No acabo d’entendre per què, en el moment de preparar aquest parlament m’ha vingut en ment una frase cèlebre d’un personatge no menys cèlebre. Es tracta d’aquell: "No tinc sinó sang, esforç, llàgrimes i suor per a oferir-vos" amb què Sir Winston Churchill es dirigí als electes britànics a la Casa dels Comuns, el 13 de maig de 1940.

Les circumstàncies no són, de bon tros, ni les mateixes ni semblants, i ni de lluny es poden calibrar en base als mateixos patrons, en sóc plenament conscient. També és veritat però que el moment que ens està tocant viure no és pas dels més optimistes -indiscutiblement, hem conegut temps millors; no oblidem, però, que també n’hi poden haver de molt pitjors-.

Suposo, més aviat, que tal associació d’idees ve donada per un sentiment que des de fa mesos se m’està insinuant -ment endins-  dient-me que no serem capaços -vist el tarannà que està marcant aquesta legislatura- de fer front als reptes que tenim davant.

I això -vull recalcar-ho també- em resisteixo a acceptar-ho.

En el moment de les darreres eleccions tots érem conscients,  -això és el que semblava traspuar dels diferents discursos i programes electorals- de quines eren les dificultats que calia superar, els objectius que calia assolir, els canvis que era indispensable dur a terme, i tots ens sentíem capaços d’aportar les solucions oportunes, tots apostàvem pel diàleg, en positiu, com a via i manera de fer possible una Andorra de tots, per a tots, acceptada sinó per tots, sí almenys per una gran majoria, una majoria molt àmplia; una Andorra oberta al món, viable internacionalment i plena de confiança en les institucions i en un futur millor.

Ens cal reconèixer que el camí recorregut durant l’any i escaig de legislatura no és potser el que, a tots plegats, ens hauria agradat haver fet.

La diada que ens aplega, avui, aquí, és potser un bon moment per llançar una ullada enrere. I si fer-ho tots junts pot resultar un exercici difícil, fem-ho individualment. Que cadascú, en el seu jo més profund, intenti saber, per a si mateix, si està content del que ha fet o no fet, i en quin grau considera que la seva actuació política ha estat en acord amb allò que va defensar davant dels electors o correspon a d’altres motivacions, i en quin grau ha estat així; en quin ha correspost a tàctica partidista, en estratègia electoralista en vista a una propera esgrima electoral, anticipada o no.

Els puc assegurar que, personalment, he fet tal exercici. N’he sortit amb un sentiment de pèrdua de temps de tots plegats: sovint dialogant sense ànim de fer-ho, discutint poqueses, futilitats, mentre el dia a dia del ciutadà  -que també ho som- es complica cada vegada un mica més, mentre dia rere dia esdevé més difícil per a moltes famílies arribar al final de mes.

I malgrat que d’això -de ben segur- no en som els culpables primers, malgrat tot val la pena analitzar si les nostres actituds no han contribuït també a crear encara més incertesa, més dubtes, més enllà dels ja existents en una societat confusa i en alerta pels daltabaixos dels darrers temps.

És possiblement la raó per la qual se m’ha pogut atribuir un cert cansament, en certs moments -potser, fins i tot, he estat jo qui ho hagi dit-. Però no. No es tracta d’això.

Del que sí es tracta, és d’un cert desencís, d’una certa desil·lusió, de la por d’haver perdut -o de perdre- el tren que toca agafar. Com no recordar que els bizantins, en el moment de la presa de Constantinoble per l’exèrcit turc, discutien sobre quin era el sexe dels àngels…

O potser, tot plegat, només són cabòries meves.

El Consell ha treballat i ja som fora de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE, i els textos que han de regular una nova estructura fiscal, homologable a nivell europeu, i que han de permetre sostenir econòmicament l’Estat estan a tràmit parlamentari.

 També s’han aprovat deu lleis, entre les quals destacaré: les

• de la signatura electrònica,
• del règim jurídic de les entitats financeres d'inversió i de les societats gestores d'organismes d'inversió col·lectiva,
• del règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer,
• o encara la del règim d'autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer.

I com no recordar tot el reguitzell de lleis de suplement crèdit o de crèdit extraordinari entrades a tràmit i la cinquantena d'adoptades que han representat un percentatge de treball no gens negligible i tanmateix -crec que ho hauríem de reconèixer tots plegats- ben poc productiu pel que fa a resoldre el dia a dia de la ciutadania.

I no culpo ningú en particular: tots, tots i cadascun de nosaltres, els electes, som els únics responsables de la situació en que ens trobem.

En la mesura que porto ja uns quants anys seguint el que passa en aquesta casa, no puc no dir quina va ser la meva decepció en el moment del debat del pressupost en veure la manca de generositat de la que es va fer prova.

Ho dic -puc dir-ho- perquè en d’altres moments i amb una situació força semblant, però al revés, vaig ser dels que van fer possible que la força minoritària que estava al Govern pogués, senzillament, treballar.

I això no vol pas dir que el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport -del que en sóc part integrant- ho hagi fet tot bé: el pressupost del 2010 no va prosperar!

La intransigència -vingui de on vingui- no porta a re de positiu. En política tampoc. A la llarga ens pot abocar a una desafectació del ciutadà per la política si els qui hem estat elegits per a resoldre els problemes propis de la vida en societat ens limitem a interpretar un joc de rols predeterminats -majoria, oposició- que es van intercanviant al ritme del resultat de les eleccions.

La democràcia no és això. La democràcia no és només -o no hauria de ser- la imposició del pensar dels uns sobre el pensar dels altres, dels objectius dels uns contra els objectius dels altres. Un tal model de la democràcia és reductiu i només pot portar a vies sense sortida, a enfrontaments estèrils, perquè democràcia, per essència, és confiança, és diàleg, és compromís, és entesa.

Permetin-me una reflexió expressada per Rostow i recollida en el llibre Les etapes del desenvolupament polític que aplega textos trets dels seus cursos a la universitat d’Austin, als Estats Units, en el decurs dels anys setanta:         

"Les democràcies -escriu- només poden sobreviure mentre asseguren un govern eficaç. (…)

És probablement de la capacitat d'una determinada societat a aconseguir, mitjançant els seus dirigents representatius, un gran acord majoritari sobre les qüestions de primera importància, tot i remetent-se’n a la competència i al compromís per dirimir els problemes secundaris, que depèn l'establiment d'una democràcia estable. »

 Andorra ha aconseguit a través dels anys -tots hi estaran d’acord- una democràcia estable. Em permeto afegir: i viva. La nostra obligació és mantenir-la així. La nostra supervivència en depèn.

