Els fets es van produir poc després de les deu de la nit, quan els agents es trobaven de vigilància fiscal pels voltants de la duana de la Farga de Moles i van observar un Peugeot 405 amb matrícula andorrana que els va semblar sospitós. L'escorcoll al vahicle va permetre trobar els 4.000 paquets de tabac ros de diverses marques. Els agents van identificar al conductor que respon a les inicials A.V.D.N. Per tot plegat, la Guàrdi Civil el va detenir com a presumpte autor d'un delicte de contraban i serà posat a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu d'Urgell, juntament amb el vehicle i el tabac decomissat.

La despesa prevista en personal és de 54,7 milions, a consum de béns i serveis, és un 28% del total (42,2 milions) i a inversió, un 19% del total (28,5 milions). Pel que fa al pressupost total d’ingressos, la principal via de recaptació prové del capítol taxes, amb un 32% del total (48,3 milions), seguida de transmissions de capital amb un 24% del total (35,7 milions) i d'impostos directes, amb un 20% del total pressupostat (29,9 milions).

El pressupost 2010 de major quantia correspon al Comú d'Andorra la Vella, amb un total de 38,9 milions d’euros. Seguidament es troba el d’Encamp (31,8 milions d’euros) i, en tercer lloc, el d’Escaldes-Engordany (27,5 milions d’euros). La majoria dels comuns han presentat pressupostos inferiors en relació al 2009. Els comuns de Sant Julià, Canillo i Ordino encapçalen les proporcions més significatives, amb reduccions per sobre del 10%. D’altra banda, els comuns d’Encamp i d’Escaldes-Engordany presenten pressupostos amb un lleuger increment respecte al 2009, amb un 4,9% i un 2,2% respectivament.

Entre comuns, s'observen variacions significatives en algunes partides de despesa. En personal la despesa pressupostada està en un 44,9% del pressupost a la capital i el 40,8% del pressupost a Sant Julià, mentre que a Canillo la partida de referència representa un 25,4%. Aquestes diferències també s’aprecien a la partida de béns i serveis, on comuns com el d’Andorra la Vella o la Massana, destinen proporcions del pressupost per sobre del 30% davant del comú de Canillo, on aquesta despesa representa el 19,5% del pressupost.

Pel que fa a la partida d’inversions, el Comú de Canillo presenta la proporció relativa de despesa més elevada, un 32,7% del seu pressupost (4,6 milions), tot i que en termes absoluts el pressupost d’inversió de major quantia correspon al Comú d’Encamp, amb 8,2 milions d’euros, (un 25,7% del seu pressupost). A 2010, els pressupostos de menor quantia dedicats a inversions corresponen als comuns de la Massana (1,8 milions) i al d’Ordino (0,76 milions). Segons Estadística, a la resta de partides, el Comú de Canillo destaca en la previsió de despesa destinada als passius financers, sent el Comú que, amb un 13,6%, més proporció de pressupost preveu per a l'amortització de préstecs.

Respecte dels ingressos pressupostats, les dades mostren que mentre que el comú d’Andorra la Vella preveu ingressar un 43,3% del pressupost via taxes (16,8 milions), Canillo xifra aquesta proporció en un 18,9% (2,7 milions d’euros). En contraposició, i reflectint la major o menor dependència de la transferència pública, per transferències de capital, el Canillo preveu ingressar la partida de major proporció en la seva estructura pressupostària, un 37,5% (en consonància amb la proporció de despesa prevista a inversions reals). A l'altre extrem es troba la capital, on aquesta proporció relativa, amb un 15,4% del pressupost, es la més baixa entre els diferents comuns.

En impostos directes, és Andorra la Vella qui preveu la major proporció d’ingressos, un 29,8% del seu pressupost, per un total d'11,6 milions d’euros. Seguidament, es troba Escaldes-Engordany, amb un 22,3% del pressupost (6,1 milions). Canillo és el que menor quantia d’ingressos preveu per aquesta via, amb 1,3 milions d’euros pressupostats (un 9,1% del pressupost). De la resta de partides, destaquen els ingressos patrimonials que preveu Encamp, un 36,4% del seu pressupost (11,6 milions), provinents de concessions administratives i rendes de la propietat.

