Els experts sub­ratllen “l’excepcionalitat” dels dos enterraments, fins ara no documentats al Principat. Asseguren que “la mateixa configuració de l’espai en el qual es troben, així com la documentació de dos fragments de vora d’olles de ceràmica tardoantigues, obre la possibilitat que ens trobem davant d’un espai que es podria estar configurant a cavall entre la tardoantiguitat i l’alta edat mitjana, entre els segles VI i VIII”.
De moment tot això són especulacions que s’hauran de corroborar. “Resulta difícil atribuir una data acurada i caldrà esperar les anàlisis radiocarbòniques per poder tenir uns arguments fiables.” L’equip d’arqueòlegs que ha treballat el jaciment va acabar la feina l’1 de març i té la determinació que “per sota de la resta d’àmbits integrants de l’església –més enllà de la nau central on han estat treballant–, hi ha més restes arqueològiques, fet que caldrà tenir molt present en qualsevol actuació futura”.
A partir d’ara, segons la informació facilitada per Patrimoni Cultural, es durà a terme una planificació dels estudis i anàlisis complementaris, entre els quals hi haurà un estudi paleoantropològic, una anàlisi de morters i datacions de carboni 14, així com un buidatge de la documentació parroquial i del comú de Canillo.

Un gran cementiri
Un altre dels punts ressaltats en l’estudi preliminar és que en la fase més antiga que s’ha documentat l’espai va ser utilitzat com a cementiri. “Tot i que només s’han documentat set tombes –asse-nyala l’estudi–, el fet que majoritàriament fossin infantils, cinc, fa pensar en un cementiri que pot assolir unes dimensions considerables, atès que normalment aquest segment de població acostuma a estar molt poc representat, contràriament al que es pot veure aquí.” Entre les restes que s’han recuperat hi ha les fustes que conformaven els taüts, mortalles, sengles parells de sabates, alguns botons, una medalla i alguna peça de cuir.

FOTOS D'ANDORRA D'ENTRE 1908 I 1914 DE SALVANY A INTERNET

L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) va anunciar ahir que ja està disponible al seu lloc web d’Internet l’exposició virtual de fotografies de Josep Salvany i Blanch. Es tracta d’imatges d’entre 1908 i 1914. S’ha seleccionat un conjunt de 37 fotos de les 46 que Salvany va fer al Principat. A la mostra s’hi pot veure l’Andorra dels anys previs a l’arribada de la carretera de la Seu d’Urgell fins a Andorra la Vella. Les fotografies van ser adquirides per l’ANA?el 8 de març del 2007. Provenen del fons fotogràfic Josep Salvany, que està format per 10.000 imatges i es guarda a la Biblioteca de Catalunya.

Cap dels dos no presentava senyals de violència i si els policies catalans consideraven prematur relacionar la defunció amb el temporal, els gendarmes tenien com a hipòtesi principal de la causa del decés el fred i la neu, en una de les localitats que es va quedar sense llum.
La manca d’electricitat era la causa de la majoria dels problemes que persistien ahir al Principat de Catalunya. Fins al vespre continuaven sense subministrament 180.000 abonats de les comarques de Girona i del Maresme, i per falta de corrent es mantenia sense trànsit la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou per comunicar amb França. També continuava sense electricitat Montferrer i Castellbò, mentre tornaven a la normalitat Oliana, Organyà i Lavansa i Fórnols.
Tots els alumnes de l’Alt Urgell es van quedar sense classes per la suspensió del transport escolar. En total, els estudiants afectats a Catalunya van tornar a ser prop de 150.000, inclosos els de cinc de les universitats del Principat veí, i tots els de primària i secundària de la regió del Llenguadoc-Rosselló, al costat francès.

Trànsit i transports
La normalitat s’anava restablint, a poc a poc, en les comunicacions. Després de 3.000 persones atrapades a la xarxa viària catalana i unes 6.000 a la del sud de França, més d’una desena de carreteres continuaven tallades al Principat veí i unes quantes més amb necessitat d’equipaments, la majoria secundàries. Avançat el dia es va poder reobrir l’autopista AP- 7/A9; eix principal de circulació rodada entre els dos estats pel punt fronterer de la Jonquera i  van començar a circular progressivament els gairebé 9.000 camions bloquejats a diversos punts del recorregut.
En els ferrocarrils, la compa-nyia francesa SNCF rescatava a primera hora de la tarda els 104 viatgers d’un Talgo bloquejat a Cerbère des de feia 30 hores. A la xarxa de rodalies catalana estava tallada la línia del Maresme, pel temporal de mar, i totes acumulaven retards.
La previsió per avui descarta nevades importants i vents forts, però amb molt més fred, i glaçades fins i tot a nivell de mar. També es va donar l’alerta per risc d’allaus a tot el Pirineu, de nivell 4 sobre l’escala de 5.