És bo mirar com s’evoluciona fronteres enllà, i és de savi integrar tot allò que pot fer avançar. Secularment, els andorrans ho hem fet.

També és de savi no perdre les arrels i mantenir allò indispensable per ser grans en voluntat tot i sent força petits en territori.

Per afrontar qüestions de primera importància, és necessari disposar d'una base comuna àmplia, i un màxim d’unitat és indispensable.

En tenim dues, de qüestions, damunt la taula, que van lligades: el finançament global de l’Estat i les relacions amb la Unió Europea i ens cal aconseguir la confluència necessària per a encaminar-les correctament -una i altra-.

Des de l’inici de la legislatura es parla de pactes, d’acords…

Per poder pactar, per poder arribar a acords -siguin els que siguin- primer, cal voler-los, cal estar convençut que són, més que  necessaris, indispensables, i cal voler-los per part de tothom, perquè s'està convençut que es tracta de la millor solució per tal de dur a bon port el vaixell: Andorra.

Cadascú ha de ser capaç d’exposar clarament quina és la seva posició de partida, argumentar el com i el per què de tal posició, expressar la seva voluntat de diàleg i, una vegada constatats els punts de divergència, ser capaç de plasmar bé fins on s’està disposat a cedir.

Ni es pot pretendre que sigui sempre el mateix que cedeixi en els seus plantejaments, sigui qui sigui ni es pot obviar quin va ser el sentir àmpliament majoritari dels electors en quantitat de punts de convergència.

El que cal és aconseguir un acord de gran abast que doni la possibilitat -governi qui governi- de mantenir la direcció marcada per una voluntat comuna.

Podrà semblar, per als uns, que es tracta de modificacions gairebé al límit del possible; per a d’altres, que el pas és insignificant. Del que es tracta és d’arribar al màxim denominador comú, encara que pugui semblar mínim, si s’inscriu en la bona direcció.

Tenir el sentiment que encara no hem fet aquest recorregut, no n’hi ha prou per sentir-se insatisfet, decebut, cansat de tanta política a curt termini, quan el que Andorra necessita és acabar de bastir l'ossamenta constitucional amb l’indispensable pilar econòmic sense el qual no hi haurà Estat?

 Amb les meves paraules no pretenc ferir ningú.

Es tracta d'un sentiment, d’una reflexió en veu alta -que el Sub-Síndic comparteix amb mi-. Tots som responsables del que està passant: jo el primer, indiscutiblement, i és perquè en sóc conscient que ho dic, i ho dic perquè crec que encara s’és a temps de rectificar.

Permetin-me, com a Síndic, que faci una crida -i crec que, en fer-ho, expresso el sentir d’una part molt majoritària de la societat andorrana-. Permetin-me fer una crida, no al consens, sí al diàleg, per tal que aquesta legislatura sigui capaç d’aportar la seva petjada a l’edifici que entre tots hem d’acabar de bastir perquè Andorra sigui sent la Casa de tots, en la que tots ens sentim a gust.

Demano al Govern faci prova de la transparència, de la comprensió i de l’agilitat indispensables, soles capaces de dur a bon terme qualsevol negociació.

Demano als grups parlamentaris la mateixa transparència, la mateixa comprensió i agilitat indispensables per poder arribar a assolir qualsevol acord.

És hora de poder acabar de donar forma a l’estructura institucional bastida ara fa disset anys, i crec, sincerament, que és la voluntat comuna de tots els que som aquí de fer possible que arribi a bon port.

Es tracta d'una petjada indispensable per a poder iniciar nou camí.

"La diferència entre un polític i un estadista és que el primer pensa tan sols en les properes eleccions mentre que l’altre pensa en les noves generacions".

La frase, atribuïda a diferents polítics, en transcripcions més o menys semblants data de l'època de la Nova Reforma a casa nostra. El sentit n’és ben clar i no deixa de ser d'actualitat.

Intentem, tots plegats, ser bons estadistes; que tinguem bon encert, el necessitem.

Visca Andorra!

La Diada de Meritxell d’ahir va ser molt especial. D’una banda, es va anunciar que la mesura de gràcia decidida pels dos coprínceps durant la visita de Sarkozy ja es fa efectiva. Es tracta d’un indult de vuit mesos que es publicarà properament al BOPA. Tot i que encara no s’ha pogut saber a quantes persones afectarà, Massa ha dit que serà similar a l’últim model signat al 2003 on s’hi fan algunes excepcions, com ara els delictes produïts contra menors, relacionats amb la drogoaddicció, delictes de terrorisme o blanqueig de diners.

D’altra banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, també va anunciar que avui presentarà les línies generals del Pressupost i donarà “totes les possibilitats d’esmenar, modificar o reorientar partides”, però també va assegurar que la força minoritària no pot marcar el 100% de la negociació. Bartumeu va afirmar que el discurs ofert pel Síndic general ha estat encertat i serveix per marcar el moment polític, ja que precisament avui se celebrarà la reunió entre socialdemòcrates i Andorra pel Canvi per negociar l’aprovació del Pressupost, i en què l’objectiu del cap de Govern és arribar a acords per tal de donar continuïtat a la legislatura, seguint la voluntat expressada pel Síndic.

I d’aquí anem al discurs del Síndic, que de manera molt clara va expressar que el darrer any i mig polític ha estat una pèrdua de temps i que s’ha creat més incertesa. Dallerès va fugir de la paraula consens, tan desgastada i poc útil, i ha repartit la culpa de la situació actual a tots els grups parlamentaris, inclòs el seu. Ha estat un discurs amb un marcat toc pessimista, com no pot ser d’altra manera davant de la greu situació que travessa el país, amb empresaris i treballadors amb problemes, sense Pressupost, i sense cap mena d’entesa entre els partits polítics, més centrats en els seus interessos i en l’estratègia que cal seguir davant d’unes hipotètiques eleccions avançades que en forma pinya per aconseguir que aquest tràngol econòmic sigui més suportable.

Al Síndic se’l va veure molest. Va assegurar que té un sentiment de pèrdua de temps de tots plegats dialogant sense ànim de fer-ho, discutint futilitats. No hi ha millor anàlisi. I va criticat les tàctiques partidistes amb vista a una propera esgrima electoral, anticipada o no.

