DISCURS DEL CAP DE GOVERN AMB MOTIU DE LA VISITA DE S. E. EL COPRÍNCEP FRANCÈS, SR. NICOLAS SARKOZY, EL 29.07.10

Excel·lentíssim Senyor Copríncep,

Molt Il·lustre Senyor Síndic,

Molt Il·lustre Representant de S. E. el Copríncep Episcopal,

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

Excel·lència,

Andorra rep avui amb alegria la vostra visita. Una visita que ve a reforçar la nostra unitat nacional a l'entorn de la figura dels coprínceps. L'article 43.2 de la Constitució ens recorda que els coprínceps -institució sorgida dels Pariatges i de la seva evolució històrica- són, a títol personal i exclusiu, el bisbe  d'Urgell i el president de la República francesa. La vostra presència avui aquí, Excel·lentíssim Senyor, esdevé, així, símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència. I també és una demostració de la nostra ferma voluntat de mantenir l'esperit paritari en les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns.

En la vostra alta missió de Cap de l'Estat andorrà heu arbitrat i moderat el funcionament dels nostres poders públics i, quan ho heu considerat necessari, ens heu indicat la bona via, el camí adequat per fer avançar el nostre país.

Així ho vau fer -ens ho ha recordat el Síndic fa una estona a Casa de la Vall- el febrer del 2009 quan ens recomanàreu fermament que Andorra corregís la seva posició en relació a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal. I així ho hem fet.Ho hem fet amb la ferma voluntat de complir amb els compromisos internacionals d'Andorra. I, també, en coherència amb el compromís contret l'any passat amb la ciutadania a la qual vam dir clarament que calia avançar cap a la transparència de l'activitat financera. Amb el treball de totes les institucions, hem pogut fer sortir Andorra de la zona de grisa de les ocasions perdudes i del sentit de culpabilitat. Estem treballant -ho sabeu, Senyor Copríncep, perquè seguiu amb atenció l'acció de les institucions andorranes- amb la finalitat de disposar de normes i regles justes, clares i homologables internacionalment.

Andorra necessita -també ens consta que ho sabeu- un acord global amb la Unió Europea perquè puguem oferir als nostres joves un nou marc de possibilitats de desenvolupament professional i personal. Necessitem aquest acord perquè els empresaris i  professionals tinguin la possibilitat d'exportar béns i serveis des d'Andorra amb un tracte fiscal no discriminatori, un cop haguem enllestit la reforma fiscal.

Avui també volem reiterar-vos públicament la nostra ferma voluntat de mantenir i reforçar els lligams culturals, humans i afectius que han unit sempre Andorra amb França, amb la República francesa.

És, doncs, un bon moment per dir-vos que l'aportació positiva que representa l'ensenyament francès per a molts dels nostres joves és una riquesa cultural que no volem perdre. Per mantenir aquest equilibri tradicional en les relacions amb els nostres països veïns necessitem també millorar les comunicacions amb França. Mantenir l'enllaç ferroviari fins a l'estació d'Andorra-l'Hospitalet i reforçar l'eix viari que uneix l'Arièja i els Pirineus Orientals amb Andorra són aspiracions que compartim amb els nostres amics de Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon.

Fa gairebé disset anys, el 26 d'octubre de 1993, en aquesta mateixa plaça d'Andorra la Vella, amb la nostra Constitució acabada de promulgar, el copríncep francès François Mitterrand, ens deia que ens caldria “… coratge, lucidesa, ambició també, ja que no hi ha res pitjor que el replegament sobre un mateix, sense oblidar el deure de solidaritat que és el propi de tot Estat democràtic i social.”Recordar aquest discurs avui permet posar en perspectiva històrica la vostra ferma recomanació, a la qual he fet referència en començar, amb el que ens digué fa disset anys un altre copríncep francès. Perquè els coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra.

Per això us vull transmetre, Senyor Copríncep, els sentiments de fidelitat del poble andorrà al seu copríncep i, a través vostre, a les institucions constitucionals. Seguirem treballant per mantenir i reforçar el nostre Estat de dret democràtic i social, i per avançar cap a una nova relació amb Europa convençuts que podem comptar amb la vostra confiança i el vostre suport quan calgui defensar la nostra identitat i el nostre dret a viure en pau i llibertat.

Visquin els Coprínceps!

Visca Andorra!

DISCURS DEL SÍNDIC GENERAL AMB MOTIU DE LA VISITA DE S. E. EL COPRÍNCEP FRANCÈS, SR. NICOLAS SARKOZY EL 29.07.10

Excel·lentíssim senyor Copríncep

Senyores, Senyors Consellers Generals

És un honor per a mi, avui, donar-vos la benvinguda en aquesta casa de tots, la vostra també: Casa de la Vall, seu del Parlament des del 1709. Després de Charles de Gaulle, Valéry Giscard d'Estaing, François Mitterrand i Jacques Chirac, sou el cinquè Copríncep francès que el Consell General acull en aquest recinte emblemàtic per a tots els andorrans.

Com bé sabeu, la reforma de les nostres institucions, ara fa disset anys, plasmada en la Constitució referendada al tomb d'un 75% de vot popular, va acabar donant al parlament la potestat legislativa que venia reclamant gairebé des del seu reconeixement efectiu, l'any 1419, i que al llarg dels segles havia vingut compartint amb més o menys tensió amb els Coprínceps, en funció d'un joc de presències i absències, de buits de poder o no, ben particular del sistema institucional andorrà anterior al 1993.

Ara les coses són clares. El règim polític d'Andorra és el Copríncipat parlamentari i cada institució té ben definides quines són les seves funcions. Les regles de les que ens hem dotat corresponen a les d'un Estat de dret, “democràtic i social”, com glosa la Carta Magna.

Ara bé, com no podeu no saber també, les mentalitats no canvien només amb la signatura d'un decret, ni amb la promulgació d'una llei. Tampoc amb l'adopció d'una Constitució. I, si no es vigila de prou a prop, de vegades, les antigues maneres de fer, els hàbits -podem dir: ancestrals- poden tendir a aflorar.

La instauració de la Constitució, ho he dit en més d'una ocasió, va representar per Andorra, quelcom així com la Revolució francesa al país veí del nord que presidiu, i sort que no es disposava de guillotina car la veritat és que no gaires caps pensants de l'època van sobreviure a la tempesta política que l'esdeveniment va representar.

Després, tot i la nova normativa, en més d'un moment va poder semblar que es pretenia continuar amb la dinàmica de temps anteriors: no va ser quelcom així, la Restauració francesa? 