DISCLPES I RETRETS EN L'ÀMBIT POLÍTIC CATALÀ

Els consellers  d’Interior, Joan Saura, i d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, van demanar ahir disculpes a la població pels problemes de la ciutadania durant el temporal i van justificar les actuacions respectives. Saura va dir que el govern actual va afrontar la nevada “millor” que ho va fer el de Pujol amb la del 2001, quan Artur Mas era el conseller competent, i Mas va retreure a Saura que estigués fora del seu “lloc de comandament” (havia viatjat a Mallorca), tot descartant aixecar una “tempesta política” contra el govern. La líder del PP, Alicia Sánchez Camacho, sí va demanar la dimissió de Saura. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, assegurava que només es va rebre avís de vent, però no de neu, mentre que la Federació d’Associacions de Veïns atribuïa el caos a la ciutat a la improvisació de les autoritats.

Concretament, assenyala que s’han de crear sinergies entre els diversos negocis d’aquest àmbit econòmic i els equipaments destinats als visitants. L’objectiu: atraure turistes i que s’hi quedin uns dies. De fet, els redactors de l’informe –elaborat per l’empresa Howard– opinen que no fa falta crear nous productes per als visitants, que ja n’hi ha suficients. La gran mancança, però, és que hi ha poc contacte entre els diversos actors turístics i això no facilita la difusió d’informació. “Hi ha turistes que vénen a fer una activitat i després pregunten a quin indret pròxim poden menjar o desenvolupar-ne una altra”, confirma el conseller de Turisme del comú d’Ordino, Bartumeu Gabriel.
Una de les actuacions que, per exemple, proposa el document és crear paquets turístics per als visitants. També que en els diversos hotels que hi ha a la zona informin sobre les activitats d’oci que es poden desenvolupar a la parròquia. “El que és clar, i també ho indica aquest estudi, és que no hem d’esperar que vinguin els visitants, sinó que els hem d’atraure amb propostes interessants”, comenta Gabriel. Pel conseller, no cal tancar-se al turisme de qualitat, sinó que s’ha de buscar tot tipus de visitants, tot i que és clar que el perfil principal de persones que poden anar a Ordino són les que busquen uns dies de tranquil·litat.

Es demana implicació
El comú vol que el sector privat mogui fitxa per revifar el turisme parroquial. En aquest sentit, el conseller de Turisme avisa: “Ens van demanar actuacions per potenciar que els visitants vinguin més a la parròquia i pernoctin. Nosaltres hem encarregat un estudi per millorar aquest aspecte i ens hem gastat uns diners públics, per aquest motiu els empresaris i comerciants no es poden desvincular d’aquest pas que ha fet el comú i demanarem que s’involucrin per tirar endavant tot el que es proposa”.
Per aquest motiu, des del comú es promocionarà la creació d’una taula de turisme que aglutini els responsables de negocis dedicats al turisme i els comerciants. Seria una experiència semblant a la que ha posat en marxa Canillo. Aquesta taula celebrarà la primera reunió després de Setmana Santa. De fet, també s’incentivarà que els comerciants muntin una associació perquè defineixin clarament les seves inquietuds i defensin els seus interessos. El comú va convidar comerciants i empresaris en la presentació de l’estudi i ara els demana implicació amb la parròquia.

EL COMÚ DEDICARÀ UNA WEB A PROMOCIONAR ELS ACTIUS DE LA ZONA

El comú d’Ordino estrenarà una pàgina web que servirà per potenciar els actius turístics de la zona. L’adreça serà ordino.ad i estarà operativa a partir de la primavera. La pàgina web respon a la voluntat de la corporació de millorar el sector turístic de la parròquia. Per altra banda, els continguts sobre el comú d’Ordino es poden trobar ja a la direcció comuordino.ad. Aquest espai d’Internet estarà destinat als ciutadans. Hi trobaran continguts de l’administració. A més, hi haurà un apartat que serà un canal de televisió en què s’oferiran imatges i vídeos de la parròquia. Amb el servei newsletter, els ciutadans es podran donar d’alta per estar informats del seguit d’activitats i els esdeveniments que s’organitzen. Aquesta és la quarta versió de la pàgina des que es va crear, el 1997.
L’apartat dels departaments de cultura i benestar social ha patit una reestructuració important arran d’aquestes modificacions de la web. La voluntat era fer-ho més accessible al ciutadà, ja que en aquesta secció es troba informació d’aspectes com ara el servei d’atenció domiciliària, els ajuts socials i les subvencions, la ludoescola i l’escola bressol. L’espai d’Internet tramitsordino.ad continuarà tenint un accés independent per agilitzar l’entrada de documents, sol·licituds i registres oficials. El responsable del projecte, Blai Pla, diu que amb aquesta web “es pretén fugir de les pàgines d’entitats públiques que són molt feixuges de contingut. També s’ha incorporat el nou logotip de la parròquia.