Curiosament, els grups parlamentaris, els que es troben a la diana de les critiques de Dallerès, van compartir el discurs. Va ser una estirada d’orelles en tota regla, ben segur que àmpliament compartida pels ciutadans, cansats de les batalletes polítiques i ansiosos que es prenguin decisions dels grups parlamentaris i del Govern que suposin un benefici col.lectiu.

El Síndic general, Josep Dallerès, va protagonitzar ahir el tradicional discurs amb motiu del Dia de Meritxell amb unes paraules de fort contingut crític amb el paper que la classe política ha tingut durant l'últim exercici polític. L'encampadà no va amagar «un sentiment que des de fa mesos se m'està insinuant, ment endins, dient-me que no serem capaços, vist el tarannà que està marcant aquesta legislatura, d'afrontar els reptes que tenim al davant», cosa que, segons va explicar, es resisteix a acceptar.

Dallerès va manifestar clarament haver sortit de moltes sessions «amb un sentiment de pèrdua de temps de tots plegats». El Síndic va justificar que durant els darrers mesos s'han anat «discutint futilitats, mentre el dia a dia del ciutadà, que també ho som -els polítics- es complica cada vegada una mica més». Dallerès va afirmar que aquesta sensació «és possiblement la raó per la qual se m'ha pogut atribuir un cert cansament en certs moments». Pel que fa al paper dels diferents grups, va convidar a la reflexió de tots els consellers per considerar si les actuacions polítiques han estat d'acord amb allò que es va defensar davant dels electors» o bé si «correspon a d'altres motivacions» com ara «la tàctica partidista, l'estratègia electoralista amb vista a una propera esgrima electoral, anticipada o no».

Tot i aquest to crític, que també va deixar un bon espai per a l'autocrítica, Dallerès va valorar positivament fets com ara la sortida de la llista de paradisos fiscals i lleis com la de la signatura electrònica i el paquet d'obertura bancària. Com a reptes principals del que resti de legislatura, el Síndic va situar la consecució d'una nova estructura fiscal homologable en l'àmbit europeu, així com abordar el finançament de l'Estat i les relacions amb la UE, per tal de garantir la «supervivència» de l'Estat i la lluita contra la desafecció que, segons va recordar, actualment té el ciutadà respecte a la política.

LES VALORACIONS DELS GRUPS // Tots els grups parlamentaris van valorar positivament les crítiques paraules del Síndic, tot i que amb diferents matisos. Mentre que el president dels socialdemòcrates, Francesc Rodríguez, va compartir plenament el missatge, alhora que va situar com «el repte més urgent» l'aprovació del projecte de Pressupost 2011, una negociació davant de la qual es va mostrar optimista, des del Grup Reformista, el seu president, Joan Gabriel, va compartir «el neguit» i va confiar que «aquesta estirada d'orelles serveixi d'alguna cosa». Gabriel va explicar, però, que des de CR es té la convicció d'haver contribuït positivament a reformes com ara la de la transparència fiscal i l'obertura bancària, un paper que també es vol mantenir per a la reforma tributària. El president d'ApC, Eusebi Nomen, va afirmar que «el Govern ha d'assumir les seves responsabilitats» i que, en aquest sentit, avui tindria una oportunitat per avançar amb la reunió que a les 5 de la tarda d'avui mantindran Govern, PS i ApC per a la negociació del Pressupost. Nomen va afirmar que ja s'ha posat en contacte amb el PS per continuar el treball per a la reforma dels articulats sindicals i laborals.

«Demano al Govern que faci prova de la comprensió i de l'agilitat indispensables per ser capaços de dur a bon terme qualsevol negociació». Així es va expressar el síndic general, Josep Dallerès, en el seu discurs amb motiu de la Diada de Meritxell a Casa de la Vall. Dallerès també va demanar als grups parlamentaris que tinguessin la mateixa capacitat de diàleg per arribar a acords.

En el seu discurs, a més, va afirmar que tenia la sensació que el darrer any i mig de legislatura havia estat de «pèrdua de temps de tots plegats dialogant sense ànim de fer-ho, discutint futilitats». Dallerès va admetre un cert desencís i desil·lusió per aquesta situació i va culpar tothom d'haver arribat fins aquest punt.

El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, d'altra banda, va assegurar al santuari de Meritxell que compartia aquest discurs del síndic. També va anunciar que avui a les cinc de la tarda els membres de la plataforma es reuniran amb el cap de Govern i els responsables del grup parlamentari socialdemòcrata a l'Executiu per tractar sobre el pressupost del 2011. Nomen va avançar que presentaran una proposta sobre com s'han de negociar els pressupostos. I va voler afegir que «no treballarem en l'escenari d'unes eleccions anticipades ».

Per la seva banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va afirmar que després d'aquesta trobada es podrà saber «si es pot avançar» i va explicar que a la reunió presentaran les línies mestres dels pressupostos. Bartumeu va dir també que «s'està esgotant el temps de mantenir les ambigüitats i sóc raonablement optimista ». A més, va informar que «cada pas en les converses sobre els pressupostos l'anirem donant a conèixer públicament».

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va informar que «encarem el curs parlamentari predisposats a tancar el repte d'aprovar les lleis fiscals» i va incidir en el fet que «seguirem treballant amb lleialtat ».

Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell, d'altra banda, va referir-se al cas Encuentra durant l'homilia que va fer a la missa per la patrona d'Andorra al santuari de Meritxell. Segons va dir, «si perdonem, també serem perdonats; així ho demanem al Parenostre. I tots necessitem rebre i acollir el perdó. Especialment aquells que han fallat en els seus deures professionals o familiars, sobretot quan els nostres mancaments fan mal als infants i als joves, als més febles de la societat ». Nomen va assegurar sobre aquest cas «que el més important és que hi ha hagut una menor que ho ha passat malament i s'ha de curar les ferides i tirar endavant». També va confessar que les paraules de Vives «m'han arribat al cor». Jaume Bartumeu va ser contundent sobre la qüestió: «No estem per entrar en manifestacions públiques que puguin entendre's com a lapidacions públiques». El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, finalment, va comentar que «no vull prejutjar quina serà l'actuació de Carles Enseñat», que substituirà Òscar Encuentra com a conseller d'ApC i que està considerat com a menys procliu a pactar amb el PS.