En quantes ocasions he recordat al llarg d'aquests anys les paraules que el Copríncep Mitterrand ens adreçà, a les autoritats andorranes, al palau de l'Elisi en el moment del seu comiat. Deien més o menys així: “Ara sou vosaltres els únics responsables de les vostres decisions”.

Som, efectivament, nosaltres, els andorrans, els responsables, del que fem. També del que no fem.

És la raó per la qual, ho he de reconèixer públicament, la vostra reacció en un determinat moment, mostrant el vostre descontentament per la manca d'actuació del Govern amb referència a la sortida de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE, va irritar-me, perquè, com a defensor que he estat durant anys del nou equilibri aconseguit, em  recordava d'altres temps i considerava que no tocava fer-ho al Copríncep. Alhora, en el més profund de mi mateix la vaig aplaudir: va ser la manera de fer-nos reaccionar -ho reconec sense embuts i alhora lamento profundament que s'hagués hagut d'arribar a tal extrem.

I que ningú no vulgui fer-ne lectures estranyes: es tracta de fets que senzillament, tal com he dit anteriorment, només vénen a demostrar que la societat andorrana no estava preparada del tot al canvi experimentat; i governar que vol dir sobretot: preveure, anticipar, no és un mannà que cau del cel cada nit sinó que és quelcom que cal aprendre actuant dia rere dia. No és precisament a vós a qui ho he de dir que molt ens en podeu ensenyar. Sigui com sigui, cal reconèixer avui que aquesta cambra, tot i la situació en la qual es troba, de falta de majoria ben definida, ha iniciat un procés que, amb més o menys suport a les polítiques endegades pel Govern després de l'acord de París de l'any passat, va en la bona direcció. És en aquest sentit que en la sessió del dia 7 de setembre del 2009 el Consell General va adoptar la Llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, i posteriorment ha anat donant el seu acord a les diferents propostes de ratificació a tot un seguit de convenis per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, entre els quals figuren els signats amb els nostres veïns més propers: Espanya i França.

Tot plegat ens ha portat a poder sortir ja de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE i, esperem a poder iniciar un punt d'encontre equilibrat i just entre Andorra i la Unió Europea, en el qual tots ens puguem trobar còmodes.

Tot i que el temps perdut difícilment es pot recuperar mai del tot, espero poder dir sense equivocar-me  que hi ha confluència suficient de les forces en presència i sobretot de voluntat política per a poder tirar endavant reformes que massa han esperat si volem, i estic segur que és el desig de tots, que Andorra pugui afrontar el futur amb esperança i optimisme malgrat els temps difícils que estem vivint. Confio, sé, excel·lentíssim senyor, que podrem comptar amb el vostre suport, el que sempre hem tingut dels nostres Coprínceps, el que sempre hem tingut del Copríncep francès.

Visca Andorra!

Els que ja tenim una edat recordem amb nostàlgia les visites dels anteriors coprínceps francesos. Alguns de nosaltres vàrem tenir l'honor d'haver estat part del sometent que va ser convocat per la visita del copríncep Miterrand, de la qual algunes vegades a les nostres converses amb els nostres fills i filles recordem anècdotes que vàrem viure aquell dia.

Alguns fins i tot recordem vagament la visita del copríncep Giscard quan érem petits i vam anar a la plaça Rebés tots els nens de l'escola a saludar-lo agitant amb alegria les banderetes andorranes i franceses.El que ens unia a tots els habitants d'Andorra en aquells moments era la il·lusió de mostrar el nostre respecte a aquella persona, com una institució que sempre ha format part de la història i de la tradició andorrana i que més endavant, l'any 1993, va quedar escrita a la nostra Constitució.

És per aquests motius, i alguns més, que des del comitè local del PS a Ordino volem mostrar el nostre desacord i rebuig a la decisió que han pres els cònsols d'Ordino de no acudir a la recepció de benvinguda del copríncep i cap d'Estat, Sarkozy, ja que entenem que falten a l'obligació que van adquirir en ser elegits pels ordinencs i ordinenques de representar-los davant de totes les institucions.

Entenem que ni les antigues polèmiques ni les actuals poden ser causa o excusa per prendre aquesta desencertada decisió. Creiem que institucionalment els cònsols d'Ordino haurien d'haver acudit a la cita esmentada i deixar les polèmiques per un altre moment, ja que aquest acte de falta de respecte a les institucions i tradicions podria portar conseqüències negatives en la imatge de la parròquia d'Ordino i dels seus habitants, en un món on la informació circula molt ràpidament i on les notícies, per modestes que siguin, arriben arreu del món en qüestió de segons. A tall d'exemple, ens crea inquietud si aquest acte dels cònsols podria arribar a afectar les futures edicions del Tour de França, o la reducció del nombre de turistes i esquiadors francesos a la nostra parròquia, de qui estem tan necessitats, en veure les primeres reaccions dels mitjans d'informació francesos que ja buscaven el nostre cònsol en la figura del ministre d'Exteriors, el senyor Espot.

I és que les decisions importants han d'estar ben meditades, i aquest cop els cònsols d'Ordino han pres una decisió a la lleugera, que està sent llargament criticada i que, no us càpiga dubte, ha encetat una polèmica sense motiu que no beneficiarà ningú.

Ésser i temps és una de les obres més importantsde tot el pensament filosòfic. És una obra tant difícil com profunda, que s'ocupa de determinar el sentit de l'ésser. Pertany a Martin Heidegger (1889-1976), darrer filòsof clàssic per antonomàsia.

Va ser el seu domini, fora del normal, sobre el llenguatge, el que li va permetre crear constantment nous conceptes i sentits a les reflexions filosòfiques. Així, segons Heidegger, l'home és un ens obert, al qual li va la seva pròpia vida, és un ésser abocat al món, que es defineix per un ser-en-el-món. El final d'aquesta obra inacabada, tracta sobre la historicitat de l'home, definint l'esdevenir de la història com l'esdevenir de ser-en-el-món.

Fruit d'aquestes reflexions, van aparèixer disciplines com ara la filosofia de la història, la qual estudia el desenvolupament i les formes en les quals els éssers humans creem història. De fet, la història produeix amb gran dificultat novetats, però quan finalment es produeixen, el seu reconeixement, la seva identificació com a tals sol requerir llargs períodes de temps. Perquè es reconegui el sentit de la novetat esdevinguda hem de deixar que el present vagi transcorrent. Aquesta obertura històrica que té el present és el que dóna importància a la visita del copríncep francès Nicolas Sarkozy.

