La primera secretària del Partit Social va ser clara i rotunda ahir quan va reclamar seriositat al Govern demòcrata. Seriositat alhora de donar notícies com la inocentada d’Apple, però també alhora de prendre’s seriosament les institucions. Concretant la seva crítica, Salazar va qualificar de «perillosa» la dotació d’autonomia que el Govern vol tenir en la llei d’obertura econòmica. Segons la socialdemòcrata la «manca de concreció» en les salvaguardes d’aquesta llei que abandera el grup parlamentari de DA «pot ocasionar situacions de risc». Segons Salazar aquesta llei hauria de tenir una seguretat jurídica que ara no hi és.
Sobre l’obertura econòmica, els socialdemòcrates consideren que l’Executiu vol apropiar-se «massa autonomia» i a parer del PS «no s’ha de barrejar i confondre les funcions del Consell General i les del Govern».

RECLAM DE SERIOSITAT / La primera secretària del PS va criticar el Govern «per no agafar-se amb seriositat institucions com el Consell General». Salazar es refereix a la gestió d’entrada de documentació al Consell en la que el PS denuncia que entrin documents sense informació requerida o sense els tràmits pertinents. En concret, Salazar va posar com exemple que el primer text sobre les taxes al consum entrat al Consell «es tractava d’un informe erroni i que després es va entrar un segon informe, sense saber quin delegat firmava i els dos textos estaven datats en el mateix dia», va explicar. Salazar assegura que és una pràctica habitual que entrin informes que no compleixen els requisits establerts «Pensem que el Govern hauria de ser més curós».

Per tot, des del PS consideren que és important «la separació de poders perquè romangui per sobre de les majories absolutes», va apuntar Salazar.

Per altra banda, la primera secretària del PS també es va referir a la llei de contenció de la despesa de personal i va explicar que des del seu grup es té prevista una reunió amb la plataforma sindical per tal d’explicar quina és la postura socialdemòcrata.

Salazar va reforçar la postura pronunciada per Bartumeu en aquest sentit afirmant que des del PS no s’està d’acord amb el procediment que el Govern està duent a terme perquè consideren que prèvia a aquesta mesura hauria de posar-se en ordre els texts legals sobre els tributs.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va exigir ahir al Govern "que comenci a treballar amb seriositat i rigor" i que actuacions com la que ha tingut lloc recentment, com el cas Apple, "no es tornin a repetir".

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va esmentar aquesta empresa basant-se en un article publicat a la premsa com a exemple de societat que volia invertir a Andorra però que  finalment es va decantar per un altre país. El cert, però, és que, tal com va denunciar el PS mateix en un comunicat, l'article en qüestió era una innocentada. "No és una anècdota, com ells deien en un comunicat, sinó que hem de tenir en compte que això ha afectat la credibilitat d'An dorra com a país", va explicar la primera secretària del PS, Judith Salazar.

Els socialdemòcrates consideren també que "el Govern no s'acaba de prendre seriosament la institució del Consell General, cosa que ens sembla un fet a denunciar", davant de la qual cosa demanen "respecte per les institucions". I com a exemple que això està passant, Salazar va esmentar que hi ha casos en què Sindicatura admet a tràmit iniciatives legislatives sense que vagin acompanyades de tota la documentació necessària i "les constàncies en acta no es tenen en compte". "El que volem és que el Govern li doni la importància que mereix al Consell General", va recalcar la primera secretària del PS. Salazar a rma que el fet que hi hagi una majoria tan àmplia a la cambra parlamentària li dóna encara més responsabilitat a DA a l'hora de garantir que el Consell pugui fer la seva feina. "La separació de poders ha de prevaldre per sobre de majories", va assenyalar Salazar.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va exigir ahir al Govern "que comenci a treballar amb seriositat i rigor" i que actuacions com la que ha tingut lloc recentment, com el cas Apple, "no es tornin a repetir".
El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va esmentar aquesta empresa basant-se en un article publicat a la premsa com a exemple de societat que volia invertir a Andorra però que finalment es va decantar per un altre país. El cert, però, és que, tal com va denunciar el PS mateix en un comunicat, l'article en qüestió era una innocentada. "No és una anècdota, com ells deien en un comunicat, sinó que hem de tenir en compte que això ha afectat la credibilitat d'An­dorra com a país", va explicar la primera secretària del PS, Judith Salazar.

Els socialdemòcrates consideren també que "el Govern no s'acaba de prendre seriosament la institució del Consell General, cosa que ens sembla un fet a denunciar", davant de la qual cosa demanen "respecte per les institucions". I com a exemple que això està passant, Salazar va esmentar que hi ha casos en què Sindicatura admet a tràmit iniciatives legislatives sense que vagin acompanyades de tota la documentació necessària i "les constàncies en acta no es tenen  en compte". "El que volem és que el Govern li doni la importància que mereix al Consell General", va recalcar la primera secretària del PS en l'habitual roda de premsa dels dijous.

Salazar afirma que el fet que hi hagi una majoria tan àmplia a la cambra parlamentària li dóna encara més responsabilitat a Demòcrates per Andorra (DA) a l'hora de garantir que el Consell pugui fer la seva feina. "La separació de poders ha de prevaldre per sobre de majories i d'escenaris monocolors i cal que siguin curosos i seriosos amb les institucions", va assenyalar Salazar.

El projecte de llei de taxes al consum seria un exemple més en què no s'ha actuat, segons el PS, de manera seriosa, ja que "va entrar un informe que sembla que era erroni i se'n va presentar un altre posteriorment signat per delegació sense que se sàpiga qui ho feia, i els dos informes són del mateix dia. Entenem que això no és gaire seriós".

Els socialdemòcrates no estan tampoc d'acord que a la futura llei d'obertura econòmica no hi constin les salvaguardes que es tindran en compte a l'hora d'acceptar o no la implantació d'una empresa estrangera. "Quan demanem on estan aquestes salvaguardes se'ns contesta que el que es pretén és dotar d'autonomia el Govern perquè pugui operar perquè les lleis són feixugues, cosa que ens sembla francament perillós", explica Salazar. "No hem de confondre les funcions del Govern i les del Consell", va concloure la dirigent del PS.

La protecció de dades personals ha estat objecte, des de fa anys, d’un interès particular per part de les autoritats. Si bé el dret dels ciutadans a preservar les dades que fan referència a la seva persona ja no el posa en dubte (gairebé) ningú, l’eclosió d’Internet i la ràpida evolució d’aquest mitjà universal han portat les administracions a adaptar la seva legislació vigent al respecte en cada moment, i a instaurar uns controls més rigorosos i unes sancions adaptades a la nova situació, així com a facilitar l’exercici del seu dret per part de qualsevol persona.
És en aquest context que avui ha de tenir lloc la presentació de la nova normativa que es vol instaurar a nivell europeu i que ha de substituir les diverses directives vigents al respecte.