Finalment ahir es va atorgar un indult de vuit mesos de pena a diversos condemnats en motiu de la trobada que van mantenir els dos coprínceps el passat 29 de juliol. Es tracta d'una tradició del Principat que es du a terme en casos especials com la trobada dels dos coprínceps esmentada.

El síndic general, Josep Dallerès, va fer ahir una crida al diàleg en el discurs de Meritxell, coincidint amb l'anunci del cap de Govern, Jaume Bartumeu, que avui es reprenen les negociacions per aprovar el pressupost.

Durant l'homilia oferta al santuari canillenc, l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, també va fer referència a la situació política per la qual passa el país i va desitjar la "construcció de ponts de comprensió i d'entesa, que tant necessitem". Així mateix, Vives va assenyalar les actuals "carències econòmiques i laborals, de valors educatius i familiars".

El caràcter festiu de la diada de Meritxell va topar ahir amb l'al·locució del síndic general, que no va amagar la seva preocupació per la situació política actual i va demanar un esforç a les diferents formacions per redreçar-la. Dallerès va admetre un "cert desencís" i un "sentiment de pèrdua de temps". També va amonestar les parts que han dialogat "sense ànim de fer-ho". Finalment, va animar el Govern i els grups parlamentaris a defugir actituds intransigents i a donar "prova de la transparència, la comprensió i l'agilitat indispensables per dur a bon terme qualsevol negociació".

Després de la celebració eucarística, que va aplegar centenars de fidels vinguts de tots els punts del Principat, els grups parlamentaris van reinterpretar el guió polític dels últims mesos. D'una banda, la manifestació de bones intencions de les dues parts que mantenen les negociacions pel pressupost, i de l'altra, l'autoexclusió dels reformistes del procés.

El representant del Partit Sociademòcrata, Francesc Rodríguez, va reiterar la prioritat de consensuar uns comptes per al 2011 i va avisar que "tots hauríem de fer concessions" si es vol evitar l'avançament dels comicis. El responsable d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va admetre que cal "un diàleg obert, transparent" i va tornar a manifestar: "No treballem amb un escenari d'eleccions." Finalment, el president del grup reformista, Joan Gabriel, va apel·lar a "aquells que puguin" perquè "arribin a pactes de generositat i va certificar la posició de la formació que lidera: "L'any passat es va esgotar una via i és molt difícil trobar-ne una altra ara."

Així, d'acord amb les recomanacions del síndic general, PS i ApC van aixecar la bandera del diàleg quan faltava poc més de 24 hores perquè el Govern presentés a la plataforma política les línies generals del pressupost. Sobre aquesta qüestió, Nomen va avançar que faran "una proposta que sorprendrà moltes persones sobre com s'ha de fer aquestes negociacions", si bé va preferir mantenir el suspens fins avui.

De la seva banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va avisar que "s'està esgotant el temps de mantenir les ambigüitats" i va afegir que la reunió d'avui "permetrà començar a veure si es pot avançar en la línia que diu el síndic". El cap de l'executiu es va mostrar "raonablement esperançat" i va afirmar que "el Govern donarà totes les possibilitats d'esmenar [el document presentat] i cadascú assumirà les responsabilitats que es derivin del seu paper". No obstant, Bartumeu va avisar el grup parlamentari que "no pot ser que la força minoritària vulgui marcar al cent per cent les negociacions i les línies del pressupost".

'Cas Encuentra'
D'altra banda, les reaccions a l'escàndol que va provocar la dimissió del conseller d'ApC Òscar Encuentra també van ser presents en la diada de Meritxell. Durant l'homilia, d'un contingut essencialment religiós, l'arquebisbe va fer referència al cas,  en demanar perdó per a "aquells que han fallat en els seus deures professionals o familiars, sobretot quan els nostres mancaments fan mal als infants i als joves, als més febles de la societat".

El president del grup ApC va mostrar el seu agraïment per aquestes paraules i va assenyalar que l'entrada de Carles Ensenyat al Consell General "no ha de canviar gran cosa", ja que "sempre s'ha treballat amb consens". En aquest sentit, Rodríguez va apuntar que respecten "les decisions que pugui prendre ApC" i va afegir que "les declaracions de les persones quan parlen en nom del grup parlamentari i del partit no són sempre coincidents".

Indult de vuit mesos
Finalment, Vives va signar ahir la mesura de gràcia acordada en el marc de la visita del copríncep francès, Nicolas Sarkozy, que va ratificar el decret dimarts. Tot i que de moment es desconeix el nombre de persones que es beneficiaran de la iniciativa, el secretari general del copríncep, Joan Massa, va avançar ahir que l'indult serà similar al de fa set anys i reduirà les condemnes vuit mesos.

Com cada any, ja és un costum, el dia de Meritxell ens marca l'inici no només del curs escolar sinó també del polític, gairebé  podríem dir el començament de la temporada més activa, que correspon al moment de fer balanç.

I en aquest sentit, és temps de noves esperances, temps de preparar i programar amb anticipació la propera etapa de la vida de cadascú. També ho és per a l'organització de la vida col·lectiva, com se simbolitzaria en aquesta festa nostra, festa nacional, quan compartim el temps, quan ens aproximem a l'altre, quan adquirim una altra perspectiva fora de la rutina diària.

No hi ha dubte que som en una època incerta, convulsa, de canvis, i el que s'albira pot semblar confús. Sense la confiança en un futur, sense un projecte viable que obri expectatives és molt difícil donar sentit a moltes de les nostres accions. La festa de Meritxell, festa assenyalada, festa de totes les dones i homes d'Andorra, ens dóna l'oportunitat de retrobar-nos i hem de fer per manera que ens permeti renovar les energies per anar endavant.

Avançar, evolucionar, progressar, només és possible si som capaços de mirar enrere i de saber avaluar amb serenor d'on venim i què hem fet, de saber treure partit de tot el que ha estat positiu, i de tot allò negatiu també. Aquest darrer any, hem tingut l'ocasió d'encarar positivament canvis molt significatius per a Andorra, en particular una nova estructura fiscal que permeti un funcionament autònom de l'Estat i s'adapti al nou marc internacional en què ens hem de moure.

Ara bé, també hem passat un any sense pressupost aprovat pel Consell General, amb totes les anomalies de funcionament que això representa.

Més enllà de demostrar quelcom que tothom sap, que el Govern no disposa d'una majoria suficient al Consell General, ¿ha aportat quelcom més?