La seva presència i el seu discurs han fet palesa la seva lleialtat a la sobirania i a la identitat del Principat. No ha decebut quan ha encarat, en el seu parlament, el posicionament que ha tingut com a cap d'Estat en la crisi dels paradisos fiscals, encarant la polèmica sense rubor i, al mateix temps, felicitant-se amb orgull pels avenços considerables i decisius en la transparència fiscal, especialment per la signatura dels convenis d'intercanvi d'informació fiscal. Tot, per una recerca d'un capitalisme més just que eviti situacions de crisis financeres i econòmiques internacionals com les que van començar l'any 2008.

Tal com esmentava en l'article publicat la setmana passada, Andorra va acompanyada cap a Europa. Així ho ha manifestat reiterat el compromís de França en el suport per a l'establiment d'un conveni de no doble imposició, com en les negociacions per tal  d'assolir un nou acord amb la Unió Europea.

Si en la història, i en particular en la d'Andorra, costa que succeeixin esdeveniments històrics, és important que quan aquests succeeixin siguin reconeguts i aprofitats pels que vivim el present i per fer-ne un futur més pròsper.

El cònsol major, Miquel Alís, acompanyat de la consellera de Social, Olga Areny, han donat el tret de sortida a la cinquena temporada dels Horts de les Terres Primeres de Casa Joan Antoni en un acte en què han pres part tots els responsables i encarregats de cuidar les parcel·les. Tal com ha destacat Alís, Encamp és la parròquia que disposa de més parcel·les del país, amb un total de 39. En aquest sentit, el cònsol major ha comentat que l'esforç del Comú per augmentar cada any el nombre de terrenys es fa amb la voluntat de cobrir totes les demandes que hi ha i no deixar cap padrí sense una parcel·la.

Alís també ha agraït aquesta iniciativa a la Fundació Julià Reig i ha destacat molt especialment que el principal objectiu del projecte no és cap altre que el d'afavorir l'autonomia de la gent gran. A més, va remarcar que potencia una activitat senzilla en un entorn natural i incentiva la comunicació i la relació social entre els hortolans. Un altre dels aspectes que ha posat de manifest és que promou la salut en estimular l'exercici físic i possibilita alhora que puguin gaudir d'aliments naturals, ja que està prohibit utilitzar els adobs artificials.

Aquest és el cinquè any que des del Comú d'Encamp, conjuntament amb la Fundació Julià Reig, es porta a terme aquest programa, destinat a les persones residents d'Encamp majors de 65 anys que no tinguin una ocupació remunerada. Aquest projecte arriba ara a totes les parròquies per tal de facilitar que els padrins del país puguin gaudir d'aquest projecte independentment de la parròquia on visquin.

Els padrins d’Encamp, acompanyats pel cònsol Miquel Alís i la consellera de Social, Olga Areny, van inaugurar ahir a la tarda la cinquena temporada dels Horts de les Terres Primeres, de Casa Joan Antoni. En total, hi ha 39 parcel.les per conrear, motiu pel qual Alís va destacar que “Encamp és la par- ròquia que disposa de més parcel.les del país”.

El cònsol va comentar l’esforç del Comú per augmentar cada any el nombre de terrenys, “amb la voluntat de cobrir totes les demandes que hi ha i no deixar cap padrí ni padrina sense una parcel.la”. Tot seguit, Alís va agrair a la Fundació Julià Reig aquesta iniciativa i va destacar que “el principal objectiu del projecte no és cap altre que el d’afavorir l’autonomia de la gent gran”.

El conreu de les parcel.les potencia una activitat senzilla en un entorn natural i incentiva la comunicació i la relació social entre els hortolans. Així mateix, l’activitat promou la salut, ja que estimula l’exercici físic i el consum d’aliments naturals –en aquests horts no es poden utilitzar adobs artificials. Aquest és el cinquè any que es porta a terme el programa.

El cònsol major d'Encamp,Miquel Alís, acompanyat de la consellera de Social, Olga Areny, va inaugurar ahir a la tarda la cinquena temporada dels Horts de les Terres Primeres de Casa Joan Antoni davant de tots els responsables i encarregats de les parcel·les.

El cònsol major encampadà va destacar que la seva és la parròquia que disposa de més parcel·les del país, amb un total de 39. En aquesta línia, el cònsol major va comentar que l'esforç del Comú per augmentar cada any el nombre de terrenys amb la voluntat de cobrir totes les demandes que hi ha i no deixar cap padrí sense una parcel·la.

Miquel Alís també va aprofitar l'acte per agrair a la Fundació Julià Reig que dugui a terme aquesta iniciativa i va destacar que el principal objectiu del projecte no és cap altre que afavorir l'autonomia de la gent gran. A més, el mandatari va destacar que es potencia una activitat senzilla en un entorn natural i s'incentiva la comunicació i la relació social entre els padrins que fan la tasca d'hortolans.

Finalment, segons va assegurar, es promou la salut de tots els qui s'acullen a la iniciativa ja que s'estimula l'exercici físic i el fet de poder gaudir d'aliments naturals. S'ha de tenir en compte que en aquests horts està prohibit que s'usin adobs artificials.

La iniciativa es du a terme des de fa cinc anys conjuntament entre el Comú d'Encamp i la Fundació Julià Reig. El programa està destinat a residents a Encamp, majors de 65 anys i sense ocupació remunerada.  

L'Hostal Calones està de celebració. Aquest mes ha fet cinc anys de la posada en marxa del servei de menjador social, que a l'actualitat dóna servei a una setantena de padrins, quan a l'inici eren dos els usuaris fixos del menjador. Aquest augment porta a la conselleria de Social del Comú d'Andorra la Vella a felicitar-se i a afirmar que el projecte s'ha consolidat.

La major acceptació del servei, que entre el desembre del 2006 i el mateix mes del 2009 va triplicar la mitjana mensual de menús servits, dels 444 als 1.382, ha obligat a canviar el mobiliari del menjador per augmentar-ne la capacitat, i ha dut el Comú a plantejar-se la possibilitat de crear un segon torn de cara l'any vinent. I és que es preveu que el nombre d'usuaris vagi «in crescendo», segons el conseller de Social, Joaquim Valera, que també va apuntar que en general, les exoneracions en prestacions socials han augmentat en un 19% entre el 2008 i el 2009.

Un altre motiu de satisfacció del Comú per la bona marxa del servei és el fet que s'ha notat un augment de la participació del col·lectiu en les activitats que s'organitzen per a ells, segons va afirmar la cap d'àrea, Montserrat Altimir. En aquest sentit, Valera va recordar que el anar al Calones «no és només alimentar-se» i fa que els padrins «tinguin il·lusió, s'arreglin i surtin», i això també «és salut per ells». El conseller es va mostrar «orgullós» pel fet que el Comú d'Andorra la Vella fos el pioner a donar aquest tipus de servei, i del fet que sigui «copiat» en d'altres parròquies. En aquest sentit, va assegurar que des de la corporació se seguiran impulsant polítiques preventives, «que no deixarem de fer mai, estigui com estigui el pressupost».