Casals (PS) ha indicat que entenia que per als actes de la capitalitat cultural, que Escaldes ostentarà l'any vinent s'havia previst un increment del deu per cent en la partida destinada a les activitats culturals, però que mai s'havia parlat d'un deu a un quinze per cent sobre el total del pressupost de cultura, que ara és de 2,4 milions d'euros, i que això els fa replantejar la situació. "Se'ns havia dit que la despesa estaria al voltant dels 150.000 euros i mai per sobre dels 200.000 euros", ha advertit Casals. El cònsol, Antoni Martí, ha indicat que "volem fer un projecte digne i ha de tenir cara i ulls, amb uns mínims". Amb tot, ha indicat que s'intentarà ajustar el pressupost per sota dels 200.000 euros i que espera el suport "de tot el comú" en aquest projecte, que tindrà repercussió en el pressupost de l'any vinent. En el marc de la celebració escaldenca de la capitalitat cultural, Joan Sans, director de cultura, ha estat escollit el representant governamental en el comitè executiu creat per tirar endavant les activitats i actes.

Recollida d'escombraries

D'altra banda, el la sessió de comú celebrada aquest matí també s'ha donat el vistiplau al contracte de recollida de brossa domèstica, per un import anual de 299.000 euros i una durada de cinc anys, amb un estalvi anual de 60.000 euros respecte l'anterior servei.

Casals (PS) ha indicat que entenia que per als actes de la capitalitat cultural, que Escaldes ostentarà l'any vinent s'havia previst un increment del deu per cent en la partida destinada a les activitats culturals, però que mai s'havia parlat d'un deu a un quinze per cent sobre el total del pressupost de cultura, que ara és de 2,4 milions d'euros, i que això els fa replantejar la situació. "Se'ns havia dit que la despesa estaria al voltant dels 150.000 euros i mai per sobre dels 200.000 euros", ha advertit Casals. El cònsol, Antoni Martí, ha indicat que "volem fer un projecte digne i ha de tenir cara i ulls, amb uns mínims". Amb tot, ha indicat que s'intentarà ajustar el pressupost per sota dels 200.000 euros i que espera el suport "de tot el comú" en aquest projecte, que tindrà repercussió en el pressupost de l'any vinent. En el marc de la celebració escaldenca de la capitalitat cultural, Joan Sans, director de cultura, ha estat escollit el representant governamental en el comitè executiu creat per tirar endavant les activitats i actes.

Recollida d'escombraries

D'altra banda, el la sessió de comú celebrada aquest matí també s'ha donat el vistiplau al contracte de recollida de brossa domèstica, per un import anual de 299.000 euros i una durada de cinc anys, amb un estalvi anual de 60.000 euros respecte l'anterior servei.

Batalla ha recordat que "al cartell hi posa Pirineus-la Seu d'Urgell". L'alcalde ha fet aquestes declaracions RNA. Allà també ha lamentat que les obres de la N-145 pateixin un retard com a conseqüència de la retallada econòmica de l'estat espanyol. En aquest sentit, l'alcalde alturgellenc creu que s'haurien de retardar els projectes que encara no han començat i no els que ja estan en marxa. De tota manera, ha assenyalat que des de l'ajuntament es treballarà perquè aquest retard sigui el mínim possible, a més de garantir que la part que havia de dur a terme el consistori, és a dir, la connexió del barri del Serrat de la Capella amb la ciutat a través d'un pont, quedarà resolta.

D'altra banda, Albert Batalla s'ha mostrat satisfet pels avenços fets en matèria d'atenció sanitària al col·lectiu transfronterer, que podria ser una realitat al juliol, i que els permetrà tenir accés gratuït a la sanitat. Batalla s'ha mostrat satisfet pel fet d'haver posat el tema dels fronterers sobre la taula i a l'agenda política.

Batalla ha recordat que "al cartell hi posa Pirineus-la Seu d'Urgell". L'alcalde ha fet aquestes declaracions RNA. Allà també ha lamentat que les obres de la N-145 pateixin un retard com a conseqüència de la retallada econòmica de l'estat espanyol. En aquest sentit, l'alcalde alturgellenc creu que s'haurien de retardar els projectes que encara no han començat i no els que ja estan en marxa. De tota manera, ha assenyalat que des de l'ajuntament es treballarà perquè aquest retard sigui el mínim possible, a més de garantir que la part que havia de dur a terme el consistori, és a dir, la connexió del barri del Serrat de la Capella amb la ciutat a través d'un pont, quedarà resolta.

D'altra banda, Albert Batalla s'ha mostrat satisfet pels avenços fets en matèria d'atenció sanitària al col·lectiu transfronterer, que podria ser una realitat al juliol, i que els permetrà tenir accés gratuït a la sanitat. Batalla s'ha mostrat satisfet pel fet d'haver posat el tema dels fronterers sobre la taula i a l'agenda política.

