També es van interrompre diverses vies de ferrocarril al Principat veí, a més de produir-se nous talls de subministrament elèctric, inicialment a uns 10.000 abonats de l’Empordà.
Les nevades van ser intenses  per sobre dels 900 metres d’altitud a la serralada Cantàbrica i als Pirineus. Les més copioses, de 56 centímetres, a la vall de Núria; 46, a la Bonaigua i 40 al nord del Cadí, Sasseuva i Malniu, a la Cerdanya.
Les pluges més abundants es van enregistrar a Font Rubí (117,3 litres per metre quadrat) i Vilanova del Vallès (105), i els vents van arribar als 169 per hora a Portbou. El temporal de mar era també fort a la costa i la Generalitat mantenia l’alerta pel temporal i  fins al migdia d’avui, tot i que anava minvant i a la tarda només quedava interrompuda la línia de tren cap a Cerbère i els afectats pels talls elèctric s’havien reduït a 1.500.

Sud de França
L’Aude i els Pirineus Orientals es trobaven alerta taronja pel temporal i al matí va començar a nevar a Carcassona, situada a nivell de mar, a Foix i als Alts Pirineus.  L’alerta s’ampliava a la incidència del vent. Diversos arbres van caure, un dels quals al pati d’una escola a Cerbère. La prefectura de l’Aireja advertia també del risc d’allaus, i en aquest departament i els Pirineus Orientals era obligatori l’ús d’equipaments per circular en direcció a Andorra. La temperatura a Tolosa va caure dels 28 graus del 28 d’abril als 4 d’ahir a primera hora del matí, informava La Dépêche.

ELS AIGUATS CAUSEN 27 MORTS A TRES ESTATS AMERICANS

El seguit de tempestes amb fortes pluges que des de diumenge passat afectaven tres dels estats nord-americans havien causat fins ahir un mínim de 27 víctimes mortals, deu de les quals a la ciutat de Nashville (i vuit més al mateix Estat de Tennessee), la resta a Kentucky i Mississipi. A Nashville unes 111.000 cases es van quedar sense electricitat i diverses car­reteres van ser tallades al trànsit a causa de les inundacions. Les autoritats estatals  temien un increment del nombre de víctimes. Mentrestant, la marea negra causada per la plataforma petroliera al Golf de Mèxic continuava augmentant en uns 900.000 litres de cru diari, mentre treballadors de la companyia propietària seguien excavant un pou alternatiu, solució definitiva per tancar el vessament. La taca de cru continuava arribant a les costes de Louisiana, el delta del Mississipi, i s’acostava a Florida, on s’havien col·locat ja 26 quilòmetres de tanques flotants a les quals se n’afegiran 24 més per protegir el litoral.

Així ho va manifestar, després que el cap de Govern hagués declarat en una conferència a Barcelona que hi havia una entitat del país interessada per comprar una caixa catalana. A més, Peralba va aprofitar per assenyalar que Crèdit Andorrà no era l’entitat en qüestió, tot i que “si veiem una ocasió clara per fer el salt a l’exterior l’aprofitarem”.
El conseller delegat de Crèdit Andorrà va explicar als mitjans que aquest no és un fet excepcional. De fet, va remarcar que “ja estem presents a Espanya”, en al·lusió a una entitat gestora de fons d’inversió que Crèdit controla a Madrid. També va apuntar que té altres negocis a Panamà i a Luxemburg. També va destacar que tenir presència a altres països és “una manera de diferenciar-se” com a empresa.
En la mateixa compareixença, Peralba també es va mostrar escèptic sobre la velocitat de la recuperació econòmica general a Europa. De tota manera, va explicar que una possible clau per remuntar la situació seria “la creació d’empreses productives” i l’accés més fàcil als crèdits “recolzant el sistema productiu”, però també va remarcar que “no són solucions fàcils”. També va afirmar que Europa deparava encara “algunes sorpreses”.