Clara Lamelas, que juntament amb dues de les seves filles va mostrar públicament diumenge passat el seu enuig per la situació que estan vivint, va lamentar ahir el “poc tacte” mostrat per la unió temporal d’empreses (UTE) adjudicatària dels treballs, i va assegurar que ningú no s’havia posat en contacte amb ella ni per saber com estava ni per mirar d’arribar a cap acord. L’assessora legal de la dona, però, sí que va admetre diversos contactes. I va afirmar que les converses resten obertes, sense revelar-ne detalls del contingut. Cap de les dues no va admetre la petició de 138.000 euros en concepte de compensació moral, que fonts properes a l’UTE?van assegurar que era la reclamació de Lamelas.
La vídua d’Antonio Machado va assegurar ahir que “no vull diners, el que vull és que es faci justícia”, va reiterar que “en cap moment no he negociat res ni he reclamat cap quantitat” –sense negar, però, que ho hagués fet l’advocada que la representa– i va assegurar que ni als representants de l’UTE ni als de l’empresa “per a la qual el meu marit va donar la vida no els he vist per a res”. “Ningú no ha vingut a donar la cara”, hi va afegir Clara Lamelas, que va explicar que en els quatre mesos que han transcorregut des del luctuós sinistre “ningú no s’ha preocupat” per si els feia falta alguna cosa. Des del dia que va retornar les pertinences de l’empresa de què disposava el marit (telèfon mòbil, emissora), no hauria parlat amb cap altre representant ni d’Unifor ni de l’UTE. “Em sembla humiliant que després de perdre el meu marit hagi de passar per tot això que estic passant. És tenir molt poca humanitat.”

Compensacions
Lamelas va explicar que “el que hagin fet amb les altres víctimes no ens importa” –amb referència que l’UTE ha ofert la mateixa quantitat indemnitzatòria per a totes les famílies– i va anunciar que aniran “fins al final”. La vídua de Machado va reconèixer que tant els seus sogres, com els seus set cunyats, residents a Portugal, ja han cobrat. I també els seus dos fills majors d’edat, que “com que ja són majors van arribar a un acord”. Però va recordar que tant ella com la seva filla menor eren les úniques que depenien directament del salari de l’ara difunt. “S’ha de tenir una mica més de tacte. Que hi ha una menor pel mig.”

L'EMBAIXADOR ESTUDIA EL CAS

Seguint les instruccions donades pel president de Portugal, Aníbal Cavaco Silva, l’ambaixador lusità a Andorra, Mario Damas, estudia el cas que afecta tant Clara Lamelas com els seus fills. Durant la seva intervenció al programa d’AD Ràdio Parlem-ne d’ahir, el diplomàtic va explicar que s’està documentant sobre el dossier, que és una qüestió jurídica prou complexa, i que la quantitat de la indemnització seria “discutible”. Malgrat saber que hi ha criteris orientatius que fixa el Tribunal de Corts, Damas va reconèixer que 38.000 euros a la persona directament més afectada sembla una quantitat baixa, encara que el global és molt més alt.

Des dels diversos establiments consultats ahir pel Diari es va deixar palès el malestar que hi ha entre el sector del Pas per la reducció horària que s’està impulsant des de l’executiu. La possibilitat de no acatar la normativa l’estarien valorant, segons es va indicar, “gairebé tots els comerciants”. Un dels motius que ha provocat aquest estat d’opinió és la falta de resposta del Govern a les demandes fetes per l’Associació de Veïns i Comerciants, tot i que en el seu moment hi va haver el compromís “d’estudiar les especificitats” que presentava la població encampadana. De fet, alguns dels propietaris van voler recordar que “el mateix Miquel Alís va demanar un canvi en el decret”.

