i productes sanitaris rebria del 30% al 75%. González ja havia explicat anteriorment que amb aquest canvi s'està tocant el "moll de l'os" de la llei de la Seguretat Social i que, per tant, és una qüestió que en tot cas s'hauria de tractar al pacte d'Estat que es negociarà sobre la reforma de la CASS.

La consellera socialdemòcrata critica que s'hagin volgut introduir canvis de fons quan la reforma estava prevista inicialment només per donar cobertura als estudiants més grans de 25 anys i reduir la cotització dels autònoms.

El Comitè Directiu del Partit Socialdemòcrata va reunir-se ahir per fer balanç dels resultats de les eleccions comunals del passat quatre de desembre. Hi van ser presents també els candidats de les llistes parroquials, en un intent, entre tots, de definir els perquès dels mals resultats electorals i el camí a seguir per tornar a agafar posicions capdavanteres a les administracions públiques. El president del partit, Víctor Naudi, va reconèixer un cop clos el comitè que els resultats havien estat «lleugerament per sota de les expectatives». Una de les principals causes de la derrota electoral ha estat el caure «en errors» ja «vigents» a les eleccions generals del passat tres d’abril, va assegurar la primera secretària del partit, Judith Salazar.

Segons Naudi, aquests errors són causa, en part, del poc temps transcorregut entre comicis, que no ha permès «tenir suficient recorregut» per rectificar-los i millorar el missatge llançat a la població. Ahir els candidats de les llistes i el Comitè Directiu van definir alguns dels punts que justifiquen els mals resultats i que caldrà millorar en un «nou full de ruta» pensant ja en les properes eleccions, d’aquí a tres anys i mig. Segons Naudi, aquests aspectes de millora són la comunicació, tant la dirigida al ciutadà com la interna, la proximitat oferta a la ciutadania i el «funcionament intern». La comunicació és un dels aspectes que preocupen especialment a la formació, tot i que són conscients que requerirà de temps millorar el missatge i la manera de transmetre’l: «és un procés llarg, no ho solucionarem en un dia», va manifestar Naudi.

L’altra gran causa dels resultats és la força de Demòcrates per Andorra, contrastada per la població des de les eleccions generals. «Som conscients que DA està de moda i davant d’ells estem en una situació d’inferioritat», va plantejar el president del PS.

UNA «CARRERA DE FONS» / Salazar va assegurar que els resultats de les eleccions «no són estranys» perquè ja es venia de «la inèrcia» de les generals. Amb tot, la socialdemòcrata va mostrar-se optimista amb el futur del PS, que ahir va rebre el suport del comitè. Va parlar d’una «carrera de fons» i de la construcció d’un debat que s’haurà de fer conjuntament amb la ciutadania.

Pel que fa al treball comunal allà on no tenen representació, el PS va refermar el seu compromís en fer oposició encara que sigui des de fora.

El Partit Socialdemòcrata (PS) no pensa per ara rectificar la seva política malgrat la important derrota que va patir en les passades eleccions comunals en totes les circumscripcions. Almenys això és el que es dedueix de la reunió del comitè directiu ampliat amb els candidats de les diferents parròquies que es va celebrar ahir al vespre al Centre de Congressos de la capital.

El president del partit, Víctor Naudi, va explicar que la reunió va servir per començar analitzar el resultat de les eleccions, si bé aquest treball no es dóna per acabat i continuarà en les pròximes setmanes. Naudi, que estava acompanyat de la primera secretària, Judith Salazar, i del secretari d'organització, Marc Cornella, va indicar que s'havia fet una primera aproximació exposant els punts positius i els negatius que s'havien detectat en la passada campanya electoral.

D'aquesta manera, el PS es mantindrà ferm en el "full de ruta" que va definir després de perdre les eleccions generals del passat abril per fer arribar el seu projecte a la ciutadania. Això sí, els dirigents reconeixen que caldrà posar més èmfasi en la comunicació, tant interna com externa, perquè el missatge socialdemòcrata cali en la societat, un procés que no han pogut culminar pels pocs mesos que han separat les eleccions comunals de les generals, segons va argumentar Naudi. Així mateix, es continuarà incidint també en la proximitat.

En tot cas, el comitè executiu del PS continua gaudint de la confiança del comitè directiu per portar a terme la tasca que té encomanada."Una de les conclusions és que hi ha una sintonia total del comitè directiu per continuar endavant el projecte que vam encetar després de les eleccions generals", va dir Naudi. El president del PS va dir una vegada més que els resultats van ser els esperats davant de l'onada taronja que encara es viu al país i que ara el partit disposarà de tres anys i mig per treballar "amb tranquil·litat" .

El Partit Socialdemòcrata (PS) no pensa per ara recti car la seva política malgrat la important derrota que va patir en les comunals. Almenys això és el que es dedueix de la reunió del comitè directiu ampliat amb els candidats de les diferents parròquies que es va celebrar ahir al vespre a la capital.

El president del partit, Víctor Naudi, va explicar que la reunió va servir per començar analitzar el resultat de les eleccions, si bé aquest treball no es dóna per acabat i continuarà en les pròximes setmanes. Naudi, que estava
acompanyat de la primera secretària, Judith Salazar, i del secretari d'organització, Marc Cornella, va indicar que s'havia fet una primera aproximació exposant els punts positius i els negatius que s'havien detectat en la passada campanya electoral.

D'aquesta manera, el PS es mantindrà ferm en el "full de ruta" que va de nir després de perdre les eleccions generals del passat abril per fer arribar el seu projecte a la ciutadania. Això sí, els dirigents reconeixen que caldrà posar més èmfasi en la comunicació, tant interna com externa, perquè el missatge socialdemòcrata cali en la societat, un procés que no han pogut culminar pels pocs mesos que han separat les eleccions comunals de les generals, segons va argumentar Naudi. Així mateix, es continuarà incidint també en la proximitat.

En tot cas, el comitè executiu continua gaudint de la confi ança del comitè directiu per portar a terme la tasca que té encomanada."Una de les conclusions és que hi ha una sintonia total del comitè directiu per continuar endavant el projecte que vam encetar després de les eleccions generals", va dir Naudi. El president del PS va dir una vegada més que els resultats van ser els esperats .