Pel que sembla, són moltes les novetats que es pretén que assumeixin de forma conjunta -aquest és també un dels reptes: que les legislacions nacionals siguin el màxim unificades- els membres de la Unió Europea i, de retruc, tota empresa que ofereixi els seus serveis en qualsevol dels estats membres, encara que sigui nacional, d’un estat tercer o que operi des de l’exterior de la UE.

L’adopció d’aquestes normes hauria de suposar, a més d’una major protecció de les dades davant de possibles disfuncions en la seva administració, la consecució d’altres fites significatives. Entre aquestes cal esmentar el dret que hauria de tenir la persona de fer desaparèixer les seves dades personals d’Internet, o el d’obtenir tota la informació que hagi pogut acumular en una xarxa social, si opta per utilitzar-ne una altra.

Un altre element a destacar de la nova normativa que es prepara és l’obligatorietat de que el titular de les dades sigui informat, en un termini que es proposa que sigui com a màxim de 24 hores, de qualsevol canvi relacionat amb la gestió de les seves dades personals.

Encara que no sempre som prou conscients de la importància d’adoptar canvis que poden semblar un augment innecessari de tràmits, en aquest cas ens hi juguem molt.

Un article estival de la BBC inspira aquest breu apunt. És allí on vaig trobar el títol. Aquell article em va contaminar fins el punt que ja no veig les coses de la vida de la mateixa manera que abans i fins i tot ha fet que alguns fets em quadrin millor en el trencaclosques que són les percepcions, els dubtes, la visió del que ens envolta.

Quan vaig llegir la noticia de que Demòcrates per Andorra dona suport a la consellera Mateu, tot i el dictamen del Tribunal Superior negant la condició de funcionària a l’actual consellera, vaig recordar un resum d’una altra publicació: El meu cap és un psicòpata. Parla de com la gent normal es torna perversa en assolir el poder.

No em va sorprendre la reacció a la sentència judicial per part d’una persona que va actuar com ho va fer quan era al govern, tot i ser un fet molt greu per qui té un càrrec públic. És va limitar a negar la major i engegar el ventilador intentant allò del difama, que alguna cosa queda. Aquestes insidioses acusacions, però, van ser degudament replicades per una altra ex-ministra al·ludida.

Ara bé, sí em va sorprendre la reacció del partit polític que l’acull. Una reacció preocupant, que em va remetre al final del resum del llibre abans esmentat, on parla de la poderosa triada dels trepes, els maquiavèl·lics i els narcisistes; del dogma sagrat de la racionalitat instrumental; de les set passes que es fan fins arribar a la dimissió ètica interior, i del paper de les organitzacions en la transformació dels individus, sovint cap a pitjor.

Més enllà que el pronunciament de la Justícia, la totalitat dels membres de DA saben, en la intimitat, que la consellera va obrar malament en el seu dia. Quan DA aplica públicament aquest dinàmica de la indiferència, mirant cap a una altra banda, es posiciona en un "no fer" que en realitat és un "fer" cap a la resignació moral i ètica del poble. DA s’oblida de l’exemplaritat que s’espera de la cosa pública. Si en altres àmbits en fan gala, perquè no en fan en aquest també?

Amb la difusió sobre el grup de la responsabilitat d’actuar, amb senyalar com a responsable el govern que ho va decidir i, fins i tot, el que ho va denunciar amb l’argument de qui estigui lliure de culpa…, amb la resignació front aquestes immoralitats adjectivades com inevitables , no es traça el camí a seguir per retornar la confiança, la il·lusió i l’optimisme emprenedor que se’ns reclama. Més aviat se’ns prepara per a ser menys moderats en el linxament posterior dels altres i en la col·laboració activa amb la vilesa.

Quan només es valora l'educació i la preparació s'obliden els principis morals.

El 2012 serà l’any de l’engany. L’any on amb l’excusa de la crisi i del patriotisme, els més febles patiran encara més i els més afortunats continuaran gaudint dels mateixos privilegis. Em revolta veure com les coses no canvien mai. Em revolta veure com els andorrans patim del síndrome d’Estocolm. Els diferents governs de dreta ens maltracten cada dia més, però en eleccions, quan s’ha de dir «prou», ens hi posem apòsits i els tornem a votar, no els denunciem mai, els ajudem a assolir els seus objectius!
Però jo sóc d’aquestes que no perd mai l’esperança de què un dia o l’altre la gent obrirà els ulls i estarà disposada a no deixar-se fer més i votarà en contra del seu agressor, dels que han portat Andorra on està ara i fan pagar els que no poden! Jo hi crec i per això lluito.

Patriotisme, quina paraula més maca per abusar de la confiança de la gent! I la gent, per resignació, està convençuda que ho ha de fer! Això sí, en la definició taronja de «patriotisme» es deixa el temps necessari als amics i aliats polítics rics per fer els canvi necessaris per no haver de ser patriòtic envers el nostre país sinó que únicament envers els seus comptes bancaris.

¿I els funcionaris? ¿I els treballadors del SAAS i de RTVA? Aquests que siguin patriòtics ara i quan hi hagin impostos, patriotisme x2! Que paguin per ells i pels rics que no ho faran perquè la llei els hi haurà permès!

Però jo no em resigno, no si val dir que la «llei ho permet», quan una llei no és bona es canvia, sobretot quan es té la majoria absoluta!

Però el que trobo més trist, és que aquest patriotisme selectiu afecti als més petits, que els nens hagin de contribuir en reemplenar les arques de Govern quan els que hi han passat més de 14 anys s’han dedicat a buidar-les, que ells també paguin per tots els que no pagaran i que per «culpa de la crisi» aquest any, el Govern no hagi fet regals de Nadal als nens. Quin estalvi deu haver fet! Segur que amb aquests diners podran pagar el càrrec de confiança de turisme, o l’augment salarial dels representants al consell de la CASS, o les obres del Túnel dels Dos Valires, o la desviació de Sant Julià.

Per tant quan llegeixo aquestes declaracions, «un Govern seriós està per fer complir la llei, està per fer favors a la ciutadania en la seva globalitat, però no per fer favors a ningú», ho sento però em revolto encara més! La ciutadania en la seva globalitat comprèn els treballadors de les botigues afectats pels nous horaris comercials, als seus fills que per culpa d’aquests horaris viuran una infantesa d’escola bressol, als funcionaris i treballadors de parapúbliques que han de baixar el cap si no volen rebre un clatellot a més a més de les retallades salarials.

Com sempre paguen els més petits, però els que tenen terrenys i cobren ajuts quan no els necessiten, els que s’embutxaquen milionades en fer obres faraòniques desproporcionades, els que posen ambulàncies privades per enriquir un familiar, els alts càrrecs vitalicis que són intocables, els que han cobrat durant anys com a funcionaris i no ho són… Aquests són els que formen la ciutadania que gaudirà dels favors del Govern!