Dubtes sobre les multes
Per tot això, la proposta, inicialment amb poca força, d’incomplir la normativa, ha anat aconseguint cada cop més adeptes entre el sector comercial segons s’apropa el primer dels diumenges d’obligat tancament a la tarda: el 16 de maig. També ajuda el fet que no hi ha res concret sobre a quines sancions s’arriscarien els establiments. De fet, ni tan sols és segur que n’hi pugui haver. I, malgrat això, alguns dels consultats van deixar clar que, segons quina jornada, “pagar la multa pot ser menys perjudicial per a la botiga que no pas romandre tancat aquella tarda”.
Ara per ara, no hi ha una decisió en ferm i, de fet, el tema ni s’ha parlat obertament a l’associació. Els botiguers tampoc no s’han plantejat si, en cas de decidir l’obertura, proposarien estendre la mesura a tot el país a través de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), però la possible mesura sí que ha arribat a altres empresaris del país que, de moment, opten per la prudència.
És el cas d’Antoni Miralles, vicepresident de l’Associació de Prada Ramon, que entén que el Pas s’estigui plantejant aquesta desobediència, ja que “la normativa els afecta especialment”, però afirma que la federació “està lluny de qualsevol decisió”. De la seva banda, el president de la CEA, Xavier Altimir, apunta que creuen “que no és adequat tot el que sigui anar en contra d’un reglament”, i aposta que “el que cal és fer entendre al Govern que la mesura no és la més adient”.

LA FACA LAMENTA EL SILENCI DEL GOVERN

L’11 de gener, la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA) van fer arribar al ministre Pere López una contraproposta, liderada per les grans superfícies comercials, que buscava que es fes marxa enrere en l’obligatorietat de tancar deu tardes. A canvi, els grans centres comercials es comprometien a donar als seus treballadors deu diumenges festius al llarg de l’any. Ara per ara, però, des de l’executiu no ha arribat cap resposta, segons va lamentar el president de l’entitat, David Fraissinet.
“El temps avança. Vam fer l’oferta al gener i han passat dos mesos. Ens hauria agradat rebre alguna resposta a una proposta que, entenem, va en favor de tots”, va indicar l’empresari que, però, considera que encara hi ha temps perquè “no s’ha arribat a la zona vermella”.
Sobre la possible desobediència dels comerciants del Pas, Fraissinet va indicar que “des de la    FACA entenem que no és el moment de prendre cap decisió”. El president de l’entitat argumenta que han fet “una contraproposta amb seny i estem esperant, però no hem entrat a valorar cap possible conflicte amb el Govern”.

“És un document consensuat de manera conjunta amb les associacions i col·lectius de l’àmbit turístic i comercial”, va recalcar el ministre d’Economia i Finances i responsable de l’àrea de turisme, Pere López.
Així doncs, la premissa passa per fer créixer un 2,5% el volum de visites aquest any, fet que ha de suposar unes 250.000 persones més. També es pretén apujar, amb el mateix percentatge, el conjunt d’importacions lligades a l’activitat comercial. I, de retruc, que s’incrementi la despesa mitjana del visitant. Actualment, segons les darreres xifres, se situa en els 135 euros i es vol que la xifra arribi fins als 150. Per aconseguir-ho s’han planificat una sèrie d’estratègies que passen per crear els anomenats Clubs Productes i desenvolupar ofertes. Els primers, per exemple, se centraran “a potenciar un turisme rural, de congressos o de compres”, segons va exposar el gerent d’Andorra Turisme, Àlex Andrés. I els segons tenen la intenció d’oferir, entre d’altres, una setmana destinada a les compres (es planeja per a l’estiu), una de centrada en l’electrònica, una en el producte natura-aventura (aniria lligat a l’Ultra Trail i es potenciaria per als mesos de maig i juny) i un altre grup anomenat cultura-música-na­tu­ra-gastronomia, lligat a un esdeveniment cultural encara per determinar que se celebraria a l’octubre o al novembre. Per difondre aquests paquets es preveu crear Smart Boxes específics. Es tracta d’unes caixes de regal, que ja es comercialitzen als països veïns, i que serveixen per vendre diversos productes turístics de manera conjunta. Una altra via de difusió passa per potenciar la marca Andorra, el país dels Pirineus i posicionar-la amb més força als mercats emissors.
A tot plegat l’executiu hi destina una dotació de 12,6 milions d’euros. Amb tot, ja va avisar López que la no aprovació dels pressupostos generals obligarà a modificar aquesta previsió inicial i algunes accions s’hauran de posposar i pagar a través de crèdits extraordinaris. Així es farà amb els 1,6 milions adreçats a potenciar els canals d’Internet.

FORMACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS COMERCIANTS

El conjunt d’accions també inclou un pla de reactivació del comerç, centrat bàsicament a oferir formació al sector per millorar la professionalització. Per a final d’any es planeja impartir un curs universitari d’especialització en el món del comerç al detall. També mòduls pensats per millorar la formació continuada del dependent del comerç i unes píndoles formatives per incentivar l’ànim formatiu del petit comerç. Tot plegat es completa amb cicles inicials de benchmarking, basat en l’intercanvi d’experiències amb empreses i en indrets d’èxit comercial reconegut. La dotació pressupostària del Govern ascendeix a 150.000 euros. Per reactivar l’economia, a més, es posaran en marxa els ajuts comercials, com el programa nacional de crèdits preferents adreçat als professionals del sector. Finalment, l’executiu també ha elaborat un inventari d’establiments comercials i hotelers buits arreu del país (els resultats del qual es donaran
a conèixer aviat) per reocupar els locals.

Un dels clubs esquitxats per la situació és el Bàsquet Club River Andorra. El refús al pressupost d’enguany deixa l’entitat presidida per Gorka Aixàs al descobert. El club, que viu un moment esportiu dolç força important, va rebre a principi de temporada el compromís del Govern de disposar d’una partida de 130.000 euros per a LEB plata i el pressupost del 2010 preveia un ajut suplementari que com a màxim seria de 164.000 euros. L’ascens de categoria va incrementar el pressupost del club fins a 669.000 euros, per tant, va doblar-lo. Des del gener el club viu de les dotzenes parts d’una subvenció que pertany al 2009 –el primer equip estava a la lliga EBA–, és a dir, mensualment rep 18.000 euros.
La sensació d’ofec al club està arribant a límits insospitats i necessita ingressar per fer front a les nòmines, el pagament de proveïdors i altres despeses de l’exercici. El River Andorra es posa l’abril com a data límit per rebre una ajuda econòmica del Govern que podria ser amb un crèdit extraordinari. Si el Consell General descarta oferir aquest suport excepcional al River Andorra, l’entitat presidida per Gorka Aixàs es plantejaria no continuar. “El que no farem és endeutar-nos i si no arriba l’ajuda de Govern a l’abril no podrem fer front a les despeses. Tot i així, em consta que des del Govern estan treballant fort per solucionar-ho. Tenen bona predisposició. Estem molt preocupats i és més seriós del que molts es poden arribar a pensar. L’altra cosa que em preocupa és el timming. Necessitem ingressar sí o sí”, va reconèixer el president del River Andorra, Gorka Aixàs, que va mostrar-se força neguitós, ja que el temps no corre a favor del club. “Falta molt poc i amb les dotzenes parts no podem solucionar res. És una situació estra­nya i en un moment molt crític”, va indicar Aixàs. Els directius del River estan en constant contacte amb el Govern per tenir una solució a curt termini. “No sóc pessimista i crec que hi haurà una solució. Hi ha de ser”, va sentenciar el màxim mandatari del River Andorra.

L’oposició també està amb el club
La decisió d’un crèdit extraordinari per al River Andorra també implica l’oposició, que també hi va dir la seva. Montse Gil, consellera de Coalició Reformista (CR), es va posicionar a favor del club andorrà. “S’hauria de valorar, però donarem el suport que calgui. L’esport és important per al país i també és una forma de portar el nostre nom arreu. En l’àmbit      turístic és molt interessant”, va assegurar Montse Gil. De la seva banda, el president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, també va donar suport al River: “En el nostre programa ja ho dèiem, però crec que no cal un crèdit extraordinari. A més, no aprovar el pressupost no pot ser una excusa per al Govern.”

EL BP ANDORRA TÉ UNA PÒLISSA DEL BANC QUE CADUCA EL MES VINENT

El BP Andorra tampoc no dribla els problemes de les dotzenes parts. L’equip presidit per Rubén Ponce, amb una subvenció similar que el curs passat sobre el paper, sobreviu com pot, més ben dit, gràcies a una pòlissa que finalitza a l’abril. “Això provoca que les nostre previsions no es compleixin i ens haurem de reestructurar. És una gran problemàtica i no ens hem d’enganyar”, va indicar el gerent del club, Emili Puig, que va dir que farien una junta directiva per intentar buscar solucions. “Un dels objectius serà parlar amb la nostra entitat bancària i demanar un augment de temps per a la pòlissa, però tal com està tot plegat ho veig una mica difícil. Des del Govern ens han tranquil·litzat”, va sentenciar.