Avui, dimecres, al vespre, pot tenir lloc un nou episodi, potser digníssim o potser patètic, sobre els darrers moments del sofert Partit Socialdemòcrata d'Andorra. La nova executiva, amb bon criteri, ha convocat un comitè directiu ampliat, amb presència dels candidats i les candidates a aquestes darreres eleccions comunals.

Segur que l'anàlisi de l'executiva sobre els resultats obtinguts serà, com a mínim, un exercici de seriositat, un punt de refl exió i una notable mostra de transparència, vivències a les quals aquest partit dissortadament no està gaire acostumat.

¿Quan s'han fet valoracions vàlides, útils, de les conteses electorals per a la militància del Partit? Mai abans. ¿Quan han estat fetes les refl exions de forma convenient, amb proximitat, amb ganes de crear escola, de sumar sinergies, perquè la militància recuperés l'autoestima i entengués el sentit pràctic de la feina que havia estat fent, anys i anys abans, des de la bona voluntat i, sobretot, des del voluntariat?  Mai abans.

¿És que potser el PS ho devia tot a algun assessor idiota, vingut de fora? És el que lamentablement l'aparell del Partit ha volgut inculcar diversos cops. Sobretot des del 2007. Però resulta que no, que les eleccions les guanyem o les perdem entre totes i entre tots. No les guanya ni les perd una sola persona ni una sola executiva del Partit.

I aquestes eleccions comunals es comencen a perdre quan, a meitat del darrer mandat (del 2009 endavant), a Andorra la Vella no se saben denunciar i aturar les accions que Rosa Ferrer fa per adulterar la majoria i convertir-la en minoria de forma progressiva, capgirant les millores socials i la contenció pressupostària assolides pels consellers de Comú socialdemòcrates en victòries d'una minoria, inactiva i insatisfeta, que fi nalment ha rebut tota mena d'honors electorals malgrat no haver fet res per merèixer-los; quan, a Encamp, no se sap buscar, formar ni impulsar un veritable substitut del cònsol sortint i del seu bon llegat de feina desenvolupada, almenys fi ns aquell moment, malgrat tots els entrebancs i les astúcies de dos dels germans Dallerès; quan, a Ordino, fruit d'una profunda distracció ideològica de l'Esteve López, es du endavant una cacera de bruixes per fer
d'aquell comitè local el més socialista de tots els comitès, asfi xiant la consolidació de persones i maneres de treballar més properes a la gent d'aquella parròquia. És -els ho dic igual de clar que quan parlo amb el meu gos- molt fàcil abandonar el Partit Socialdemòcrata quan ja no et pot oferir un sucós sou de subsíndic. ¿Oi?

Les cadires es podreixen, igual que les persones. Els valors, no. Tant és que ens referim a valors liberals, comunistes, socialdemòcrates o només econòmics. Els valors atrauen valors. El problema radica quan qui guanya unes eleccions no té valors. O el seu valor primordial és la seva persona; no la persona a la qual diu voler servir. I, a més, no hi ha sufi cient programa o directament no hi ha programa ni raonaments democràtics per sostenir-lo.

Si, a més, hi afegim inexperiència, poca fusta de gestor públic i poc interès per sacrifi car-se, el resultat -ja sigui al Govern, en un comú o en un grup parlamentari qualsevol- només pot ser profundament catastròfic. …Sempre es podran escudar (alguns socialdemòcrates també) en la crisi. Que bé que els va a alguns, aquesta crisi!

Abans que militant del PS, sóc catòlic practicant, persona prou noble i treballadora, ciutadà anònim de la ferida i oblidada Santa Coloma, que -si les circumstàncies ho permeten- pretén continuar fent treball polític amb la bona gent amb la qual hem bastit la candidatura del PS+I per la parròquia d'Andorra la Vella.

Hi ha gent que acumulem garrotades de feina i anys treballant a l'ombra perquè d'altres puguin avui brillar: es diguin Jordi Cinca, Rosa Ferrer o Jaume Bartumeu. Tots tenim els mateixos inicis i la mateixa identitat. Tots hem treballat de valent. Però no tots hem arribat als mateixos objectius. Alguns ni tan sols no hem disposat d'objectius. La vida, que és cíclica, i el temps ens separen o ens apropen de la gent. Actualment, m'ha separat de tots tres. Més ara, quan, deu dies després de les comunals, es va fent més nítid que Jordi Cinca o el mateix cap de Govern, Antoni Martí, van estar buscant vots per a la Rosa Ferrer en comptes de ferho per al candidat del seu propi partit, que fi nalment es quedava a menys de 90 vots d'aconseguir el Comú de la capital. Ara s'entén millor que la Rosa Ferrer pugés a festejar el seu triomf electoral a la seu que els demòcrates havien installat  a Encamp. Havia de donar les gràcies. …És de gent educada.

Com es pot observar, en política el més difícil no és lluitar contra els adversaris, la seva documentació o els seus argumentaris, sinó contra els seus excessos i les seves fantasmades. Parlant la gent s'entén, però dient les veritats es perden les amistats. Aquest vespre n'hauré perdut unes quantes més. Segur.

Però l'essencial  per a una higiene democràtica d'àmbit nacional serà conèixer les conclusions i sobretot les noves línies de treball i de formació que l'executiva del Partit Socialdemòcrata i el bon jan del Víctor Naudi  preveuen  per a aquesta opció ideològica que cal fer reviure a Andorra: l'esquerra.

La separació dels poders, gravada en la base de l'Estat de Dret, és la primera i l'última condició de les nostres llibertats.

Sovint la invoquem, ben encertadament, com un principi fundador de la Constitució.

Aquesta mena de línies grogues ideals que delimiten les prerrogatives del legislador, del governant i del jutge són les garants del funcionament de l'Estat de Dret, democràtic i social que estableix la Constitució andorrana.

És ben veritat: allí on aquell que se suposa que ha d'executar les decisions adoptades pel poble sobirà decideix també sobre les lleis es descobreix que una dictadura ha fet fora la democràcia. D'igual manera quan la justícia està en mans del que governa hi ha una confusió de poders que els clàssics grecs ja van anomenar despotisme.

Al llarg de la història del pensament polític Hobbes, Locke, Montesquieu, Rousseau, Sieyes i uns quants altres teòrics van elaborar amb força dificultats el que avui ens sembla una evidència.

La Declaració dels Drets de l'Home de 1789 ho diu senzillament:

«Una societat, en la qual la garantia dels drets no roman assegurada ni la separació de poders determinada, no té cap Constitució».