És per això que deia i seguiré dient els propers quatre anys que Andorra necessita passar pàgina i iniciar una nova etapa de transparència, de mans netes, de polítics sense interessos personals.

Aquest engany no fa més que refermar-me amb el meu compromís amb Ordino i amb Andorra. I, sobretot, amb la democràcia. Amb els diners de tots no s’hi juga. Queden quatre anys però estic convençuda que el canvi arribarà.

La constitució, ahir, dels òrgans de decisió que configuraran el nou mandat del Comú de Sant Julià no va ser exempta de polèmica. La cònsol laurediana, Montserrat Gil, va decidir apartar la minoria de les juntes de govern, i també dels consells d’administració de les societats participades. La decisió va causar «sorpresa» i «preocupació» als socialdemòcrates, en especial l’exclusió de les societats, tenint en compte que l’anterior minoria, Segle 21, sí que hi era present.

Així, la societat Camprabassa, Escola Bressol Laurèdia i Sasectur estaran conformades únicament per consellers de Demòcrates per Andorra, perquè «hem escollit als integrants en relació a les competències» i perquè «és el que hem cregut més oportú», va manifestar Gil. La cònsol va recordar als socialdemòcrates que els estatuts de les societats no obliguen a una representació de les minories.

La justificació no va convèncer al conseller del PS, Rossend Areny, que va criticar que se’ls «tanqués la porta» als principals òrgans de decisió i en conseqüència, a «una part de la ciutadania, la que ens ha votat». Areny va deixar entendre que havien estat apartats tant de les societats com de la Junta de Govern perquè el 28 de febrer no van votar a favor dels nomenaments de Gil i de Manel Torrentallé com a cònsols major i menor. Un fet que Gil va negar amb rotunditat.

El també socialdemòcrata, Josep Roig, va lamentar que la cònsol jugués a «l’estratègia del doble discurs», perquè «quan li convé» i s’adreça a la ciutadania diu que hi haurà col·laboració amb la minoria, un fet que després no aplica, va lamentar.

Sense rebaixes salarials / D’altra banda, Gil va parlar ahir del pressupost, que s’aprovarà el proper 1 de febrer i que en principi no patirà massa modificacions respecte al presentat recentment per l’anterior corporació. Tampoc hi haurà rebaixes salarials dels càrrecs electes, malgrat que es decidís conjuntament a la reunió de cònsols celebrada la setmana passada. Segons Gil, no hi haurà rebaixes salarials perquè «som el Comú que tenim els sous més baixos». Paral·lelament, es mantindran dos consellers a ple temps.

La partida general destinada a personal sí que es reduirà, en 40.000 euros, fruit, entre d’altres, de baixes no cobertes.

Pel que fa al capítol d’inversions, serà de 800.000 euros tot i que pot augmentar gràcies a la retirada de l’envelat del Prat Gran la setmana vinent. La corporació s’estalviarà el que pagava en lloguer i ho reconduirà en millores per la parròquia, va explicar la cònsol.

El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata es va reunir ahir per tractar un únic punt: la seva postura envers el pacte d’Estat per la reforma del sistema de seguretat social. La decisió a la que es va arribar ahir a la nit és que abans de seure a la taula pel pacte d’Estat cal aclarir el model de seguretat social i salut pública que vol el Govern i el grup parlamentari de Demòcrates per Andorra i analitzar els possibles punts de convergència amb el que ells mateixos proposen.
L’òrgan directiu del PS va donar el mandat al seu grup parlamentari de reunir-se amb l’Executiu i el grup que li dóna suport al Consell General -serà avui mateix quan els socialdemòcrates contactaran amb DA per concertar una trobada- per aclarir dubtes i veure els punts de convergència que hi poden haver entre el model de salut pública i seguretat social que proposa DA i el del PS. D’entrada, hi ha aspectes que fan ser especialment cautelosos els socialdemòcrates, com són les repetides al·lusions a «plans privats de jubilació» per solucionar els problemes d’aquesta branca de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o a «l’autofinançament» de la salut pública. Així ho va explicar la primera secretària del partit, Judith Salazar, sortint de la reunió del comitè directiu. Salazar va reconèixer que el PS s’ha compromès a un pacte d’Estat en aquest camp, però va justificar que els documents que els han fet arribar des de DA fan que «intuïm que hi poden haver divergències» en el model perseguit. De totes maneres, va assegurar que es «buscarà sempre que es pugui l’entesa».

A l’entendre socialdemòcrata, les al·lusions als plans privats de jubilació i a l’autofinançament de la salut pública deixen entreveure una visió de la seguretat social com una empresa privada que es regeixi per criteris d’eficiència, quan des del seu punt de vista tant la jubilació com la salut són «drets de les persones i no un negoci». Així, defensen una reforma del sistema «dins els paràmetres de l’Estat de Benestar» i deixen entendre que no entraran al pacte «si s’entén la CASS com una empresa privada».

En aquest sentit, el PS va reiterar la seva oposició a que la primera incidència sigui sobre els usuaris. Aquí, el secretari d’organització de la formació, Marc Cornella, va comentar que «no tot han de ser retallades» i basar-se en el finançament, sinó que primer cal veure quin model sanitari es vol.

El comitè directiu extraordinari del Partit Socialdemòcrata va decidir ahir que es faci una reunió prèvia amb els demòcrates per conèixer "quin és el model" de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que es vol aplicar perquè es pugui materialitzar o no, a posteriori, un pacte d'Estat per a la reforma de la CASS. D'aquesta manera, la primera secretària del PS, Judith Salazar, va posar en relleu que el que no comparteixen és el model que fins ara els han plantejat des del Govern, ja que consideren que contempla la sanitat pública "com si fos una empresa privada" . En aquest sentit, per exemple, diuen que no estan d'acord amb determinats punts,  com els plans de pensions privats que s'han posat sobre la taula, ja que mantenen que la jubilació "és un dret" com també ho és la salut.

En aquest sentit, després de la reunió del comitè directiu extraordinari, Salazar va reiterar que el que no es pot pretendre és fer de la sanitat una "empresa privada" que tingui com a principal objectiu "el dèficit zero" i d'aquesta manera conclouen que el perjudicat d'una reforma de la Seguretat Social no han de ser els usuaris.

En definitiva, el PS remarca que la pretensió és que el model de la Seguretat Social que s'apliqui estigui d'acord amb l'Estat del benestar i conclouen que si el model que vol el Govern no és aquest no entraran a negociar la reforma, encara que ells es van comprometre a un pacte d'Estat sobre aquesta qüestió.