JORDI PUJOL, JOSÉ BONO I RICARD FORNESA SERAN A LA TROBADA EMPRESARIAL AL PIRINEU

L’expresident de la generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el president del Congrés dels Diputats, José Bono, i l’expresident de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Ricard Fornesa són algunes de les personalitats més destacades que hi haurà a la XXI edició de la trobada empresarial al Pirineu. Ahir va ser presentada a la seu social de Crèdit Andorrà, amb la presència de Josep Peralba, i el president de l’esdeveniment, Ramon Roca.
La trobada es desenvoluparà els dies 3 i 4 de juny a la Seu d’Urgell, i comptarà amb la presència del cap de Govern, Jaume Bartumeu, que per motius d’agenda no va poder ser present a l’edició anterior. Remuntem el vol? és el títol que agrupa les conferències i seminaris sobre el món econòmic i empresarial que tindran lloc a la capital alturgellenca, no només en al·lusió a la crisi, sinó també a l’aeroport d’Alguaire, inaugurat recentment.

L’any 2006 aquest mateix percentatge va ser del 4,11%.  
La mitjana d’assalariats de l’any 2009 va ser de 41.619 (també és un càlcul fruit de la mitjana d’assalariats dels dotze mesos). El 2006 aquesta mateixa mitjana va ser de 43.815 empleats, per tant,  2.196 assalariats més. Si s’apliquen els percentatges de treballadors de baixa sobre el total d’empleats cotitzants aquell any dóna com a resultat que el 2006 els treballadors que en algun moment van estar de baixa per prescripció facultativa van ser 1.800, i que l’any passat van ser prop de 2.200 (2.135). Per tant, en un període de quatre anys, la xifra de treballadors que des de l’1 de gener fins al 31 de desembre s’han absentat de la feina per motius de salut ha crescut pràcticament en 400 persones. I això malgrat que ja no treballen tantes com llavors.      Es tracta, a més, d’un augment  de la població assalariada de baixa que s’ha registrat de manera progressiva des del 2006 (l’any a partir del qual la CASS ofereix l’estadística). Del 4,11% d’empleats de baixa del 2006 es va passar al 4,48% durant el 2007, i a un 4,63% el 2008. I el 2009 ja s’ha superat el 5%.

Els accidents
Però no tan sols creix el nombre de persones que s’agafen una baixa per malaltia. També les que ho fan per accident de treball, malgrat que la proporció és força menor. El 2006 el percentatge d’assalariats que van cobrar una prestació per baixa a causa d’un accident laboral va ser de l’1,18%. L’any següent la proporció va ser una mica més baixa (1,17%). Però tant el 2008 com el 2009 s’ha constatat un increment. El 2008 el percentatge es va elevar fins a l’1,31% i el 2009 fins a l’1,52%. En aquest cas, i fent el càlcul amb la mitjana d’assalariats de l’any, el nombre absolut de treballadors que van estar dies aturats per un sinistre a la feina va ser de 517 el 2006 i de 632 el 2009.
Quant a la situació d’aquest any, ara per ara la CASS només ha fet públiques les dades dels mesos de gener i febrer, però de moment la tendència continua sent molt similar a la dibuixada l’any anterior. El percentatge d’assalariats que van estar de baixa per una malaltia al gener va ascendir al 5% del total i el febrer al 4,9%. I la proporció d’assalariats aturats per un accident al lloc de treball va ser de l’1,4% al gener i de l’1,5% al febrer.
Que l’increment de les baixes laborals preocupa l’administració és un fet. I és que darrere de les xifres de l’increment de treballadors de baixa hi ha un augment més que considerable del cost que suposa a la Seguretat Social. De fet, el consell de ministres va aprovar la setmana passada un reglament que pretén, segons les paraules del ministre Pere López, exercir “un control” sobre l’atur per malaltia. El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) publicarà avui la normativa, que recull un llistat de malalties amb els corresponents dies de baixa que es podran prescriure com a màxim per a cadascuna. El llistat s’ha elaborat seguint paràmetres de l’OMS.