El mes de juny passat Pierre Rosanvallon, professor al Collège de France i president del taller intel·lectual La Republique des Idées, va publicar a Le Monde (edició del 17 de juny) un article de reflexió sobre la separació de poders en les constitucions modernes.

Exposava que, al seu entendre, cal separar funcionalment acció i control, és a dir Govern i oposició.

Deia Rosanvallon que el món modern necessita poders forts i reactius. Però afegia tot seguit que aquests poders «... han de ser permanentment controlats, els seus projectes i les seves decisions s'han de sotmetre a discussió, les seves accions han de ser avaluades i criticades».

El professor francès precisava encara més el seu pensament i ens deia que, en aquest cas, no es tracta tant de separar els poders sinó més aviat de distingir les posicions. I concloïa així: «l'essencial en aquest sentit és, especialment, donar a l'oposició tots els mitjans necessaris per a que pugui jugar el seu paper d'estimulació i de contestació».

He tornat a llegir l'article de Rosanvallon la vigília del debat de totalitat del pressupost de l'Estat pel 2012, en mig de les presses del Govern de DA per imposar el seu calendari d'urgència en la tramitació del text en seu parlamentària.

Un calendari que el mateix Govern va endarrerir volgudament en presentar el projecte de pressupost el 30 d'octubre quan podia haver-ho fet setmanes abans.

Ara ens volen fer córrer amb la clara finalitat de no deixar marge suficient al Grup parlamentari de l'oposició per analitzar amb el temps necessari el conjunt del projecte de pressupost.

Sabem que precisament el debat sobre el pressupost és el moment àlgid de la contraposició democràtica entre la majoria i l'oposició al Consell General. Per això quan ens adonem que es vol despatxar el debat com si fos un simple tràmit hem de preguntar-nos -i preguntar-los- si al capdavall el que es busca no és res més que diluir el paper del Consell General a la mínima expressió.

És ben evident que el que se'ns demana és una simple adhesió als seus pressupostos.

La qualitat de la nostra democràcia necessita un sistema de frens i contrapesos que només esdevé possible amb la divisió i l'equilibri de poders, separats i contraposats.

Però dissortadament, demà ho veurem al Consell General, anem en la mala direcció.

El Partit Socialdemòcrata havia arribat a l'inici d'aquestes eleccions comunals en una situació força precària.
Després d'un Congrés possiblement tancat en fals, un calendari electoral diabòlic, baixes a la militància (alguna de les quals han reimpulsat la seva carrera política a base de castigar el PS i els seus militants) i, perquè no dir-ho, una major part de l'opinió pública en contra.

Tot i així, 84 candidates i candidats han presentant candidatures a sis parròquies sota el nom PS + Independents. 84 persones de les quals moltes han sortit de la pròpia militància de partit però també una bona quantitat són independents que s'han apropat al nostre projecte tot i sortir com a opció teòricament perdedora en algunes parròquies. Hem apostat per cares noves políticament parlant, però a la vegada competents per desenvolupar amb garanties el nostre projecte a cadascun dels comuns. Hem estat la força política que més cares noves hem presentat, prova que el procés de renovació interna del partit ja està en marxa.
La feina que han fet totes les candidatures durant la precampanya i la campanya ha estat realment meritòria. Tots han estat capaços de remar a contracor­rent. En cap moment cap de les sis candidatures ha tirat la tovallola o baixat els braços. Han treballat amb il·lusió, motivació i treball en equip fins al final.
PS+Independents ha fet una campanya fresca i innovadora, la gran bola groga a la imatge i a les aplicacions gràfiques destacaven pertot arreu. S'ha potenciat el missatge en positiu i s'han fet programes realistes amb la situació en la qual estan molts comuns. El comitè de campanya que ha coordinat actes i premsa ha fet una intensa i bona feina.
Perquè no hem guanyat a cap parròquia? A aquestes altures ja s'han fet moltes anàlisis, de les quals en comparteixo força, d'altres són interessats i partidistes i també n'hi ha que no encerten, al meu entendre, amb la clau del problema. Per nosaltres, l'anàlisi més important serà el que farem conjuntament les candidates i candidats, el comitè executiu i el comitè directiu aquest pròxim dimecres.
Generalment, un sotrac important fa perdre la motivació d'arrel. Molts preveien que el PS ja no podria afrontar les eleccions comunals, ja que no podríem ni tancar les llistes. No només hem encarat les eleccions amb molta dignitat, sinó que a més hem crescut. Hem crescut en nombre d'independents que s'han apropat al partit i hem demostrat tenir un bon grapat de candidates i candidats amb futur.
Es senten veus que diuen que el PS no podrà superar un segon resultat electoral negatiu. Això dependrà únicament de nosaltres, de la nostra gent. Ho tenim tot a favor per treballar i presentar d'aquí a quatre anys una opció progressista clara per a les eleccions generals i les comunals. Tenim tot el temps del món. Cal posar-nos a treballar com si fos el primer dia, recuperant la il·lusió, alliberant-nos de les pesades motxilles, recuperant persones que han marxat, obrint-nos a la societat, pensant que tot és possible i que tot està per fer.
Al capítol final de la segona temporada de la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca, el president dels Estats Units dubta si tornar-se a presentar a la reelecció, la decisió no és fàcil, darrerament té molts problemes importants. Mentre està sol al despatx oval se li apareix la visió de la seva secretària morta feia poc. La visió li diu: "Senyor, si no es vol presentar ho respectaré, però si no es presenta perquè pensa que serà difícil o que perdrà, llavors no el vull conèixer." No pensar en les dificultats o en la derrota ha estat l'actitud que han demostrat els nostres candidats en aquestes eleccions comunals, aquesta hauria de ser l'actitud de futur de la militància del PS. Així sí que us vull conèixer!
Per acabar, voldria reconèixer l'esforç i la valentia de tots els nostres candidats, del primer al darrer de cada llista: del Joan Sans al Martí Pubill, de la Carolina Poussier al Franz Armengol, de la Carol Cureau al Manel Fernández, del Marc Cornella al Joan Arajol, del Rossend Areny al David Manubens i des de la Cèlia Vendrell fins al Cisco Casals. Com a militant, els agraeixo la feina feta i els animo a continuar-la sense defallir. Gràcies.

El grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat una esmena a la totalitat del projecte de pressupost del 2012, amb la finalitat que es pugui dur a terme un debat de globalitat sobre la política pressupostària que planteja el Govern. Una política que els socialdemòcrates consideren «injusta i equivocada», segons indiquen en un comunicat. A més, el PS va registrar també ahir 13 esmenes parcials que plantegen addicions o modificacions a 27 articles o conceptes del projecte de pressupost per al 2012.

Les principals àrees que toquen aquestes esmenes són: la inconstitucionalitat dels articles 23 i 24 del projecte de llei, que consideren que envaeixen competències del Consell General; la proposta d’eliminar l’augment de la retribució dels membres del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que valoren «contradictori amb la política d’austeritat i contenció que predica el Govern»; reduir l’augment del pressupost del gabinet del cap de Govern (58,35%), que representa 329.735 euros, i destinar-lo a transferències per a RTVA per estalviar acomiadaments, a Federacions i clubs esportius i a instal·lacions esportives.

El PS també insta el Govern a rebaixar l’increment dels serveis generals del ministeri de Finances (109,95%), que suposa 258.234 euros, per incrementar el suport al desplegament tributari (que el projecte del Govern redueix en un 25,93), la dotació a la inspecció i control tributari, que el projecte disminueix un -42,04% i per augmentar la dotació dels equipaments per a processos d’informació (que el Govern redueix en un -68,24%, segons el comunicat dels socialdemòcrates). En aquest punt, el PS posa de manifest que si el govern de DA tingués voluntat política de procedir al correcte desplegament del nou model tributari hi posaria els mitjans materials i humans necessaris, «cosa que el projecte de pressupost no fa», segons destaca en un comunicat el grup socialdemòcrata.

Altres aspectes que volen modificar o afegir els socialdemòcrates van cap a donar una clara prioritat al Pla de reactivació del comerç, que el projecte del Govern havia reduït en un 39,09%; oferir un ferm suport al Servei d’Ocupació, quan el projecte del Govern li redueix l’assignació en un 27,95% i mostrar també una clara confirmació al projecte d’ordenació del sector turístic, quan el projecte del Govern el redueix en un 75,59%. A part d’aquests set àmbits, les esmenes abasten altres projectes de la política del Govern com, per exemple, la política de reinserció i de menors.

El grup parlamentari socialdemòcrata pretén que una part de la partida corresponent al gabinet del cap de Govern fixada en el projecte de pressupost per a l'any vinent serveixi "per estalviar acomiadaments" a RTVASA.

En concret, la transferència d'un capítol a l'altre seria de 75.000 euros, que es destinarien "a reforçar les disponibilitats de tresoreria" de l'empresa parapública "amb la finalitat d'evitar acomiadaments". És una de les tretze esmenes parcials que el grup socialdemòcrata proposa al projecte de pressupost del 2012, i a més presenta també una esmena a la totalitat perquè es pugui fer un debat de globalitat sobre la política pressupostària de l'executiu encapçalat per Antoni Martí. "Una política que els socialdemòcrates consideren injusta i equivocada."
La mateixa esmena que, segons s'afirma en l'argumentació dels socialdemòcrates, vol "reduir l'augment extraordinàriament important del pressupost del gabinet del cap de Govern", pretén també que 154.734 euros passin a formar part de la transferència a federacions i clubs esportius, i que 100.000 euros més serveixin per "reforçar l'atenció a instal·lacions esportives". D'aquesta manera, el gabinet rebria 329.734 euros menys del que està pressupostat.
Els socialdemòcrates aposten també per eliminar l'augment de la retribució dels membres del consell d'administració de la CASS "perquè és clarament contradictori amb la política d'austeritat i contenció que predica (però no aplica) el Govern". Altres esmenes defensen incrementar les partides del Pla de reactivació del comerç i del Servei d'Ocupació, que el Govern redueix un 39% i un 27,9%, respectivament, segons els socialdemòcrates.
El grup parlamentari posa en dubte també que el Govern tingui voluntat política "de procedir al correcte desplegament del nou model tributari", ja que no hi posa els mitjans materials i humans necessaris, i proposa augmentar la dotació en aquest àmbit.
D'altra banda, quatre de les esmenes volen posar en evidència la inconstitucionalitat de dos articles del projecte de llei perquè envaeixen competències del Consell General quan es regula el pressupost de la cambra i l'estatut del seu personal.

El grup parlamentari socialdemòcrata pretén que una part de la partida corresponent al gabinet del cap de Govern xada en el projecte de pressupost per a l'any vinent serveixi “per estalviar acomiadaments” a RTVASA.En concret, la transferència d'un capítol a l'altre seria de 75.000 euros, que es destinarien “a reforçar les disponibilitats de tresoreria” de l'empresa parapública “amb la nalitat d'evitar acomiadaments”.

És una de les tretze esmenes parcials que el grup socialdemòcrata proposa al projecte de pressupost del 2012, i a més presenta també una esmena a la totalitat perquè es pugui fer un debat de globalitat sobre la política pressupostària de l'executiu encapçalat per Antoni Martí. “Una política que els socialdemòcrates consideren injusta i equivocada.”

La mateixa esmena que, segons s'afirma en l'argumentació dels socialdemòcrates, vol “reduir l'augment extraordinàriament important del pressupost del gabinet del cap de Govern”, pretén també que 154.734 euros passin a formar part de la transferència a federacions i clubs esportius, i que 100.000 euros més serveixin per “reforçar l'atenció a instal·lacions esportives”.

D'aquesta manera, el gabinet rebria 329.734 euros menys del que està pressupostat. Els socialdemòcrates aposten també per eliminar l'augment de la retribució dels membres del consell d'administració de la CASS “perquè és clarament contradictori amb la política d'austeritat i contenció que predica (però no aplica) el Govern”.

Altres esmenes defensen incrementar les partides del Pla de reactivació del comerç i del Servei d'Ocupació, que el Govern redueix un 39% i un 27,9%, respectivament, segons els  socialdemòcrates.

El PS posa en dubte també que el Govern tingui voluntat política “de procedir al correcte  desplegament del nou model tributari”, ja que no hi posa els mitjans materials i humans  necessaris, i proposa augmentar la dotació en aquest àmbit. D'altra banda, quatre de les esmenes volen posar en evidència la inconstitucionalitat de dos articles del projecte de llei perquè envaeixen competències del Consell General quan es regula el pressupost de la cambra i l'estatut del seu personal.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una esmena a la totalitat al pressupost del 2012 perquè es pugui fer un debat "de globalitat sobre la política pressupostària" que planteja el Govern, una política que els socialdemòcrates consideren "que és injusta i equivocada".