Per tot això, el Comú vol celebrar aquest cinquè aniversari de l'Hostal Calones amb els padrins i la societat en general. Per això ha organitzat una festa pel proper dissabte, sota el lema Al Calones fem barri. Diferents entitats de la parròquia s'han abocat en l'esdeveniment, que vol contribuir també a la reactivació del casc antic. Així, la colla gegantera d'Andorra la Vella farà una cercavila, la Coral de la Casa Pairal oferirà un concert i l'esbart dansaire representarà balls medievals, entre altres. Però també de fora les fronteres andorranes s'han abocat a la festa, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls farà una exhibició castellera. La festa es clourà amb una arrossada i ja es poden comprar els tiquets a diferents comerços del barri.

L’Hostal Calones celebrarà el seu cinquè aniversari aquest dissabte amb una arrossada popular i actes culturals pels carrers del casc antic d’Andorra la Vella. El conseller de Social de la parròquia, Joaquim Valera, va fer balanç ahir de l’increment “espectacular” d’usuaris que ha viscut el menjador social en aquests cinc anys. El juliol del 2005 hi havia dos usuaris fixos i, el mes de juny passat, ja se’n comptabilitzaven 68. Igualment, si la mitjana mensual del 2006 era de 444 menús, el 2009 es va arribar als 1.382 àpats servits.

Ja fa cinc anys que va néixer el menjador social de l’Hostal Calones. Segons recollia ahir l’ANA, el conseller Joaquim Valera va remarcar que el Comú “ha mantingut amb moltes ganes aquest projecte”, que va sorgir de l’anterior corporació i que, fins i tot, “ha tingut un fill”, amb referència a la introducció del servei d’àpats a domicili. Cal Calones no és un simple menjador, sinó un lloc de trobada on la gent gran es pot socialitzar i, com diu Valera, “els padrins que viuen sols i que es troben amb què els fills treballen entre setmana tenen la il.lusió d’arreglar-se i sortir de casa”.

Pel seu cantó, la cap d’Àrea de Social, Montserrat Altimir, va exposar algunes de les estadístiques que mostren el creixement del servei de menjador de l’Hostal Calones. Pel que fa als usuaris fixos del servei, el juliol del 2005, n’hi havia 2, mentre que el mateix mes del 2006 ja n’hi havia 14. En el mateix període del 2007, el número d’usuaris fixos va arribar a 26; el juliol de 2008, van ser 44, i durant el mateix mes el 2009 es va assolir la xifra de 58 usuaris. El juny d’aquest any, el servei tenia 68 usuaris.

El servei de menjador social de l'Hostal Calones s'ha demostrat tot un èxit. S'ha hagut de canviar el mobiliari per augmentar-ne l'aforament, s'ha ampliat el servei fent arribar el menú al domicili d'aquells amb més dificultats de mobilitat i obrint els pisos adaptats, i fins i tot es planteja la  possibilitat de crear un segon torn de menjador per donar resposta a la creixent demanda del servei. Però el més positiu d'aquest servei és, a banda d'oferir menús pensats expressament per al col·lectiu de gent gran, que compleix l'objectiu que s'havia posat el Comú d'Andorra la Vella de fomentar la socialització dels padrins.

Segons van explicar ahir des de la corporació, han percebut un augment de la participació de la gent gran en les activitats que s'organitzen per a ells. Igual que el projecte dels horts socials impulsat per la Fundació Julià Reig, aquesta iniciativa els mobilitza i els dóna salut.

El projecte de l'Hostal Calones és un motiu suficient per estar orgullós, tal com feia ahir el conseller de Social del Comú de la capital, que a més afirmava que polítiques com aquestes tindran sempre assegurat el pressupost a la capital, i també és un exemple a seguir per les altres corporacions comunals. I amb tots els èxits obtinguts, el cinquè aniversari de l'Hostal Calones com a  menjador social per a la gent gran es mereix una «gran festa», i és més que aplaudible la implicació que s'espera de diverses entitats de la parròquia en aquesta celebració. El que no és tant positiu és veure com van creixent les demandes d'ajudes, que a Andorra la Vella van créixer un 19% durant el 2009.

El Comú d'Andorra la Vella va anunciar ahir que preveu fer un segon torn d'àpats a l'hostal Calones, després de constatar que l'activitat s'ha triplicat en els últims tres anys. El 2009 es van servir 1.382 menús mensuals de mitjana, mentre que el 2006 el promig va ser de 444 menús, segons va explicar ahir el conseller de Social, Joaquim Valera.

Així mateix, en aquests moments els usuaris fixes de l'Hostal Calones ha arribat fins a la setantena, mentre que el juliol del 2007 n'hi havia 26.  El cap d'equip de cases pairals i del Casal Calones, Cristian Asensio, va matisar que "actualment, estem entre les 70 i les 80 persones diàries, tot i que durant els mesos d'estiu sempre hi ha una lleugera davallada". En aquest sentit, Asensio va explicar que serà durant l'últim trimestre de l'any quan es decidirà si cal fer un segon torn. En cas de fer-se, els àpats se servirien a les 13.30 i a les 14.30, amb l'objectiu de donar cabuda a una demanda creixent.

Coincidint amb la celebració del cinquè aniversari de l'hostal Calones, Valera va celebrar que es tracta d'un servei "que hem pogut consolidar" i va assegurar que la demanda, no només s'ha triplicat des del 2006, sinó que a més "va in crescendo". El responsable de Social del Comú d'Andorra la Vella va apuntar que, de moment, s'ha fet front a aquest increment amb un canvi de les taules, si bé les perspectives de creixement han fet preveure aquesta possibilitat de doblar els torns.

Política d'exoneracions

Valera va posar èmfasi en la voluntat de la corporació de mantenir la política d'exoneracions, que entre el 2008 i el 2009 van incrementar-se en un 19% i aquest any es preveu que vagin a més. Actualment, prop del 20% dels usuaris fixes de l'hostal Calones estan exonerats o bé gaudeixen d'una reducció en el preu bàsic, que ja està subvencionat. En total són 16 persones, de les quals 11 tenen una reducció del 100%; dues, del 70%; una, del 60%, i dues més, del 30%.