UN JUBILAT CADA 4,47 COTITZANTS

Ara mateix hi ha un jubilat que cobra de la branca de vellesa per cada 4,47 treballadors que hi cotitzen. Es tracta de l’anomenada taxa de dependència. Sense més la xifra no tindria sentit. Però el cert és que l’anomenada taxa de dependència va a la baixa perquè puja el nombre de persones que es jubilen i, en canvi, baixa la xifra d’assalariats que hi cotitzen. L’estadística elaborada per la CASS mostra que l’any 2006 la taxa de dependència era d’un jubilat per cada 5,51 treballadors. Per tant, la xifra també  ha baixat un punt en un període de quatre anys.
La població de jubilats que perceben una prestació de la branca de vellesa ascendia el desembre de l’any passat a 9.759 persones. Dos anys abans, el desembre del 2007, els jubilats eren prop d’un miler menys (8.826). Però, en canvi, els assalariats van a la baixa. Els que cotitzaven el desembre del 2009 eren 42.651 i els que cotitzaven el desembre del 2007 eren 2.000 més (44.715).
El fet que creixin els dependents mentre baixa la mà d’obra productiva que pot fer créixer la caixa d’on surten les pensions denota els risc que pateix la branca de vellesa si és que la situació no es corregeix en el futur.

L’any 2006 aquest mateix percentatge va ser del 4,11%.  
La mitjana d’assalariats de l’any 2009 va ser de 41.619 (també és un càlcul fruit de la mitjana d’assalariats dels dotze mesos). El 2006 aquesta mateixa mitjana va ser de 43.815 empleats, per tant,  2.196 assalariats més. Si s’apliquen els percentatges de treballadors de baixa sobre el total d’empleats cotitzants aquell any dóna com a resultat que el 2006 els treballadors que en algun moment van estar de baixa per prescripció facultativa van ser 1.800, i que l’any passat van ser prop de 2.200 (2.135). Per tant, en un període de quatre anys, la xifra de treballadors que des de l’1 de gener fins al 31 de desembre s’han absentat de la feina per motius de salut ha crescut pràcticament en 400 persones. I això malgrat que ja no treballen tantes com llavors.      Es tracta, a més, d’un augment  de la població assalariada de baixa que s’ha registrat de manera progressiva des del 2006 (l’any a partir del qual la CASS ofereix l’estadística). Del 4,11% d’empleats de baixa del 2006 es va passar al 4,48% durant el 2007, i a un 4,63% el 2008. I el 2009 ja s’ha superat el 5%.

Els accidents
Però no tan sols creix el nombre de persones que s’agafen una baixa per malaltia. També les que ho fan per accident de treball, malgrat que la proporció és força menor. El 2006 el percentatge d’assalariats que van cobrar una prestació per baixa a causa d’un accident laboral va ser de l’1,18%. L’any següent la proporció va ser una mica més baixa (1,17%). Però tant el 2008 com el 2009 s’ha constatat un increment. El 2008 el percentatge es va elevar fins a l’1,31% i el 2009 fins a l’1,52%. En aquest cas, i fent el càlcul amb la mitjana d’assalariats de l’any, el nombre absolut de treballadors que van estar dies aturats per un sinistre a la feina va ser de 517 el 2006 i de 632 el 2009.
Quant a la situació d’aquest any, ara per ara la CASS només ha fet públiques les dades dels mesos de gener i febrer, però de moment la tendència continua sent molt similar a la dibuixada l’any anterior. El percentatge d’assalariats que van estar de baixa per una malaltia al gener va ascendir al 5% del total i el febrer al 4,9%. I la proporció d’assalariats aturats per un accident al lloc de treball va ser de l’1,4% al gener i de l’1,5% al febrer.
Que l’increment de les baixes laborals preocupa l’administració és un fet. I és que darrere de les xifres de l’increment de treballadors de baixa hi ha un augment més que considerable del cost que suposa a la Seguretat Social. De fet, el consell de ministres va aprovar la setmana passada un reglament que pretén, segons les paraules del ministre Pere López, exercir “un control” sobre l’atur per malaltia. El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) publicarà avui la normativa, que recull un llistat de malalties amb els corresponents dies de baixa que es podran prescriure com a màxim per a cadascuna. El llistat s’ha elaborat seguint paràmetres de l’OMS.