¿Quelcom positiu per a la ciutadania? N'estic segur, no era això el que es volia fa un any, ni el que es pretenia a l'inici de la legislatura. No era el desig de ningú, tampoc dels consellers generals. El moment d'iniciar un nou curs és un moment oportú perquè, tots plegats, puguem provar com en som, de capaços de retrobar el camí perquè Andorra sigui la casa de tots. Aquest és l'objectiu per avançar, per evolucionar amb un veritable sentit de progrés. A la Universitat d'Estiu d'aquest any 2010 ens han indicat un ingredient imprescindible per tirar endavant els projectes, el treball en equip. A la casa de tots s'hi arriba per aquest camí, tots junts.

Bona festa de Meritxell.

Josep Dallerès

Síndic General

La consellera del Grup Parlamentari Socialdemòcrata i integrant d’Esquerra Socialista (ES) Mariona González va desvincular ahir el relleu al ministeri de Salut, Benestar i Treball de “cap tipus de pressió″ per part del corrent d’opinió intern que es va consolidant en el si del Partit Socialdemòcrata (PS). D’aquesta manera, González va deixar clar que “no hi ha hagut cap moviment estrany” per part d’ES a l’hora de motivar la decisió del cap de Govern, Jaume Bartumeu, de nomenar la també membre del corrent d’opinió Sílvia Bonet en substitució de Cristina Rodríguez, d’un perfil més tècnic.

González va valorar com a “molt positiva” la tasca feta per Rodríguez i va recordar que es tracta d”un canvi” de funció lluny de qualsevol daltabaix, ja que encapçalarà, a partir d’ara, la missió preparatòria de la presidència andorrana del Consell d’Europa. De fet, i en la línia del que havia manifestat el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, aquest canvi “entra dins de la normalitat” de qualsevol govern. González va celebrar, d’altra banda, l’elecció de Bonet, a la qual va desitjar “molta sort” i va animar a continuar assistint a les reunions del cor- rent d’opinió del qual forma part.

El primer secretari del PS, Ferran Goya, va pronunciar-se en la mateixa línia, argumentant que “tots els militants són iguals” pel que fa a la seva consideració dins del partit, independentment de quin sigui el seu perfil. Amb relació a la consideració de Rodríguez com a una persona d’un perfil més tècnic, Goya va assenyalar que “no hi havia gaire lloc per fer política partidista des del seu ministeri”, amb la qual cosa el que importa, segons ell, és la tasca feta al capdavant d’aquesta cartera.

Tot i que des del partit van sorgir fa uns mesos algunes veus discordants amb la línia que Rodríguez va seguir en la compareixença en comissió pel desplegament del nou articulat de la seguretat social, el fet és que, tal com va recordar Goya, “la llei de la CASS es va aprovar per assentiment”. És per això que, segons ell, l’únic que es pot fer és “donar les gràcies per tot el que ha fet” al ministeri, “trencant el laisser faire que s’havia portat fins a la seva arribada” a l’Executiu de Bartumeu al principi de la legislatura socialdemòcrata. Tant González com Goya van coincidir en la importància de les funcions que a partir d’ara assumirà Rodríguez. El primer secretari del PS va afirmar que amb aquesta atribució competencial se li està concedint a la presidència andorrana del Consell d’Europa el paper que li pertoca.

CRÍTIQUES “MASCLISTES” Goya va manifestar-se també respecte a les veus crítiques que ahir van posar en dubte la preparació de Bonet, tot i ser Diplomada en Infermeria i màster en Salut Pública i Comunitària. El primer secretari del PS va afirmar que “hi ha una part de la societat que ha demostrat un altre cop el seu masclisme”, ja que “sempre és a les dones a qui es posa en dubte per la formació″, mentre que “a un ministre home se li dóna sempre per suposat que no ha de demostrar res”. Goya va defensar així el currículum i la projecció de Bonet.

El reguitzell de notícies d’aquesta rentrée em porta a fer una reflexió agredolça sobre l'aparença, la comunicació dels mitjans i la realitat dels fets i situacions que hi apareixen, i també de l'opinió final que ens enduem els ciutadans.

L'aparença és allò que valorem des de fora, allò que es basa en constatacions i deduccions pròpies o, fins i tot, en les fonts més o menys properes que fan de corretja de transmissió a l'hora de plantejar-nos uns fets. Naturalment, aquestes valoracions resulten merament subjectives, ja que manquen del coneixement directe o de la vivència de la situació. Tot i així, ja ens poden suscitar una opinió que resultarà més o menys exacta.

Quan la història ens arriba pels mitjans de comunicació, ja sembla gaudir d'un punt més de credibilitat, no es tracta de deduccions pròpies ni de rumorologia: habitualment, uns periodistes, amb noms i cognoms, es dediquen a investigar la situació i ens transmeten els fets passats pel filtre de la seva professionalitat.

Sovint oblidem, però, que, tot i la professionalitat del periodista, la seva informació s'emmarca en la línia editorial i en una estratègia empresarial -o fins i tot política- de la seva publicació i, fent certa la dita que la realitat és el que és segons el vidre amb el qual es mira, els mitjans ens porten a opinar basant-nos en una informació que no és sempre objectiva, ni despullada de segones intencions.

La realitat, finalment, és aquella que vivim en primera persona, o bé és la situació que ens explica, sempre de primera mà, aquell que l'ha viscuda.

No cal dir també que aquests fets, si han estat viscuts per diferents persones, varien substancialment i que, segons la part que ens ho explica, l'opinió que ens en formem pot anar del blanc al negre, pot no tenir res a veure.

Acabem descobrint que no és or tot el que llu i que sovint hauríem de tenir més esperit crític filtrant -des de la nostra subjectiva objectivitat- les enganyoses aparences, la informació que ens ofereixen els mitjans i les realitats variables de cadascú, per tal d'arribar a construir una opinió -aproximadament- fiable.

Estic sorprès d’algunes reaccions d’aquests darrers dies en relació a l’arribada de la Vuelta ciclista espanyola a Andorra. Només hi havia dues possibilitats ofertes per l’organització per poder ser final d’etapa en aquesta edició: el dia 7 o el dia 8 de setembre. En aquestes circumstàncies, haver escollit la data del 8 de setembre, Meritxell, perquè la cursa ciclista la Vuelta torni a Andorra en el seu 75è aniversari ha estat, al nostre entendre, encertat.