Pel que fa als àpats al domicili, també vinculats a l'oferta de l'hostal Calones, en aquests moments hi ha un total 15 usuaris, dels quals n' hi ha sis -un 35%- que gaudeixen d'ajuts directes. Cinc d'aquestes persones estan exonerades i una té una reducció del 70% en el preu. Valera va recordar que el departament de Social estudia "cas per cas" les demandes d'exoneració i va recordar que tots els residents a la parròquia hi tenen cabuda, independentment dels recursos econòmics.  

Capital dels temes socials
D'altra banda, Joaquim Valera va informar ahir que Andorra la Vella "serà la capital dels temes socials" de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI), després que la corporació iniciés els contactes amb l'entitat el febrer d'aquest any.

El 5è aniversari contribuirà a revitalitzar el casc antic
La capital vol que els actes de celebració del cinquè anivesari de l'hostal Calones serveixin per revitalitzar el casc antic de la parròquia. Sota el lema 'Al Calones, fem barri!' la corporació ha aglutinat totes les associacions d'Andorra la Vella perquè el 31 de juliol s'omplin els carrers i les places d'aquesta part de la ciutat.

Des d'avui mateix, els comerços del barri antic venen tiquets per a l'arrossada popular, que tindrà lloc a les 14.45 hores per un preu de 3 euros. La festa començarà a les 11 hores, amb una cercavila a càrrec de la colla gegantera, mentre que la coral i el grup de ball de la casa pairal faran actuacions a les 11.15 i a les 13.10 hores, respectivament, i l'esbart dansaire oferirà una representació de balls medievals a les 12.40 hores.

A més, la festa comptarà amb l'actuació castellera de la colla jove dels Xiquets de Valls, a partir de les 13.45 hores, i amb la participació de la cobla jovenívola d'Agramunt, que tocarà sardanes a les 11.15 hores.

Aquesta setmana s'ha produït la primera trobada oficial entre el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, i el cap de Govern, Jaume Bartumeu. L'entrevista ha servit per manifestar oficialment a la UE la voluntat del Govern d'Andorra per impulsar les relacions amb la Unió Europea. La trobada ha vingut precedida d'altres, com ara la realitzada el 2 de febrer a París, amb el copríncep francès, Nicolas Sarkozy, acompanyat del seu representant personal i director del Gabinet del president, – Christian Frémont. El copríncep va felicitar el Consell i el Govern per la feina feta en els darrers mesos, manifestant el seu suport a l'evolució d'Andorra cap a una major transparència en l'activitat financera.

Més tard es va realitzar el 24 de maig una entrevista amb el secretari d'Estat per la UE, Diego López Garrido, duran la presidència espanyola de torn de la UE, que va confirmar el seu suport a les peticions d'Andorra per donar un impuls a l'acord d'associació. El proppassat 9 de juliol també es van entrevistar el cap de Govern, acompanyat de Frémont, amb el comissari del mercat interior i serveis, Michel Barnier, amb qui acordaren integrar la negociació de l'acord monetari amb el procés d'acostament d'Andorra a la UE.

En tot aquest procés d'acostament a Europa, s'està fent palès com a Europa hi anem acompanyats, amb el suport explícit dels governs d'Espanya i de França. Un suport al qual hi ha contribuït rotundament el fet d'haver sortit de la llista de països no col.laboradors de l'OCDE, un cop signat els 17 convenis d'intercanvi d'informació, que han dotat Andorra d'una major clarificació, lleialtat i sinceritat en les seves relacions internacionals.

En certa mesura, és una situació similar a la que tinguérem als anys noranta. Les relacions internacionals d'Andorra com a Estat de dret s'iniciaren amb l'Acord amb la UE al signar l'Unió duanera l'any 1990. Després de la Constitució, en el mateix 1993, es va realitzar primer el tractat internacional tripartit amb Espanya i França, anomenat Tractat de bon veïnatge, d'amistat i cooperació. Mesos més tard, es produí l'admissió d'Andorra a les Nacions Unides i al Consell d'Europa. Tots aquest acords van ser liderats per l'excap de Govern Òscar Ribas, que en aquests moments està exercint com a ambaixador especial amb la missió de desenvolupar les relacions amb Europa. Al meu entendre, la figura de Ribas representa clarament l'exigència i necessitat de combinar sentit d'Estat i coratge per afrontar la dificultat de les nostres relacions internacionals.

En el seu discurs d'ingrés a la Reial Academia de Ciències Econòmiques i Financeres de 2005, ho resumia perfectament: "Per desitjar als microestats que lliurement es plantegin la seva inserció a Europa es precisa primer ambició, lucidesa i coratge. I a la UE, una democràcia solidària amb aquests.".

La curtíssima visita de Sarkozy pot ser molt fructífera per posar uns fonaments sòlids a la relació amb França i la UE

Al llibre IV del Manual Digest podem llegir unes curioses normes de protocol titulades Ceremonial respectiu als Srs. Princeps i que comencen així: "Com los Comptes de Fois, Srs. delas Valls, des pues de tenit aquest Comptat ab la Corona de Navarra, y despues abla de Fransa, ni vingan, ni ajan Vingut may a ellas, seria Superfluo, ê impertinent lo parlar de semblant Vinguda, la qual may acontexera; pero si per accident es devenia, se practicaran las majors demontracions, y Cumpliment, que permitian la forsas, y qualitats delas Valls, degudas atant gran Magestat. (…)"

Ara -i no ha estat per accident- que el cap d'Estat andorrà i successor de la Corona de França vindrà a Andorra, alguns crítics volen equiparar les "majors demontracions, y Cumpliment" que vol preparar el govern democràtic del país per celebrar la vinguda d'un dels coprínceps constitucionals, a una mena de vassallatge governamental, a pel·lícules de Berlanga o a records de les seves pròpies vivències infantils lluny d'Andorra.

Ja sé que, intermitentment, l'ànima d'alguns andorrans -l'arquetip de la qual és el meu amic Marc- bascula entre la idea de llençar al riu el Manual Digest i la reverència als valors i vincles sagrats d'amor a la terra dels padrins; oscil·la entre la crítica a la cobdícia pels valors materials i la defensa obsessiva dels horaris comercials sense límits; va de la sacralització del "consens" constituent, a l'oblit que la Constitució diu que "els coprínceps són, conjuntament i indivisament, el Cap de l'Estat, i n'assumeixen la representació més alta" i que per tant no hi ha ni possibilitat, ni motiu per parlar ni de "senyor", ni de "vassallatge". És una mena de maniqueisme intermitent, o potser és l'essència del "centrisme" dretà? És cert que la vinguda del Copríncep francès pot simbolitzar, com ho feia la satírica pel·lícula de Berlanga, la sortida de l'aïllament internacional del nostre país. Allí -a Bienvenido Mister Marshall - l'aïllament havia estat provocat per la dictadura franquista. Aquí, a Andorra, el Sr. Jaume Serra coneix molt bé el nom i els cognoms dels responsables del període de soledat que acabarà amb la visita de Sarkozy i sap també molt sobre el color del partit causant del desprestigi internacional del nostre país. Si Luis García Berlanga andorranitzés avui el seu film, els protagonistes no podrien ser altres que els seus companys del PLA: Marc Forné i Albert Pintat.