D'altra banda, el conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata David Rios ha entrat a Sindicatura dues preguntes al Govern sobre la manca de senyalització i presenyalització dels vials de la boca est del túnel dels Dos Valires. Les preguntes, que s'hauran de respondre per escrit, es fonamenten, tal com destaquen des del PS, en el fet que el passat 23 de desembre es va fer públic que s'havien acabat les obres de la boca est del túnel, que modifiquen "sensiblement" una part del traçat de la carretera general 2 i per on ja es pot transitar sense que, constaten, hi hagi la deguda senyalització, i per això demanen quan es farà aquesta indicació viària i per què encara no s'ha senyalitzat.

El comitè directiu extraordinari del Partit Socialdemòcrata va decidir ahir que es faci una reunió prèvia amb els demòcrates per conèixer "quin és el model" de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que es vol aplicar perquè es pugui materialitzar o no, a posteriori, un pacte d'Estat per a la reforma de la CASS. D'aquesta manera, la primera secretària del PS, Judith Salazar, va posar en relleu que el que no comparteixen és el model que  ns ara els han plantejat des del Govern, ja que consideren que contempla la sanitat pública "com si fos una empresa privada" .

En aquest sentit, per exemple, diuen que no estan d'acord amb determinats punts, com els plans de pensions privats que s'han posat sobre la taula, ja que mantenen que la jubilació "és un dret" com també ho és la salut. En aquest sentit, després de la reunió del comitè directiu extraordinari, Salazar va reiterar que el que no es pot pretendre és fer de la sanitat una "empresa privada" que tingui com a principal objectiu "el dè cit zero" i d'aquesta manera conclouen que el perjudicat d'una reforma de la Seguretat Social no han de ser els usuaris.En de nitiva, el PS remarca que la pretensió és que el model de la Seguretat Social que s'apliqui estigui d'acord amb l'Estat del benestar i conclouen que si el model que vol el Govern no és aquest no entraran a negociar la reforma, encara que ells es van comprometre a un pacte d'Estat sobre aquesta qüestió.

D'altra banda, el conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata David Rios ha entrat a Sindicatura dues preguntes al Govern sobre la manca de senyalització i presenyalització dels vials de la boca est del túnel dels  Dos Valires. Les preguntes, que s'hauran de respondre per escrit, es fonamenten, tal com destaquen des del PS, en el fet que el passat 23 de desembre es va fer públic que s'havien acabat les obres de la boca est del túnel, que modi quen "sensiblement" una part del traçat de la carretera general 2 i per on ja es pot transitar sense que, constaten, hi hagi la deguda senyalització, i per això demanen quan es farà aquesta indicació viària i per què encara no s'ha senyalitzat.

El Partit Socialdemòcrata té seriosos dubtes sobre el model de Seguretat Social que vol impulsar DA en la negociació -si és que s'ar riba a negociar- sobre la reforma de la CASS. Per això, demanarà tant al Govern com al grup majoritari una reunió prèvia per valorar si hi ha o no possibilitats d'entesa. El que tenen clar des de la formació a l'oposició és que no acceptaran de cap forma donar el seu suport a uns canvis que passin per assolir l'autofinançament del sistema ja que, en paraules de la primera secretària, Judith Salazar, "la salut és un dret" i cal assegurar que estigui "dins dels paràmetres de l'Estat del benestar".

La petició d'aquesta reunió va ser un dels acords presos ahir a la nit en la trobada extraordinària del comitè directiu del PS. El secretari d'organtizació de formació socialdemòcrata, Marc Cornella, no va amagar la sensació d'allunyament en aquesta qüestió amb els postulats del Govern. "Tenim més o menys clar el model que volen ells i no ho veiem clar. Per això volem aquesta reunió prèvia", va explicar, per després apuntar que "no tot pot passar per les retallades".

Salazar va deixar clar que "si només es volen fer tisorades, no estarem a la taula; si el que es vol és una reforma estructural, podem seure i parlar". Des de la formació socialdemòcrata es defensa que "la primera incidència dels canvis a fer en la CASS no ha de ser sobre l'usuari". Aquesta trobada prèvia, que avui mateix es demanarà tant al Govern com als consellers de DA des del grup parlamentari que lidera Jaume Bartumeu, ha de servir, segons Salazar, per "constatar si el nostre model pot tenir punts de convergència amb el seu", i permetrà decidir si es negocia o no per assolir tantes vegades l'esmentat pacte d'Estat sobre la Seguretat Social. En aquest sentit, la dirigent socialdemòcrata va posar un exemple de les mesures proposades des del bàndol demòcrata amb les quals no hi estarien gens d'acord.

La primera secretària del PS va explicar que "una de les fórmules de DA és que la gent contracti plans de jubilació privats" i va remarcar la seva oposició, ja que "entenem que la pensió ha de ser un dret". Aquesta idea, segons
la dirigent socialdemòcrata, xoca de forma frontal amb el fet que "ells diguin que no volen un autofinançament" i no amaga que "no la podem acceptar".

La intenció de l'actual corporació laurediana de no renovar el contracte de lloguer de la vela que actualment ocupa el Prat Gran satisfà els consellers de l'oposició. Segons va explicar el conseller del Partit Socialdemòcrata, Rossend Areny, encara no tenen cap comunicat oficial sobre les previsions del comú, però va confirmar que aquesta setmana han de mantenir una reunió amb la majoria "i suposo que ens donaran més informació".

Malgrat tot, va assegurar que "si finalment es treu l'envelat ens n'alegrarem i es confirmarà que és possible donar una altra utilitat més viable a l'espai". De fet, va recordar que la posició del PS sempre ha estat que s'havia de prescindir de l'estructura que ocupa el Prat Gran. "He viscut tres campanyes i en totes la vela ha estat un dels temes centrals", va manifestar, afegint-hi que si finalment desapareix l'envelat "d'alguna manera ens hauran donat la raó".

Un nou equipament

D'altra banda, va indicar que si bé en els darrers comicis el programa electoral socialdemòcrata defensava un espai verd, veuen de bon ull que la zona es pugui reconvertir en un equipament "més durador i que pugui donar sortida a més d'un tipus d'esdeveniment", com seria el projecte de fer un edifici amb places d'aparcament, locals per a les associacions i alguna sala polivalent. "És un tipus d'equipament necessari per a la parròquia i si es pot ubicar en un terreny propietat del comú encara millor", va dir Areny. Amb tot, va reconèixer les dificultats de tirar endavant la proposta a causa de la crisi econòmica, que limita les inversions de l'adminsitració laurediana. "La idea del comú està bé, però si sol no ho pot assumir, esta bé que també hi facin aportacions els privats si ho consideren oprotú", va explicar, indicant que espera que el canvi de l'espai es pugui fer "en breu", ja que ajudaria a donar vida a la parròquia.