Triant com a dia d’arribada el 8 de setembre, festiu nacional i amb el comerç tancat, s’aconseguia oferir a la població andorrana i als nostres visitants un espectacle de talla internacional per animar la jornada. És important que es pensi també en el gaudir de la població d’Andorra en un dia festiu. Tarragona-Andorra és una de les etapes més llargues de tota la Vuelta, amb hora prevista d’arribada a Pal cap a les 17.40 h. Entre una cosa i altra, els participants arribaran als hotels d’Andorra cap a les vuit del vespre. Poc temps haurien disposat per fer compres si s’hagués triat el dia 7. I l’endemà, el 8, ho haurien trobat tot tancat.

Doncs bé, havent assumit responsablement que a Andorra li convenia tornar a acollir una etapa de la Vuelta, el Govern ha volgut afavorir el comerç i l’hostaleria. Pensem que aquesta etapa permetrà ocupar cap a uns 1.500 llits la nit del dia 8 de setembre. Andorra Turisme ha difós la màxima informació per fer d’aquest esdeveniment un atractiu turístic important, i s’han preparat altres actes per complementar-lo.

El dimecres 8 –el dia de Meritxell– s’ha establert l’accés gratuït al telecabina de la Massana per tal que residents i visitants puguin assistir al final d’etapa. El mateix dia, a partir de les 17 h, se celebrarà una festa per a tots els públics a l’aparcament del Parc Central de la capital, amb simuladors de bicicleta, zona de jocs i inflables. A les 19 h tindrà lloc un musical ambientat en la pel.lícula Lope.

El dijous 9 s’ha acordat amb l’organització de la Vuelta que es pugui visitar de molt a prop els ciclistes i els equips durant el matí previ a la sortida de les 13.15 h. Fent l’arribada el 8 i sortint el 9, amb tot obert, els membres de l’organització d’aquest esdeveniment esportiu, els centenars de periodistes que el cobreixen i els visitants en general gaudiran de temps suficient per adquirir productes del comerç andor- rà. Em causa perplexitat veure com l’actuació del Govern, amb una clara voluntat d’aprofitar aquest esdeveniment per reforçar la imatge d’An- dorra a Espanya –un país veí del qual ens arriba bona part de la nostra clientela–, és discutida i tergiversada.

¿Com pot ser que els mateixos que no perdien ocasió de manifestar el seu escepticisme sobre la promoció turística del país mantinguin ara una actitud bel.ligerant davant la vinguda de la Vuelta? ¿Què no haurien dit si, atenent a la seva equivocada argumentació que el dia de Meritxell no es podia fer l’arribada de l’etapa, ens haguéssim trobat sense la Vuelta? Ara arriba la Vuelta, però per poques hores i per poc calaix –argumenten alguns.

AIXÍ, DONCS,
¿en què quedem? ¿És o no important que hi hagi actes de ressò internacional que permetin situar Andorra al mapa turístic de referència dels nostres veïns? Jo crec que sí, i que és així en qualsevol circumstància. Ni que el comerç només pogués oferir tot el matí del dia 9 de setembre a la gent que viatja amb la Vuelta per fer les seves compres, això ja era molt aprofitable. Entre el 0% i el 25%, no hi ha color.

Però els pessimistes, els destructors, els disposats a fer estelles de tot, no s’estan de raons. Estic convençut que, com jo, molts comerços aplaudiran la decisió del Govern de convertir una vegada més Andorra en el principal centre d’atenció dels nostres veïns del sud.

Malgrat tot, els fets són tossuts: el pas de la Vuelta per Andorra serà molt i molt positiu per al comerç, per a l’activitat hotelera i per a la promoció turística exterior d’Andorra, i això, en aquests moments, és el més important.

Estem seguint el calendari previst. Davant de les incerteses de l’any anterior centrades en diferents concepcions que tenien els partits polítics sobre els pactes d’Estat, per uns significava no compartir els llocs de govern, per d’altres només podia ser de concertació i per d’altres havia de ser de concentració (tots o ningú). Finalment, Bartumeu va aclarir l’escenari decidint que no convocaria eleccions durant el 2010. D’ençà l’escenari no ha canviat, es manté apàtic, sense novetats legislatives, tan sols amb rumors sobre el treball entre bastidors de les lleis tributàries i les laborals. Però el cert és que les posicions continuen enrocades: com si fos una partida de pòquer, els jugadors es miren sense moure fitxa, però alhora cadascú ensenya els seus farols en les entrevistes als dirigents polítics d’aquest estiu.

Al Partit Socialdemòcrata no li fan por les eleccions, la recerca d’una majoria absoluta es visualitza com un objectiu possible i alhora necessari per al país. Anàlogament, a Coalició Reformista, en ple procés constituent d’un nou nom, intentant actualitzar i centrar el projecte heretat del Partit Liberal, tampoc li fan por unes eleccions, mostrant-se valents mercès al digne resultat de les darreres eleccions. També a Andorra pel Canvi es veuen segurs davant d’uns futurs comicis, si bé alguns podrien dir que són els que hi tenen més a perdre: juguen més la carta del present, ferms i sense por de no repetir el mateix nombre de parlamentaris de fa un any.

Davant d’aquesta situació, la incertesa d’unes eleccions per a l’any vinent apareix a l’entorn del Pressupost. De fet, si PS i ApC no pacten el Pressupost significarà la convocatòria d’eleccions el primer trimestre del 2011. Tots dos partits recelen dels respectius dirigents, tenen la voluntat d’arribar a un pacte, sabent que el pacte hauria de ser estable, no limitat al Pressupost, sinó a un projecte legislatiu, amb un pla de lleis per aprovar que aportés garantia i tranquil.litat tant en la gestió del Govern com també en el Parlament.

És una situació similar a la viscuda l’any 1994, quan l’excap de Govern Ribas va perdre una moció de censura per una falta d’entesa entre els partits de centre i esquerra, que va comportar un cicle de 15 anys liberals. Per aquest motiu, el pacte hauria d’anar més enllà dels Pressupostos del 2011.

El que em resulta més curiós és que molts protagonistes de llavors continuen sent actuals interlocutors. Potser s’hauria de reflexionar i esmerçar-se més per la consecució d’un pacte estable.