La veritat és que no crec que s'hagi produït un buit en la memòria col·lectiva tan greu com perquè líders dels dos partits de l'oposició i representants qualificats d'un grup mediàtic del país hagin oblidat el contingut dels decrets d'Òscar Ribas i de Marc Forné amb l'ocasió de les darreres visites 93 i 97 dels coprínceps Miterrand i Chirac. Jaume Serra i Marc Vila van ser ministres dels gabinets de Ribas i han de tenir molt present la visita del 93.

No vull ni pensar que aquests líders polítics desconeguin episodis més llunyans de la història del nostre país com el trencament de relacions amb el Copríncep francès tretze anys, entre el 1793 i els 1806. En aquell moment -com ens recorden Esteve López i Joan Peruga al seu Diplomatari de la Vall d'Andorra segle XIX- l'actuació de les autoritats del país s'encaminà decididament a la recuperació de l'estatus anterior a la Revolució. Llavors, la insistència diplomàtica andorrana del Consell General encapçalat pel síndic Ignasi Moles ("vu la demande des habitants de la vallée d'Andorre, tendant a être rétablis dans leurs anciens rapports d'administration, de police et de commerce avec la France") es va veure recompensada pel decret imperial de Napoleó I.

Ara també, la insistència diplomàtica andorrana del govern de Jaume Bartumeu ha aconseguit la vinguda del Copríncep francès, després d'estar tretze anys sense rebre la seva visita i dels darrers quatre anys amb unes relacions tenses que havien fet perillar el sistema institucional andorrà.

Aquest èxit, evidentment, no agrada als abanderats del no; des del primer moment s'han posat a treballar per intentar deslluir -amb les imatges demagògiques i caricatures extrapolades que hem comentat- la visita de Nicolas Sarkozy.

L'oposició, amb aquesta actitud, ha demostrat un cop més la seva incapacitat congènita per sortir, ni que sigui un moment, dels esquemes mentals filisteus, de jutjar-ho tot en termes d'utilitat immediata i de "valors materials".

És, lamentablement, la constatació que no hi ha cap líder de l'oposició amb una visió d'Estat i que, mancats de capacitat de pensament i reflexió política, només fan seguiment cec dels consells dels seus assessors de comunicació.

Ara toca, segons els gurus de la comunicació política, minimitzar el sentit de la visita, insistir en la anècdota i intentar tapar el canvi transcendental d'aquesta curtíssima visita, que pot ser molt fructífera per posar uns fonaments sòlids a la relació d'Andorra, no només amb França, sinó també amb la UE, com va dir l'ambaixador Berçot al seu discurs del 14 de juliol. La consigna és silenciar el fons i donar prioritat a les "historietes"; "informar" i "analitzar" sobre si hi ha poca o massa gent apressada per tocar la mà al Copríncep; es tractarà també, de ridiculitzar les tradicions i al mateix temps "informar"-magnificar- el disgust comprensible dels responsables comunals perquè no se segueixi el ritual de precedents visites; tocarà criticar la desafecció de la ciutadania i fomentar-la sincrònicament; escarnir l'entusiasme de la gent i simultàniament parlar del pessimisme imperant. Algú ja deu estar preparant un comparatiu exhaustiu -amb precisió de minut- sobre el temps de permanència a Andorra de De Gaulle, Miterrand, Chirac i Sarkozy.

A la seva faula Les intermitències de la mort, Saramago deia "el destí dels humans serà una vellesa eterna". El destí de la fracció hegemònica de la dreta andorrana i dels seus guies publicitaris professionals i espirituals sembla que no passa "d'un infantilisme etern".

Per als pares que no estan separats, els estius dels seus fills solen ser com els que vam passar quan encara érem uns marrecs, època en què marxàvem unes quantes setmanes de colònies o amb els avis per trencar l'exigent quotidianitat de la temporada escolar. Distreure's amb sol i platja i adquirir noves referències que amplien les seves experiències i el tot el seu imaginari. És un temps en què els pares recuperen certa llibertat d'horaris revivint aquells temps sense fills, disposant d'unes hores de més per fer exercici, passejar o llegir, quan normalment tocava fer de taxista o preparar el sopar per anar sempre a punt i hora.

Amb tot, quan solament fa dos dies que els fills han marxat, ja se'ls troba a faltar. Quan no els veus pul·lular per casa és com si hi manqués l'espurna de la vida, s'enyoren les emprenyades d'abans d'anar a dormir o els somriures inesperats que provoquen els fills per mitjà de qualsevol ximpleria.

Aquest sentiment de buidor s'incrementa en els casos dels pares separats. En el meu cas, des de fa deu estius visc aquestes sensacions que han passat per tots els colors. Des de les angoixes en què volia posar un localitzador GPS a algun dels seus ninots per saber on seria, i així assegurar-me que podria localitzar-la si no la tornaven, a haver de trucar cada dia per saber que estava bé.

I és que, als estius, la relació entre els pares separats es fa un xic més difícil. El pitjor és quan s'arriba a fer xantatge emocional utilitzant els fills com a penyora. És un comportament totalment mesquí que desestabilitza tant els nens com les respectives famílies. Davant d'aquestes situacions, el que sempre m'ha funcionat és no perdre el nord, mantenir les decisions i actuar amb molta tranquil·litat. Convé tenir moltes dosis de paciència perquè al cap i a la fi els nens retornaran, segurament, fins i tot abans del previst. Llavors, tot i que potser hauran passat per situacions difícils, la nostra estimació els reconfortarà de nou.

Per sort, sovint, amb el pas dels anys arriba la normalitat. Tot i que és precisament la confiança el valor que es va trencar al seu moment, fos pel motiu que fos, s'acaba acceptant certa confiança amb l'altre. Convé no oblidar que els fills necessiten que se'ls mantingui la normalitat, i per això se'ls ha de facilitar que puguin parlar amb els pares o mares, per evitar que se'ls trenquin les referències emocionals dels qui els cuiden durant tot l'any.