Rossend Areny també es va mostrar convençut que les fires que actualment se celebren a l'envelat es podran fer a l'exterior sense problemes. "Són fires momentànies que no duren més de 3 o 4 dies, per tant, es pot trobar un espai a fora per ubicar-les sense que això impliqui gaires problemes", va exposar.

Amb tot, el comú de Sant Julià té previst prendre una decisió definitiva aquesta setmana per no allargar més la incertesa sobre el futur del Prat Gran. Tot i que es tregui la vela, però, des de la corporació saben que és difícil tirar endavant el nou equipament.

No es conformen en què el Tribunal Superior els doni la raó. Així ho va manifestar ahir la primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS), Judith Salazar, fent referència a la sentència sobre l’afer Mateu, i per això des d’aquest partit es reclama que la consellera demòcrata Meritxell Mateu posi a disposició de DA el seu càrrec després que la sentència del Tribunal Superior hagi desestimat el recurs presentat per ella contra la sentència de la Batllia del 13 de setembre del 2010 en la qual establia que no gaudia de l’estatus de funcionària.
Salazar va remarcar que la sentència dóna la raó al govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, però «¿se’ns dóna la raó i aquí no ha passat res?», va assenyalar. En cas que Mateu no doni aquest pas, els socialdemòcrates reclamen que sigui Toni Martí, com a president del partit de DA, qui «exigeixi les responsabilitats que pertoquin», va dir Salazar.

El PS critica Mateu «com una persona que ha sigut ministra i que va utilitzar el seu càrrec i la relació política per ocupar una plaça de funcionària», va dir Víctor Naudi, president del PS, qui a més va afirmar que ara hauria de donar exemple i posar a disposició el seu càrrec, «com un gest i per ètica política», va afegir Salazar.

Mateu té a dia d’avui una excedència com a treballadora del cos funcionarial, en vigor des què va assumir el càrrec de consellera general després de les eleccions del passat mes d’abril.

En altre ordre de coses, la roda de premsa habitual dels dijous del PS, celebrada ahir, va servir per anunciar que dimarts vinent se celebrarà el comitè directiu extraordinari del grup per tal de debatre al si del partit el possible pacte d’estat sobre la reforma de la llei de la CASS. Salazar va puntualitzar que es tracta de constatar totes les opinions del partit al respecte d’aquest pacte d’estat.

ALTES I BAIXES AL PS / Per altra banda, Naudi va rebutjar fer qualsevol tipus de valoració sobre les disputes publicades del PS encampadà entre Olga Areny i Miquel Alís. El president del PS es va negar a entrar en el que ell considera «un debat de personalitats». Però sobre les possibles demandes o queixes, Naudi va assegurar que no li consta que hagin entrat al partit «queixes o demandes d’empara ni formals ni de conversa», per part d’Areny. Tot i això, Naudi va confirmar que Areny sí que va presentar la baixa del partit passades les darreres eleccions.

Areny és una de les quatre baixes que s’han donat després de les darreres eleccions municipals, tot i això Naudi també va confirmar que s’han donat el mateix nombre d’altes. El president del partit va remarcar que després de l’alt nombre de baixes que es van produir el passat estiu, «ara la cosa s’ha estabilitzat». En aquest sentit la primera secretària del PS va destacar l’alta presència d’independents que formen part dels comitès parroquials del PS i els va qualificar com un «valor important» en el partit i com a futurs i potencials militants.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la consellera de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu hauria de fer "un gest de responsabilitat i d'ètica política" i "com a mínim posar el seu càrrec a disposició" arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que rati ca que no té l'estatus de funcionària. El PS entén que no n'hi ha prou amb l'aplicació de la sentència, sinó que "cal anar més enllà i ser més valent", i demana responsabilitats polítiques.

La primera secretària, Judith Salazar, va felicitar ahir els seus companys del Govern socialdemòcrata "per la manera correcta de procedir en aquest assumpte", alhora que va recordar que havien tingut "la cortesia" de deixar en el càrrec Mateu  ns que hi hagués una decisió ferma als tribunals. Salazar va explicar que "ens van acusar també de fer-li mobbing i de portar a terme una caça de bruixes, però la justícia ens ha donat la raó".

En aquest mateix sentit, el president del partit, Víctor Naudi, va assenyalar que "aquesta és una qüestió "que va fer vessarmolta tinta en el seu moment i sobre la qual el Govern està passant ara de puntetes". Per Naudi, Mateu hauria de fer "un gest i donar exemple" posant el càrrec a disposició. En cas que l'exministra d'Afers Exteriors no prengui la decisió, "hauria de ser el cap de Govern i president de DA, Antoni Martí, el que hauria de prendre mesures i buscar les responsabilitats de qui pertoqui", va recalcar Salazar, tot i que va afegir que "la dimissió hauria de ser la fórmula".

Pel que fa a la baixa de la formació de l'exconsellera de Cultura del Comú d'Encamp Olga Areny, Naudi va dir que "no entrarem a alimentar un debat de personalismes". "Tot i així, hem de dir que no ens consta que hagi manifestat cap queixa o demanda al partit. No se'ns ha dit mai que hi hagués dificultats en aquell mandat del Comú i, per tant, això ens sona més a excusa per abandonar el partit que no una altra cosa", va afegir.

El Govern va explicar ahir al grup socialdemòcrata el full de ruta de l'obertura econòmica. Al  nal de la reunió el consellersocialdemòcrata Gerard Barcia va manifestar la seva preocupació pel fet que la llei  fixi unes salvaguardes que depenguin de l'arbitrarietat del Govern en comptes de quedar re ectides a la norma. Barcia va dir que "tot i que hi hem fet reiterades preguntes, no ens ha quedat clar si les salvaguardes es concretaran dins la llei o seran arbitràries per part del Govern". També va assenyalar que si depengués de l'executiu "seria un motiu de preocupació", perquè consideren que la llei ha de ser prou concreta perquè això hi quedi  xat. El ministre d'Economia, Jordi Alcobé, va assegurar que a la llei s'especi caran unes salvaguardes "genèriques, objectivables, no sectorials i conceptuals". Les salvaguardes volen evitar que vinguin empreses que puguin alterar
"els elements essencials del país que cal preservar", i per tant els conceptes seran, per exemple, evitar les que posin en perill la seguretat física de les persones, l'ordre públic, el medi ambient o la sobirania.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la consellera general de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu hauria de fer "un gest de responsabilitat i d'ètica política" i "com a mínim posar el seu càrrec a disposició" arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que ratifica que no té l'estatus de funcionària.