El president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, el social-demòcrata Jordi Font, va explicar ahir que l'esperada compareixença del ministre d'Economia i Finances, Pere López, per tal d'informar del Projecte de llei de l'IVA, tindrà lloc dimarts 7 de setembre a les 16.00 hores.

Aquesta data, de fet, és important si es considera que marcarà la represa de les converses per al treball en comissió dels articulats impositius, amb un especial focus en la llei de l'IVA, unes negociacions que es van aturar fins al nou període de sessions mentre el Govern acabava de complementar la informació econòmica del nou marc fiscal als grups parlamentaris.

Font ja va posar en coneixement dels diferents grups parlamentaris a final d'aquesta setmana la convocatòria, explicant al mateix temps que la sessió serà a porta tancada, és a dir, una reunió de caire no públic. Tot i això, s'espera que la compareixença serveixi tant a CR com a ApC per escoltar les motivacions que van portar el Govern a fixar l'IVA al 4,4%, en comptes de la previsió del 5%, i també per contemplar l'impacte global de tots els nous impostos, respectivament. De fet, aquestes van ser les principals queixes que des dels grups reformista i d'ApC es van posar sobre la taula fa uns mesos, juntament amb les queixes per la memòria explicativa, que Jaume Serra (CR) i Eusebi Nomen (ApC) van titllar de minsa.

A més, des de la plataforma també es té l'expectativa que la compareixença de López haurà de servir, al mateix temps, per conèixer la voluntat del Govern amb relació a l'IRPF, segons va demanar Nomen. Mentre que el suport d'ApC a la reforma impositiva es presenta molt dificultós, l'expectativa és ben diferent considerant els reformistes, tot i que el vist-i-plau inicial anirà condicionat pel grau d'acceptació de les modificacions proposades al text.

PRIORITAT MÀXIMA / Font va manifestar que les lleis que dotaran Andorra d'un marc impositiu homologable al dels països del nostre entorn «no poden quedar al tinter», amb la qual cosa «cal que es debatin abans de final d'any». En aquest sentit, el president de la Comissió de Finances i Pressupost va voler desvincular el debat sobre la reforma tributària del que centrarà els titulars més grans. Aquest serà la negociació del Pressupost, a la qual s'espera arribar amb els articulats impositius en un estat molt avançat.

Font va qualificar de «vital per al país» el fet que el Consell General debati sobre aquestes lleis abans que finalitzi el desembre i fins i tot abans que s'hagi de considerar el Pressupost per a l'any vinent, que marcarà si hi ha o no eleccions anticipades. «Si més no, cal que les lleis se sotmetin a la votació del ple del Consell General», va ampliar, assenyalant que així es podria visualitzar clarament quins consellers estan a favor dels canvis i aquells que no els legitimen. «Pots tenir el Pressupost que vulguis, però sense la reforma tributària, no podrem fer bullir l'olla» va resumir, confirmant que la comissió que presideix treballarà amb el major ritme possible per tal de permetre una arribada àgil al Consell. Un dels fets que fan pensar que s'anirà a bon ritme, segons ell, és que des de CR no s'ha demanat fins al moment cap pròrroga en el termini per presentar esmenes a la llei de l'IVA, modificacions que es poden presentar fins al 22 de setembre.

Tot i que durant aquestes últimes setmanes no hi ha hagut reunions formals, Font va explicar que s'ha fet «un treball de fons» durant tot l'estiu. El representant del PS va valorar que afronta «amb molt d'optimisme» un període de sessions que es presenta decisiu.

"La rebaixa de cinc anys no és el més important", van comentar alguns membres del grup parlamentari socialdemòcrata. Fins ara, el fet que més s'ha destacat de la modificació que el Partit Socialdemòcrata vol proposar a la llei de nacionalitat és que només caldran quinze anys de residència per ser andorrà, en comptes de vint com fins ara.

Però molt més rellevant encara és el fet que la formació es planteja que aquest període no hagi de ser necessàriament consecutiu, tal com passa ara, ja que permetria l'accés a més persones.

Diverses fonts del grup parlamentari van confirmar al Diari que aquest és justament l'aspecte que s'està treballant en aquests moments a les reunions. El fet és que fins ara ja existien excepcions a la norma, i determinades persones podien interrompre el període de residència al Principat per poder reprendre'l posteriorment, com per exemple per estudiar a l'estranger. No obstant això, i segons les fonts consultades, la intenció dels socialdemòcrates és "flexibilitzar-ho", i permetre que els anys de residència puguin ser acumulatius "si una persona s'ha vist obligada a marxar del país".

Els consellers del PS tenen un debat pendent per fixar amb precisió què es considerarà "veure's obligat". En qualsevol cas, tots els membres del grup tenen clar que no volen que hi hagi irregularitats. Tècnicament, tindrà uns criteris rigorosos i unes normes força acurades. Així, el partit vol evitar que algú que estigui constantment canviant de país de residència en lapses de temps molt curts es pugui acollir a aquesta nova normativa.

S'ESPERA UNA FORTA OPOSICIÓ

Els socialdemòcrates treballaran els dies vinents per acabar d'enllestir el redactat de la proposició de llei, que està a punt de tramitar-se. Si arriba al Consell General, aquest és un dels punts que possiblement tindran més oposició i esmenes, segons diversos membres del PS. "Pot ser que molesti les persones més contràries" a canviar la llei, van assenyalar. Fins i tot, algun conseller del grup parlamentari ja s'ha mostrat escèptic amb aquesta norma, i esperen que en les properes reunions de grup es pugui debatre a fons.

Les modificacions exigiran també canviar altres terminis especificats a la llei, com ara per als menors d'edat, que poden naturalitzar- se als divuit anys de residència amb certs requisits, o els períodes d'obtenció del passaport per haver contret matrimoni amb una persona del país.

Entre la visita a Andorra del copríncep Chirac i la recent visita del copríncep Sarkozy han passat 13 anys: del 1997 al 2010. Curiosament, també han estat 13 els anys que han calgut perquè un cap de Govern d’Andorra fos rebut novament a Brussel.les pel president de la Comissió Europea.

D’ençà del 1997, quan Marc Forné, com a cap de Govern, va ser rebut pel president de la Comissió Europea, Jacques Santer, no s’havia produït cap altra visita similar fins que aquest any, el 20 de juliol, el president de la CE, José Manuel DurÒo Barroso, va rebre Jaume Bartumeu per tractar del progressiu acostament del nostre país a la Unió Europea.