Així ho va anunciar la formació ahir, el dar­rer dia de què disposaven els grups per presentar esmenes al document.
També des del PS van exposar que "malgrat que la majoria de DA vol escurçar" tots els terminis reglamentaris amb l'objectiu "de no deixar marge suficient" al grup de l'oposició per analitzar el conjunt del projecte amb temps suficient, presenten a més tretze esmenes parcials. "En el seu conjunt plantegen en realitat addicions o modificacions a vint-i-set articles o conceptes del pressupost", van aclarir els socialdemòcrates. Aquestes esmenes, bàsicament, plantegen "la clara inconstitucionalitat" de dos articles del projecte que, al seu entendre, "envaeixen competències del Consell General"; també eliminen l'augment de la retribució dels membres del consell d'administració de la CASS en ser "clarament contradictori amb la política d'austeritat i contenció que predica, però no aplica, l'executiu", i redueixen l'augment "extraordinàriament important" del pressupost del gabinet del cap de Govern (un 58,35%), que representa 329.734 euros, i del ministeri de Finances (109,95%), que suposen 258.233 euros. També donen "clara prioritat" al pla de reactivació del comerç, donen "un ferm suport" al servei d'Ocupació i "una clara confirmació" al projecte d'ordenació del sector turístic, que el Govern vol "reduir.

Durant aquests dies s’està desenvolupant a Durban la dissetena conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Les notícies que ens van arribant al respecte no són gaire esperançadores i sembla que el resultat final serà similar al de les darreres edicions: un fracàs.

Si bé la conferència de Kioto va donar peu a l’esperança, des de llavors sembla que anem retrocedint pel que fa al compromís d’uns i altres països per assolir resultats positius pel que fa a capgirar la tendència del canvi climàtic. Encara que es vol donar la impressió que el més dolent de la pel·lícula és la Xina, són els Estats Units d’Amèrica els que continuen liderant el rebuig a adoptar decisions vinculants -ja no van signar el protocol de Kioto, per tant no ens ve de nou- per posar fre a la fugida endavant. És cert que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per càpita -sempre m’ha sorprès que l’avaluació es faci per càpita: no seria també lògic avaluar-ho segons la superfície de cada país?- ha augmentat considerablement a la Xina, passant en 20 anys de 2,2 tones a 6,8 tones per habitant i any. Encara no arriben, però, al nivell dels europeus -8,1 tones- ni, de lluny, dels nord-americans -16,9 tones per habitant i any.

Els compromisos unilaterals d’uns i altres no serveixen de gran cosa. La paraula donada per Obama i els demòcrates de reduir emissions de poc serveix si no s’adopta la legislació pertinent per poder-la fer complir, perquè és evident que bon grat. A més, amb l’excusa de la crisi econòmica, els partidaris del creixement econòmic a qualsevol preu s’estan sortint amb la seva. Diuen que és qüestió de prioritats. Penso que sí, que és qüestió de prioritats, però no unilaterals, sinó globals.

Les preocupants conclusions de l’informe 2011 de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), o les constatacions relatives als gasos d’efecte hivernacle a l’informe anual de l’agència de l’ONU per al clima (WMO), sembla que són dades sense cap interès.

El Partit Socialdemòcrata més Independents (PS+I) va convocar un acte ahir a Aixirivall per parlar dels quarts lauredians. El líder de la candidatura, Rossend Areny, va explicar que s’han citat en el parc infantil d’aquesta localitat perquè considera que és «la única cosa visible» de la poca inversió que s’ha fet en la parròquia laurediana en els últims anys en referència als quarts. «Els hi falta una posada al dia perquè estan pràcticament abandonats, necessiten ser rehabilitats per als turistes de muntaya», va detallar.

PS+I vol potenciar el turisme rural instaurant des del Comú visites guiades als pobles de Sant Julià de Lòria i els espais naturals que els envolten, basant-se en la llei que s’acaba d’aprovar al Consell General que consisteix en fomentar el turisme rural.

Aquesta aposta es manté en la línia de protecció de la natura dels socialdemòcrates, que ja s’han manifestat en reiterades ocasions en contra d’invertir en Naturlàndia perquè malmet la natura i el desig és apostar pel turista de muntanya. «Nosaltres considerem que hem de fomentar la construcció de cases rurals, que s’haurien de fer mitjançant iniciatives privades. Creiem en la natura de Sant Julià en estat pur com a atractiu turístic i només calen alguns retocs per tenir-ho tot molt més bonic», va insistir el número u del PS+I.

RETOCS PER ALS QUARTS / Areny va assenyalar que la rehabilitació dels quarts no passa necessàriament per fer una gran despesa com considera que Unió Lauriana vol fer amb Naturlàndia, sinó tot el contrari: petits retocs per donar encant i embellir les zones: «Amb arreglar les voreres, millorar l’enllumenat i alguna cosa més podem fer més atractiva molt la parròquia. La idea és fer-ho a tots els quarts, no només a Aixirivall» , va dir per acabar.

El projecte engegat per l'actual majoria comunal de Sant Julià de Lòria ha estat un tema capital en totes les campanyes electorals que hem deixat enrere. Avui, però, a més de tornar-ho a ser, ens trobem en una fase avançada de la seva execució. Les màquines han començat les obres al pla de Conangle i el Tobotronc ja està en funcionament, ens agradi o no. Tot comença l'any 2006.

Durant la presentació del projecte a la ciutadania, el cònsol assegura que l'Administració comunal sempre estarà al capdavant del projecte, sent-ne l'accionista majoritari. Contradictori amb el que va declarar fa unes setmanes: el Comú ha d'anar desapareixent de la gestió de Camprabassa perquè els socis privats no hagin d'estar sotmesos als canvis de majoria comunal.