El càlcul electoral dels partits dilueix l'esperit unitari del 10-J». Amb aquest titular s'iniciava un extens article a l'edició d'ahir de El Periódico de Catalunya, en deixaven ben clar que, davant la imminència de les eleccions autonòmiques (que se celebraran la tardor vinent), els partits catalans mantenien amb relació a l'Estatut el discurs que, al seu entendre, els podia portar més rèdits electorals, "per més missatges que els enviï una part important de la ciutadania [per tal que consensuïn una resolució unitària]".

També en l'edició d'ahir, però en aquest cas del diari El País, podíem llegir una anàlisi prou interessant sobre les particulars relacions a Espanya entre el poder central i les comunitats autònomes, en el qual es posava en evidència que "els líders autonòmics han assumit com a manera habitual de fer política l'oposició activa vers el Govern central". En també prou eloqüent: "La rendibilitat política juga contra l'interès del ciutadà". Un dels testimonis més clars, entre els recollits pel periodista, era el de l'exministre Jordi Sevilla, quan manifestava que s'està perdent la idea de l'interès general, o que els dirigents de l'Estat -en tots els àmbits- no actuen en el seu paper institucional, sinó en el de líders polítics. Hauríem de reflexionar sobre si s'estan produint situacions similars electoralistes, el poder de les baronies locals, alguns conats d'oposició sistemàtica Comú-Govern, són situacions que certament estan arribant i que els ciutadans constaten i no entenen.

De vegades pot semblar que aquestes situacions són provocades per tal d'eludir l'interès ciutadà sobre responsabilitats pròpies. En altres ocasions, la irresponsabilitat encara arriba molt més lluny, quan allò que es vol fer és destruir, i destruir a qualsevol preu, sense aportar res de positiu o fent propostes impossibles, fruit de l'interès particular o de la ciència infusa. Mentrestant, l'interès general queda molt lluny.

Per a algunes i alguns de nosaltres fa molts pocs dies es va produir un petit avanç, un progrés ínfim però tanmateix significatiu i històric quan, el 2 de juliol, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir per unanimitat crear la UN Women, l'entitat de l'ONU per a la Igualtat de Gènere i l'Apoderament de la dona. Aquesta paraula d'apoderament (traducció de l'empowerment anglès) encara poc utilitzada en el llenguatge corrent va prendre força a la 4a Conferència de la Dona a Pequín, on per primera vegada es va plantejar la idea de la potenciació de les dones en la societat, la idea de l'apoderament, de la necessitat que les dones contribuïssin en plenitud de condicions i de capacitació a la construcció de la societat.

A Pequín es va plasmar que aquest apoderament passava per tres eixos fonamentals: els drets humans, la salut sexual i reproductiva i l'educació. En els anys posteriors ja es va introduir l'apoderament com un concepte més polític i econòmic, i ja es va aplicar a la participació de les dones en igualtat de condicions amb els homes en la vida econòmica i política i a la presa de decisions a tots els nivells.

La creació doncs d'una organització forta de l'ONU que lidera la promoció i l'assoliment dels drets de les fèmines a tot el món ha estat un objectiu pel qual hem lluitat moltes i molts durant molts anys, i un repte que, tot i semblar poc rellevant o d'eficàcia relativa, no deixa de comptar.

Des d'un punt de vista pràctic el nou òrgan fusiona Unifem amb les tres entitats de l'ONU que treballen en assumptes de gènere: la Divisió per a l'Avenç de la Dona (DAW); l'Oficina de l'Assessor Especial en qüestions de gènere (OSAGI); i l'Institut Internacional d'Investigacions i Capacitació per a la Promoció de la Dona (Instraw), i ha de permetre, per tant, no solament poder treballar encara amb més cohesió i eficàcia amb socis nacionals, regionals i mundials, sinó també poder disposar de majors recursos humans i econòmics, alhora que donar més força a la lluita per la igualtat de gènere.

Miquel Alís fa un balanç d’aquest curs polític i la situació de les finances per què travessa el Comú que regeix. Com sempre, el cònsol encampadà ens sorprèn amb noves propostes com és la d’una nova gestió de les escoles bressol amb un finançament compartit a tres bandes. Sense cap proposta política sobre la taula, Alís acomiadarà aquest consolat i seurà al silló del PS perquè se sent còmode.

–¿Quins són els projectes en els quals està treballant el Comú encampadà i que preveu acabar en aquest consolat?

–Ara estem treballant en l’embelliment d’Encamp i del Pas de la Casa, on estem fent tasques al Carrer Major, i també volem treballar en l’arranjament de les vora-vies que estan en mal estat del poble. Més tard es farà un projecte tal com s’ha fet al Carrer Major, es faran reunions amb els veïns, se’ls demanarà si volen un carrer de vianants o semi de vianants en altres zones comercials, perquè sabem que altres botiguers hi estan interessats. Aquí es faria en el procediment de les contribucions especials, perquè això no representa tanta inversió per al Comú i en podrem fer possiblement el doble del que hauríem pogut fer. A Encamp també s’espera que aquest estiu estigui acabat el projecte de l’embelliment de l’avinguda de Joan Martí Alanis i de l’avinguda de François Mitter- rand que voldríem fer el mateix que en el Pas. També estem treballant per fer l’amfiteatre a la zona del Llac d’Engolasters.

–El gran projecte de Prada de Moles ha sigut l’espina que se li ha quedat clavada.

–Sí i em sap molt greu. Atesa la situació econòmica del Comú, el projecte haurà d’esperar; no dic que s’arxivi, però haurà d’esperar més temps, segurament al proper consolat. El que no podem i no vol fer el Comú és endeutar l’Administració amb un deute que no pugui ser assumible.

–¿Com pensa que pot notar el veí d’Encamp el nou finançament que estan proposant des dels comuns, on es preveu que els serveis siguin autofinançats?

–El veí d’Encamp entén que estem en un període de crisi. No podem anar a un endeutament indefinit i sense límit. Per exemple, l’aigua potable, el manteniment i les inversions que fa el Comú, s’hauria d’autofinançar. Es paga molt menys del que li costa al Comú. Hem modificat aquest any els preus i ara a Encamp el que més consumeix, més paga. Si parlem de les activitats esportives i culturals, tot el que és per a la joventut mirarem de no tocar-ho, però per als adults hauran de pagar el monitor. Això no vol dir que si una persona que ha fet una activitat no pot pagar-la, el Comú ja trobarà la fórmula per poder-la ajudar.

–¿Què passarà per exemple amb el servei de les escoles bressol?