Fa poc més d’un mes que Manuel Medina va fer-se càrrec de la direcció mèdica de l’hospital de Meritxell. En aquest temps, ha constatat que el centre ofereix un bon servei, però admet que hi ha aspectes en què cal millorar.

Com valora els primers dies?
És un treball bonic i important, molt intens, que requereix molta dedicació. També hi influeix l’època, perquè s’han de fer moltes coses amb vista a l’estiu i preparar els pressupostos.

Quines són les seves prioritats?
Hi ha molts petits problemes, però el que és important és que quan se’n detecti algun s’arregli i, a més, que es facin les accions perquè no es repeteixi. Aquesta és la meva filosofia i el que sempre intento aplicar.

L’hospital té prou llits?
És necessari optimitzar recursos i que el temps d’ingrés sigui el més adequat per a cada pacient. Una falta de llits puntual pot donar-se; alguna vegada ha passat, sobretot a l’hivern. Si volem potenciar la cirurgia de l’hospital, necessitarem llits, però també buscar alternatives. Hi ha moltes patologies que es poden tractar sense ingrés, però depèn d’una política de l’hospital i també extrahospitalaria. No és fàcil, però es fa a d’altres llocs i s’ha d’intentar fer aquí.

La crisi pot afectar les inversions al centre?
Tothom hi ha d’aportar el seu gra de sorra. Hi ha coses que s’hauran de mantenir i d’altres que es podran alentir o aturar perquè no són prioritàries. Pel que fa al personal, hem de tenir en compte que parlem d’un mercat molt especial, on hi ha molta competència. Sí que hi ha una persona amb unes característiques i una titulació, però també volem capacitat per treballar i qualitat. I tot això no tan sols costa diners; també se’ls ha de donar garanties de nivell de vida i de tipus professional.

Com valora l’acord per disposar d’un al·lergòleg?
Que una empresa ens doni la garantia d’aportar professionals dels quals podrem veure la seva qualitat i acceptar-los, a més de la seguretat de l’assistència, és molt positiu i ens facilita la vida. No sempre és fàcil cobrir aquestes places a Andorra.

Convenis similars poden ser la solució d’altres mancances?
En algunes coses sí. És fàcil si parlem de l’aspecte ambulatori, perquè les visites es poden programar amb temps. Una cosa diferent és el tema de l’atenció continuada, perquè el metge ha d’estar al país, i hem de ser nosaltres els que hem de tenir una plantilla mínima.

I la falta d’otorinolaringòlegs?
Està solucionada. S’ha contractat professionals de garantia per a la plantilla. Només falta una persona. Simplement ha estat un canvi de gent, uns han marxat i ara en vénen d’altres.

I aquestes marxes tan massives, a què són degudes?
La gent comença a la vegada i acostuma a acabar a la vegada. Veuen que el company marxa i també es decideixen a fer-ho. L’hospital ha de garantir qualitat de servei, especialitats, però no persones, que vénen i van.  

Calen especialistes fixos al servei d’urgències?
La qüestió és si fa falta o no que hi siguin presents sempre. El que es planteja aquí, i en altres hospitals, és tenir un personal d’urgències ben format. Cal tenir en compte que els casos que ar­riben al servei són molt variats. Si has de disposar d’un especialista per a cada cas, quants en necessitaràs? Els tenim, però amb guàrdies localitzables. Hem de ser honestos i tocar de peus a ter­-ra. Hem d’assegurar una atenció adequada, una transició ràpida a l’especialista, garantir molt bé el suport vital en cas de problema greu i l’accés a les especialitats en un temps raonable.

Com veu tots els problemes a la CASS?
Torno al mateix: el que cal és op­timitzar els recursos, i és el que intentaré a l’hospital, que no vol dir retallar. Però si, per exemple, un prova no fa falta, no s’ha de fer, perquè la paga el malalt, la paga la CASS i la paga tothom.

S’ha abusat del sistema?
Sembla que tot és bo o que tot és dolent, quan hi ha un terme mitjà; el que cal és solucionar les coses dolentes. S’ha d’iniciar el treball i, sense pressa ni corrent, s’ha d’arribar a un pacte de com es fan les coses. Ara, tampoc no s’ha de pensar que això ha estat un caos o una disbauxa.