Proposa que el Comú conservi només un 5 o un 10 % de les accions. ¿Per què aquest canvi ? Pensem que en les condicions actuals, el Comú ha de fer-se càrrec del deute de Naturlàndia, mentre que si n'és soci minoritari, només haurà d'assumir la seva part proporcional. Però també, si la gestió de Naturlàndia passa a mans de privats, el futur del bosc, que és de tots, passarà a dependre de la decisió d'uns quants. També s'ha insinuat que es contempla la possibilitat de fer partícips inversors estrangers. Estem, doncs, prop de la venda del bosc de la Rabassa.

Més contradiccions: ara quant a la concepció de Naturlàndia. Un parc d'aquest tipus no s'inscriu en els patrons turístics que comencen a imperar. Avui, i així ho demostren les anàlisis del turisme de muntanya, la gent busca la natura en el seu estat pur. L'augment significatiu de les pernoctacions, aquest estiu, dels refugis guardats com el de Comapedrosa ho demostra. La natura que es vol observar deixa de ser-ho en projectes com Naturlàndia.

Més: el parc havia de ser el revulsiu de l'economia laurediana. Era una peça clau per revitalitzar el teixit comercial de Sant Julià. Hotelers, petits comerciants…, havien de veure augmentat el seu volum de negoci. Res més lluny de la realitat. A més, si un dia s'acaba el parc, els comerços i altres establiments previstos estaran en competència directa amb els comerciants i hotelers del poble. Parlem de números. Els comptes de Naturlàndia són prou entenedors com per comprendre que, com a mínim, hi ha dubtes seriosos sobre la viabilitat del projecte i que s'intenta camuflar l'estat real de la situació. Anem a pams. En el capítol de les inversions, s'inclouen elements com els honoraris del director del projecte, les despeses de les assemblees d'accionistes i del consell d'administració, així com les despeses judicials per fer front als pleits amb Amics de la Rabassa. Curioses inversions totes elles. Moltes són també les factures dubtoses en aquest capítol. Quan es demanen aclariments al senyor cònsol, no hi ha resposta per part seva. Quant als ingressos, és remarcable que els diners que el Govern abona al Comú pels abocaments al camp de tir de terres del vial, siguin considerats ingressos del parc. Però el que és simptomàtic de la pèrdua de confiança en el projecte, és que el Comú ha hagut d'ingressar en els comptes de Naturlàndia dos milions d'euros de les accions que no va arribar a vendre. Aquests dos milions i els dos que han aportat els accionistes, van plegats en el mateix capítol. Aquests diners serviran per pagar les obres que s'han començat. Per tant, són diners efímers.

Nosaltres ens demanem què passarà amb totes les accions que queden per vendre, per un valor d'uns sis milions d'euros. ¿Les haurà d'adquirir també  el Comú? Som conscients que la preocupació dels lauredians i dels que han adquirit títols de Naturlàndia, enfront d'aquest panorama incert, ha de ser gran. Nosaltres ens comprometem a fer una auditoria i a actuar de forma responsable. Replantejarem el parc per no arribar a un punt sense retorn, tant a nivell econòmic com en el medi ambient. La millor garantia per als inversors és un projecte viable.

Pel que fa l'endeutament de Naturlàndia és d'uns 13 milions d'euros mentre que el deute total del Comú ascendeix a 19 milions. Amb tots els pagaments previstos, el deute assolirà el sostre d'endeutament previst per a Sant Julià de Lòria. Malgrat que no se superi aquest sostre, el fet que s'assoleixi ja posa de manifest la mala gestió dels diners públics. Per últim hem de ser conscients que les previsions que ha fet la corporació quant als ingressos dels visitants del parc no s'assoliran. El parc, a data d'avui, no sembla poder acabar- se. Per tant, els càlculs fets en base a això són, ara, erronis. Els membres de la candidatura Tots per tu - PS+ Independents de Sant Julià de Lòria, ens comprometem a analitzar tots aquests aspectes sobre Naturlàndia i treure'n l'aigua clara. Els ciutadans, els comerciants i els inversors ens mereixem ser coneixedors de la realitat. Exigirem les responsabilitats a aquells que les havien d'assumir i això ho farem des de la majoria o des de l'oposició comunals.

La número dos del PS+I va criticar el candidat per CC, David Baró, negant que el 95% dels acords del Comú s'han pres per unanimitat. Segons Avellana, el PS no ha aprovat cap liquidació de pressupost, «també ens vam oposar a la concessió dels 50 anys a l'empresa que gestiona els aparcaments». Segons Avellana, que el govern comunal i l'oposició «com a persones ens hem portat bé, no vol dir que donem un xec en blanc a la gestió», va puntualitzar.

Sònia Castanyer, número 8 de la llista va ser l'encarregada de pronunciar ahir a Arinsal propostes culturals, entre les quals destaca l'aprofitament dels locals de l'Aldosa per a assajos de grups de música de joves, així com  també la creació d'un Festival de Teatre Jovvei i l'ampliació d'horaris de la biblioteca que es proposa convertirla en una medioteca. Altres mesures en matèria cultural és la reactivació del Saló del Còmic perquè deixi de ser una sala d'exposicions i que s'aprofiti més el fons que va donar l'ARCA.

La candidatura del Partit Socialdemòcrata + Independents a Escaldes-Engordany es va posicionar a favor del projecte plantejat de convertir la casa de guardes del llac, propietat de Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA), en una casa de colònies.

Però per tal d'optimitzar aquest espai i no utilitzar-lo només de forma temporal, els membres de la candidatura entenen que aquesta funció seria compatible amb la de donar allotjament a esportistes que vulguin preparar la temporada,  passar uns dies de convivència i fer algun tipus d'entrenament a la muntanya.
Segons va explicar el candidat Xavier Bertran, número vuit de la llista, «sabem que hi ha molta demanda de llocs d'aquestes característiques, ja que l'entorn reuneix unes qualitats òptimes per córrer i entrenar en modalitats que estan d'actualitat com el Trail Running». Bertran va apuntar que la casa està situada a 1.600 metres d'alçada, cosa atractiva per als esportistes, i a més «té molt aprop recorreguts interessants i adequats per als entrenaments».

L'objectiu, segons es va explicar ahir, seria que l'equipament s'autofinancés a través de la gestió d'aquestes estades. Per tant, si la candidatura obté el suport de l'electorat, obrirà les negociacions amb FEDA per proposar  quest projecte, que entén que seria molt positiu per a la parròquia.