–Per a mi és el primer servei social de tots que ha de donar un Comú. Aquest servei s’hauria de dividir en tres parts. Una part que és la de guarderia que l’haurien d’assumir els pares, és a dir, el menjador i el temps de guardar-lo. La part dels locals l’ha de posar el comú. Però la tercera part és la que es refereix a l’escola bressol, la part educativa que el Govern l’hauria d’assumir, perquè educació fa part del Govern. Cal dir que a Encamp els pares paguen més de 300 euros per nen al mes, i el Comú en paga 500. A Encamp s’ha creat un consell consultiu on es controla si totes les despeses que són a l’escola bressol són necessàries o es poden reduir. Aquí a més hi ha els pares, educadors i representants del Comú, amb l’objectiu de poder baixar el cost que suposa cada nen.

–S’ha parlat que hi ha un excés d’ús de l’escola bressol del Pas.

–És l’únic servei d’escola bressol del país que obre els set dies de la setmana durant tot l’any. Els pares treballen tot l’any i és necessari. Però perquè no es produeixi aquest excés, el que estem estudiant és la manera de fer pagar de manera especial el setè dia, que no té perquè ser diumenge. Es preveu reunir-se amb els pares per aplicar-ho per al curs vinent, però encara no està decidit.

–Ara estan en converses per la Llei de transferències i per l’aplicació dels impostos comunals. ¿Què n’opina?

–Hi ha gent que diu que és un regal que ens fa el Govern. Això no és veritat. A l’origen de les transferències, jo hi era. Primer va haver una definició de les competències i un traspàs d’aquestes del Govern cap als comuns, amb carreteres secundàries, poliesportius, camps de neu. I ara l’assumim els comuns. Després va haver les transferències, els diners per assumir les competències No és cap regal. Pel que fa als impostos, no tots els comuns aplicarem el mateix percentatge, sinó el que volem és aplicar-los tots de la mateixa manera. Hi haurà un llistat d’impostos que aplicarem tots a Andorra. Però cada Comú decidirà la taxa.

–¿Cap on pensa que ha d’anar la manera de gestionar els comuns?

–Cada dia més un Comú s’ha de gestionar com tothom gestiona la seva casa. Quan es crea un endeutament, s’ha de saber com es paga. Tot i això, al Comú hi ha activitats com per exemple el Funicamp, amb un dèficit de 2,7 milions d’euros, que si fos una empresa privada, el tancaria, però el Comú no pot tancar-lo perquè és una millora per a tot el poble. Aleshores s’ha de trobar la fórmula per trobar aquests diners necessaris. És a dir, s’ha de gestionar com una casa però mirant l’interès del poble.

–¿Què li deu l’Administració general al poble d’Encamp?

–El Govern ha invertit poc en 14 anys liberals. Ara fa sis anys, quan vam entrar, volíem fer la residència per a la gent gran; no n’havia parlat mai, el Govern, d’aquest assumpte. El que estem contents és que a partir del fet que nosaltres en van parlar, el Govern va fer la residència d’El Cedre. Com a Comú no podem tirar endavant aquesta residència perquè ha de ser declarada d’interès públic i això només ho ha de fer el Govern. Nosaltres oferim al Govern el terreny i el projecte quan el Govern consideri que falten llocs per a la gent gran. Però aquesta oferta és vàlida fins al final del nostre consolat, nosaltres no volem comprometre els consolats que vinguin. Pel que fa a educació, falta l’ampliació del Lycée i també la nova Escola de Maternal i de Primera Ensenyança.

-Com ha afectat la crisi al poble d'Encamp?

-Encamp pot ser una de les parròquies que no pateixi tant, perquè d'altres possibilitats d'ingressos a part de la construcció com és el cànon de Saetde, Gasopas, Cercensa, els censos del Pas de la Casa, que amorteixen una mica aquesta crisi, però que també la patim.

-¿En quines xifres podem quantificar aquesta davallada d'ingressos?

-Pel que fa a les llicències urbanístiques per obres s'ha reduït molt l'entrada d'ingressos, però en altres d'aquests com són els censos emfitèutics del Pas podem dir que ha passat d'ingressar un milió i mig d'euros per moviments de vendes l'any 2000 a ingressar només 200.000 euros. Hi ha un alentiment molt fort de traspassos al Pas.

-¿Ja es veu una mica de llum en aquest túnel de la crisi?

-Sembla que hi ha voluntat de fer unitats d'actuació. Ja n'hi ha dues que s'han tirat endavant.

-¿Com preveu tancar els comptes aquest any amb un pressupost que està executat entorn del 35%?

-Esperem acabar-lo sense dèficit. Farem tot el possible i també per baixar l'endeutament. L'any passat ja el vam baixar en un milió d'euros, i aquest, com més, millor.

-¿Quines línies haurà de seguir el pressupost de l'any vinent?

-Serà un pressupost de contenció tant o més que en aquest any. Intentarem al màxim que no pateixen els més febles, la gent jove, la gran i també els aturats.

-¿Quin és el futur que veu a Saetde amb els plans de fusió i la marca Grandvalira?

-Volem que Grandvalira continuï. Ensisa ha progressat molt; en canvi, Saetde ha fet canvis però sense progressar gaire. Les dues societats s'han de fer entre elles una competència sana, perquè suposarà una millora de les dues. Només hem de veure totes les activitats que es fan a l'estiu a Grandvalira: el 95% es fan al costat d'Ensisa. Saetde s'ha adormit. Quant a la gestió, ja és un tema de societats. Jo voldria que fos conjunta perquè hi hauria una rebaixa en moltes despeses. Penso que Saetde té més potencial que Ensisa, però l'ha d'explotar.

-Aquest assumpte ha suposat un enfrontament entre comuns…

-Entre comuns, no. Entre societats. Però és clar: Ensisa ha progressat i demana que es canviï el percentatge de repartiment perquè quan es va marcar, les circumstàncies eren altres. Saetde també ha deixat de costat el Funicamp, que és la primera entrada pel sud, i pel nord també la té Saetde amb el Pas. Cal promocionar-lo tal com ho han fet aquest any.

- ¿Com preveu acabar aquest consolat en el que s'haurà d'acomiadar com a cònsol? ¿Com continuarà la seva trajectòria política?

-Acabarem fent una part del programa que ens havíem compromès. Es diu dels polítics que quan fan els programes prometen molt i després no ho fan. Nosaltres en el primer consolat van fer més del que havíem promès. Però la crisi ara ens ho impedeix. Jo no puc tornar-me a presentar de cònsol i el què faré després és continuar en la política. Estic al PS i si no em fan fora m'hi quedaré i en ell em trobo molt bé i ajudaré els companys que entrin al Comú amb la meva experiència.