Segons l’OMS, la ràtio d’infermeres no era l’indicada…
Les dades de l’OMS són molt especials. Són ràtios molt generals i no és fàcil adaptar-les a cada país. En canvi, també es diu que Andorra té una de les millors sanitats d’Europa, molt propera i amb molta agilitat. A l’hospital no crec que hi faltin d’infermeres. De fet, el problema de futur serà la formació, ja que com més complex és el malalt, més en necessites. O bé s’incrementa la car­rera, o s’especialitzen, cosa que pot donar problemes, perquè després la distribució i l’estructuració del servei serà més difícil.

Per què es va optar per una nova fórmula per escollir els caps de servei?
Hi havia un reglament de l’hospital poc definitori i que era interpretable. La direcció va intentar consensuar amb els metges una fórmula i no es va arribar a cap acord. Teníem la potestat i vam decidir que es feia així:?es consultava els metges, se’ls demanava l’opinió sobre les candidatures, es parlava amb els candidats i, amb tot a la mà, es decidia qui era l’adequat.

No té por que algú ho pugui veure com una imposició ‘des de dalt’?
Hi ha qui veuria la fórmula anterior com a una imposició des de baix, a l’estil d’una cooperativa. El SAAS?és una parapública, no és propietat dels metges. Poden parlar, proposar i se’ls escolta, però qui en té la responsabilitat és la direcció.

Acompanyat de la portaveu d’IC-V, Laia Ortiz, Saura va assegurar que el PSC?“sap perfectament les clàusules de l’acord”, cosa que fa inimaginable que no es compleixi. Saura no va especificar de quina manera es durà a terme la recuperació dels salaris, però va aventurar que “segur que es posarà en marxa perquè la situació serà millor”.

Increment de l’IRPF
D’altra banda, Saura va explicar que l’executiu català concretarà dimarts la pujada de l’impost de l’IRPF per a les rendes més altes, que es realitzarà mitjançant un avantprojecte de llei per a l’aprovació del qual el govern es dóna un mes de termini. En roda de premsa a la seu d’IC-V, el conseller va admetre que la negociació sobre els trams que cal aplicar encara està oberta i és condició obligada per donar suport al decret de mesures d’austeritat de la Generalitat, aprovat ahir per un consell executiu extraordinari.
La proposta d’IC-V és aplicar un nou tram impositiu a les rendes superiors a 100.000 euros perquè tributin al 50 per cent, i no al 43 per cent actual. Atès que Catalu­nya gestiona la meitat dels impostos, això suposaria gestionar el 25 per cent de la taxa.
De la seva banda, el secretari general d’ERC, Joan Ridao, va assegurar ahir que el partit “mantindrà el compromís” perquè demà es concretin els criteris sobre l’augment de l’IRPF per a les rendes més altes, perquè l’austeritat “reclama un esforç col·lectiu que ha d’efectuar-se també a les persones que més poseeixen”.
Tot i això, per poder dur a terme aquesta iniciativa, el líder independentista va assenyalar que “s’ha d’instrumentar amb un canvi normatiu” i no a través d’un decret llei, perquè està prohibit legalment. “El Tribunal Constitucional no ens ho permet” va precisar Ridao.
En aquest context, va assegurar que el govern de la Generalitat ja “s’ha posat mans a l’obra” i va qualificar de “sensat” el pla presentat, ja que a Catalunya, “a diferència de Madrid, no afecta la protecció social”.
A l’oposició, però, no ho veuen de la mateixa manera. El president de CiU, Artur Mas, va descartar ahir el suport al programa d’austeritat de la Generalitat si al mateix temps es produeix una pujada dels impostos. “Si el tripartit vol acompanyar les seves mesures d’austeritat amb pujades d’impostos que pagarà la gent de les classes mitjanes i de les populars, que no compti amb el vot de CiU”, va manifestar el líder nacionalista.

TRIAS PENSA QUE "ÉS EL MOMENT DEL CANVI A BARCELONA"

El candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, va admetre ahir que el seu avantatge respecte al socialista Jordi Hereu en els sondejos preelectorals “sembla un somni però és una realitat”. Segons una enquesta, en les properes eleccions municipals a la capital catalana, CiU obtindria el 39,6 per cent dels vots i 17 consellers –i igualaria el seu rècord històric del 1987–, mentre que el PSC es quedaria amb un 24,7 per cent dels sufragis i 11 consellers.
“Quan veus aquestes enquestes, et sembla que estàs somiant, però és una realitat”, va recalcar Trias en una jornada festiva organitzada pel seu partit a Vic davant prop de 12.000 militants. El polític de CiU va destacar que la coalició “té l’obligació de gua­-nyar les eleccions després de 32 anys governant els mateixos”. Se­gons Trias, “és el moment del canvi” i de “convertir Barcelona en l’autèntica capital de Catalu­nya, sent generosa amb la resta del país, amb vocació de servei envers els altres i situant-se al costat del president de la Generalitat”.
De la seva banda, el PSC va atribuir el resultat a la crisi econòmica i a la impopularitat de les recents retallades en el sector pú­blic. “És evident que una part important dels votants socia­listes mostra símptomes de desconcert i probablement es reprimeixen a mostrar la seva voluntat de seguir votant socialista en les següents eleccions” va explicar la formació en un comunicat.
Mentrestant, l’aspirant del PP a  l’ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va apel­-lar a la fortalesa del seu partit per dur a terme el canvi.