UN JUBILAT CADA 4,47 COTITZANTS

Ara mateix hi ha un jubilat que cobra de la branca de vellesa per cada 4,47 treballadors que hi cotitzen. Es tracta de l’anomenada taxa de dependència. Sense més la xifra no tindria sentit. Però el cert és que l’anomenada taxa de dependència va a la baixa perquè puja el nombre de persones que es jubilen i, en canvi, baixa la xifra d’assalariats que hi cotitzen. L’estadística elaborada per la CASS mostra que l’any 2006 la taxa de dependència era d’un jubilat per cada 5,51 treballadors. Per tant, la xifra també  ha baixat un punt en un període de quatre anys.
La població de jubilats que perceben una prestació de la branca de vellesa ascendia el desembre de l’any passat a 9.759 persones. Dos anys abans, el desembre del 2007, els jubilats eren prop d’un miler menys (8.826). Però, en canvi, els assalariats van a la baixa. Els que cotitzaven el desembre del 2009 eren 42.651 i els que cotitzaven el desembre del 2007 eren 2.000 més (44.715).
El fet que creixin els dependents mentre baixa la mà d’obra productiva que pot fer créixer la caixa d’on surten les pensions denota els risc que pateix la branca de vellesa si és que la situació no es corregeix en el futur.

La prova –en què intervenen els diferents cossos de seguretat i també els professionals de l’empresa que s’encarrega del manteniment del túnel del Pont Pla (AERCO)– és una de les tasques programades per mantenir actius, en forma, els protocols de seguretat lligats a la instal·lació, que passa per ser una de les més segures de tot Europa. Des que s’inicia el muntatge –amb l’avís d’un cotxe averiat enmig del túnel– fins que en marxa l’ambulància que ha de traslladar a l’hospital el segon dels ferits acaben passant prop de 37 minuts. Els temps invertits en cadascuna de les accions són els adequats. O almenys així ho van assegurar tres dels responsables de l’observació del simulacre. De fet, l’accident simulat va tenir un nombrós públic. Als equips de seguretat els serveix per preparar-se. Per formar-se davant un fet que pot succeir.
El simulacre –que es va iniciar poc després de les 10 del matí i va mantenir el túnel tallat un parell d’hores– es posa en marxa quan un conductor que circula cap a la Massana es troba, a la meitat del vial, que el cotxe se li escalfa i perd oli. Avisa, per un post de SOS, la sala de control. I els responsables del túnel arriben en dos minuts a l’indret. Adopten les mesures necessàries per habilitar un carril central. I dos minuts després, una motocicleta que vol avançar tot baixant cap a Andorra la Vella s’encasta contra un dels vehicles que ocupen el carril central. Suposadament, queden ferits el conductor de la moto i el del cotxe. Cinc minuts i mig després de la col·lisió van arribar dues ambulàncies del SUM i un cotxe de policia. I encara quatre minuts després la primera dotació dels bombers. Un camió procedent de Santa Coloma. El de la Massana arriba trenta segons després. S’atén el motociclista. I, després, el conductor del cotxe, que se l’ha d’excarcerar i treure’l per la posta posterior. Pateix una possible lesió medul·lar. Tot suposat. És un simulacre. Però podia no haver-ho estat.

SATISFACCIÓ DELS RESPONSABLES

Entre els espectadors hi havia els ministres d’Ordenament i Interior, i responsables de la policia, els bombers, el SUM o l’hospital, entre altres. El titular d’Ordenament, Gerard Bàrcia, va considerar l’experiència “positiva”, i va destacar la coordinació i les distàncies curtes que hi ha al país per assegurar l’èxit en un túnel on es va “aixecar el llistó de la seguretat”. El director dels bombers, Joan Carles Recasens, va considerar bones aquest tipus de pràctiques i va assegurar que “sobre el terreny ha anat perfecte”, però va admetre que la comunicació sempre es pot millorar.