El PS entén que no n'hi ha prou amb l'aplicació de la sentència, sinó que "cal anar més enllà i ser més valent", motiu pel qual demana responsabilitats polítiques. La primera secretària, Judith Salazar, va felicitar ahir els seus companys del Govern socialdemòcrata "per la manera correcta de procedir en aquest assumpte", alhora que va recordar que havien tingut "la cortesia" de deixar en el càrrec Mateu fins que hi hagués una decisió ferma als tribunals. Salazar va explicar que "ens van acusar també de fer-li mobbing i de portar a terme una caça de bruixes, però la justícia ens ha donat la raó".

En aquest mateix sentit, el president del partit, Víctor Naudi, va assenyalar que "aquesta és una qüestió "que va fer vessar molta tinta en el seu moment i sobre la qual el Govern està passant ara de puntetes". Per Naudi, Mateu hauria de fer "un gest i donar exemple" posant el càrrec a disposició. En cas que l'exministra d'Afers Exteriors no prengui la decisió, "hauria de ser el cap de Govern i president de DA, Antoni Martí, el que hauria de prendre mesures i buscar les responsabilitats de qui pertoqui", va recalcar Salazar, tot i que va afegir que "la dimissió hauria de ser la fórmula".

Pel que fa a la baixa del partit de l'exconsellera de Cultura del Comú d'Encamp Olga Areny, Naudi va dir que "no entrarem a alimentar un debat de personalismes". "Tot i així, hem de dir que no ens consta que hagi manifestat cap queixa o demanda al partit. No se'ns ha dit mai que hi hagués dificultats en aquell mandat del Comú i, per tant, això ens sona més a excusa per abandonar el partit que no a una altra cosa", va afegir.

D'altra banda, el PS va informar de la convocatòria d'un comitè directiu per dimarts vinent per prendre un posicionament en relació amb el pacte d'Estat que hauria de tenir lloc sobre la reforma de la Seguretat Social.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar ahir al president de Demòcrates per Andorra (DA) i cap de Govern, Toni Martí, "que prengui les mesures que pertoquin" respecte de l'actual consellera general Meritxell Mateu, en referència amb la possibilitat de forçar l'exministra a dimitir després de la sentència del Tribunal Superior, que desestima que l'extitular d'Exteriors, entre altres departaments, i exambaixadora, tingui estatut de funcionària, tal com defensava.

La primera secretària de la formació socialdemòcrata, Judith Salazar, va considerar ahir que "èticament hauria de ser ella qui posés el càrrec a disposició". I que si no es fa aquest pas "els gestors polítics de DA facin com a mínim un gest de responsabilitat i d'ètica política". En cap cas ni Salazar ni el president del partit, Víctor Naudi, van parlar de cessament.
Els dos dirigents del PS van afirmar que l'actual consellera "ha donat un mal exemple" i que "el Govern actual està passant de puntetes per sobre de l'afer". Salazar i Naudi van dir que Meritxell Mateu no pot "continuar al front d'una cadira al Consell", on té una tasca legislativa i "ha de fer complir la legislació". I, en canvi, "quan ja sabia que no era funcionària" va estar "dos anys" en un lloc "que semblava que no li corresponia perquè no respectava els principis de legalitat" com, van recordar el president i la primera secretària del PS, el TS ha avalat, fet pel qual van "felicitar els companys que van estar al Govern, que van ser coherents i van tenir la cortesia de mantenir-la" en la Funció Pública. "Se'ns dóna la raó i aquí no passa res?", va preguntar-se Salazar. Que hi va afegir que s'ha de "ser més valent [el Govern actual] i anar més enllà".

Repercussió
Tant Naudi com Salazar van recordar que quan el Govern del PS va decidir portar el cas a la Justícia "es va criticar que si es feia una cacera de bruixes. I d'aquesta qüestió se'n va parlar molt i es va fer vessar molta tinta", va afirmar el president del partit. Mentre que la primera secretària va recordar que "se'ns va acusar del que no era" perquè "més enllà de les hipòtesi és un fet que la Justícia ha resolt i ha dit que no era funcionària".
Els dos màxims responsables de la formació socialdemòcrata van arribar a insinuar que Meritxell Mateu hauria usat el seu càr­rec de ministra per mirar "d'afavorir" el manteniment de la seva condició de funcionària, sense que hagués complert "amb els principis del concurs de mèrit, de publicitat i de concurrència". Salazar, a partir de preguntes retòriques, va ser prou clara i contundent. "Què passa amb els dos anys de funcionària que no li cor­responien? I què passa quan es fa un mal ús d'una situació que saps que no et correspon? I quan a partir de tot plegat se'n fa un ús polític?" Per tot plegat, la primera secretària del PS es va acabar interrogant si és adequat que l'exministra continuï "al front d'una cadira al Consell".

UNA “DINÀMICA NORMAL” D’ALTES I DE BAIXES

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, va explicar que des de la celebració de les eleccions comunals hi ha hagut quatre noves baixes formals en el si de la formació, una de les quals la de l'exconsellera del comú d'Encamp Olga Areny. Però també hi ha hagut altes i, segons la primera secretària, Judith Salazar, diversos independents que "s'acosten al projecte. Gent que ens demana que se'ls convidi a assistir a les reunions dels comitès parroquials per veure com funciona la dinàmica del partit". Per tot això, Naudi considera que s'ha entrat en una "dinàmica de normalitat en la vida" del col·lectiu que ha de reforçar l'acostament a la societat i la renovació. Naudi, demanat concretament per l'enfrontament públic i per separat d'Areny amb Miquel Alís, va afirmar que "no entrarem a alimentar un debat de persones o personalismes". I va recordar que l'exconsellera mai no havia presentat cap queixa davant els òrgans del partit als quals, al seu parer, hauria pogut recórrer. Per tant, el seu posicionament seria "una excusa per justificar la baixa".

Ahir llegia en un diari que el nombre de víctimes mortals l’any passat a Espanya va estar al nivell de fa cinquanta anys, no havent arribat a les 1.500, quan fa vint anys fregava les 6.000. Sens dubte és una bona notícia que no hi hagi tants morts a la carretera. A Andorra no se quantes han estat les víctimes durant l’any passat, però en la darrera setmana ja hem patit tres accidents de trànsit greus, amb un mort i diversos ferits de consideració com a resultat. No ha estat ni un bon acabament ni un bon començament d’any.

Les vies de circulació estan cada vegada en millors condicions i això, que a priori pot semblar positiu per a la seguretat, pot ser un factor d’augment de la sinistralitat.

Ahir mateix vaig estar a punt de patir un accident en un punt on, teòricament, han millorat les condicions: em refereixo a la bi-rotonda de FEDA. El fet que els vehicles que circulen per la rotonda superior tinguin un cedeixi el pas en el carril que utilitzen per incorporar-se a la carretera general en sentit Encamp, pot ser conflictiu. El vehicle que no el va respectar i que em va obligar a efectuar una gran frenada -perquè no em podia canviar de carril, en haver-hi un altre vehicle que m’estava avançant pel de l’esquerra- segur que no serà l’únic que no respectarà aquest senyal. I encara que en aquest punt la visibilitat és -relativament- bona, la lògica penso que voldria que el cedeixi el pas sigui substituït per un stop.