Les explicacions les va facilitar el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va tornar a acudir a l’obra ahir a la tarda acompa­nyat dels ministres d’Ordenament Territorial, Gerard Bàrcia, i d’Interior, Víctor Naudi. Bartumeu va voler fer passar un missatge clar: “Malgrat el dissortat, terrible, accident del 7 de novembre, aquí hi ha empreses i responsables tècnics que no han fet la seva feina i als quals els demanarem les responsabilitats que escaiguin”.
El màxim responsable de l’executiu va insistir que tots els implicats en la infraestructura (l’UTE constructora, l’empresa subcontractada encarregada de l’engi­nyeria i la direcció facultativa) i també Bureau Veritas (l’auditora que va elaborar l’informe que avalava la seguretat en la continuació dels treballs després del tràgic accident del novembre) hauran de donar explicacions, “i ràpid” del que ha succeït. Amb to­ta la prudència, però, Bartumeu va manifestar que “tot apunta a un in­cident derivat d’un error en l’en­ginyeria” i, per tant, “l’UTE haurà d’explicar per què va subcontractar una empresa portuguesa i per què, si és així, aquesta enginyeria portuguesa hauria er­rat en els seus càlculs”. També va recordar que “hi ha una enginyeria contractada pel Govern que havia de fer el seguiment de l’obra, i que també haurà de respondre, primer davant del Govern i després davant d’altres instàncies, sobre el que ha passat”.

“Traïts en la confiança”
El 18 de gener els treballs del viaducte es van reprendre perquè un informe de la prestigiosa firma Bureau Veritas certificava que era segur fer-ho. El cap de Govern va explicar que si havien triat aquesta consultora va ser per “la reconeguda solvència” i que, justament per ai­xò, “ens vam refiar del que ens deia”. Però “el que va passar ahir a quarts de nou de la nit ens demostra que hem estat traïts en la nostra confiança”.
Bartumeu va voler transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania, perquè “no hi circularà ningú fins que no tinguem garanties suficients que no ens han enganyat”. Ahir eren força els ciutadans que es demanaven fins a quin punt l’obra dóna garanties. El cap de l’executiu va insistir que caldran “explicacions raonables, racionals, acceptables i creïbles” perquè el viaducte es reprengui. I “estem parlant de bastantes setmanes vista”, va afegir-hi.

EL GOVERN DECIDEIX QUATRE ACTUACIONS INICIALS PER ESBRINAR-NE LA CAUSA

El cap de Govern i els ministres van acudir a l’obra després d’haver mantingut una reunió a l’edifici administratiu amb els tècnics d’Ordenament Territorial i d’haver acordat quatre actuacions “inicials”per intentar determinar què va fallar perquè la plataforma cedís. La primera d’aquestes actuacions és un examen exhaustiu de l’estructura 1, la que es va enfonsar un metre dissabte. Segons la informació facilitada, “es farà un control geomètric i topogràfic de tots els elements que la conformen” i també del terreny sobre el qual se sosté. La segona intervenció consistirà en l’anàlisi de les deformacions i els desplaçaments detectats, i llavors se n’haurà de valorar “l’admissibilitat estructural”. La tercera té a veure amb un estudi de les causes que han provocat que la plataforma hagi cedit. I la quarta actuació serà definir solucions per correguir la deformació estructural produïda, si és que es pot.
Jaume Bartumeu va manifestar que no tan sols s’atura l’obra del viaducte, sinó també les de la part encampadana, on s’estan construint els enllaços amb la car­retera general 2.

“La situació per a nosaltres no és només preocupant, sinó també greu.” Aquestes van ser les paraules que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va pronunciar ahir en la compareixença de premsa que va fer al lloc de l’esfondrament.

Els problemes mecànics no han deixat en pau Albert Llovera en el Ral·li de Portugal. S’ha hagut d’espavilar per completar les dues darreres jornades i concloure finalment la prova en la 10a posició de la categoria S2000.