Hi havia més d’1,3 milions de persones convocades a les urnes, de les quals, però, només el 20,2 per cent van acudir a la cita, registrant-se així una xifra sensiblement inferior a la de l’anterior convocatòria, quan el 21,1 per cent del cens va anar a votar.
Tot i el baix índex de participació, la jornada va ser ben valorada pels representants de les entitats convocants. Així, el portaveu de la coordinadora nacional de les consultes, Uriel Beltran, va destacar que el nombre d’electors va ser “notable” i “molt important” tenint en compte que resulta molt difícil mobilitzar l’electorat en poblacions mitjanes i grans. Així mateix, Beltran va ressaltar que la consulta sobre la independència “ha de passar per sobre del Tribunal Constitucional i de la sentència sobre l’Estatut perquè planteja obrir un nou horitzó”.
Menys del 9 per cent a Lleida
A Lleida, on la participació no va arribar al 9 per cent, l’alcalde, el socialista Àngel Ros, va argumentar la decisió d’abstenir-se tot remetent-se al nou Estatut de Ca-talunya. “El meu model de desenvolupament de Catalunya i d’enllaç amb Espanya i Europa és l’Estatut, que ha de ser vàlid en tota la seva integritat”, va afirmar. D’altra banda, els problemes de connexió a Internet van condicionar l’obertura dels col·legis electorals en la consulta independentista de la capital del Segrià, encara que van quedar resolts al migdia.
Mentrestant, a la Seu d’Urgell, el conseller de Governació i exalcalde del municipi, Jordi Ausàs (ERC), va considerar després d’emetre el seu vot que és una “pèrdua de temps” plantejar la renovació del TC, i hi va afegir que “el que toca a Catalunya és anar pel seu compte i obrir-se a nous espais de sobirania”. L’alcalde de la ciutat i candidat de CiU per Lleida, Albert Batalla, també va votar, després d’avançar fa uns dies que es decantaria pel sí. A la capital alturgellenca, la participació va ser del 17,27 per cent.
A Girona, l’altra capital de demarcació on se celebrava el referèndum, la participació va superar la mitjana de Catalunya, amb un 21,4 per cent. D’altra banda, des de la localitat tarragonina de Reus, on el 14,2 per cent dels convocats van anar a les urnes, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va destacar que prendre part a les consultes “és una manera d’expressar” tot el que ha passat entorn del Tribunal Constitucional i la seva impossibilitat per dictar sentència sobre l’Estatut, però va voler deixar clar que les consultes no són un procés “vinculant”.
EL CAS DEL JUTGE GARZÓN AGREUJA LES TENSIONS ENTRE SOCIALISTES I POPULARS
L’endemà de les manifestacions en suport a Baltasar Garzón, el procés contra el jutge de l’Audiència Nacional per investigar els crims del franquisme va generar un intens intercanvi d’acusacions entre els principals partits espanyols.
D’una banda, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va denunciar que “algunes actituds de persones molt destacades del govern estan posant en risc a la democràcia”, va remarcar “els atacs constants a la democràcia” i va posar de manifest “la perillositat d’algunes actituds de membres de PSOE i del govern”. La dirigent popular va demanar al president, José Luis Rodríguez Zapatero, que “en lloc de callar” i “encoratjar” amb la seva actuació aquest “tipus d’actituds”, hauria d’obrar “en defensa de la democràcia”. I va concloure: “No es pot estar actuant com ho està fent el PSOE, no es pot estar intentant cada dia reobrir les velles ferides.”
D’altra banda, el vicesecretari d’organització del PSOE, José Blanco, va acusar el Partit Popular de “donar oxigen” amb el seu comportament als falangistes, en resposta a les decladaracions de De Cospedal. “Acaba de dir, després de la mobilització d’ahir, que el PSOE i el govern d’Espanya posen en risc la democràcia, i la democràcia no la posa en risc ni el PP perquè els ciutadans no ho consentirien”, va manifestar.
c2punts - Especialistes en Internet
English 
Català
Castellano
Français
|
0 