El fenomen de les rotondes mereixeria un tractat, i força gruixut. Encara que la campanya, amb repartiment de fullets inclòs, empresa pel ministeri de tutela va ser objecte de mofa per part de molts, és evident que no sabem -i m’hi incloc-com circular de forma correcta per les rotondes una mica complexes.

El què està clar és que en algunes, si no vols prendre mal, millor que t’aturis del tot abans d’accedir-hi -com a exemple la del km 0, que ni amb semàfor funciona-, i en aquest cas el perill segurament et vindrà del vehicle de darrere. ¿No podem ser una mica més prudents?

Divendres passat un amic em deia «… ara més que mai és temps de no afluixar i seguir endavant». Em va fer pensar en un altre bon amic, Henri Nayrou, diputat socialista de l’Ariège, que diu sovint «la vie est toujours devant!» Em sembla una bona reflexió per encarar aquest any 2012, que encetem sense que el Govern tingui cap horitzó.

Andorra necessita esperança. L’esperança és, diuen els entesos, un estat emocional que ens fa pensar que el que volem es farà realitat i que el que pot anar bé hi anirà.

Però, de moment, vuit mesos del govern d’Antoni Martí han fet ja perdre l’esperança a moltes persones que es van creure que la il·lusió es faria realitat. Vuit mesos en els quals hem pogut escoltar el discurs de la por, el 19 de setembre, i el discurs de l’angúnia, el 31 de desembre. La confiança dipositada el 3 d’abril del 2011 ha caigut al ritme de la inacció que ha caracteritzat el govern que es pretenia «dels millors».

La decepció s’entén: Martí compta amb una amplíssima majoria absoluta, però el compliment dels compromisos -els publicitats i els dissimulats- comporta prendre decisions i executar-les. I no fa ni l’una cosa ni l’altra.

La llastimosa actuació del dilluns, davant una delegació del personal de RTVA, SA, és un bon exemple de l’absència de rigor en l’acció de Govern.

¿Com es pot pretendre traslladar al personal la responsabilitat d’adoptar unes decisions que pertanyen al govern constituït en junta general de RTVA, SA?

Encetem així l’any enmig de la desorientació, després que el dia 29 de desembre s’hagi votat un pressupost de resignació i sense horitzó pel 2012. Un pressupost sense columna vertebral, dictat pels interessos dels que, des de la CEA i l’EFA, orienten l’actuació del govern de DA.

¿Quina situació li espera a Andorra l’any 2012?

En poques paraules la podrem, dissortadament, dibuixar: explosió de l’endeutament, explosió de la desocupació i explosió de les desigualtats.

L’ortodòxia neoliberal, marcada pels mercats financers internacionals i a Andorra també per la CEA i l’EFA, porta de contraban la imposició de dràstiques mesures d’austeritat que posen en qüestió el model social, amagant-les en la campanya electoral i evitant el debat públic.

La tisorada de la despesa pressupostària arribarà aquest 2012 al cor de l’Estat del benestar: la sanitat i la protecció social.

La recepta ortodoxa, adaptada a Andorra pel govern de DA, passa pel dogma de l’equilibri pressupostari, la reducció de la plantilla de funcionaris i les rebaixes salarials. És l’aplicació del discurs neoliberal que pretén que els serveis públics s’haurien d’autofinançar.

A la pràctica això servirà perquè el nombre de persones en situació de desocupació involuntària segueixi enfilant-se cap amunt després de la temporada d’esquí. I per abocar-nos a una recessió.

El govern de DA no només assumeix amb les tisorades els riscos de la recessió i l’augment dels aturats, sinó també el del trencament de la cohesió social.

El premi Nobel d’Economia Joseph E. Stiglitz escrivia aquest dilluns, 2 de gener, al diari econòmic francès Les Echos que «… l’austeritat engendrarà un creixement més feble -de fet, una recessió és cada cop més probable- i, sense creixement, els països en dificultat de la zona euro no seran capaços de gestionar els seus deutes».

A casa nostra aquesta incapacitat per gestionar els deutes ha fet que, ràpidament, el govern de DA ha acceptat un augment molt important dels interessos a abonar a les entitats bancàries per les pòlisses de crèdit. L’augment de les despeses financeres en el pressupost 2012 és espectacular. I de tan espectacular és, alhora, il·lustratiu.

Jarton Lainer, una persona vinculada al món informàtic internacional, deia que «… si vols saber realment el que s’esdevé en una societat o ideologia només has de seguir la ruta del diner».

Fer aquest seguiment a Andorra permet veure-hi clar: ja sabem qui mana al govern de DA. Durs amb els febles, amb la tisora esmolada. Tous amb els poderosos, pagant els interessos que demanen. ¿O potser els manen?

A inicis d’octubre el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit un projecte de llei de mesures de reactivació econòmica. L’activitat del Govern de DA era més aviat nul·la, estàvem convençuts que el país i determinats sectors econòmics, necessitaven un suport. El projecte de llei comportava 18 accions que pretenien ajudar als sectors de la nostra economia que més malament ho estan passant.

Es tractava únicament d’intentar fer més suportable aquesta crisi. Tal com es va dir en la roda de premsa de la presentació del projecte de llei, si gràcies a aquesta llei es podia contractar una persona més, vendre un cotxe més o crear una nova empresa, ja estaríem satisfets. Andorra, tots ho tenim clar, necessita reformes estructurals però no sabem el temps que trigaran a implantar-se ni quan començaran a fer efecte. Per això pensem que és important proposar mesures que, sumades, poden ajudar la nostra economia en el dia a dia. Una de les iniciatives de la proposició de llei i que es van anunciar en aquella roda de premsa va ser la de prorrogar la congelació dels lloguers d’habitatges i de locals comercials per a l’any 2012. És a dir, fa més d’un mes i mig que els socialdemòcrates ja parlàvem de congelar els lloguers per a l’any vinent.

El 24 de novembre, el Grup Parlamentari de DA, seguint les consignes del seu govern, no va permetre que la proposició de llei de mesures de reactivació econòmica es prengués en consideració i per tant, no es pogués analitzar a la comissió corresponent. La votació va ser molt clara: 22 vots en contra de la presa en consideració del Grup Parlamentari Demòcrata per sis vots a favor del nostre grup. Tal com vaig dir des de la tribuna del Consell, els Demòcrates van deixar escapar una magnífica oportunitat per treballar plegats en una bateria de mesures urgents per ajudar als empresaris i ciutadans que més ho necessiten. Ha estat una bona demostració que el Govern de DA i el grup parlamentari que li dóna suport no fan ni deixen fer.