FOMENTAR L'ESPORT / Més enllà de l'esport a més alt nivell, la candidatura socialdemòcrata vol fomentar l'esport de base. En aquesta línia, dimecres va manifestar la voluntat de crear abonaments esportius que permetin accedir a diferents installacions. Els socialdemòcrates parteixen de la base que l'esport ha de permetre «millorar la qualitat de vida dels ciutadans i potenciar uns hàbits de vida saludables. L'elecció de les instal·lacions podria ser «a la carta», va apuntar el número set de la llista, Rubèn Rajadell, en funció dels interessos de l'usuari.

La campanya expira i ha estat en aquest esprint final quan la partida ha arribat a la seva fase més encesa. El Partit Socialdemòcrata, a través de la número cinc de la llista (i encara consellera de Finances del Comú), Begoña Montes, va respondre ahir al que considera «acusacions falses» i «mentides» llançades per Demòcrates per Andorra. Montes va centrar-se concretament en les declaracions efectuades per DA dimarts passat, on posaven en dubte la gestió comunal i asseguraven que s’havien perdut 16,6 milions d’euros durant el mandat. Montes, en un to sever i marcadament indignat, va manifestar la seva negativa a «acceptar lliçons financeres dels que tenen situacions desastroses als comuns on governen».

Fil per randa, Montes va anar responent cadascuna de les acusacions dels taronges. En relació a la taxa d’higiene i enllumenat d’1,5 milions d’euros que han hagut de pagar als bancs, «és evident que desconeixen les negociacions» i va exposar que les previsions estan al capítol de pèrdues i guanys, i no al d’endeutament.

Pel que fa a les transferències de Govern, que DA assegura que el 80% s’ha d’emprar en inversió, Montes va assegurar que els canvis a la llei permeten destinar-les a endeutament. En qualsevol cas, l’encara consellera va assegurar que durant el mandat han invertit al voltant de cinc milions d’euros. De tota manera, Montes va emplaçar a la liquidació del 2011 per poder fer públic exactament quan s’ha dedicat a inversió i quant a eixugar deute.

Montes va instar a DA a que mirin els «comuns on governen», alguns dels quals «estan un 300% per sobre de l’endeutament permès». En canvi Andorra la Vella està un 16% per sota, va assegurar la socialdemòcrata.

La candidata va exposar que des del PS «no poden permetre que es posi en dubte el treball meticulós de quatre anys». Finalment, davant les crítiques que si el Comú fos una empresa privada ja estaria en fallida, la consellera va criticar que DA «ho vulgui privatitzar tot» i va plantejar que ells no estan supeditats als beneficis, sinó a les persones.

DEFENSA DE LA CAPITALITAT / D’altra banda, el PS va reivindicar el pes de la capitalitat d’Andorra la Vella a l’hora de gestionar les transferències del Govern. El candidat a cònsol menor, Josep Vila, va reivindicar un canvi per tal que la parròquia rebi més diners de l’Administració Central. «Per ser la capital tenim despeses que d’altres parròquies no tenen», com és el cas dels aparcaments, va exposar Vila. Per tot, «no pot ser que les transferències representin quatre euros per habitant a Ordino, mentre que per Andorra la Vella només sigui un euro», va lamentar.

A diferència dels altres dos candidats, Cornella no té l’experiència d’haver manat prèviament a la Corporació. Però en canvi, coneix el funcionament del Comú com pocs: Va ser-ne director de recursos humans. Una vessant que haurà de reprendre, tenint en compte els centenars de funcionaris d’Andorra la Vella, alguns d’ells crispats per algunes de les mesures dels darrers anys.

-Vostès diuen al programa que la crisi s’ha de veure com una oportunitat…

-Sí, ara és el moment d’anar a per totes. En moments de crisi és quan es poden fer canvis, i ho volem fer a partir de la promoció turística i econòmica. S’ha de potenciar el motor econòmic per després centrar-nos en les persones que més ho necessiten. Parlo de joves, infants, persones desocupades…

-¿Andorra la Vella s’ha d’encarar cap al turisme i el comerç?

-Sí, absolutament. Per això crearem una conselleria estratègica de promoció econòmica turística i comercial.

-Participació ciutadana, d’acord. ¿Però com es pot fer participar a la ciutadania?

-A partir de la figura del conseller de barri. Estant als barris i captant les inquietuds de la gent. Només escoltant a les persones és quan et pots fer una bona idea de les seves problemàtiques.

-I també voleu obrir els pressupostos a la ciutadania…

-Sí, volem que la gent conegui la gestió, les despeses, i que en faci les seves aportacions. A través de les noves tecnologies.

-¿S’ha de seguir rebaixant el pressupost?

-Entenem que sí. Però per mi més que una rebaixa és una gestió eficient. Perquè arribarà un moment en què ja no podrem rebaixar-lo més. Serem eficients però ens comprometem a mantenir els serveis públics. És la manera de redistribuir la despesa.

-¿Per tant, el pressupost s’ha d’encarar més a mantenir els serveis públics que no a realitzar inversions?

-Totalment. Les inversions han de partir del treball conjunt amb els privats. Perquè les despeses de funcionament són grans. La inversió pública hi serà, però molt controlada. A mesura que anem reactivant la parròquia tindrem més inversió. Això sí, sempre a partir del diàleg i amb total respecte pel medi ambient. Hi ha possibilitats, com és el cas del Pic del Carroi.

-¿D’on hauria de sortir el telefèric del Pic del Carroi?

-Hi ha diferents opcions. Pot sortir de la Margineda, per així només sobrevolar terrenys comunals. O des de la Comella, però és més complicat perquè sobrevoles la parròquia. I també hi ha l’opció dels Pouets.

-¿I, un cop a dalt?

-Farem un concurs d’idees. Però hauria d’haver-hi restauració i algun centre d’interpretació de la natura.

-¿I l’estació d’autobusos?

-És una de les infraestructures cabdals del nostre programa. Per un tema d’imatge de país. Hi haurà un desenvolupament de pla especial o parcial, i ho treballaríem colze a colze amb els propietaris. Ens agradaria que fos iniciativa seva. Després buscarem inversors, que n’hi haurà segur. Perquè una estació d’autobusos comporta zona de restauració, zona verda, etc. Volem posar-ho on hi ha d’anar l’estadi comunal. Quedarà un espai enorme, de 17.000 m2 si finalment el nacional va al del Consell.