Aquesta darrera visita a Brussel.les ha estat positiva. S’ha establert un compromís de properes reunions d’alt nivell polític i altres de treball entre els tècnics d’Andor- ra i la Unió Europea per desencallar i avançar en la construcció de les nostres relacions basades en la seriositat, la lleialtat i el bon veïnatge. Estem anant per feina, sense més dilacions.

ARA QUE ALGUNS
voldrien esborrar la història –i el passiu dels governs liberals- convé que ens preguntem el perquè d’aquella in- terrupció exageradament llarga en les nostres relacions institucionals amb Europa, precisament ara, quan els canvis trepidants que constatem al nostre voltant marquen i marcaran la nostra pròpia història.

L’any 1993, un cop aprovada la Constitució, el nostre país va passar per un breu període de febre internacionalista; Andorra volia ser present en moltes de les institucions internacionals a les quals per dret li pertocava de ser-hi. Des de l’ONU fins a la Unesco, passant pel Consell d’Europa. Poc després, les missions diplomàtiques andorranes van créixer de manera exagerada, sense que això comportés millores palpables en les nostres relacions amb la comunitat internacional, tant per la nostra activitat econòmica, dins i fora d’Andorra, com pels nostres nacionals que residien o estudiaven a l’estranger.

Els liberals, que van governar durant aquell període, van tibar la corda fins el punt que la comunitat internacional ens va exigir posar-nos al dia en les nostres responsabilitats internacionals, tot i els advertiments fets per personalitats polítiques i acadèmiques fins i tot en informes encarregats pel mateix Govern –penso en l’informe de Michel Camdessus–, subtilment silenciats.

Els governs liberals van girar l’esquena als nostres veïns i a la Unió Europea, als nostres compromisos i a les nostres responsabilitats internacionals. Ho feien de ben segur conscients que així podrien treure profit particular d’un període de vaques grasses per a l’economia especulativa, mentre irresponsablement es deixaven de banda les reformes socials i estructurals necessàries, que ens haurien ajudat avui a resistir amb més suavitat l’envestida brutal de la crisi. Aquesta constatació genera avui indignació i posa en evidència alguns espavilats.

TANTES I TANTES
oportunitats perdudes, tant immobilisme intern i extern en el Govern del país ens ha situat en una posició de feblesa extrema que requereix molta valentia política per posar-hi remei. Això és el que està fent el Govern amb el suport del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Posar remei a tant de desgavell. Des del primer dia que vam assumir la responsabilitat d’acceptar el Govern, no s’ha parat de treballar per mirar de recuperar el temps perdut i aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix l’actual conjuntura geopolítica. Som conscients que les oportunitats no es repeteixen, i que, per tant, no val la pena plànyer les que ja s’han perdut. Gestionant el present, mirant cap al futur, sabent que el futur es construeix des de l’ara i aquí.

Sap greu veure com les mateixes persones que ens han portat a la situació actual de calaixos buits, onerosos compromisos contrets i aïllament internacional, continuen practicant el negacionisme polític. Dol veure com es mostren ofesos quan se’ls posa un mirall al davant, com continuen promovent la prepotència al rang de virtut nacional, com continuen soscavant la diligent activitat diplomàtica, discreta però eficaç, del Govern actual. Obliden i no volen sentir el que opinen d’ells, i per extensió d’Andorra, a Europa. Els hem vist el llautó, aquí, i també els hi han vist a fora.

Per refer la confiança que lamentablement hem vist com s’esvaïa durant 13 anys cal una mica de temps, lògicament. Per refer la confiança externa, la dels nostres veïns europeus. Per recuperar la confiança interna de la nostra comunitat, tan important. Fins ara hem contemplat impotents com la gestió de les institucions es feia posant la cosa pública al servei del privat, minant la distribució equitativa de la riquesa, impedint que el mèrit propi fos suficient per prosperar socialment, impossibilitant la justícia social.

¿Quina és ara la nostra situació respecte a les relacions internacionals? El parèntesi s’ha tancat. El copríncep Sarkozy ens ha visitat i ha donat suport a l’acció duta a terme pel Consell General i el Govern el darrer any. El cap de Govern ha estat rebut pel president de la Comissió Europea. Les dues visites comporten el compromís de millora de la relació i la confiança mútua, així com una agenda de properes trobades, relacionades amb temes concrets de cooperació. Les missions diplomàtiques treballen i continuaran treballant diligentment, de manera sòbria i discreta, a la mida d’Andorra, sense grans ostentacions. Els missatges que trameten són signes positius de la constatació del canvi d’orientació política i de la consegüent recuperació progressiva de la confiança mútua en el nostre país i en els seus dirigents.

Això son faves comptades. La resta és fum.

El Partit Socialdemòcrata té gairebé a punt la llei per rebaixar a quinze anys el període per obtenir la nacionalitat, i la tramitació del text és qüestió de dies. Així ho va explicar el president del grup parlamentari, Francesc Rodríguez. El text va ser un dels temes prioritaris a la reunió de grup del PS que va tenir lloc dilluns al vespre, on els consellers van acabar de “polir serrells”, segons va assenyalar Rodríguez.

La propera reunió sevirà per acabar de “donar els darrers retocs al redactat”, i posteriorment es tramitarà la proposició. Rodríguez va explicar també que properament tindrà lloc una nova reunió amb la comissió negociadora d'Andorra pel Canvi, per continuar discutint sobre els canvis que cal introduir a les lleis socials. Ambdós grups ja van assolir un acord sobre la regulació del dret de vaga, però encara queden força punts per discutir sobre temes laborals, com per exemple el codi de relacions.

El conseller general d'Andorra pel Canvi Òscar Encuentra també va assenyalar que calia continuar amb les reunions. En una entrevista amb Gabriel Fernàndez a AD Ràdio, el conseller va assenyalar que encara quedaven alguns aspectes en els quals calia treballar, com per exemple “garantir el dret a la vaga, però també garantir el dret a treballar a aquells que vulguin quan hi ha una vaga”, i va ressaltar que la figura del piquet ha de tenir “una funció informativa”. Encuentra també va dir que el fet de defensar un text així en un moment en què la gent demana tenir feina “no és perjudicial ni contradictori”, ja que s'està recorrent un camí “que tots els països amb democràcies modernes ja han fet fa temps”. Així mateix, el conseller d'ApC va assegurar que les patronals i els sindicats “coincideixen en la majoria dels plantejaments que tenim”.