En tot cas, el més surrealista de tot estava per arribar, ja que durant el debat al ple del Consell, el ministre d’Economia i Ordenament Territorial va anunciar, solemnement, que el govern de DA entraria un projecte de llei per a congelar els lloguers d’habitatges i de locals comercials per l’any 2012. Així doncs, com que la llei de mesures de reactivació dels socialdemòcrates no l’havien pres en consideració, ara els calia córrer perquè l’1 de gener del 2012 aquesta norma entri en vigor. I ja hi tornem a ser amb la velocitat supersònica amb la que els Demòcrates pretenen fer funcionar el Consell General. Entrada a sindicatura el 29 de novembre, tres dies per presentar esmenes i votació al ple del 15 de desembre. La improvisació del Govern de DA no té límits.

Com es va poder comprovar el dia 15 de desembre, en la sessió del Consell General, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va donar suport a la mesura. Per nosaltres la coherència és fonamental. Ara bé, discrepem de la manera de fer de DA. Discrepem de la pretesament «nova manera» de fer política, basada en la improvisació i el corre-cuita. Una manera de fer allunyada de tota lògica i de les demandes de la ciutadania. L’abstenció i els vots blancs i nuls han estat a ben segur un avís, però no sembla pas que al Govern això li preocupi gaire. Amb la seva majoria absoluta fan el que, literalment, els hi sembla.

Dimecres passat en aquesta mateixa tribuna comentava els problemes que apareixien, en un sistema democràtic, quan el Govern no respectava el principi constitucional fonamental de la separació dels poders.

L'endemà, dijous, en defensar davant el Consell General, en nom del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, l'esmena a la totalitat al projecte de llei del Pressupost general per al 2012, ja vaig denunciar -sí, aquesta és la paraula- que el Síndic, amb les seves presses i els seus escurçaments de terminis, ens estava negant el dret a debatre amb un cert rigor, amb el màxim coneixement, el Pressupost.

Deia el dijous 15 de desembre, al faristol de la Sala del Consell General, i ho repeteixo avui en aquesta tribuna que, d'aquesta manera, pel camí que el Síndic ha volgut imposar-nos amb aquesta tramitació del pressupost per l'any vinent, no es pot exercir responsablement el mandat de consellers generals. I també reitero avui que les «noves formes» de DA fan que el debat del pressupost sigui, clar i català, un simulacre. Tant és així que l'endemà del debat de totalitat la sindicatura del divendres passat, 16 de desembre, va acordar (per 3 a 1, amb el vot contrari del conseller David Rios) que els terminis d'anàlisi de la documentació pressupostària es reduïssin dels cinc dies hàbils que fixa el Reglament del Consell a mig dia. Això fa més evident encara que DA ha promogut una acció simulada, un simulacre de debat.

Ahir al matí la comissió legislativa de Finances i Pressupost va començar a les 10.12 hores, el que l'ordre del dia definia cerimoniosament com l'«Anàlisi de l'informe del ponent relatiu al projecte de llei del Pressupost per a l'exercici 2012».

A les 10.31 hores, dinou minuts més tard, la comissió havia enllestit.

Simulacre doncs i ben gros.

Observava ahir al matí a les xarxes socials com un ciutadà, gens sospitós de votar socialdemòcrata, qualificava sense embuts el procediment promogut pel Govern i executat pel Síndic de «presa de pèl».

Ho subscric. Per haver-ne estat, en primera línia i junt amb el company conseller David Rios, la víctima directa he de dir que, efectivament, hauríem fet més bé d'estalviar-nos d'emprar hores en analitzar, amb un termini molt limitat pel Síndic, el Pressupost i a formular-hi 13 esmenes parcials. Unes esmenes que proposaven al capdavall modificacions a 26 articles i conceptes del pressupost pel 2012 i que havíem motivat amb arguments treballats.

No ens calia fer-ho perquè el Govern i la Sindicatura de DA ja havien decidit que no calia perdre temps. De fet només els haurem fet perdre dinou minuts. Dinou!

Fa gairebé vuit mesos que el Síndic Vicenç Mateu prenia possessió amb un discurs en el qual manifestava:

«Iniciem en aquest acte un compromís de servei i col·laboració amb tots vosaltres, des del ben entès que des d'ara mateix, volem ser els síndics de tots, amb independència de l'adscripció política i de l'aritmètica parlamentària, garants de la equanimitat i justícia que han de presidir els treballs d'aquesta Molt Il·lustre Assemblea» (Diari Oficial del Consell General núm. 3/2011, pàg. 7)

Tot just 236 dies després ja hem vist el pa que hi donen amb aquestes noves formes d'actuar i, també, com l'equanimitat i justícia han desaparegut.

Som, sense cap dubte, davant les males formes, davant pràctiques que neixen d'una desconsideració, d'un menysteniment de la independència institucional del Consell General. És la traducció de la voluntat de manar per damunt de les regles i els procediments, amb un personalisme autoritari que no s'atura.

S'està intentant consolidar una política d'instrumentalització de totes les institucions al servei del poder executiu. I es fa sense respecte i amb males maneres.

Es considera que tots els ens i organismes -i també doncs el Consell General i els que el presideixen- s'han de subordinar a les directriu del cap de Govern.

Som davant d'una patologia preocupant i contrària als principis d'un sistema democràtic parlamentari, amb separació de poders i de funcions. Es tergiversen els continguts de la Constitució i tot es pretén situar al servei de la majoria.

El 3 d'abril les ciutadanes i els ciutadans van dir que volien, majoritàriament, un govern de DA.

Així ho vam reconèixer i ho reconeixem.

Les eleccions van deixar les coses clares pel que fa a l'aritmètica parlamentària. Un 55% dels electors va donar a DA el mandat de dirigir el Govern i la llei electoral li va atribuir un 79% de la representació al Consell General. D'altra banda un 35% d'electores i electors van encomanar al PS el treball d'oposició, indispensable en un sistema parlamentari, i la llei electoral ens ha donat un 21% de la representació.

Això és així i no hi ha cap discussió a fer.

Però el que no s'hi val és a pensar que les urnes han donat a DA l'exclusivitat de representar Andorra i de decidir quines són les fronteres del debat.

Perquè hi ha dies que sembla que gairebé hauríem d'agrair al Govern que es digni acudir al Consell General de tant en tant, i es molesti a contestar algunes de les nostres demandes d'informació. Sí, gairebé ho hauríem d'agrair, de tan evidents i reiterats que són els menysteniments al paper institucional del parlament i als drets de l'oposició parlamentària.

Insisteixo: ens estan negant el dret a debatre amb un cert rigor, amb el màxim coneixement. Així no es pot exercir responsablement el mandat de consellers generals.