-Però, vosaltres parleu de potenciar l’esport, i si es fa l’estació s’està perdent una infraestructura esportiva…

-¿Per què? ¿I per què no podem fer un camp de futbol al costat, a sobre l’estació? A més del centre comercial.

-Ha comentat que els recursos s’han de reorganitzar per anar a buscar a les persones més desfavorides…

-Sí. Si som capaços de controlar la despesa i gestionar amb sentit comú aprimarem el pressupost i tindrem equilibri. Llavors podrem donar millors serveis socials a la gent que ho necessiti. Mantindrem els preus socials públics. I paral·lelament, potenciarem la figura de l’educador de carrer. Amb pocs recursos es poden fer moltes coses, hi ha el clar exemple del banc del temps. S’ha de potenciar el voluntariat.

-Sempre es parla de mancomunar, però no s’acaba mai de fer…

-S’han fet coses, amb la recollida de cartró, de vidre, amb il·luminació, compra de carburant… Nosaltres volem crear una central de compres, compartir l’ús dels vehicles com les grues. I vull reiterar que és factible mancomunar encara que la força política que hi hagi a Escaldes no sigui la mateixa.

-¿En què consistirà el Consell de Cultura Popular?

-Es tracta de difondre el nostre patrimoni cultural. Hi hauria representació de diferents institucions i associacions per potenciar-ho. I enfocar-ho també al turisme i comerç.

-¿Què s’ha de fer amb el Parc Central?

-Un dels objectius és disminuir la despesa d’arrendaments. A Andorra la Vella hi ha dos plans especials. Un al Parc Central i l’altre a l’estadi Comunal. Si alliberem el 15% ens estalviaríem aquesta proporció en lloguer.

-¿S’ha d’externalitzar el centre de Congressos?

-A Andorra la Vella no es pot parlar de Centre de Congressos, no se’n poden fer. No hi ha la infraestructura terrestre preparada per dur-los a terme. Més aviat s’hauria de parlar de Centre de Promoció de Negocis i Incentius. S’ha parlat d’externalitzar, però el problema és que les empreses ens diuen que no es pot parlar de congressos. Nosaltres som més partidaris que la gestió la tingui el Comú. I més perquè la realitat ens diu que la gestió comercial, les empreses privades no la volen massa.

-Posem-nos en un escenari 4-D. ¿Com ha de ser la relació entre les tres forces polítiques?

-El consens hi ha de ser, si nosaltres estem al Comú, escoltarem a tothom i tot allò que ens puguin aportar del seu programa, encantadíssim. Ara, amb tot el que ha passat al Comú les coses han canviat. A més, hi ha hagut una junta de Govern on es reunien majoria i minoria. Si guanyem nosaltres no ens reunirem els quatre, sinó els nou de la majoria. El que no farem és una separació entre nosaltres mateixos. Farem valdre el programa, però estarem oberts als que ens digui la resta. Escoltarem el que faci falta.

-¿Veu factible, tenint en compte els últims esdeveniments, un treball conjunt entre forces?

-Sí. Per un cantó, perquè el Marc Cornella es porta bé a amb tothom. Tinc el màxim respecte per totes les persones i això seran valors que compartiré amb tot l’equip. Ara, des del respecte i l’educació, la Rosa haurà d’explicar a la ciutadania què és el que ha passat dins el Comú. Ella s’ha baixat del vaixell del PS, és legítim. Però el tema és que ara hi ha cinc consellers del PS que estan en minoria. Tu et pots baixar d’un vaixell, però jo et puc donar fe que els companys del PS al Comú ho han passat malament. Hi ha hagut una situació crispada. Tots hauran de donar explicacions a la ciutadania. Com a càrrecs públics han de justificar aquestes actuacions. La posició de la Rosa Ferrer és de veure-ho des de la barrera. I si tu ets el líder, has de promocionar el treball en equip i l’entesa. Jo almenys ho faré si sóc cònsol.

-¿Representeu la continuïtat?

-Nosaltres representem la continuïtat de la feina feta del PS i del programa socialdemòcrata. És continuïtat de programa, d’idees, de valors. Rosa Ferrer representa la continuïtat de la seva persona.

El Partit Socialdemòcrata + Independents d'Ordino va presentar ahir al poble d'Arans les seves propostes sobre medi ambient. «És un sistema molt fràgil que cal protegir, començant per campanyes de sensibilització, a les escoles i amb els ciutadans», va explicar el candidat Josep Lluís Herrera.

Un dels aspectes en els quals els socialdemòcrates volen incidir és «en la conservació i millora dels camins de muntanya, ja que alguns estan malmesos per mal ús d'alguns vehicles rodats», va explicar Herrera. Altres aspectes  dels  quals va parlar el PS+I són: la reducció de la contaminació ambiental, l'excés d'il.luminació en alguns punts de la parròquia, «en el qual es podria aconseguir un important estalvi amb l'enllumenat públic i dels edificis del Comú», i la substitució de la sal potasa per algun altre element que ja existeix al mercat, «com les sals ecològiques o gravilles menys agressives » . Un altre dels objectius és «conscienciar perquè no es faci un abús del consum d'aigua, ja que és un bé escàs», així com fomentar la utilització d'energies renovables als edificis públics.

La número vuit de la candidatura del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I), Sònia Castanyer, va assenyalar ahir la voluntat d'organitzar un festival de teatre per a companyies i artistes joves. La promoció de la cultura entre el jovent és una de les prioritats de la formació política, que també vol aprofitar espais comunals infrautilitzats, com ara la sala dels Prunyoners, com a punt de trobada dels joves talents, amb l'objectiu que
puguin utilitzar-les com a sala d'assaig musical o d'exposicions d'art.

Diversos membres de la candidatura van passejar ahir pels carrers del barri antic d'Arinsal, on Castanyer va reivindicar l'objectiu d'"apropar la cultura a tots els pobles de la parròquia". Així, la candidatura aposta per impulsar el Saló del còmic, d'una banda recuperant l'espai perdut a la sala d'exposicions, però també ampliant els espais o les activitats a tota la parròquia.

La número vuit de la candidatura  del PS+I també vol ampliar els horaris i els serveis de la biblioteca, convertint-la en una mediateca; reestructurar el calendari d'esdeveniments públics per facilitar la implicació de la ciutadania i millorar-ne l'organització, i posar la sala de Les Fontetes a la disposició de les entitats i les associacions per facilitar-los l'organització d'esdeveniments.