Va assegurar que es trobava a Andorra cercant feina i que si la policia el va detenir prop del comerç era perquè havia dormit al carrer en no disposar de diners i que el xandall i la dessuadora foscos que portava com a doble capa de roba i el mòbil, dos elements que el vincularien a la banda que hauria perpetrat el cop, tot just se’ls acabava de trobar en un contenidor de brossa.
Per l’acusació pública, els fets eren clars. “Està mentint”, va assegurar el fiscal, que va posar en relleu les contradiccions entre la seva declaració i la dels dos policies que el van detenir. Els agents van explicar que “en veure’ns havia accelerat el pas” i que, de seguida que se’l va interceptar, “només ens va dir que no havia fet res”. El fet de trobar-se a tot just 150 metres de la joieria i com anava vestit el feien sospitós. A més, va continuar el fiscal, quan es va donar el seu nom a les autoritats espanyoles, van ser aquestes les que van recomanar cercar un campament en zones boscoses, com el que es va localitzar hores després a la Plana.
I és que la policia espanyola, va remarcar l’acusació pública, ja coneixia Dita. El va detenir el 2009, in franganti, mentre que amb altres membres de la banda perpetraven un cop a una joieria de Huelva. A més, les autoritats espanyoles disposaven de fotografies seves al costat d’un altre implicat en l’atracament a la Cellini –s’havien trobat empremtes seves al campament–.

Mòbil i sms claus
La fiscalia va recordar, a més, que l’acusat també tenia antecedents per fets similars al seu país: dues condemnes el 1999 i el 2004. Per a l’acusació pública, el detall del telèfon és especialment revelador. Minuts després de la detenció, l’aparell va rebre un concís SMS en romanès: “Hem arribat.” La triangulació feta a posteriori va demostrar que s’havia enviat des de la zona del campament. El ministeri públic va deixar clar que el mòbil era de l’acusat i que “no és cap indici, sinó una prova de la seva implicació”.
La defensa, en canvi, va demanar l’absolució i la posada immediata en llibertat. Al seu entendre, “es trobava en el lloc equivocat en el moment equivocat”, i en tot el sumari “no existeix cap prova que demostri la seva participació”. Per l’advocat, la versió de Dita era “creïble”, i el que realment és “inversemblant” és que “si era tan professional estigués una hora després al costat del lloc dels fets amb l’uniforme oficial de delinqüent”.

UNA BANDA I UN COP EXTREMADAMENT PROFESSIONAL

Ja en el moment dels fets va poder constatar-se que el robatori a la joieria Cellini havia estat un cop extremament professional. Ahir, durant la vista oral, es van explicar nous elements que van certificar que els autors de l’atracament havien analitzat de forma minuciosa el cop i tenien una àmplia experiència en altres accions similars. De fet, la banda és coneguda per les autoritats policíaques de molts països. Principalment, d’Espanya, on se’ls imputen fins a 19 robatoris més, però també estan sent investigats a França, Anglaterra, Alemanya o Àustria.
Un primer detall clau és la forma d’actuar. Preparació extrema, amb la provocació de dos incendis –un cotxe a Escaldes i uns contenidors a la capital– com a distracció i una cadena que havia d’impedir l’arribada de cotxes per l’avinguda Meritxell. Al costat d’aquesta bar­rera es va trobar un bossa amb còctels Molotov preparats per ser llançats. Els especialistes en explosius que van declarar a la vista van ser contundents. De les ampolles s’havia eliminat tot rastre de les etiquetes per garantir una explosió al més eficaç possible. “Haurien tingut efectes devastadors en un vehicle. Fins i tot podrien causar la mort dels ocupants”, va declarar un dels agents.
Els mòbils emprats en l’acció també seguien pràctiques professionals, segons la policia. Quatre aparells numerats de l’1 al 4 i sense cap més telèfon a la memòria. A l’hora d’actuar, màxima fredor. Ni la presència de dos testimonis, un al carrer i un altre al seu pis, els van pertobar. En pocs minuts van obrir la joieria, van agafar el material i van fugir, en filera, avinguda Meritxell avall. Van baixar fins a Prat de la Creu per la Callissa Ciutat Valira, van enfilar vorejant el Parc Central cap als Marginets i d’allà, a la muntanya, per on van fugir cap a Espanya. Tot ho tenien molt ben estudiat.
“Es tracta d’una estructura organitzada, jerarquitzada i disposada per cometre delictes”, va destacar el fiscal, per després remarcar que Constantin Dita “hi pertany”.

“Una barbaritat” i “una patacada a la competitivitat del país” van ser altres de les definicions de la mesura bancària. La Cambra de Comerç i les diferents entitats que agrupen botiguers, com ara la Federació de Comerciants (FACA), van lamentar l’acord bancari sense qüestionar-ne “la licitud” i van donar per fet que no quedarà cap més remei que siguin els comerciants els que assumeixin l’impacte de la mesura per no perjudicar encara més el consum i a càrrec del marge de benefici. Una altra qüestió és la possibilitat que es pugui establir un mínim de despesa per sota de la qual no acceptar el pagament amb targeta.

Portaveus
El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va recordar que el 20% de les transaccions del comerç d’Andorra, “que és el sector més afectat”, són nacionals. I que, en conseqüència, “i encara més en els temps en què estem”, l’aplicació d’una comissió “és una mala notícia” i una despesa més que el comerç “es carregarà a les seves costelles”. Pantebre va respondre amb un “rotundament no” a la possibilitat que es modifiquin els preus. I va exposar la situació quan es va començar a aplicar una comissió sobre les operacions fetes amb targetes estrangeres, que tampoc no van suposar una alteració en el preu de venda. Les comissions que s’apliquen sobre les transaccions fetes amb diner de plàstic forà són molt més elevades: de l’1,5% al 4% “depenent del poder de negociació” de cada empresa respecte del seu proveïdor bancari.
El màxim responsable de l’ens cameral va afirmar, en relació amb la possibilitat que s’estableixi un mínim a partir del qual acceptar targetes, que “tinc molts dubtes que això sigui així”. La integrant de la junta directiva de l’Associació de Petits Comerciants Rosa Pascuet encara va anar més enllà en assegurar que “qualsevol comerç que es digui comerç ha d’acceptar” les targetes. “Nosaltres cobrem moltíssim amb targeta. I el client és el nostre principal actiu. No podrem pas dir que no n’acceptem o que li cobrem un recàr-rec”. Pascuet va qualificar d’“un altre cop a l’esquena” del comerç la decisió dels bancs malgrat resignar-se a reconèixer que “el banc és una botiga que ven diners. I tot té un cost”.
El vicepresident de la FACA, Antonio Miralles, va ser molt contundent. “Tots estem assumint costos i fent sacrificis i els bancs són els únics que no ho fan. Sembla que estan jugant en un escenari diferent.” I encara hi va insistir: “Sembla que els bancs van a la seva i a una altra velocitat.” Miralles va recordar, també, que just quan les empreses no apugen salaris per “mirar de defensar els llocs de treball”, la comissió fixada pels bancs, “com diuen en castellà, sembla més aviat una ganivetada trapera”. Només va tenir una petita disculpa pels bancs (“han de fer el que sia per guanyar diners”), però va deixar clar que “no crec que sigui el moment ni el més oportú”.
Respecte de la repercussió que tindrà la decisió dels bancs, el vicepresident de la FACA va demanar-se: “Tal com està el mercat, com t’atreveixes a tocar els preus?” I ell mateix es va respondre: “Si algú té la temptació de transferir als preus (l’impacte de la comissió), ja sap el pa que s’hi dóna.” Ara, Miralles està convençut que alguna solució s’haurà de trobar. I que potser hi haurà menys moviment amb les targetes. I va recordar, per exemple, que als Estats Units, per imports inferiors al que serien vint euros no s’accepta el pagament amb targeta, un fet que no és descartable que es pugui plantejar.

"NOMÉS HI HA DOS ESCENARIS: COMPLIR O NEGAR-'SHI

Un dels col·lectius més molestos, almenys si es té en compte el parer del seu portaveu, Antonio Azurmendi, era la Unió Hotelera. “Veuerem com podem adaptar [la comissió]. N’estudiarem la repercussió, però en aquesta situació econòmica, tenir més despesa és un problema”, va afirmar Azurmendi, que després va ser més rotund: “Quan no et proposen les coses, sinó que te les imposen, només hi ha dos solucions possibles: o compleixes o fas una negociació, que és ben clar que no podrà ser.” Per al portaveu de la patronal hotelera, “no sé pas on arribarem”. Azurmendi va assegurar que després d’anys i anys sense incrementar els preus dels serveis, “que estiguem vius és un miracle”. “Potser volen provar fins on som capaços d’arribar”, va dir irònicament el portaveu de l’entitat, que demà analitzarà més profundament l’impacte de la mesura.

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives, ha enviat una carta de condol al rei de Bèlgica, Albert II, en nom de les autoritats i del poble andorrà i en el seu propi pel “terrible accident de carretera que va passar a Suïssa” en què van morir 28 persones, moltes d’elles infants de dues escoles belgues.

La consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet ha formulat un seguit de preguntes adreçades al Govern, que les ha de contestar per escrit. Totes les qüestions, quatre, són relatives a l’acabament del contracte amb les empreses privades de transport sanitari extern programat i no programat i del transport sanitari intern no programat.

La composició de l’equip de la Copa Davis es tornarà a definir a través de dos tornejos. Les baixes han fet que només siguin cinc els jugadors que optin a les dues places, que acompanyaran a la cita de Bulgària Jean Baptiste Poux, l’únic jugador que, com l’any passat, té el lloc assegurat.

El grup parlamentari demòcrata ha decidit proposar la no renovació dels membres del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), i per tant eliminar aquesta figura, perquè es considera que la tasca que avui des­envolupen pot ser assumida per altres organismes i institucions.